Paul Valéry

Ambroise-Paul-Toussaint-Jules Valéry (Seta, 30 d'octubre del 1871 - París, 20 de juliol del 1945) va ser un escriptor francès, principalment poeta, però també assagista.^[1]

Paul Valéry

Biografia
Naixement	(fr) Ambroise Paul Toussaint Jules Valéry 30 octubre 1871 Seta (França)
Mort	20 juliol 1945 (73 anys) París
Sepultura	cementiri marí de Seta
President Union française pour le sauvetage de l'enfance
1941 – 1945 ← Marcel Prévost – Gustave Roussy →
Seient 38 de l'Acadèmia Francesa
19 novembre 1925 – 20 juliol 1945 ← Anatole France – Henri Mondor →
President PEN Club francès
1924 – 1934 ← Anatole France – Jules Romains →
Dades personals
Formació	Liceu Condorcet
Activitat
Camp de treball	Filosofia, literatura, crítica literària, periodisme i sistema educatiu
Ocupació	filòsof, assagista, crític literari, professor d'universitat, escriptor, poeta, periodista, llibretista
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1937–1945) Le Figaro
Membre de	Acadèmia Francesa (1925–) Union française pour le sauvetage de l'enfance PEN Club francès Acadèmia de Ciències d'Hongria Société des poètes français (en)
Nom de ploma	Doris
Obra
Obres destacables (1919) The Crisis of the Mind (en) (1984) Les principes d’an-archie pure et appliquée (fr)
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 222] Arxius departamentals d'Yvelines, document → carta [ 166J, Ms 3205, 12277-12290] Biblioteca Houghton [ MS Fr 239.3] Bibliothèque Littéraire Jacques Doucet
Família
Cònjuge	Jeannie Valéry
Fills	Agathe Rouart-Valéry
Germans	Jules Valéry
Premis
(1945)  Obsèques nationales en France (fr) (1942)  Premi Louis Barthou (1932)  Medalla Goethe d'Art i Ciència  Comandant de l'Orde Polònia Restituta  Gran Oficial de la Legió d'Honor
Signatura

Després de cursar els estudis secundaris a Montpeller, va iniciar la carrera de dret el 1889. En aquesta mateixa època, va publicar els seus primers versos, fortament influenciats per l'estètica simbolista dominant en l'època. El 1894, es va instal·lar a París, on va treballar com a redactor del Ministeri de Guerra. Després de la fi de la Primera Guerra Mundial, es va convertir en una mena de "poeta oficial", immensament celebrat i cobert d'honors, fins al punt de ser acceptat en l'Acadèmia francesa el 1925.^[2]

Després de l'ocupació alemanya, va refusar de col·laborar-hi, i perdé el seu lloc d'administrador del centre universitari de Niça. La seva mort, esdevinguda unes poques setmanes després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser celebrada amb funerals nacionals i el seu cos va ser inhumat a Seta, al cementiri marí que va inspirar una de les seves obres mestres. La seva obra poètica, fortament influenciada per Stéphane Mallarmé, és considerada una de les pedres angulars de la poesia pura, de fort contingut intel·lectual i esteticista. Segons Valéry, «tot poema que no tingui la precisió de la prosa no val res». Entre els seus poemes més importants cal destacar «La Jove Parca» (1917) i «Cementiri Marí» (1920).