Olimpíada d'escacs de 2004

Els dos torneigs foren arbitrats per l'àrbitre internacional Ignatius Leong. Els torneigs es jugaren a 14 rondes, per sistema suís. Les partides tenien un ritme de joc de 90 minuts, més 30 segons addicionals per cada moviment.

Hi participaren 129 equips, en representació de 125 països. Espanya, com a entitat organitzadora, va participar amb tres equips, i també hi hague un equip de l'Associació Internacional d'escacs a cegues i de l'Associació Internacional pels discapacitats físics. Els matxs es disputaven a quatre taulers.

Ucraïna, comandada pel GM Vassili Ivantxuk (en aquell moment el setè millor jugador del món segons la classificació Elo, i que va aconseguir nou punts i mig sobre tretze partides), Serguei Kariakin (qui, amb només catorze anys, i com a segon suplent, va guanyar sis partides de les set que va disputar, entaulant només contra l'estatunnidenc Gregory Kaidanov), va aconseguir tots els punts als tres primers matxs, guanyant Rússia 2½-1½ a la quarta ronda, i va continuar liderant la classificació fins al final, assolint així la medalla d'or. La medalla d'argent fou pels russos, que eren els campions regnants, i tenien el millor seed,^[2] ja que tenien quatre dels nou millors jugadors de la competició.

Armènia, un dels quatre equips que va aconseguir empatar amb Ucraïna el seu matx individual, va quedar en tercera posició final, assolint la medalla de bronze, igualment com a l'edició precedent, guiada des del segon tauler per Levon Aronian (qui no va perdre cap partida), i pel seu tercer tauler, Rafael Vaganian (que va acabar en torneig amb vuit punts i mig sobre 11). Després de ser derrotada per Rússia, Armènia va aconseguir derrotar Geòrgia a la darrera ronda per 3½-½, empatant així amb Rússia a 36,5 punts, però classificant-se tercera per bucholz.

Cuba i Bulgària, respectivament divuitena i vintena segons el seed inicial, varen reeixir a finalitzar entre els deu primers, mercès a les prestacions, respectivament, dels GM Lazaro Bruzon (8 punts d'11 al segon tauler) i Kiril Gueorguiev (8 punts de 13 al primer tauler, inclosa una victòria a la darrera ronda contra Anand, el jugador amb més alt Elo al començament del torneig); França i Anglaterra no varen complir les expectatives, i foren finalment vint-i-tresena i trentena, malgrat que eren la dotzena i la vuitena per seed.

Els primers tres equips classificats varen rebre les medalles absolutes, i també en reberen els primers tres de cada grup d'equips en ordre de seed; els guanyadors de les medalles absolutes estaven exclosos d'aquesta segona classificació.

Pos.[3]	Equip	Jugadors[4][5]	Seed[2]	Elo[6]	1	½	0	Total[7]
	Ucraïna	Vasil Ivantxuk, Ruslan Ponomariov, Andrei Volokitin, Oleksandr Moissèienko, Pàvel Eliànov, Serguei Kariakin	2	2680	10	4	0	39.5
	Rússia	Aleksandr Morozévitx, Piotr Svídler, Aleksandr Grisxuk, Aleksei Dréiev, Aleksandr Khalifman, Vadim Zviàguintsev	1	2718	11	0	3	36.5
	Armènia	Vladímir Akopian, Levon Aronian, Rafael Vaganian, Smbat Lputian, Gabriel Sargissian, Artaixès Minassian	4	2660	8	4	2	36.5
4	Estats Units	Alexander Onischuk, Alexander Shabalov, Alexander Goldin, Gregory Kaidanov, Ígor Novikov, Borís Gulkò	10	2623	7	4	3	35.0
5	Israel	Borís Guélfand, Emil Sutovsky, Ilia Smirin, Borís Àvrukh, Alexander Huzman, Michael Roiz	3	2670	7	5	2	34.5
6	Índia	Viswanathan Anand, Krishnan Sasikiran, Pendyala Harikrishna, Surya Shekhar Ganguly, Abhijit Kunte, Chanda Sandipan	5	2655	10	0	4	34.0
7	Cuba	Lenier Dominguez, Lazaro Bruzon, Neuris Delgado, Jesus Nogueiras, Walter Arencibia, MI[8] Yuniesky Quezada	18	2596	8	2	4	33.5
8	Països Baixos	Loek Van Wely, Ivan Sokolov, Serguei Tiviàkov, Jan Timman, Erik Van Den Doel, Friso Nijboer	8	2641	9	1	4	33.0
9	Bulgària	Kiril Gueorguiev, Aleksandr Dèltxev, MI Ivan Txeparínov, Vassil Spàssov, Borís Txatalbaixev, MI Julian Radulski	20	2584	9	1	4	32.5
10	Espanya (equip A)	Aleksei Xírov, Francisco Vallejo Pons, Miquel Illescas i Córdoba, Roberto Cifuentes Parada, Alfonso Romero Holmes, MI Julen Arizmendi Martínez	7	2643	8	3	3	32.5

