Nomenclatura estel·lar

Les estrelles més brillants observables a simple vista tenen noms tradicionals. Entre els més antics figuren els d'origen babiloni-com Nunki - i els provinents del grec antic. Càstor i Pòl·lux fan referència als dioscurs-llegendaris bessons de la mitologia grega -, mentre que el nom de Naos és el terme grec per "vaixell". Un menor nombre d'estrelles, com Vindemiatrix o Porrima, tenen noms derivats del llatí.

No obstant això, la major part dels noms d'estrelles procedeixen de l'àrab de l'edat mitjana, quan els astrònoms d'Aràbia van adoptar les constel·lacions de Ptolemeu donant els seus propis noms a les estrelles.^[1] Per això, molts noms propis d'estrelles comencen per l'article A- Al Nair, Aldebaran, Algieba, Alioth, Aludra, etc.^[2] El terme àrab dhaneb, "la cua", dona origen als noms de Deneb, Denebola, Deneb Kaitos, Deneb Algedi, Deneb Dulfim i Aldhanab.^[2] Igualment, de la paraula àrab per "pes", wazn, procedeixen els noms de Wezen i Wazn.^[2]

Finalment, hi ha noms més moderns com Peacock - "gall dindi" en anglès, en al·lusió a la constel·lació on es troba-. Aquest nom, al costat del d'Avior, van ser assignats a la dècada de 1930 en crear-se The Air Almanac, un almanac de navegació usat per la Royal Air Force.^[2]

A vegades sorgeixen diferents problemes amb aquests noms:

• Sovint l'ortografia no està estandarditzada, així Gamma Andromedae és coneguda com a Alamak, Almaack, Almaach o Almak, diverses formes d'escriure el mateix nom.

• Moltes estrelles tenen més d'un nom amb una popularitat aproximadament igual. Per exemple, Benetnasch o Alkaid, Alphecca o Gemma, i Alpheratz o Sirrah.

• A causa de la imprecisió en vells catàlegs estel·lars, pot no estar clar exactament a què estrella d'una constel·lació correspon un nom concret; Alniyat o Chara il·lustren aquest cas.

• Algunes estrelles en diferents constel·lacions poden tenir un mateix nom. Un conegut exemple és Algenib, que pot referir-se tant a Gamma Pegasi com a Alfa Persei, aquesta darrera coneguda també com Mirfak.

Johann Bayer va introduir un sistema per designar els estels més brillants en cada constel mitjançant lletres gregues o, menys freqüentment, per mitjà de lletres llatines. Aquest és un sistema extensament utilitzat en l'actualitat, sent Alfa Chamaeleontis, Omega Sagittarii o N Velorum exemples d'aquesta denominació.

La numeració d'estels deguda a John Flamsteed també ha estat popular, encara que en general es prefereixen les lletres gregues de Bayer quan existeix aquesta opció. Estrelles com 61 Cygni, 89 Herculis o 50 Persei són conegudes per aquesta nomenclatura.

De manera similar a Flamsteed, Johannes Hevelius també va numerar estrelles dins de les constel. El seu sistema, però, ha caigut en desús, encara que de vegades la numeració d'Hevelius és tractada equivocadament com a numeració de Flamsteed.

Aquelles estrelles variables que no tenen denominació de Bayer reben un nom específic com a variables. R Hydrae, V Puppis i BC Cygni són exemples d'aquesta denominació.

En absència d'un millor mitjà per anomenar un estel, els nombres de catàleg s'usen per a la seva designació. Hi ha una gran quantitat de diferents catàlegs estel·lars, figurant entre els més utilitzats el Catàleg Henry Draper, el Catàleg d'Estrelles Brillants i el Catàleg Gliese. En general, un nombre de catàleg consta de diverses lletres que indiquen el nom del catàleg, i un nombre que fa referència a l'estrella en concret. HD 169.830, HR 8799, Gliese 22 i LHS 288 són estels coneguts pel seu nombre de catàleg.

Hi ha estrelles anomenades a partir de noms de persones. Aquests són casos excepcionals que en moltes ocasions eren noms no oficials posteriorment reconeguts com a oficials. A més de la coneguda Estrella de Barnard, cal esmentar l'Estrella de Kapteyn, l'Estrella de Plaskett o l'Estrella de Przybylski.

Quan es detecta un planeta al voltant d'una estrella, normalment s'anomena l'estrella amb en nom del telescopi o la missió que l'ha descoberta i un nombre relatiu al nombre de planetes que han estat descoberts per la missió o telescopi. Exemples són:. HAT-P-9, WASP-1, COROT-1, Kepler-4.