Maria Codina i de Cardona
Maria Codina i de Cardona (c. 1570 - 1642)[1] va ser una noble catalana, filla de Pere Bernat Codina i de Jerònima de Cardona i Sunyer.
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1570 |
Mort | 1642 (71/72 anys) |
Altres | |
Títol | Comtessa |
Biografia
modificaEl seu pare, tresorer reial de la Corona d’Aragó, va comprar el castell i la vila de Ponts el 1572, convertint-se en baró d’aquest domini.[2]
El 1591, Maria es casà amb Pere de Queralt i d'Icart, comte de Santa Coloma de Queralt, amb qui tindria els següents fills: Pere, Dalmau, Jeroni, Magina i Ramon.[3] En morir el seu marit (1606), es va convertir en comtessa usufructuària. La Universitat la va denunciar per abús impositiu sobre el dret de cises,[4] un litigi que es remuntava al senyoriu del seu espòs, i que s’allargaria fins a 1619.[5]
El 1612 renuncià a l’herència del comtat de Santa Coloma en favor del seu fill Dalmau de Queralt i de Codina, que s’apropià del senyoriu oficialment el 2 de juliol del 1613.[6] El 1622, Dalmau de Queralt rebé l’herència de Pere Bernat Codina, gràcies a la qual va adquirir el que seria l'actual Palau del Marquès de Llo de Barcelona i l'esmentada vila de Ponts.[7] Maria va aliar-se amb Anna de Cardona per a mantenir la jurisdicció del municipi noguerenc.[8] Segons la relació epistolar que va mantenir durant el virregnat de Dalmau (1638-1640), la relació entre mare i filla era normalitzada en aquestes dates.[9]
El 1641, Maria va fer una donació econòmica per a contribuir a la defensa de Tarragona per part de la Corona Hispànica.[10] Vers aquestes dates també era benefactora de l’orde de monges caputxines de Barcelona.[11]
Referències
modifica- ↑ «Queralt y de Alagón, Luis de». OM, CABALLEROS_SANTIAGO, Exp.6741. AHN, 1635.
- ↑ «La Torre Codina». Revista de Badalona, 01-05-2021. [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ Català Roca, Pere. El virrei comte de Santa Coloma. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1988, p. 23. ISBN 84-232-0272-0.
- ↑ Segura, Joan. Historia de la villa de Santa Coloma de Queralt (en castellà). Barcelona: Impremta Vicente Magriñà, 1879, p. 235, 236.
- ↑ «Consulta sobre la concordia hecha entre el conde de Santa Coloma de Queralt y los vasallos de esta villa sobre el pleito de las sisas e imposiciones». Consell d'Aragó, Lligalls, 271, nº 152. ACA, 24-01-1619.
- ↑ Costafreda, Virgínia «Greus dificultats econòmiques a Mont-Roig i Bellver de Sió durant la primera meitat del segle XVII». Urtx: revista cultural de l’Urgell, 17, 2004, pàg. 216.
- ↑ BIBLIOTECA DE CATALUNYA, Fons Queralt, 12/2, notes 568 i 577
- ↑ Fargas Peñarrocha, Mariela. La genealogía cautiva: Propiedad, movilidad y familia en Barcelona, 1500-1650 (en castellà). València: Universitat de València, 2012.
- ↑ «Carta...». Generalitat, correspondència del virrei comte de Santa Coloma, nº 4985, 5285, 6797, 7171, 7154, 7531, 7595 i 8519.. ACA, 1638-1640.
- ↑ Simon Tarrés, Antoni «El braç militar de Barcelona segons un cens del juny de l'any 1641. Composició i actituds polítiques». Arxiu de protocols, 2008, pàg. 244.
- ↑ Torradeflot, Ignacio. Crónicas de la orden de las monjas capuchinas en Espana fundada por la venerable madre Sor Angela Margarita Serafina (II) (en castellà). Tip. católica de Domingo Vives, 1907, p. 389.