Miecislau I de Polònia
Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia". Miecislau no era el nom real del duc sinó que se li donava més tard - els documents contemporanis l'anomenaven Mesco, Misico, Mesico, Msko o similar, amb una excepció estranya - també apareixia com Dagome en document anomenava Dagome iudex. Tenia probablement una germana de nom desconegut, i dos germans: un d'ells, desconegut de nom, era mor en batalla al voltant de 964 i el segon, nomenat Czcibor, va ajudar a Mieszko a derrotar el comte Hodo en la batalla de Cedynia el 972.
 Miecislau I de Polònia, pintat per Jan Matejko  | |
| Nom original | (pl) Mieszko I |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 922 ↔ 945 |
| Mort | 25 maig 992 |
| Sepultura | Archcathedral Basilica of St. Peter and St. Paul (en)  |
 Duc de Polònia Civitas Schinesghe (en) | |
| 960 – – Boleslau I de Polònia → | |
| Dades personals | |
| Religió | Religió eslava i catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, sobirà |
| Període | Edat mitjana |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Dinastia Piast |
| Cònjuge | Oda von Haldensleben (979–992) Doubravka de Bohèmia (965–977) |
| Fills | Gunhilda (  ) Boleslau I de Polònia ( ) Doubravka de BohèmiaSígrid l'Altiva ( ) Skoglar-TosteDoubravka de BohèmiaMieszko Mieszkowic ( ) Oda von HaldenslebenŚwiętopełk Mieszkowic ( ) Oda von HaldenslebenLambert Mieszkowic ( ) Oda von Haldensleben |
| Pares | Siemomysł i Gorka |
| Germans | Cidebur Adelaida de Polònia |
| Cronologia | |
| 966 | baptisme
|
El seu regnat començava al voltant de 960 a la Gran Polònia (Wielkopolska), Kuyavia (Kujawy) i possiblement a Pomerània oriental. La primera etapa de Mieszko estigué dominada per la disputa amb les tribus dels Wieletes i Volinians de la zona del Mar de Bàltic, i el seu aliat, el comte saxó Wichman. El 965 es casà amb Doubravka de Bohèmia, filla de Boleslau I de Bohèmia i es batejà el 966,[1] probablement sota la influència de la seva muller cristiana o potser per a evitar la confrontació amb el Sacre Imperi Romanogermànic a l'oest. Construïa una església dedicada a Sant Jordi a Gniezno i el 968 fundava la primera catedral polonesa a Poznań dedicada a Sant Pere. Aquests esdeveniments són també coneguts com el baptisme de Polònia. En el 967 havia conquerit, almenys parcialment, Pomerània occidental.[2]
En el moment d'arribar al poder, el territori no estava unificat i va construir uns quants castells al voltant del seu país. Els més importants eren els de: Poznań, Gniezno i Ostrów Lednicki. Aquest darrer era una fortalesa en forma d'anell d'aproximadament 140 m de diàmetre, contenint la seva residència, un palau de pedra, que venia a ser la primera arquitectura monumental del país. Alguns historiadors suggereixen que Mieszko havia promès fidelitat a l'emperador Otó I el Gran, a l'emperador Otó II i una altra vegada a l'emperador Otó III. Tanmateix, hi ha molta discrepància sobre aquest punt des del costat polonès - principalment si la seva fidelitat representava la totalitat de Polònia, o només una part.
Molta de la seva activitat militar va ser al llarg de la costa del mar Bàltic, en el territori més tard anomenat Pomerània. Derrotava al marcgravi Odo I de la Marca Oriental de Saxònia a la batalla de Cedynia el 972, i arribava a la boca del riu Oder (Odra) el 976. La batalla decisiva, en la qual es lluitava el 979, assegurava la posició de Miecislau com a governant de l'àrea (forçant l'aliança amb l'emperador Otó II). L'any següent celebrava la seva conquesta provisional dedicant una fortalesa a Gdańsk. Aquests assentaments havien existit des de feia mil·lennis i els territoris pomerans i prussians s'encavalcaven a la boca del riu Vístula.
El 980 es casava amb Oda d'Haldensleben, filla de Dieteric d'Haldensleben, marcgravi de la Marca del Nord, després de segrestar-la des del monestir de Kalbe. El 981 Miecislau perdia la terra coneguda com a Grody Czerwieńskie a favor Vladimir I, príncep de Kíev. El 986, poc després de la mort de l'emperador Otó II (†983), prometia fidelitat a l'Emperador Otó III, i l'ajudava a les guerres contra els polabians. Poc després donava el seu estat en feu al papa en un document normalment anomenat el Dagome Iudex. Aquest document indexa les terres de Miecislau, anomenat "Dagome" al document, de la seva muller Oda de Haldensleben, de l'antiga muller Doubravka de Bohèmia i els seus fills. L'altre fill Boleslau I no és esmentat. Se suposa que el nom genuí era Dago o Dagr i que era del Daglinger reial de Noruega. En el 990 conqueria Silèsia (Śląsk) i Petita Polònia (Małopolska).
Del seu primer matrimoni tenia un fill, el seu successor Boleslau, i dues filles, Sigrid (Świętosława) i una amb el nom desconegut. Sigrid era la muller d'Eric VI de Suècia[3] i més tard (com la reina Gunhilda) del rei Sweyn Forkbeard de Dinamarca, i mare del rei Canut de Dinamarca i Anglaterra. Świętosława és generalment acceptat pels historiadors com la millor aproximació del nom eslau d'aquesta primera filla. La segona filla es casava probablement amb un príncep eslau pomeranià. Del seu segon matrimoni tenia tres fills; Miecislau, Lambert, i Świętopełk.