Mazara del Vallo

La Catedral és d'origen normand, però només conserva l'absis de la nau central i els murs de l'ala oriental com restes de la seva primitiva construcció de 1690-94, en la que l'edifici va perdre quasi tot el seu caràcter. Mereixen citar-se, a més, en aquesta ciutat, l'església de Sant Egidi, del segle xvi, amb sostre enteixinat; la del Carme, de la mateixa època; la de Sant Nicolau Reial, normanda, la planta quadrada, amb una petita cúpula en el centre; la de Santa Maria de Jesús, del segle xv, amb un portal de 1420 i una Verge amb el Nen, atribuïda a Domenico Gagini, Santa Catalina, amb estàtua d'aquesta santa, d'Antonello Gagini; la de la Verge de l'Alt o Santa Maria della Giummare, del segle xiv, amb portal gòtic i estàtua de la Verge de Jacopo Castagnola (1572); la de Santa Venerada, que conserva la cúpula i la nau de l'antiga església normanda i l'estàtua de la santa, de Vincenzo o Giacomo Gagini (1583); l'antic monestir de Sant Miquel, amb les estàtues de la Verge de les Gracies i Sant Miquel Arcàngel, atribuïdes a Fazio Gagini (1540).

Mereixen menció a part, les ruïnes del castell normand construït pel comte Roger I; l'estàtua de San Vito, de Marabitti (1771); el palau Milo: la interessant casa d'Hanníbal, etc.

Aquesta ciutat fou fortalesa de Selimont destruïda pel cartaginès per Anibal Gisgon el 409 aC. el 827 s'apoderaren d'aquesta els sarraïns i es declarà residència d'un emir. Una vegada expulsats aquells, el comte Roger fixà en ella la seva residència el 1075 i construí la Catedral.^[1]