Margit Kaffka
Margit Kaffka (Nagykároly, Romania, 10 de juny de 1880 - Budapest, Hongria, 1 de desembre de 1918) fou una escriptora i poeta hongaresa.[1][2]
  | |
| Nom original | (hu) Kaffka Margit |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 juny 1880 Carei (Romania) |
| Mort | 1r desembre 1918 (38 anys) Budapest (Hongria) |
| Causa de mort | pandèmia de grip de 1918 |
| Sepultura | Cementiri de Farkasréti, 1-2-238/239 |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | poetessa, activista pels drets de les dones, escriptora, novel·lista |
| Ocupador | Nyugat |
| Família | |
| Cònjuge | Ervin Bauer (1914–1918) Brunó Fröhlich (1905–1908) |
| Pare | Gyula Kaffka |
    | |
Biografia
modificaVa nàixer al si d'una família burgesa. Son pare, fiscal general, morí al 1886 sent encara jove i deixant la família en una situació econòmica prou delicada, la qual cosa feu que Margit Kaffka es preparara per a mestra al convent de les Germanes de la Misericòrdia de Szatmár, on n'obtingué el títol al 1898. Estudià un any més a Miskolc i aconseguí una beca per cursar la titulació superior a Budapest, i això li permeté treballar com a professora d'ensenyament secundari.
Al 1905 es casà amb l'enginyer forestal Fröhlich Brúnó. Al 1906 tingueren un fill i al 1910 es divorcià. Continuà treballant a Budapest com a professora i aquest mateix any la revista Nyugat ('Occident') l'acceptà com a col·laboradora permanent i va aconseguir amb les seues publicacions fama i reconeixement dels seus col·legues.
Al 1913 es casà amb Ervin Bauer, metge biòleg, germà menor de l'autor Béla Balázs. Al 1914, durant el seu viatge de nuvis a Itàlia, esclatà la Primera Guerra Mundial. El seu marit s'incorporà a files i Margit Kaffka abandonà el treball de professora i es va dedicar exclusivament a la literatura. Al 1918, el seu marit tornà ferit del front però al cap de pocs mesos, ella i el seu fill moriren víctimes de l'epidèmia de grip espanyola.[3]
El poeta Endre Ady l'anomenava "la grandíssima escriptora". Les seues primeres influències foren el poeta József Kiss i el cercle d'escriptors de La Setmana (A Hét) a més de, segons la seua confessió, Mihály Szabolcska.
Obres principals
modificaEscrigué algunes novel·les, relats i poemes.
Publica la primera novel·la Colors i anys (Színek és évek) al 1912, en què descriu la manera de viure de la noblesa hongaresa de la dècada de 1890, empobrida i sense valors, i les estrictes regles morals i socials que regien la vida de moltes dones d'aquesta classe social.[3]
La seua novel·la Formiguer (Hangyabol) de 1917 es basa en les seues experiències com a alumna del convent de les Germanes de la Misericòrdia de Szatmár, on estudià per a professora.[4] Hi descriu l'ambient asfixiant, les relacions entre monges i alumnes, les seues il·lusions i aspiracions, les lluites de poder, les rígides regles del convent i l'amor entre dones.[5]
Referències
modifica- ↑ Botello, Carmen. Introducción aː Hormiguero, de Margit Kaffka. El Nadir Ediciones, 2009-07-10. ISBN 978-84-936744-1-0.
- ↑ «La grip espanyola i Margit Kaffka» (en hongarès). Irodalmi Jelen, 10-06-2011. [Consulta: abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Cserháti, Éva; Orbán. Dos décadas de literatura húngara. Fundació del Llibre Hongarés, 2010. ISBN 978-963-88819-0-8.
- ↑ «Literatura hongaresa en línia | Llibres». www.lho.es. [Consulta: 9 abril 2018].
- ↑ Castro, Sra. «Hormiguero - Margit Kaffka». www.solodelibros.es. [Consulta: 9 abril 2018].