[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Polos d'Acragant

filòsof i retòric de l'antiga Grècia

Polos (grec antic: Πῶλος, llatí: Polus) fou un sofista i retòric grec nadiu d'Acragant (Sicília). Fou deixeble probablement de Gòrgies de Leontins i va escriure una obra retòrica que la Suïda esmenta amb el nom de Τέχνη, una genealogia dels grecs i bàrbars que van participar en la guerra de Troia amb un relat dels seus fets, un catàleg de vaixells, i una obra de títol Περὶ Λέξεων.

Plantilla:Infotaula personaPolos d'Acragant
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Acragant (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle V aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, rètor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGòrgies de Leontins Modifica el valor a Wikidata

Vida

modifica

Se'n tenen poques dades sobre la vida de Polos. És de suposar que va néixer després de la meitat del segle V i que va passar la seva joventut a la colònia grega de Sicília. L'escriptor Filòstrat en la seva Vida dels sofistes dedueix que Polos era ric, car posseïa les Lliçons de retòrica, un llibre molt costós escrit per Gòrgies de Leontins.[1] De la informació aportada per Plató se sap que el sofista Licimni de Quios va ser alumne de Polos.[2][3] En un escoli a l'obra Sobre la vida dels pitagòrics de Iàmblic de Calcis se situa Gòrgies i Polos entre els seguidors d'Empèdocles.[4]

Més tard Polos i Gòrgies van viatjar a Grècia i es va quedar temporalment a Atenes, on els dos sofistes es van dedicar a l'ensenyament filosòfic. Al diàleg platònic Tèages, el personatge Sòcrates diu que Polos tenia tal poder de persuasió que era capaç d'atreure a la seva escola alumnes els joves de les famílies més nobles d'Atenes cobrant a canvi un bon sou.[5]

Llucià esmenta Polos com un dels oradors importants a Olímpia.[6] Arran d'una observació feta per Dionís d'Halicarnàs[7] se sap que el seu nom ve de polos, que també vol dir 'poltre' o en sentit figurat 'noi', i va donar lloc a jocs de paraules que feien broma sobre el seu caràcter una mica «impulsiu o precipitat».[8]

Obra

modifica

No se'n conserva cap obra. Aristòtil i també Plató al seu Gòrgies citen una frase de Polos: «la recerca de l'experiència és el fruit de l'experiència i sense experiència seràs (a falta d'una postura clara) abandonat a la sort».[9][10] A partir d'una observació en el Gòrgies de Plató sabem que Polos havia fet un tractat de retòrica.[11][12] Al diàleg de Plató Fedre s'esmenta una altra obra de Polos, Col·lecció de paraules ( Mouseía Logon, literalment "Temple de les Muses de les paraules"), que aplegava expressions de doble sentit, refranys i figures retòriques.[13][14] Potser la col·lecció era part del manual de retòrica. Polos sembla que introduïa en aquest treball nous termes, cosa que li va valer el menyspreu de Plató.

L'enciclopèdia medieval de la Suda li atribueix tres obres: una narració de la tornada dels herois de la Guerra de Troia, un catàleg de les naus que hi van participar i Peri léxeōs, un tractat sobre l'art d'expressar-se correctament. No obstant, la genealogia que proposa aquesta enciclopèdia és incerta, atès que relaciona Polos amb el territori de Sigeu.[15]

Personatge literari

modifica

En el Gòrgies, Polos és un personatge que acompanya el mestre durant un viatge a Atenes i el substitueix en el debat amb Sòcrates, perquè es troba fatigat pel debat precedent.[16] Polos aquí destaca la professió de sofista i mestre de retòrica,[17] en resposta a Cerefont, afirma que la retòrica és «la més bella de totes les arts», i continua fins a dir que el retòric a la polis té el mateix poder que un tirà, car amb els seus discursos és capaç de matar o deportar a qualsevol persona que vulgui.[18] Segons Polos, aquestes declaracions estan en línia amb la posició gorgiana: la retòrica és un art gairebé omnipotent, té el poder de la persuasió en l'ànima de l'oient que fa que els que la practiquen puguin plegar les masses a la seva voluntat i així guanyar l'èxit personal. Això va acompanyat d'una certa crueltat política (que en el següent diàleg trobarà la seva culminació en el discurs de Càl·licles), ja que és una facultat que permet l'orador guanyar honors i riqueses a costa dels més febles, sense haver d'escoltar el pes moral de les injustícies comeses. La retòrica fa que els injustos siguin feliços, com ho demostra el cas del rei Arquelau I de Macedònia, qui va obtenir el tron a través de les maquinacions i l'assassinat i, segons diu Polos, mai s'ha penedit dels seus crims.[19][20][21][22][23][24]

