Passy-lès-Paris
Passy-lès-Paris,[1][2] avui dia abreujat a Passy, és una zona exclusiva a la ciutat de París, França. Es troba al 16è districte, a la riba dreta del Sena.
| ||||
| Tipus | barri  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | França | |||
| Establiment públic | Metròpolis del Gran París | |||
| Col·lectivitat territorial francesa amb status especial | París | |||
| Geografia | ||||
| Limita amb | ||||
| Dades històriques | ||||
| Dissolució | 1860 | |||
| Següent | 16è districte de París | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Història
modificaPassy-lès-Paris era una comuna de l'antic departament del Sena que fou annexionada a París l'any 1860.[3] L'antic municipi estava adscrit a l'arrondissement de Saint-Denis.[4]
Benjamin Franklin hi visqué durant nou anys durant la Revolució Americana quan Passy encara era un poblet separat. Hi instal·là una petita impremta per a imprimir fulletons i altres coses amb què mantenir el suport francès per la revolució. Ell l'anomenava la Passy Press. Entre altres coses, imprimia passaport, i fins i tot creà una font - "le Franklin". El 1782 imprimí un assaig anomenat "A Project for Perpetual Peace" (Projecte per una Pau Perpètua) en què explicava la ideologia per a mantenir una pau permanent a Europa. Proposava un consell governamental central amb representants de totes les nacions europees que resolgués les disputes internacionals.
Quan Franklin tornà a Amèrica el nou ambaixador estatunidenc a França Thomas Jefferson escrigué: "Quan se n'anà de Passy, fou com si el poblet hagués perdut el seu patriarca."
Llocs d'interès
modificaHi ha una rue Benjamin Franklin i una square de Yorktown a prop del Trocadéro.
El carrer més animat de la zone és la rue de Passy, que va de la Muette a la Place du Costa-Rica, just darrere el Trocadéro.
El cementiri de Passy és el lloc on estan enterrats famosos com ara Pearl White, Edouard Manet, Berthe Morisot o Claude Debussy.
Referències
modifica- ↑ Dictionnaire des postes aux lettres, contenant dans un ordre alphabétique, PAS-PAU pàg. 525, França, Administration des postes, 1845 (francès)
- ↑ Charles Oudiette, Dictionnaire topographique des environs de Paris, 1817 (2a ed.), pàg. 486 [PASSY-LÈS-PARIS] (francès)
- ↑ Martínez López, Fernando; Canal i Morell, Jordi; Lemus López, Encarnación. París, ciudad de acogida: el exilio español durante los siglos XIX y XX (en anglès). Marcial Pons Historia, 2010, p. 93. ISBN 8492820128.
- ↑ Vegeu l'anotació del Dictionnaire des postes, 1817