Equips de seed^[2] comprès entre la primera i la vint-i-cinquena posició:

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[6]	Total
	Estats Units	4	10	2623	35.0
	Israel	5	3	2670	34.5
	Índia	6	5	2655	34.0

Entre els equips de seed^[2] del 26 a 51.

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[6]	Total
	Suïssa	13	29	2559	32.0
	Uzbekistan	14	30	2533	32.0
	Sèrbia i Montenegro	15	26	2568	32.0

Entre els equips de seed^[2] del 52 a 77.

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[6]	Total
	Irlanda	43	54	2454	30.0
	Indonèsia	48	65	2397	29.5
	Finlàndia	49	53	2456	29.5

Entre els equips de seed^[2] del 78 a 103.

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[6]	Total
	Tadjikistan	61	83	2303	28.5
	Bolívia	65	79	2371	28.5
	Pakistan	69	84	2298	28.0

Entre els equips de seed^[2] del 104 a 129.

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[6]	Total
	Japó	87	112	2125	26.5
	Botswana	94	105	2174	25.5
	Kenya	95	119	2121	25.5

Es varen donar medalles individuals als tres jugadors que havent disputat almenys vuit partides, haguessin obtingut el millor resultat segons el sistema de càlcul del rating de la FIDE.^[9] També es varen donar medalles als millors jugadors (amb almenys vuit partides jugades) segons el percentatge de punts obtinguts, en classificacions separades per taulers; els suplents foren considerats com a jugadors del cinquè o del sisè tauler. En cas d'igualtat passà davant el jugador amb més partides disputades, i en cas de mantenir-se la igualtat, es considera superior el jugador amb una millor prestació Elo.

Pos.	Jugador[5]	Equip	Elo[10]	Tauler	Partides	Punts	Actuació
	Baadur Jobava	Geòrgia	2614	4	10	8.5	2842
	Viswanathan Anand	Índia	2781	1	11	8.0	2824
	Vasil Ivantxuk	Ucraïna	2705	1	13	9.5	2819
4	Rafael Vaganian	Armènia	2640	3	11	8.5	2818
5	Piotr Svídler	Rússia	2735	2	9	6.5	2811
6	Michael Adams	Anglaterra	2740	1	13	10.0	2773
7	Andrei Volokitin	Ucraïna	2652	3	12	8.5	2771
8	Lazaro Bruzon	Cuba	2637	2	11	8.0	2771
9	Gregory Kaidanov	Estats Units	2611	4	10	8.0	2763
10	Lenier Dominguez	Cuba	2645	1	11	7.5	2749

	Jugador[5]	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	Evgenij Ermenkov	Palestina	2454	12	10.5	87.5
	Andrés Rodríguez	Uruguai	2533	10	8.0	80.0
	Michael Adams	Anglaterra	2740	13	10.0	76.9

	Jugador[5]	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	MI[8] Mohamed Tissir	Marroc	2394	9	7.5	83.3
	Anh Dung Nguyen	Vietnam	2567	11	8.5	77.3
	Bazar Hatanbaatar	Veneçuela	2427	12	9.0	75.0

	Jugador[5]	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	Rafael Vaganian	Armènia	2640	11	8.5	77.3
	Vladimir Gueorguiev	Macedònia del Nord	2512	12	9.0	75.0
	MI[8] José González García	Mèxic	2447	10	7.5	75.0

	Jugador[5]	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	Baadur Jobava	Geòrgia	2614	10	8.5	85.0
	Gregory Kaidanov	Estats Units	2611	10	8.0	80.0
	Qadir Huseynov	Azerbaidjan	2552	10	8.0	80.0

