Observatori Llano de Chajnantor

Observatori Llano de Chajnantor
	;
Dades
Tipus	observatori astronòmic
Història
Creació	1999
Governança corporativa
Seu	desert d'Atacama (Xile);
Format per	Atacama Large Millimeter Array ; Telescopi Cosmològic d'Atacama ; Q/U Imaging ExperimenT (en) ; POLARBEAR (en) ; NANTEN2 Observatory (en) ; Atacama Pathfinder Experiment (en) ; Atacama Submillimeter Telescope Experiment (en) ; University of Tokyo Atacama Observatory (en)

L'Observatori del Pla de Chajnantor és un observatori astronòmic localitzat a 5.104 metres d'altitud de sobre el nivell del mar, al desert d'Atacama, Xile, 50 quilòmetres a l'est de San Pedro de Atacama. És un lloc molt sec i inhospitalari per a la vida humana, però un excel·lent lloc per a l'astronomia de submil·limètrica. El vapor d'aigua absorbeix i atenua les radiacions submil·limétriquess i aquesta és la raó per la qual la radioastronomia requereix un lloc molt sec per a la recepció d'aquest tipus d'ones curtes. L'Observatori del Pla de Chajnantor és un dels observatoris astronòmics més grans i cars del món, amb aproximadament mil milions de $ assignats per projectes sobre el lloc.

Cronologia

El 1999, el Generador d'Imatges de Fons Còsmic (CBI) va ser el primer radiotelescopi a fer observacions sota els cels de Chajnantor. El 2002 l'Experiment de Telescopi submil·limètric d'Atacama (ASTE) arriba a Pampa La Bola, propera a Chajnantor. Posteriorment, arriben l'Experiment Pioner d'Atacama (APEX) el 2003, Cel del Sud 2 (NANTEN2 o 南天 2) el 2004, Telescopi de Cosmologia d'Atacama (ACT) el 2007, Experiment Q/U de Representació d'Imatges (QUIET) el 2008 i Observatori Mini-Tòquio d'Atacama (Mini-TAO, de 1.0 m de diàmetre) el 2009. Finalment, es preveu que la construcció de la Gran Matriu mil·limètrica d'Atacama (ALMA) conclogui el 2013.^[1]

Una de les 66 antenes de l'observatori ALMA a Chajnantor.

Telescopis al Pla de Chajnantor

Telescopis al sector de Pampa La Bola

Col·laboració amb Long Latin American Millimeter Array (LLAMA)

S'ha proposat que ALMA, APEX i ASTE realitzin interferometria de base ampla amb el radiotelescopi argentí - brasiler LLAMA.^[2] En particular, ALMA podria augmentar 10 vegades la seva resolució angular (fins i tot fins a 1 μ sa a longituds d'ona d'1 mm)^[2] gràcies al fet que LLAMA estaria a 200 km.^[1]

Vegeu també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 de Castro, Fábio. «radiotelescopis em rede» (en portuguès). Agència FAPESP, 10-08-2011. [Consulta: 24 agost 2011].
↑ ^2,0 ^2,1 Arnal, E. Marcelo «Projecte LLAMA (acrònim de Large Latin American Millimeter Array)». Butlletí de Divulgació Científica i Tecnològica del IAR, 7, 2009. Arxivat de l'original el 2013-01-07. ISSN: 1669-7871 [Consulta: 19 febrer 2013]. Arxivat 2013-01-07 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Descripció d'un viatge a l'Observatori del Pla de Chajnantor:
Rincon, Paul. «'ALMA'sets new Heights for astronomy» (en anglès). BBC News, 07-08-2006. [Consulta: 25 agost 2011].

[fapesp-1] 1,0 ^1,1 de Castro, Fábio. «radiotelescopis em rede» (en portuguès). Agència FAPESP, 10-08-2011. [Consulta: 24 agost 2011].

[iar-2] 2,0 ^2,1 Arnal, E. Marcelo «Projecte LLAMA (acrònim de Large Latin American Millimeter Array)». Butlletí de Divulgació Científica i Tecnològica del IAR, 7, 2009. Arxivat de l'original el 2013-01-07. ISSN: 1669-7871 [Consulta: 19 febrer 2013]. Arxivat 2013-01-07 a Wayback Machine.

[1]

[2]