Mateo Benigno de Moraza

Va estudiar llatí i humanitats al convent de Santo Domingo (Vitòria), i després a Valladolid la carrera de Dret, graduant-se en 1836 de batxiller i en 1840 de doctor en Dret. El 1862 les Juntes Generals d'Àlaba el nomenaren Pare de Província i el 1869 fou designat rector de la Universitat Lliure. El 1873 fou empresonat sota l'acusació de col·laborar amb els rebels carlins, però tot i així és elegit diputat novament a les eleccions generals espanyoles de 1876.^[1]

Ardent defensor dels furs bascos, va pronunciar famosos discursos en la seva defensa davant les Corts (13 i 19 de juny de 1876), sense poder però evitar la seva abolició en virtut de la llei de 21 de juliol de 1876. A Vitòria té dedicades una estàtua (a la plaça de la Diputació Foral d'Àlaba) i el carrer Mateo Benigno de Moraza; a Sant Sebastià el carrer Moraza; i a Bilbao la plaça Moraza.

• Manuel Laborde Werlinden: Centenario de la abolición de los fueros vascongados (1876-1976). Publicaciones de la Caja de Ahorros Municipal de la Ciudad de Vitoria, 1976. ISBN 978-8450-01463-1
• Mateo Benigno de Moraza: Discursos de Mateo Benigno de Moraza en defensa de los Fueros Vascos (julio de 1876 - mayo de 1877). Diputación Foral de Alava, Consejo de Cultura (Vitoria), 1976, 200 págs. ISBN 978-84-500-1655-0

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mateo Benigno de Moraza

• Mateo de Moraza a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi.