Marina del Brasil

La missió principal de l'Armada és garantir la defensa de la pàtria, juntament amb les altres Forces Armades (article 142 de la Constitució Federal). Per complir la seva missió constitucional, la Marina ha de preparar i aplicar el poder naval. En segon lloc, la Marina ha de cooperar amb el desenvolupament nacional i la defensa civil, segons el que determini el President de la República.^[2]

Com el Brasil no té una agència destinada a organitzar, supervisar i dirigir la marina mercant al litoral i les aigües interiors del país, també assumeix la funció de guàrdia costanera. Així, ha de dirigir i controlar la marina mercant i les seves activitats connexes, en nom de la defensa nacional; garantir la seguretat de la navegació fluvial i marítima; contribuir a la formulació i conducció de les polítiques nacionals que es relacionen amb el mar; i aplicar i vigilar el compliment de lleis i reglaments, al mar i aigües interiors, en coordinació amb altres òrgans del poder executiu, federal o estatal.^[3]

El comandament de la marina és l'òrgan responsable de la Marina del Brasil. Va néixer el 10 de juny del 1999, mitjançant l'extinció del Ministeri de la Marina de guerra, i la seva transformació en comandament. És un organisme directament subordinat al Ministre de Defensa i és comandada per un Almirall nomenat pel President de la República. L'Armada brasilera és una de les nou armades del món equipades amb portaavions, i l'única de l'Amèrica Llatina que en fa servir.^[3]

L'Armada Nacional (nom que va rebre durant l'etapa imperial) va sorgir amb la independència del país, el 1822. Era formada gairebé en la seva totalitat per embarcacions, personal, organitzacions i doctrines provinents de la Família Real de Portugal, d'ençà que van traslladar la cort a Rio de Janeiro el 1808. Els seus membres eren uns pocs brasilers, una majoria de portuguesos que van adherir-se a la causa, i estrangers contractats com a mercenaris. També van ser aprofitats diversos òrgans creats per Joan VI de Portugal, tals com: la Secretaria de la Marina, el quarter general, la intendència, l'arsenal de marina, l'Acadèmia Reial dels Guàrdia-Marines, l'hospital, l'auditoria, el Consell Suprem Militar i la fàbrica de Pólvora. Com a primer Ministre de la Marina de l'Imperi va ser nomenat el brasiler Luís da Cunha Moreira, el 28 d'octubre del 1822.^[4][5]

Degut a la manca de militars experts que haguessin nascut al Brasil, va crear-se una comissió composta per Moreira i diversos oficials per captar militars portuguesos, destinats a l'antiga colònia, perquè s'unissin al recentment creat Imperi. Centenars van acceptar, i els que van rebutjar l'oferiment, van ser retornats a Portugal. Però, temorosos de les possibles conseqüències d'enviar vaixells tripulats per portuguesos a batallar contra les forces lusitanes, la comissió va reclutar també mercenaris, indígenes i esclaus. Per comandar l'Armada brasilera va ser escollit l'expert Thomas Cochrane, britànic de naixement, que va rebre la patent de primer almirall. La flota estava composta per només una nau, quatre fragates, dues corbetes, cinc bergantins, sis goletes i vint barques petites; un total de 38 embarcacions. El ministre d'Hisenda, Martim Francisco Ribeiro de Andrada, va crear un fons nacional per equipar la flota, i van arribar fons de tot el país. L'emperador Pere I del Brasil va comprar un mercant que va ser batejat Caboclo i fou donat a l'Estat.^[6][7]

L'Armada Nacional va partir de seguida cap a la província de Bahia, on va atacar un comboi de l'esquadra portuguesa format per més de setanta vaixells que es dirigia a Maranhão. Només tretze van aconseguir fugir de i arribar a Lisboa, incapaços de fer cap al litoral nord del Brasil. La resta, van acabar enfonsats o van ser capturats i incorporats a l'Armada brasilera. El britànic John Pascoe Grenfell, que comandava el bergantí Dom Miguel, va obtenir la rendició de la ciutat de Belém (capital de Pará). Havent vençut l'oposició lusitana a les províncies de Bahia, Maranhão i Pará, la flota brasilera va partir cap a la província Cisplatina, on va aconseguir més èxits. L'Almirall Cochrane, després d'haver alliberat un terç del territori brasiler, va rebre de l'Emperador Pere I en persona la condecoració de l'Orde de la Creu del Sud i el títol nobiliari de Marquès de Maranhão. La seva participació en el conflicte contra Portugal va ser vital.^[8][9]