	Jugador[5]	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	Vaidas Sakalauskas	Lituània	2464	7	6.0	85.7
	Serik Temirbaev	Kazakhstan	2468	7	5.5	78.6
	Jean-Marc Degraeve	França	2551	9	7.0	77.8

	Jugador[5]	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	Serguei Kariakin	Ucraïna	2576	7	6.5	92.9
	MF[11] Ibrahim Chahrani	Líbia	2273	7	6.5	92.9
	William Bermudez Adams	Puerto Rico	2138	8	6.5	81.3

Al torneig femení hi participaren 87 equips, en representació de 84 estats. Espanya va alinear dos equips, i hi participaren també l'Associació Internacional d'escacs a cegues, i l'Associació Internacional d'Escacs per Disminuïts Físics. La competició es disputava a tres taulers.

La Xina, guiada per la GM Xie Jun (excampiona del món) i la (GMF) Xu Yuhua (que esdevindria campiona del món posteriorment, el 2006), i amb el millor seed^[2] i essent campiones regnants, es va col·locar aviat al capdavant de la classificació, concedint només dues taules a les primeres cinc rondes (quinze partides) i vencent successivament per 2-1 Rússia i Polònia, que foren respectivament medalla d'argent i medalla de bronze a l'edició precedent de la competició, arribant a tenir sis punts d'avantatge abans de la desena ronda respecte dels Estats Units, classificades al segon lloc.

Els Estats Units van aconseguir de vèncer 2-1 contra la Xina; seguidament un empat i una derrota xineses successives (respectivament contra Hongria i contra Geòrgia, varen portar a una situació en què la Xina tenia tres punts d'avantatge a falta de dues rondes. La Xina aconseguí de vèncer l'Índia i Eslovàquia, i va guanyar així el torneig, mentre que els Estats Units es van haver de conformar amb la medalla d'argent.

Rússia, tot i que era vuitena després de la desena ronda, mercès a la seva primera reserva Nadejda Kossíntseva (que aconseguí 10 punts sobre 12 partides jugades), va assolir arribar a la quarta posició abans de la penúltima ronda, que va jugar contra Geòrgia, que era mig punt per sobre d'elles; gràcies a la victòria per 2-1 contra aquestes varen aconseguir de superar-les i de guanyar la medalla de bronze per bucholz, després d'haver acabat el torneig empatades a punts.

Les sorpreses del torneig foren Hongria, 13a en ordre de seed, i Anglaterra (27è seed), que acabaren el torneig respectivament sisena i vuitena; Ucraïna, en canvi, tot i que era el cinquè equip per Elo, acabà en un molt dolent 18è lloc.

La millor actuació individual fou la de Zsuzsa Polgar, la segona jugadora més forta del torneig; al segon tauler Szidonia Vajda va aconseguir dues victòries i unes taules contra tres de les set jugadores més fortes del torneig.

Els primers tres equips classificats varen rebre les medalles, així com els primers tres de cada grup d'equips segons el seu seed; els guanyadors de les medalles absolutes estaven exclosos d'aquesta segona classificació.

Pos.[3]	Equip	Jugadores[12]	Seed[2]	Elo[13]	1	½	0	Total[14]
	R.P. de la Xina	GM Xie Jun, GMF[15] Xu Yuhua, GMF Zhao Xue, MIF[16] Huang Qian	1	2514	11	1	2	31.0
	Estats Units	GM Zsuzsa Polgar, MI[8] Irina Krush, GMF Anna Zatonskih, MIF Jennifer Shahade	3	2490	10	3	1	28.0
	Rússia	MI Aleksandra Kosteniuk, GMF Tatiana Kossíntseva, MI Ekaterina Kovalévskaia, GMF Nadejda Kossíntseva	2	2491	9	3	2	27.5
4	Geòrgia	GM Maia Txiburdanidze, GMF Nana Dzagnidze, GMF Lela Javakhishvili, MI Maria Lomineishvili	4	2470	10	1	3	27.5
5	França	MI Almira Skripchenko, MI Marie Sebag, GMF Silvia Collas, MIF Sophie Milliet	8	2417	8	2	4	25.5
6	Hongria	MI Ildiko Madl, MI Szidonia Vajda, GMF Anita Gara, GMF Nikoletta Lakos	13	2376	8	3	3	25.0
7	Eslovàquia	GMF Eva Repkova, GMF Regina Pokorona, MI Zuzana Hagarova, Zuzana Borosova	12	2377	8	2	4	25.0
8	Anglaterra	MI Harriet Hunt, GMF Jovanka Houska, MIF Heather Richards, Melanie Buckley	27	2293	7	2	5	25.0
9	Índia	GM Humpy Koneru, MI Subbaraman Vijayalakshmi, GMF Dronavalli Harika, GMF Nisha Mohota	6	2435	8	3	3	24.5
10	Polònia	MI Iweta Radziewicz, MI Monika Socko, MI Joanna Dworakwoska, GMF Marta Zielinska	7	2427	7	3	4	24.5

Equips amb seed entre 1 i 17.

