Natró

Natró
	;
Fórmula química	Na₂CO₃·10H₂O
Epònim	àcid carbònic
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.CB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	5.CB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/C.02
Dana	15.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic, prismàtic
Hàbit cristal·lí	petits cristalls
Color	incolor, blanc o gris
Exfoliació	{100} molt bona
Fractura	concoidal
Tenacitat	trencadís
Duresa	1,5
Lluïssor	vítria a mat
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	translúcida
Densitat	1,42 - 1,47 g/cm³
Solubilitat	lenta
Altres característiques	a l'aire lliure absorbeix humitat. Tenyeix la flama de groc
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Nt
Referències

El natró és un mineral de la classe dels carbonats (o minerals carbonats i nitrats), segons la classificació de Strunz. Té gust de lleixiu i és fluorescent. El natró és una mescla, que apareix de manera natural, de carbonat de sodi decahidratat (Na₂CO₃·10H₂O) i un 17% d'hidrogencarbonat de sodi (també anomenat nahcolita, NaHCO₃) junt amb petites quantitats de sal comuna (halita, clorur de sodi) i sulfat de sodi. Al llarg de la història el natró ha tingut moltes aplicacions pràctiques les quals continuen en els usos moderns dels seus components minerals.

En la moderna mineralogia el terme natró ha passat a significar només el carbonat de sodi decahidratat que és el seu principal component.

Etimologia

La paraula prové del terme NTR del Antic Egipte, que significa ‘diví’ o ‘pur’, donant lloc a la paraula composta ‘sal divina’. El principal lloc d'extracció d'aquesta sal era la zona de Uadi el Natrun, a Egipte. La paraula va ser emprada en les llengües semítiques: en accadi nit(i)ru, en arameu nithra, en hebreu hebreu: נתר, neter‎ (per al carbonat de potassi). Possiblement, a través del fenici va passar a l'idioma grec com nitro, i al llatí com nitrum. En àrab és نطرون, naṭrūn, paraula que es va transmetre al francès, natron, i d'aquest al català natró.^[2]

El terme grec nitro i el llatí nitrum es van utilitzar per al salnitre i la sosa, que no es distingien com a substàncies diferents.

Daniel Rutherford descobreix la química de nitrogen al segle xviii, encara que el nom va ser donat pel químic francès Jean Antoine Chaptal, ja que generava nitre , per tant, el terme referia en realitat a dos elements: el nitrogen i el sodi, que deriven de la mateixa paraula.

El terme llatí Natrium va donar nom al sodi, del qual deriva el seu símbol químic Na.

Propietats

Químicament és un carbonat de sodi natural, molt hidratat. Efloreix ràpidament quan s'exposa a l'aire sec, transformant-se en el monohidrat termonatrita (Na₂CO₃·H₂O).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el natró pertany a «05.CB - Carbonats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans (carbonats alcalins i alcalinoterris)» juntament amb els següents minerals: termonatrita, trona, monohidrocalcita, ikaïta, pirssonita, gaylussita, calconatronita, baylissita i tuliokita.

Usos

El natró va ser emprat pels antics egipcis en el procés de momificació. També s'utilitzava en la fabricació de ceràmica vítria: fayenza, a més, aquesta sal va ser destinada per a usos relacionats amb la neteja, com ara la neteja dels habitatges i la higiene del cos.

Formació i jaciments

Es forma en ambient de llac ric en sodi, acumulant-se en els seus marges o bé com un precipitat al fons del llac durant les èpoques de fred, també s'ha trobat com eflorescència en laves.

Sol aparèixer associat a la natura a altres minerals com: termonatrita, trona, mirabilita, gaylussita, guix o calcita.

Hi ha importants jaciments a Egipte i Rússia. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de la Crosa de Sant Dalmai (Bescanó, Gironès).^[3]