María Luisa Bombal
escriptora xilena
María Luisa Bombal (Viña del Mar, 8 de juny de 1910 - Santiago de Xile, 6 de maig de 1980) va ser una escriptora xilena.[1][2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) María Luisa Bombal Pantoja 8 juny 1910 Viña del Mar (Xile) |
| Mort | 6 maig 1980 (69 anys) Santiago de Xile |
| Causa de mort | trastorn gastrointestinal funcional |
| Sepultura | Cementiri General de Santiago |
| Formació | Universitat de París Colegio de los Sagrados Corazones de Valparaíso |
| Activitat | |
| Ocupació | professor of French literature (en)  , escriptora de contes, cronista, novel·lista, escriptora, guionista, editora |
| Moviment | Generation of '38 (en) |
| Professors | Fortunat Strowski |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Jorge Larco (1935–1937) |
 | |
Va escriure les novel·les La última niebla (1935) i La amortajada (1938), que representen una ruptura amb el criollisme dominant en la literatura del seu país, així com diversos contes, entre aquests Las islas nuevas (1939) i La maja y el ruiseñor (1960). En les seves obres destaquen els personatges femenins i el seu ric món interior.[3]
Referències
modifica- ↑ «María Luisa Bombal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «María Luisa Bombal». Encyclopædia Britannica, 04-06-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Marting, Diane E. Spanish American Women Writers: A Bio-bibliographical Source Book (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1990, pàg. 41-52. ISBN 978-0-313-25194-8.