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[13]	Total
	Geòrgia	4	4	2470	27.5
	França	5	8	2417	25.5
	Hongria	6	13	2376	25.0

Equips amb seed entre 18 i 34.

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[13]	Total
	Anglaterra	8	27	2293	25.0
	Lituània	13	20	2311	24.0
	Suècia	15	24	2301	24.0

Equips amb seed entre 35 i 51.

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[13]	Total
	Uzbekistan	32	37	2235	22.5
	Iran	34	41	2189	22.0
	Estònia	36	38	2229	22.0

Equips amb seed entre 52 i 69.

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[13]	Total
	Colòmbia	37	55	2107	21.5
	Malàisia	40	56	2084	21.5
	Canadà	41	52	2123	21.5

Equips amb seed entre 70 i 87.

	Equip	Classificació absoluta[3]	Seed[2]	Elo[13]	Total
	Kirguizstan	58	75	2080	20.0
	Indonèsia	59	72	2125	20.0
	Guatemala	60	77	2043	20.0

Es donaren medalles individuals a les tres jugadores que havent jugat almenys vuit partides, haguessin obtingut el millor resultat segons el sistema de càlcul del ràting de la FIDE.^[9] També s'assignaren medalles a les millors jugadores (amb almenys vuit partides jugades) segons el percentatge de punts obtinguts, amb classificacions separades segons el tauler; les suplents són considerades com a jugadores del quart tauler. En cas d'empat guanyava la jugadora amb més partides disputades, i en cas de continuar l'empat guanyava la jugadora amb una millor actuació per Elo.

Pos.	Jugadora	Equip	Elo[10]	Tauler	Partides	Punts	Prestació
	GM Zsuzsa Polgar	Estats Units	2567	1	14	10.5	2622
	GM Xie Jun	R.P. de la Xina	2569	1	10	7.0	2597
	GMF[15] Zhao Xue	R.P. de la Xina	2487	3	12	10.0	2596
4	MI[8] Harriet Hunt	Anglaterra	2385	1	13	9.5	2558
5	GMF Nadejda Kossíntseva	Rússia	2446	4	12	10.0	2550
6	MI Viktorija Cmilyte	Lituània	2442	1	11	8.5	2550
7	MI Szidonia Vajda	Hongria	2369	2	12	9.0	2541
8	MI Aleksandra Kosteniuk	Rússia	2508	1	11	7.0	2539
9	GM Maia Txiburdanidze	Geòrgia	2503	1	13	8.5	2531
10	GM Humpy Koneru	Índia	2503	1	14	8.5	2521

	Jugadora	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	MI[8] Viktorija Cmilyte	Lituània	2442	11	8.5	77.3
	GM Zsuzsa Polgar	Estats Units	2567	14	10.5	75.0
	GMF[15] Elvira Berend	Luxemburg	2307	12	9.0	75.0

	Jugadora	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	MI[8] Szidonia Vajda	Hongria	2369	12	9.0	75.0
	MI Corina-Isabela Peptan	Romania	2429	12	9.0	75.0
	GMF[15] Barbara Hund	Suïssa	2240	11	8.0	72.7

	Jugadora	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	GMF[15] Zhao Xue	R.P. de la Xina	2487	12	10.0	83.3
	Irene Kharisma	Indonèsia	nessun punteggio	12	10.0	83.3
	MIF[16] Tuvshintogs Batceceg	Mongòlia	2209	12	9.0	75.0

	Jugadora	Equip	Elo[10]	Partides	Punts	Percentatge
	GMF[15] Nadejda Kossíntseva	Rússia	2446	12	10.0	83.3
	GMF Maria Velcheva	Bulgària	2299	10	8.0	80.0
	GMF Marta Zielinska	Polònia	2395	10	7.5	75.0

S'adjudicà el títol Nona Gaprindaixvili a l'estat participant els equips del qual al torneig open i al femení haguessin obtingut una millor mitjana en les respectives classificacions finals. En cas d'empat la classificació es decidia basant-se en la millor classificació en els torneigs específics i eventualment sobre la base del nombre més gran de punts. El 2004 fou Rússia qui s'adjudicà el trofeu.

