Procris

D'acord amb la mitologia grega, Procris (en grec antic Πρόκρις) va ser una princesa atenenca, filla d'Erecteu, tot i que hi ha una variant de la tradició que la considera filla de Cècrops.

Procris

Mort de Procris, per Piero di Cosimo, ca 1490, Londres, National Gallery
Tipus	personatge de la mitologia grega
Dades
Gènere	femení
Família
Parella	Erecteu i Pteleont
Cònjuge	Cèfal
Mare	Praxítea
Pare	Erecteu
Fills	Aglaura i Arcisi
Germans	Creüsa

Procris es casà amb l'heroi Cèfal, fill de Deíon, però va ser-li infidel amb Pteleont, que havia comprat el seu amor amb una corona d'or. Cèfal ho va descobrir i Procris va escapar-se a la cort de Minos. Aquest rei va voler seduir Procris, però Minos tenia sobre seu una maledicció de la seva esposa Pasífae: quan s'unia amb una altra dona, del seu cos sortien serps i escorpins que mataven la seva amant. Per lliurar-lo de l'encanteri, Procris li va donar una herba que li havia proporcionat Circe. Com a premi d'aquest favor, va reclamar dos regals: un era Laelaps, el gos que mai no deixava escapar la presa que perseguia i l'altre, la javelina que mai no errava el seu objectiu.^[1] Higí diu que aquests regals van ser fets per Àrtemis, a la que Procris havia anat a explicar els seus infortunis.^[2]

Més endavant, Procris, que temia la gelosia de Pasífae, va tornar a Atenes, on es va reconciliar amb Cèfal. Durant un temps van viure feliços, però Procris es va engelosir. El seu marit anava sovint de cacera i sospitava que les nimfes de la muntanya el voldrien seduir. Va preguntar a un servent, i aquest li explicà que després de la cacera cridava a una tal "Brisa" perquè li refresqués el seu ardor. Va seguir-lo a la següent cacera, però Cèfal, en veure uns matolls que bellugaven, llançà la javelina de Minos que no errava mai el blanc, i va matar Procris. Abans de morir, va entendre que el seu marit no li era infidel, i que la "Brisa" era el vent refrescant.^[1]