Michael Rogers
Michael Rogers (Barham, Nova Gal·les del Sud, 20 de desembre de 1979) és un ciclista australià, ja retirat, que fou professional del 2000 al 2016.[1]
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
Jocs Olímpics 
| |||
|
Atenes 2004 | Contrarellotge | |
Campionat del Món 
| |||
|
Verona 1999 | contrarellotge sub-23 | |
|
|
Plouay 2000 | contrarellotge sub-23 | |
|
Hamiton 2003 | contrarellotge | |
|
|
Verona 2004 | contrarellotge | |
|
|
Madrid 2005 | contrarellotge | |
Rogers passà a professional l'any 2001 amb l'equip italià Mapei, que amb els canvis de patrocinadors es convertí primer en Quick Step-Davitamon i després en Quick Step-Innergetic. El 2006, Rogers fitxà pel T-Mobile Team,[2] que capitanejà al Tour de França de 2007.
Com molts altres ciclistes professionals australians de la seva generació, fou un producte del programa per ciclistes joves de l'Australian Institute of Sport, que li permeté viure i córrer a Europa quan encara era amateur. Començà com a pistard sota el tutoratge de Charlie Walsh i després es canvià al ciclisme en ruta.
Gran contrarellotgista, guanyà el campionat del món d'aquesta especialitat tres vegades seguides (2003-2005). Tot i quedar originalment segon al campionat del 2003, fou declarat campió del món després que el guanyador original, David Millar, fos desqualificat per dopatge.[3] Com que rebé la medalla d'or del 2003 el mateix dia que es disputaren els campionats de 2004, guanyà dues medalles d'or en un sol dia.[4]
Durant la seva carrera esportiva va prendre part en quatre edicions dels Jocs Olímpics d'Estiu, el 2000, 2004, 2008 i 2012. Destaca la medalla de bronze que guanyà en la contrarellotge als Jocs d'Atenes de 2004.[5]
Tot i la seva potència com a rodador, Rogers millorà molt a les muntanyes amb el pas dels anys. Al Tour de França de 2003 i Tour de França de 2004 fou el millor aliat del seu company d'equip Richard Virenque en el seu intent d'aconseguir el mallot de la muntanya, cosa que l'escalador francès aconseguí.
Va acabar el Tour de França de 2006 en desena posició, entre l'espanyol Haimar Zubeldia i el luxemburguès Fränk Schleck. Al Tour de França de 2007 va haver de retirar-se quan tenia l'oportunitat de vestir-se de groc per una desafortunada caiguda.[6] Una posterior mononucleosi el va mantenir allunyat de les curses durant un temps.[6]
El desembre de 2013 es va anunciar que havia donat positiu en clenbuterol a la Japan Cup i que seria suspès a l'espera de més investigacions.[7][8] El 23 d'abril de 2014 la Unió Ciclista Internacional (UCI) va anunciar que seria absolt de qualsevol delicte i que podia tornar a la competició, tot acceptant que hi havia una probabilitat significativa que el clenbuterol provingués de carn contaminada consumida mentre Rogers competia a la Xina.[9]
Va tornar a la competició i el 2014 guanyà dues etapes al Giro d'Itàlia[10] i una al Tour de França.[11]
El 25 d'abril de 2016, Michael Rogers es veia forçat a retirar-se a causa d'una aritmia cardíaca, detectada el 2001, però que s' havia agreujat amb el pas dels anys.[1][12]
Palmarès en ruta
modifica- 2000
- Vencedor d'una etapa al Tour Down Under
- 2002
- 1r al Tour de Beauce
- 1r al Tour Down Under i vencedor d'una etapa
- 2003
Campió del Món de ciclisme CRI
- 1r a la Volta a Alemanya i vencedor d'una etapa
- 1r a la Ruta del Sud i vencedor d'una etapa
- 1r a la Volta a Bèlgica
- 2004
- 2005
- 2006
- Vencedor d'una etapa del Regio-Tour
- 2009
- 2010
- 1r a la Volta a Andalusia
- 1r a la Volta a Califòrnia
- 2012
- 1r a la Volta a Baviera i vencedor de 2 etapes
- 2013
1r a la Japan Cup
- 2014
- Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
Resultats al Tour de França
modifica- 2003. 42è de la classificació general
- 2004. 22è de la classificació general
- 2005. 41è de la classificació general
- 2006. 9è de la classificació general
- 2007. Abandona (8a etapa)
- 2009. 103è de la classificació general
- 2010. 37è de la classificació general
- 2012. 23è de la classificació general
- 2013. 16è de la classificació general
- 2014. 26è de la classificació general. Vencedor de la 16a etapa
- 2015. 36è de la classificació general
Resultats al Giro d'Itàlia
modificaPalmarès en pista
modifica- 1997
- 1998
- Medalla d'or als Jocs de la Commonwealth en Scratch
- Medalla d'or als Jocs de la Commonwealth en persecució per equips (amb Bradley McGee, Brett Lancaster, Luke Roberts i Timothy Lions)
Campió d'Austràlia en persecució
Resultats a la Copa del Món
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Michael Rogers forced to retire with heart ailment». Cyclingnews.com, 25-04-2016.
- ↑ «ROGERS Michael». [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Rogers logra el título mundial de contrarreloj tras la descalificación de Millar» (en castellà). El País [Madrid], 08-09-2004. ISSN: 1134-6582.
- ↑ AS, Diario. «Michael Rogers recibió dos oros el mismo día» (en castellà), 30-09-2004. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Olympedia – Mick Rogers». [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ 6,0 6,1 «Rogers, una estrella caída en desgracia – Ciclismo Internacional». [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Michael Rogers, triple campeón mundial de contrarreloj, positivo por clembuterol», 18-12-2013. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Barry Ryan. «Michael Rogers Returns Adverse Analytical Finding For Clenbuterol». Cyclingnews.com, 20-10-2013. [Consulta: 18 desembre 2013].
- ↑ «No ban for Rogers after Clenbuterol positive», 23-04-2014. [Consulta: 23 abril 2014].
- ↑ Ferrari, Fernando. «20ª Giro Italia: Rogers dobla en el Zoncolan» (en castellà), 31-05-2014. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Australian Michael Rogers wins 16th stage, the longest in Tour de France». Fox Sports. News Corp Australia, 22-07-2014 [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ Sport. «El corazón retira a Michael Rogers, triple campeón del mundo contrarreloj» (en castellà), 25-04-2016. [Consulta: 29 gener 2024].