Peneu
Segons la mitologia grega, Peneu (en grec antic Πηνειός, Peneios), era un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis. És l'avantpassat del poble dels Làpites.
Tipus | divinitats fluvials |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Família | |
Cònjuge | Creüsa |
Mare | Tetis |
Pare | Ocèan |
Fills | Hipseu, Àtrax (fill de Peneu), Trica, Andreos, Cirene, Dafne, Iphis (en) , Menippe (en) , Orseis (en) i Estilbe |
Altres | |
Domini | Peneu |
Casat amb Creüsa (o amb Fílira), va tenir tres fills, Andreos, Estilbe i Hipseu. Se li atribueix també Ifis, que es va unir a Èol i va ser mare de Salmoneu i de Menipe, la dona de Pelasg. Més famoses són les seves dues altres filles que se li atribueixen en tradicions tardanes, Dafne, i Cirene, la mare d'Aristeu.[1]
Hi ha un riu Peneu a Tessàlia, i un altre del mateix nom al Peloponès.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 428. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
modifica- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 171. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461