El departament de defensa del Brasil el 2009 va demanar a la marina desenvolupar un pla de modernització durant un termini de 30 anys. Per dur a terme els plans de projecció de poder que Brasil vol executar, la marina preveu gastar 250,000 milions de reals, (aproximadament 93.000 milions d'euros de l'època) en 2 portaavions de 40,000 tones, 4 llanxes de desembarcament de 20,000 tones, 30 vaixells d'escorta, 15 submarins convencionals, 5 submarins nuclears i 62 patrullers.^[10]

La força aeronaval brasilera és el component aeri de la Marina del Brasil. L'estructura aèria està subordinada al Comandament de la força aeronaval, organització militar responsable per proveir suport aeri operacional a les embarcacions de la Marina del Brasil.Fan, Ricardo. «editor=DefesaNet No ar, os homens do mar! ComForAerNav celebra os 105 anos da Aviação Naval». [Consulta: 16 setembre 2021].

L'aviació naval està situada a la base aèria naval de São Pedro da Aldeia, estat de Rio de Janeiro. A la BAeNSPA es fa el manteniment de totes les aeronaus i on es troben el centre d'instrucció i ensinistrament aeronaval i el comandament de la força aeronaval. Tanmateix, hi ha escamots que estan escampats per tot el país, subministrant suport aeri a les unitats de la marina que estiguin realitzant operacions militars en cada àrea.^[11]

La missió del comandament de la força aeronaval és assegurar el suport aeri adequat a les operacions navals, a fi de contribuir amb l'ús del poder naval on i quan sigui necessari.^[12]

Aeronau	País	Tipus	Designació	Quantitat	Imatge
Caçes
McDonell Douglas A-4 Skyhawk	Estats Units	Caça bombarder	A-4MB TA-4MB	20 3
Helicòpters
Sikorsky SH-3 Sea King	Estats Units	Antisubmarí Anti-vaixell	SH-3D	4
Agusta ASH-3H Sea King	Itàlia	Anti-submarí Anti-vaixell	SH-3A	4
Eurocopter AS-332F1	França	Recerca i salvament Transport	UH-14	5
Eurocopter AS-532 Mk1 Cougar	França	Recerca i salvament Transport	UH-14	2
Westland Lynx Mk.21	Regne Unit	Reconeixement i atac	SAH-11	6
Westland Super Lynx Mk.21A	Regne Unit	Reconeixement i atac	AH-11	6
Eurocopter AS350 squirrel	França	Helicòpter polivalent	UH-12	18
Helibrás HB-355 Esquilo	Brasil	Helicòpter polivalent	UH-13	7
Helibrás EC-725 Super Cougar	Brasil	Transport Anti-vaixell	UH-15 UH-15A	16
Bell 206B-2 Jet Ranger II	Estats Units	Helicòpter polivalent	UH-6	3
Bell 206B-3 Jet Ranger III	Estats Units	Helicòpter polivalent	IH-6B	14
Sikorsky SH-60 Seahawk	Estats Units	Transport Anti-vaixell	MH-16	8
Avions de vigilància aèria/repostatge en vol
Grumman S-2 Tracker	Estats Units	Alerta aèria	E-3	4
Grumman C-1 Trader	Estats Units	Transport aeri Repostatge en vol	KC-2	4

• Buarque de Holanda, Sérgio. Historia Geral Da Civilizacao Brasileira ; Brasil Monarquico: Declinio E Queda Do Imperio (en portuguès). Difel, 1974. 
• Prado Maia, João do. A marinha de guerra do Brasil na colônia e no Império: tentativa de reconstituição histórica (en portuguès). J. Olympio, 1965. 

• Francisco Manuel Barroso da Silva

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marina del Brasil

• Pàgina oficial de la Marina del Brasil (portuguès)
• Poder Naval OnLine - Informatiu brasiler del Poder Naval (portuguès)