Referències

modifica
  1. ↑ Filòstrat, Vitae sophistarum 1,13.
  2. ↑ Plató, Fedre 267b–c.
  3. ↑ Michel Narcy: Licymnios de Chios, en: Richard Goulet (Hrsg.): "Dictionnaire des philosophes antiques", Volum 4, Paris 2005, pàg. 105−107
  4. ↑ Hermann Alexander Diels, Walther Kranz: Die Fragmente der Vorsokratiker, volum. 1, 9ena edició, Berlín 1960, pàg. 285 (DK 31 A 19).
  5. ↑ Tèages 127e–128a.
  6. ↑ Llucià, Heròdot o Aëtion 3.
  7. ↑ Dionís d'Halicarnàs, Lisias 3.
  8. ↑ Aristòtil, Retòrica 1400b20–21; Plató, Gòrgies 463e.
  9. ↑ Aristòtil, Metafísica 981a; Plató, Gòrgies 448c, 462b–c.
  10. ↑ Robert Renehan: Polus, Plato, and Aristotle, en: The Classical Quarterly 45, 1995, pàg. 68–72.
  11. ↑ Plató, Gòrgies 462b–c.
  12. ↑ Joachim Dalfen, Platon: Gorgias. Übersetzung und Kommentar, Göttingen 2004, pàg. 130.
  13. ↑ Plató, Fedre 267b–c
  14. ↑ Eric Robertson Dodds, Plato: Gorgias. A Revised Text with Introduction and Commentary, Oxford 1959, pàg. 11.
  15. ↑ Ada Adler: Suidae Lexicon, Llibre 4, Leipzig 1935, pàg. 185 (Adler-Nr. Π 2170).
  16. ↑ Plató, Gòrgies 461b-c.
  17. ↑ Plató, Gòrgies a 448c
  18. ↑ Plató, Gòrgies,466-c
  19. ↑ Plató, Gòrgies,471-a,d
  20. ↑ Eric Robertson Dodds: Plato: Gorgias. A Revised Text with Introduction and Commentary, Oxford 1959, pàg. 11f.
  21. ↑ ; Joachim Dalfen: Platon: Gorgias. Übersetzung und Kommentar, Göttingen 2004, pàgs. 131, 264–277, 288, 296
  22. ↑ Charles H. Kahn: Drama and Dialectic in Plato’s Gorgias. en: Oxford Studies in Ancient Philosophy 1, 1983, pàg. 75–121, 94–97
  23. ↑ Evelyne Méron: Les idées morales des interlocuteurs de Socrate dans les dialogues platoniciens de jeunesse, Paris 1979, pàg. 65f.
  24. ↑ Adele Spitzer: The Self-Reference of the Gorgias, en: Philosophy & Rhetoric 8, 1975, pàgs. 1–22, 9–11.

Bibliografia

modifica
  • Robert L. Fowler: Polos of Akragas: Testimonia. In: Mnemosyne Bd. 50, 1997, S. 27–34 (vollständige Zusammenstellung der Quellentexte)
  • Ludwig Radermacher (Hrsg.): Artium scriptores (Reste der voraristotelischen Rhetorik). Rudolf Rohrer, Wien 1951, S. 112–114 (Zusammenstellung von Quellentexten; unvollständig)
  • Monique Canto: Platon: Gorgias. Traduction inédite, introduction et notes. Flammarion, Paris 1987, ISBN 2-08-070465-6, S. 34–38
  • Pierre Chiron: Pôlos d'Agrigente. In: Richard Goulet (Hrsg.): Dictionnaire des philosophes antiques, Bd. 5, Teil 2, CNRS Éditions, Paris 2012, ISBN 978-2-271-07399-0, S. 1218–1221
  • Debra Nails: The People of Plato. A Prosopography of Plato and Other Socratics. Hackett, Indianapolis 2002, ISBN 0-87220-564-9, S. 252
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Polos_d%27Acragant&oldid=32197335»