Pos.	Estat	Classif. open	Classif. femení	Mitjana
	Rússia	2	3	2.5
	Estats Units	4	2	3.0
	Armènia	3	11	7.0
4	Índia	6	9	7.5
5	Ucraïna	1	18	9.5
6	Països Baixos	8	12	10.0
7	Polònia	12	10	11.0
8	Belarús	9	14	11.5
9	R.P. de la Xina	24	1	12.5
10	Geòrgia	21	4	12.5

Al torneig hi participaren equips en representació de 199 estats, cinc nacions constituents, dues entitats autònomes, dues dependències de la Corona Britànica, dues organitzacions internacionals, dues regions administratives especials, dues àrees insulars dels Estats Units, i un dels territoris britànics d'ultramar; foren registrats 1204 jugadors, tot i que alguns no varen arribar a disputar cap partida.

Els equilps inscrits a ambdós torneigs foren:

Els equips que participaren només al torneig open foren:

Abans de la cerimònia de clausura de l'olimpíada, el vicepresident de la FIDE, el Gran Mestre Zurab Azmaiparaixvili, va ser arrestat en tractar de pujar a l'escenari. La policia no li va permetre d'arribar als organitzadors de l'olimpíada, i en la lluita que va seguir Azmaiparaixvili va ser detingut després d'haver patit diverses lesions. Va quedar en llibertat després de quaranta hores, i els càrrecs en contra seva van ser retirats. Azmaiparaixvili, georgià, estava suposadament tractant de fer que el presentador del trofeu Nona Gaprindaixvili expliqués millor les contribucions d'aquesta jugadora als escacs (va ser campiona del món), però va ser detingut per la seguretat. La FIDE va argumentar que Azmaiparaixvili fou aturat malgrat haver mostrat les seves credencials, mentre que els representants de la Federació Espanyola d'Escacs i els organitzadors del torneig van considerar que Azmaiparaixvili havia causat l'accident, en agredir un agent.^[18]

La FIDE, en previsió d'un possible ingrés dels escacs als Jocs Olímpics, havia introduït un test antidòping com els de l'WADA. Dos jugadors, Shaun Press de Papua Nova Guinea i Bobby Miller de Bermuda, varen refusar de sotmetre's al test; ambdós foren escoltats per la comissió disciplinària de la FIDE, que va decidir d'anul·lar els seus resultats (Press havia fet 7,5 punts de 14, mentre Mille 3,5 de 9). Com a conseqüència la puntuació total de Papua Nova Guinea va baixar de 23 a 15,5 i la de Bermuda de 22 a 18,5.^[19] La FIDE, en previsió d'un possible ingrés dels escacs als Jocs Olímpics, havia introduït un test antidòping com els de l'WADA. Dos jugadors, Shaun Press de Papua Nova Guinea i Bobby Miller de Bermuda, varen refusar de sotmetre's al test; ambdós foren escoltats per la comissió disciplinària de la FIDE, que va decidir d'anul·lar els seus resultats (Press havia fet 7,5 punts de 14, mentre Mille 3,5 de 9). Com a conseqüència la puntuació total de Papua Nova Guinea va baixar de 23 a 15,5 i la de Bermuda de 22 a 18,5.^[19]

Concomitantment amb els dos torneigs principals, els organitzadors varen muntar diversos esdeveniments lligats als escacs, alguns sota els auspicis de la FIDE; aquests actes foren anomenats col·lectivament Primer Festival Escaquístic de Calvià. Durant el festival se celebraren diverses exhibicions de simultànies, partides demostratives, lliçons de banda de jugadors espanyols, i diversos torneigs d'escacs, fins i tot un per debutants, un per Sub-16 (de ràpides) i un per gent gran.

També es van fer classes d'escacs a les escoles primàries i secundàries i als centres per la gent gran de Calvià i la zona propera, en un esforç per promocionar els escacs; també es projectaren pel·lícules d'escacs de nit a la platja.

També hi va haver una exposició d'art i escacs, amb un jurat que va atorgar premis als treballs més meritoris.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 2004

• «Resultats destallats» (en anglès). Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 18 octubre 2013].