Muromià
llengua de la qual no en queden restes, generalment considerada uraliana
El Muromià[1] fou una llengua de la qual no en queden restes, generalment considerada uraliana i habitualment classificada com a fino-volgaica.[2][3][4] El lingüista Aleksandr Matveyev va identificar l'àera toponímica entre la part baixa dels rius Okà i Kliazma, com la corresponent a Muroma. Segons la toponímia, el Muromià fou una llengua propera al Merya.[5]
| Tipus | llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 0 |
| Autòcton de | óblast de Vladímir i Muromians (en)  |
| Estat | Rússia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques | |
| Codis | |
| Linguist List | 0te |
Referències
modifica- ↑ «Muromanian». MultiTree, 22-06-2009. [Consulta: 13 juliol 2012].
- ↑ Janse, Mark; Sijmen Tol; Vincent Hendriks. Language Death and Language Maintenance. John Benjamins Publishing Company, 2000, p. A108. ISBN 978-90-272-4752-0.
- ↑ Wieczynski, Joseph. The Modern Encyclopedia of Russian and Soviet History. Academic International Press, 1976. ISBN 978-0-87569-064-3.
- ↑ Taagepera, Rein. The Finno-Ugric Republics and the Russian State. Routledge, 1999, p. 51. ISBN 978-0-415-91977-7.
- ↑ Матвеев А. К. Мерянская проблема и лингвистическое картографирование // Вопросы языкознания. 2001. № 5.