Poltre

Aquest article tracta sobre l'aparell de tortura. Si cerqueu la cria del cavall, vegeu «cavall».

El poltre és una màquina de tortura que consisteix en un marc rectangular, generalment de fusta, lleugerament inclinat cap a terra, amb un corró en un o ambdós extrems. Els turmells de la víctima es subjecten a un corró i els canells són encadenats a l'altre. A mesura que l'interrogatori progressava, un mànec de trinquet i unit al corró superior s'utilitza per augmentar gradualment la tensió a les cadenes, induint un dolor insuportable sobre el reu. Per mitjà de politges i palanques aquest corró pot ser girat sobre el seu eix, tensant les cordes fins que les articulacions de la víctima es disloquen i eventualment se separen. A més, si les fibres musculars s'estiren massa, perden la seva capacitat de contracció, quedant sense efecte.

Un aspecte horrible de ser estirat massa al poltre són els espetecs i cruiximents causats pel trencament dels cartílags, lligaments o ossos. Un mètode eficaç per exercir pressió sobre els presos era obligar-los a mirar algun altre ésser sotmès al poltre. Un cop el presoner era immobilitzat al poltre s'hi podien aplicar altres mètodes de tortura, inclosa la crema dels flancs amb torxes o espelmes calentes o utilitzar tenalles per arrencar les ungles dels dits de mans i peus.

Segons Tàcit, es va utilitzar el poltre per a obtenir els noms dels conspiradors per assassinar l'emperador Neró de la lliberta, Epicaris al 65 dC. L'endemà, després de negar-se a parlar, va ser arrossegada de nou al poltre en una cadira (tots els seus membres estaven dislocats, i per això no podia estar dreta), però es va estrangular a si mateixa amb un tros de corda a la part posterior de la cadira de camí.^[1]

Va ser utilitzat en l'antiguitat, i s'utilitzà en el martiri de sant Vicent (304 dC) i és esmentat pels Pares de l'Església Tertulià i sant Jeroni (420 dC).^[2]

A Rússia fins al segle xviii el poltre (дыба, Dyba) era un dispositiu per a la suspensió de les víctimes mitjançant una corriola. Les víctimes suspesos eren assotades amb fuet i, de vegades, cremades amb torxes.^[3]