Moulin Rouge!

La pel·lícula està ambientada al mític cabaret parisenc que bateja el film, durant la seva època daurada a finals del segle XIX; tot això envoltat d'un ambient surrealista on de la realitat a la màgia només hi ha un glop de licor i on la Modernitat buscava enderrocar el pensament convencional en totes les àrees (particularment en les arts). El film té com tema principal l'amor. Tracta d'un jove escriptor bohemi que s'enamora d'una bella cortesana del Moulin Rouge. Una nit, gràcies a l'atzar i a una sèrie de mal entesos, el destí els creua. Ell l'enamora amb la seva poesia, ella el fetilla amb la llum que irradien els seus ulls. Volen. Però tot s'acaba abruptament, quan la dolça Satine (Nicole Kidman) adverteix la confusió: no era ell el milionari duc al que estava predisposada a convèncer per a finançar una obra de teatre sinó que és un bohemi escriptor. El jove escriptor li oferix a ella amor veritable, mentre que el ric noble li oferix complir els seus somnis de convertir-se en una actriu legítima.

Podem veure amb la vestimenta dels personatges i les decoracions tota una estètica que va enfocada cap a l'excés, típic del món de l'espectacle en el qual ens envoltem. Els diferents personatges del cabaret són un recull de les personalitats més pintoresques, extravagants i grotesques que es podien trobar a un local com el Moulin Rouge!. Aquests personatges estan caracteritzats amb colors vius i llampants, representant així l'exageració constant que es formula al món de la faràndula. Baz Luhrmann destaca en diverses escenes aquesta utilització massiva del color, combinant-ho amb un muntatge frenètic per crear en l'espectador la sensació d'estar vivint el mateix ambient que vivien els personatges de l'època. Entre tots aquests colors, el vermell és el que cobra més importància, ja que no només es fa present en aquestes escenes d'excés, sinó que també apareix en molts altres moments, convertint-se en un símbol de la passió que viuen els protagonistes; de fet, la protagonista femenina, la Satine, a l'escena de la cançó “Elephant Love Medley” es converteix en una encarnació del color vermell, deixant la seva clara posició de cortesana però, alhora, deixant-se emportar per l'amor idealitzat que li descriu el Christian, provocant una col·lisió entre l'amor vertader i passional i l'amor ficcionat a través de mecanismes socials.

A Moulin Rouge! podem observar també una clara influència de Bollywood, apreciable en diferents nivells. Luhrmann fa un homenatge al cinema indi incloent la cançó “Chamma Chamma”, que formava part del film China Gate. A més, també adopta el disseny visual d'aquest tipus de cinema, mostrant un  vestuari i uns colors saturats que ens recorden als de la cultura índia. No obstant, el Bollywood no pretén que la música i la dansa s'integrin a l'argument, sinó que reflecteixen actitud índia envers la sensualitat i la moralitat. A Moulin Rouge! el cant i la dansa, s'integren i es converteixen en un dispositiu narratiu afegit. Tanmateix, les reminiscències del Bollywood són apreciables també a nivell narratiu, ja que la trama melodramàtica recorda als arguments indis i, a més, el show que preparen els bohemis està ambientat a l'Índia. A la posada en escena també trobem certs elements hindús presents, no només a l'escena final sinó també al llarg del film, com ara amb l'elefant arquitectònic on tenen lloc dues de les cançons més romàntiques del film.

• Nicole Kidman: Satine
• Ewan McGregor: Christian
• Jim Broadbent: Harold Zidler
• Richard Roxburgh: El "Duke" de Monroth
• John Leguizamo: Henri de Toulouse-Lautrec
• Jacek Koman: L'argentí inconscient
• Caroline O'Connor: Nini
• Richard Roxburgh: El Duke
• Garry McDonald: El doctor
• David Wenham: Audrey
• Kylie Minogue: La fada verda

Primerament, la pel·lícula havia d'estrenar-se les festes de Nadal del 2000, però 20th Century Fox va allargar el termini cap a la primavera. El 10 de maig de 2001, "Moulin Rouge!" fou presentada al festival de Canes.^[4] L'estrena als Estats Units va ser el 18 de maig de 2001 i varen seguir la resta del món amb estrenes a partir de l'1 de juny de 2001.

"Moulin Rouge!" va ser tot un èxit en taquilla aconseguint $185,095 en sols dos cinemes el cap de setmana d'estrena. Va seguir-se elevant la xifra el dia en memòria dels soldats estatunidencs morts en una batalla amb $254,098. Quan es va projectar en més de 2500 cinemes, va arribar als 14.2 milions de dòlars el cap de setmana d'estrena arreu del món. El film va aconseguir $57 milions als Estats Units. Durant l'octubre de 2001, pels Oscars, van fer una nova i breu estrena del llargmetratge amb l'objectiu que Kidman i McGregor fossin nominats a l'Oscar.

La pel·lícula va ser un altre cop un èxit. Va posicionar-se en el més alt de la taquilla d'Austràlia quan es va tornar a estrenar a finals de 2001, igualment amb altres audiències d'altres països. Va guanyar més de 20 milions de dòlars arreu del món, resultant una taquilla de 179.213.434 dòlars per tot el món.

El film va sortir en DVD el 18 de desembre de 2001 seguit per una projecció en VHS el 19 de març de 2002. Va sortir al mercat en Blu-Ray el 19 d'octubre de 2010.

Va rebre bones crítiques per part del públic i els crítics cinematogràfics. Basant-se en l'opinió de 200 crítics, la pel·lícula obté una acceptació del 78% i una nota de 7.1 sobre 10 a la web de cine Rotten Tomatoes^[5] i una nota de 66 sobre 100, basada en 35 valoracions, a Metacritic.^[6] A la web MarkReviewsMovies obté 4 estrelles de 5 i forma part dels millors films de 2001.

"Moulin Rouge!" es va doblar al català a finals del 2016, i TV3 la va emetre el 26 de desembre del mateix any, dia de Sant Esteve.^[7]

• Nominada al César a la millor pel·lícula estrangera (2001)

Com a pel·lícula musical, les cançons tenen un paper important. El que fa de Moulin Rouge! un musical atípic és que les seves cançons no són originals sinó que es basen en popurris o versions de cançons que defineixen la cultura de finals del segle xx; d'aquesta manera trobem un dels anacronismes més destacats de la pel·lícula, ja que les cançons estan compostes per peces contemporànies que ajuden al públic a sentir-se identificat i partícip de la història. D'aquesta manera, els propòsits principals de la música són fer avançar la història i atraure la audiència. Aquesta és tractada d'un mode completament eclèctic i recorre a grans èxits clàssics del pop i del rock, transportant els cabarets de París als clubs nocturns actuals. Podríem definir, doncs, la banda sonora de Moulin Rouge! com un conjunt de temes reciclats i reinventats en diversos collages. Així, Luhrmann i el seu equip de compositors aconsegueixen crear una reinterpretació dels temes d'una forma més romàntica.^[16]

L'àlbum de la banda sonora va sortir al mercat l'any 2001, i conté gran part dels temes cantats a la pel·lícula:^[17]