Mary Pierce

Pierce va néixer a Montreal mentre la seva mare francesa i el seu pare estatunidenc estaven de viatge per la ciutat; per això, malgrat néixer al Canadà, mai no va residir en aquest país llargs períodes. Va ser criada als Estats Units, i viu a Bradenton, Florida; per això, ha estat reconeguda com a ciutadana tant dels Estats Units, del Canadà i de França. En torneigs internacionals va debutar professionalment representant els Estats Units, però posteriorment va representar sempre a França.

Es va iniciar en el tennis a l'edat de 10 anys, entrenada pel seu pare Jim Pierce. Només dos anys després guanyà el títol nacional dels Estats Units per a la categoria de menors de 12 anys. El 1989 es transformà en la tennista estatunidenca més jove en debutar en el tour professional, als 14 anys i 2 mesos (aquest rècord va ser superat l'any següent per Jennifer Capriati).

El 1994, Pierce va assolir la seva primera final de Grand Slam, en el Torneig de Roland Garros, de manera notable. Va ser la primera jugadora a assolir la quarta ronda havent perdut només dos jocs en els seus partits. En arribar a la final només havia perdut 10 jocs, incloent un sòlid 6-2, 6-2 amb la qual aleshores era la número u indiscutida, Steffi Graf en semifinals. A la final perd per 6-4, 6-4 davant d'Arantxa Sánchez Vicario.

El 1995, Pierce guanya el seu primer títol de Grand Slam en derrotar la mateixa Sánchez Vicario per 6-3, 6-2 a la final de l'Obert d'Austràlia. Aquell any assoleix el seu màxim lloc en el rànquing, el número 3.

El 1997, Pierce torna a disputar la final de l'Obert d'Austràlia, però perd amb Martina Hingis per un doble 6-2. Perd a més aquell any la final del WTA Tour Championships amb Jana Novotná. Pierce va ser membre de l'equip francès que va guanyar la Fed Cup l'any 1997.

Pierce va guanyar el seu segon títol de singles de Grand Slam i el seu primer títol de dobles a Grand Slam en l'Obert de França, el 2000. A la final de singles va derrotar a Conchita Martínez per 6-2, 7-5 i va arribar a ser la primera francesa a adjudicar-se el títol des de Françoise Dürr el 1967. I jugant dobles amb Martina Hingis es va coronar en aquesta categoria (la parella havia disputat a més la final en l'Obert d'Austràlia al començament del mateix any).

Pierce va participar amb l'equip francès en la Federation Cup per segona vegada l'any 2003. El 2004, Pierce va guanyar el seu primer títol des de 2000, en el torneig de 's-Hertogenbosch, arribant d'aquesta manera als 16 títols de singles.

Durant els primers anys en el circuit, Pierce s'avergonyia pel comportament grotesc del seu pare. Jim Pierce, que a més era el seu entrenador, sovint cridava a les oponents de la seva filla durant els partits. En una ocasió, estant assegut a les grades, va cridar: "Mary, mata a aquesta donota! ". En diverses ocasions es va saber dels abusos físics i verbals que va cometre contra la mateixa Mary durant els entrenaments i després de perdre partits. En el Roland Garros 1993, va ser expulsat després de colpejar un espectador, i això va suposar que l'Associació de Tennis Femení (WTA) el vetés per presenciar qualsevol torneig de l'esmentada organització durant 5 anys. L'incident va donar pas a la creació d'una nova regla en la WTA (coneguda fins avui com la "regla Jim Pierce") que prohibeix la conducta abusiva per part de jugadors, entrenadors o familiars. Mary no va continuar amb el seu pare com a entrenador des de 1993, i fins i tot va iniciar accions judicials en contra seu. Poques setmanes després, es va veure embolicat en una baralla amb un dels guardaespatlles que custodiava Mary en un hotel on s'allotjava. Després d'això, ell la va demandar, reclamant que ella li hauria promès el 25% del total dels guanys percebuts com a tennista. Ella va accedir a pagar-li 500.000 dòlars per retirar la demanda i deixar-la en pau. Posteriorment es va retirar del torneig de Wimbledon 1994 després que un diari britànic amenacés d'infiltrar el seu pare en les proximitats.

Pierce va estar compromesa amb l'exjugador de beisbol de la Lliga Major Roberto Alomar. Tanmateix, les dues estrelles no estan juntes. Després de la separació del seu pare, Pierce va ser entrenada per Nick Bollettieri, a qui coneixia per haver assistit a la seva escola de tennis a finals dels 80. Posteriorment, el seu germà David també fou el seu entrenador. Es va reconciliar parcialment amb el seu pare Jim, i ocasionalment se'ls va veure practicar junts.

El 2005, Pierce va assolir la final del Roland Garros per tercera vegada, i va perdre 6-1, 6-1 davant Justine Henin-Hardenne. Més endavant va confirmar que aquesta aparició, seguida de contundents victòries sobre tenistes molt ben situades com la número 1 Lindsay Davenport, no va ser casualitat, en arribar a quarts de finals en el torneig de Wimbledon per primera vegada des de 1996. En aquesta oportunitat, Pierce va enfrontar-se a Venus Williams, i va perdre el partit després d'un emocionant tie-break en el segon set, que va durar 22 punts. Va guanyar el títol de dobles mixts en el mateix torneig, en parella amb Mahesh Bhupathi. L'agost, Pierce va guanyar el seu primer torneig individual de l'any a San Diego, en derrotar a Ai Sugiyama a la final. Després d'això, va assolir la final del US Open. Per accedir a aquesta final, va derrotar Justine Henin-Hardenne en la quarta ronda (6-3, 6-4), sent la seva primera victòria sobre aquesta jugadora. En quarts de final, Pierce va derrotar la tercera cap de sèrie, Amélie Mauresmo 6-4, 6-1, arribant així a la primera semifinal del US Open en la seva carrera. Després d'aquest triomf Mary va comentar: "Tinc 30 anys, i n'he estat 17 en el tour, i encara hi ha 'primeres vegades' per mi. Això és sorprenent". No obstant arribar a la final, no va poder coronar-se campiona, ja que Kim Clijsters li va propinar un irremuntable 6-3, 6-1. Abans d'acabar la temporada va aconseguir accedir a la final torneig de Moscou, tercera final assolida del 2005.

En guanyar a Moscou es va assegurar una plaça pels WTA Championships, que es va dur a terme a Los Angeles, en el qual les vuit millors jugadores de l'any competeixen en un inusual format per emportar-se el premi a la millor de les millors: Un milió de dòlars americans. En un format de round-robin, en el seu grup va obtenir tres victòries, contra Clijsters en tres sets; Mauresmo en tres sets; i Ielena Deméntieva en sets seguits. En la semifinal va derrotar a la millor del rànquing, Lindsay Davenport en un intens joc de dos sets, que van ser decidits en sengles tie-breaks 7-6(5), 7-6(6). Tanmateix, va perdre la final davant Mauresmo.

El reeixit 2005 de Pierce li va permetre acabar en el número 5 en el rànquing WTA, coincidint amb el seu millor rànquing històric en els anys 1994, 1995, i 1999, quedant a menys de 200 punts de la número 4 Maria Xaràpova i a menys de 300 punts de Mauresmo, la número 3. Un començament reeixit el 2006 li permetria a Pierce escalar més llocs en el rànquing.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mary Pierce

• Mary Pierce a la WTA (anglès)
• Mary Pierce a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
• Mary Pierce al lloc web de la Billie Jean King Cup (anglès)