Pepe Beúnza
Pepe Beúnza (Beas de Segura, Jaén, 1947) és considerat el primer objector de consciència al servei militar a l'estat espanyol de caràcter polític (és a dir, reivindicatiu d'un canvi social), i no solament religiós (tot i que ell es declarà catòlic), com havien dut a terme els testimonis de Jehovà abans d'ell.
 L'any 1970 a Utrecht durant la preparació de la campanya de suport a la seva declaració d'objecció de consciència (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | José Luis Beunza 1945 (78/79 anys)Beas de Segura (Província de Jaén) |
| Religió | Humanista |
| Formació professional | enginyer agrícola (Universitat de València) |
| Es coneix per | Primer objector per motius polítics de l'Estat Espanyol. |
| Activitat | |
| Ocupació | Tècnic a l'Escola-taller d'Agricultura de Caldes de Montbui i al Parc Natural del Montnegre i el Corredor |
| Membre de | Nova-CIS i Col·lectiu Pau i Treva |
| Premis | |
| |
| Lloc web | pepebeunza.wordpress.com |
Biografia
modificaAviat es traslladà, a causa de l'ofici del seu pare, que era notari, a València, on feu els estudis universitaris d'enginyer tècnic agrícola participant també en el moviment antifranquista (fet pel qual va ser detingut diverses vegades). Viatjà per Europa en autoestop i el 1963 visità la Comunitat de l'Arca, on entrà en contacte amb Lanza del Vasto. Així es va introduir en la no-violència.
El gener de 1971, ja preparat, es presentà a la caserna i es va negar a incorporar-se a files, motiu pel qual se l'empresonà. El 23 d'abril, en un consell de guerra, se'l jutjà per desobediència i se’l condemna a quinze mesos que complirà en la presó de polítics de Jaén. En el moment en què entrà a la presó començà una campanya de suport, amb una marxa a la presó, en la qual participà Gonzalo Arias. Acabada la condemna, Pepe Beunza rep l'ordre de tornar a la caserna però en comptes de fer-ho, organitza un servei civil al barri d'Orriols, a València. Llavors, per donar publicitat a aquesta alternativa al servei militar fou jutjat en un nou consell de guerra per deserció. Es condemnat a un any de presó i a continuació se l'emporten en una corda de presoners per complir quinze mesos a un batalló disciplinari de la legió al Sàhara.
El 1975 ja en llibertat es traslladà a Catalunya, organitzant el grup d'objectors de Can Serra, que foren detinguts i empresonats al castell de Figueres. Llavors, amb la mort de Franco, es precipitaren ja els canvis, que donaren més visibilitat a la lluita d'objecció de consciència i l'antimilitarisme en què Pepe Beunza participà.
Pepe Beunza va treballar de jornaler i d'okupa a Gallecs (vallès oriental) amb el moviment de comunes agrícoles, després durant 18 anys com a professor a la granja escola Torre Marimon de Caldes de Montbui, propietat de la Diputació de Barcelona. I més tard, com a tècnic al Parc Natural del Montnegre i el Corredor fins que es jubilà.
Se li concedí el Memorial Joan XXIII per la Pau (1970).[1] El 29 de febrer de 2012, Pepe Beúnza va rebre el Premi de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) de Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori.[2]
Bibliografia
modifica- Lederach, John Paul. La Magrana. Els anomenats pacifistes: La no-violència a l'estat espanyol, 1983, p. 64-72.
- [Enllaç no actiu]
- OLIVER, Pedro. Virus. La utopía insumisa de Pepe Beunza, 2002. ISBN 84-88455-08-9
Referències
modifica- ↑ «Memorials Joan XXIII per la Pau». Institut Víctor Seix de Polemologia. Arxivat de l'original el 2018-03-31. [Consulta: 24 gener 2013].
- ↑ «Pepe Beúnza rep el Premi ICIP Constructors de Pau en nom del col·lectiu d'objectors i insubmisos de consciència del servei militar obligatori». Institut Català Internacional per la Pau, 08-05-2012.