Mathieu Laurent Joseph Brialmont
Mathieu Laurent Joseph Brialmont (Seraing (Lieja), 17 de febrer de 1789 - Anvers (Bèlgica), 15 d'abril de 1885) va ser un militar francès, neerlandès i belga i un ministre belga.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 febrer 1789 Seraing (Bèlgica) |
Mort | 15 abril 1885 (96 anys) Anvers (Bèlgica) |
Ministre de Defensa de Bèlgica | |
12 agost 1850 – 20 gener 1851 ← Charles Rogier – Charles Rogier → | |
Activitat | |
Ocupació | polític, oficial |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Conflicte | Guerres Napoleòniques |
Família | |
Fills | Henri Alexis Brialmont |
Premis | |
Mathieu Brialmont va registrar-se com soldat a l'exèrcit napoleònic el 1808. Va servir al 36è regiment de Ligne durant la campanya de Rússia. El 1812 van promoure'l sotstinent per a compensar el seu coratge a la batalla del Moskvà. El 1813 va esdevenir lloctinent i va haver d'organitzar la retirada del 7è cos de l'exèrcit francès que havia perdut gairebé tots els seus oficials. En tornar d'exili d'Elba, Napoleó va promoure'l capità i va participar en la batalla de Waterloo. Després de la derrota francesa, va enrolar-se a l'exèrcit del jove Regne Unit dels Països Baixos que va encarregar-lo de la caserna de Venlo, ciutat a la qual va trobar són esposa Marie Verwins que va casar el 1820. El 1829 va demetre després d'unes disputes amb col·legues i el 1830 va ajuntar-se a la revolució belga i va participar en l'ocupació de la ciutat de Venlo.[1] - Brialmont va esdevenir un lloctinent-general de l'exèrcit belga i conseller militar del primer rei dels belgues Leopold I. Tot i no tenir cap mandat parlamentari, el primer ministre Charles Rogier va nomenar-lo ministre de la Guerra el 1850 el que va restar fins al 1851.[2]
El seu fill Henri Alexis Brialmont, lloctinent, va esdevenir un arquitecte militar.
Referències
modifica- ↑ «Mathieu Brialmont». Arxivat de l'original el 2009-07-25. [Consulta: 11 juny 2010].
- ↑ De Paepe, Jean-Luc, Raindorf-Gérard, Christiane (redacció), Le Parlement Belge 1831-1894. Données Biographiques, Brussel·les, Académie Royale de Belgique, 1996, pàgina 42