Menispermàcies

• Lianes llenyoses (Stephania, rarament arbusts o arbrets, més rarament encara herbes epífites (Stephania cyanantha).
• Flors petites de regulars a zigomòrfiques (Antizoma, Cyclea, Cissampelos), .
• Fruit compost, cada unitat en drupa recta o axafada i asimètrica.

Les menispermàcies habiten sobretot les selves tropicals de baixa altitud (fins a 2100 m), on són enfiladisses, però alguns gèneres s'han adaptat a llocs àrids (les espècies d'Antizoma als deserts sud-africans o Cocculus balfouri a l'illa de Socotra) i altres a vlimes temperats. En Menispermum s'ha detectat el metabolisme fotosintètic C₃.

Dels alcaloides de les menispermàcies s'han extret fàrmacs com la tubocurarina del verí curare, obtingut de plantes dels gèneres Curarea, Chondrodendron, Sciadotenia i Telitoxicum; a Àsia el verí similar al curare es deia ipos i s'obtenia de plantes dels gèneres Anamirta, Tinospora, Coscinium i Cocculus. Els fruits de l'espècie Anamirta cocculus s'usaven per enverinar els peixos i els ocells que es pescaven i caçaven i la tija de Fibraurea servia per a tenyir de groc els teixits.

El gènere Callicrypta del Cretaci de Sibèria sembla una menispermàcia.

• Kessler, P.J.A.. «Menispermaceae.». A: Kubitzki, K., Rohwer, J.G. & Bittrich, V. (Editors). . The Families and Genera of Vascular Plants. II. Flowering Plants - Dicotyledons.. Springer-Verlag: Berlín, 1993. ISBN 3-540-55509-9. 
• Watson, L., and Dallwitz, M.J.. «The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 29th July 2006.», 1992 onwards. Arxivat de l'original el 2007-01-03. [Consulta: 9 desembre 2006].