Maria Lluïsa d'Orleans
Maria Lluïsa de Borbó-Orleans[1][2] (París 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans. Esdevingué monarca consort d'Espanya pel seu casament amb el rei Carles II de Castella el 1679. Morí jove sense descendència.
 Retrat de la reina Maria Lluïsa d'Orleans (ca. 1679) obra de José García Hidalgo conservat al Museu del Prado  | |
| Nom original | (es) María Luisa de Orleans |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 març 1662 Palau Reial (França) |
| Mort | 12 febrer 1689 (26 anys) Madrid |
| Causa de mort | síndrome de disfunció multiorgànica |
| Sepultura | Monestir de l'Escorial Panteó d'Infants |
| Reina consort d'Espanya | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | reina consort |
| Altres | |
| Títol | Reina consort d'Espanya (1679–1689) Princesa Duc de Borgonya |
| Família | Casa d'Orleans |
| Cònjuge | Carles II de Castella (1679–) |
| Pares | Felip IV de Valois i Enriqueta d'Anglaterra |
| Germans | Anna Maria d'Orleans Elisabet Carlota d'Orleans Philippe-Charles d'Orléans Felip III d'Orleans |
 | |
 | |
Orígens familiars
modificaNasqué el 27 de març de 1662 al Palau Reial de París. Filla del duc Felip d'Orleans, germà petit del rei Lluís XIV de França, i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra.[1] Era neta per línia paterna del rei Lluís XIII de França i de la infanta Anna d'Espanya, i per línia materna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta Maria de França.
Matrimoni
modificaQuan es signà la Pau de Nimega el 1678 entre França i Espanya, ambdues corones van formalitzar un matrimoni entre el rei Carles II de Castella i Maria Lluïsa. L'encarregat de les negociacions fou Pablo Spínolla Doria, enviat a París des de Brussel·les com a ambaixador extraordinari, rebut a la cort francesa el 7 de juny de 1679. Ben aviat s'anuncià la notícia de l'acord matrimonial, que arribà a Madrid el 15 de juliol. A Madrid es realitzaren celebracions per la notícia; es tenien grans esperances pel matrimoni pel fet de la seva joventut i llur fama de pietosa, de formosa i gràcil en els moviments.[3][4]
La parella es casà de presència el 19 de novembre de 1679 a Quintanapalla (Burgos).[5]
Regnat
modificaMaria Lluïsa no fou ben rebuda a Madrid,[1] primerament a causa de qui era neboda, i segon per llur impossibilitat de quedar-se embarassada.[6] El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació dels membres de la cort, que la varen sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat i ho feren a través de pocions i beuratges preparats per metges, astròlegs i nigromants. Durant segles es va considerar que l'esterilitat no era cosa d'homes sinó ben al contrari, la culpa requeia en les reines i en resultà aquesta situació.[6] D'altra banda, també corria una cobla per la ciutat:[7]
| « | (castellà) Paríd bella Flor de Lis En afliccion tan estraña: Si parís, parís à España; Si no parís, à París. |
(català) Pariu bella Flor de Lis En aflicció tan estranya: Si pariu, pariu a Espanya; Si no pariu, a París. |
» |
| — Anònim | |||
Finalment, la reina morí el 12 de febrer de 1689 sense haver proporcionat descendència a la monarquia. S'afirma que a causa d'una apendicitis, encara que no es descarta tampoc que morís d'indigestió a causa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguís quedar-se embarassada.[6]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 DD. AA. «Maria Lluïsa d'Orleans». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2013].
- ↑ Flórez, 1790, p. 970.
- ↑ Flórez, 1790, p. 971.
- ↑ Flórez, 1790, p. 972.
- ↑ Pericot García, Luis (dir.); DD. AA. Ediciones Océano. Historia de España: La Casa de Austria. Barcelona: Instituto Gallach de Librería y Ediciones, 1983, p. 257. ISBN 84-7505-725-X.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 MATA, Jordi; ALCOVERRO, Augstí «Totes les malalties de Carles II». Sàpiens. GrupCultura03 [Barcelona], 4-2010, pàg. 30-34. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Flórez, 1790, p. 982.
Bibliografia
modifica- Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Tom II. Madrid: Oficina de la viuda Marín, 1790.
| Precedit per: Marianna d'Àustria |
Monarca consort d'Espanya 1669-1679 |
Succeït per: Marianna de Neuburg |