Organització Mundial del Turisme
L'Organització Mundial del Turisme, OMT és l'agència especialitzada de les Nacions Unides i l'organització internacional principal de la indústria del turisme, que funciona com a fòrum global per discutir temes i polítiques relacionades amb el turisme.[1] Té un paper central i decisiu en la promoció i el desenvolupament del turisme responsable, sostenible i universalment accessible, posant atenció especial als interessos dels països en vies de desenvolupament.[2] També promou la implementació del Codi d'Ètica Global pel Turisme que vol assegurar que el turisme maximitzi els beneficis positius econòmics socials i culturals i alhora minimitzi els impactes socials i ambientals negatius.[2] En són membres 160 països i territoris, i més de 350 membres afiliats.2019 Té la seu a Madrid, Espanya.[1]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | agència de l'ONU | ||||
Història | |||||
Creació | 1r novembre 1975 | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Secretari general | Zurab Pololikashvili (en) | ||||
Altres | |||||
Premis
| |||||
Lloc web | unwto.org | ||||
Va ser creada el 1974 per a succeir a la Unió Internacional d'Organismes Oficials de Turisme (UIOOT). Els estatuts ratificats per 51 països de l'organització entraren en vigor l'any següent. Al voltant de 1997, Bèlgica, Estats Units i Canadà es van retirar.
Els membres es categoritzen en efectius (països), associats (territoris o grups de territoris sense responsabilitat de les relacions exteriors) i afiliats (empreses i organitzacions). Cada dos anys els membres delegats i els membres afiliats celebren l'assemblea general.
El finançament de l'organització es basa en les contribucions dels membres efectius, segons el desenvolupament econòmic i la importància del turisme.[1]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 165. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ 2,0 2,1 About the WTO Arxivat 2007-07-15 a Wayback Machine.. World Trade Organization. Data d'accés: 12 d'octubre, 2008