[go: up one dir, main page]

No somos de piedra

Pel·lícula espanyola del 1968 dirigida per Manuel Summers

No somos de piedra és una pel·lícula de comèdia espanyola del 1968 dirigida per Manuel Summers i protagonitzada per Alfredo Landa i Laly Soldevila. Tot i que va rebre alguns premis i el seu estil satíric contra la moral rígida imperant aleshores, ha estat força criticada i inicia el camí del director vers les senderes del cinema més comercial.[1]

Infotaula de pel·lículaNo somos de piedra
Fitxa
DireccióManuel Summers Rivero Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticPablo Gago Montilla Modifica el valor a Wikidata
GuióManuel Summers Rivero Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntonio Pérez Olea Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrancisco Fraile
MuntatgeMercedes Alonso Modifica el valor a Wikidata
ProductoraEco Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena29 abril 1968 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Recaptació50.000.000 ₧ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0063360 FilmAffinity: 441717 Allocine: 177534 Letterboxd: no-somos-de-piedra Allmovie: v159513 TMDB.org: 455033 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi

modifica

Lucas Fernández és el típic homenet insignificant, propietari d'un Seat 600, pare d'una família nombrosa i obsessionat per totes les dones que veu, però el seu caràcter pusil·lànime i reprimit no li permet anar més lluny. La seva esposa Enriqueta és una catòlica practicant, puritana i força fèrtil, que es negarà reiteradament a prendre la píndola anticonceptiva.

Repartiment

modifica

Recepció i premis

modifica

Fou estrenada com a part de la representació espanyola al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1968 juntament amb Ama Lur, tot i que va tenir una acollida discreta i no va rebre cap premi.[2] Tot i així fou vista als cinemes per 2.600.000 espectadors i va recaptar uns 50.000.000 de pessetes.[3] A més, va guanyar el segon premi del Sindicat Nacional de l'Espectacle del 1968.

Referències

modifica