Malbaratament alimentari

A Catalunya, un 36% del pes dels residus municipals generats en llars, restauració i hostaleria corresponen a matèria orgànica. D'aquests, un 32% fan referència a restes alimentàries o fracció orgànica de residus municipals (FORM), que correspon principalment a menjar comestible desaprofitat.^[7]

Aquest malbaratament és de més de 250 mil tones l'any, és a dir, 35 quilos per persona. Això correspon a un 7% dels aliments adquirits, que econòmicament es tradueix a pèrdues de 841 milions d'euros anuals. Des d'un punt de vista ambiental, això suposa una petjada ecològica equivalent a l'ús de 234.022 hectàrees de conreu, que correspon a una emissió de més de 520 mil tones de gasos d'efecte hivernacle, per la qual caldrien 20.300 automòbils en la seva vida útil.^[1][8] D'acord amb les dades de l'estudi, les famílies són les responsables principals del malbaratament, ja que aproximadament la meitat del menjar malbaratat es deu a una mala conservació i un mal manteniment dels provisions alimentàries a casa, i un 25% del que es malbarata corresponen a restes del plat sense acabar; seguides del comerç (supermercats, petit comerç i mercats municipals) i el sector de serveis a la restauració i el càtering. Els restaurants d'autoservei malbaraten per fer més menjar del que serveixen; en el cas dels restaurants universitaris, el malbaratament es deu més al pa retornat i al menjar que es fa malbé en els processos de conservació.^[7]

Per tal d'obtenir dades i detectar el malbaratament, l'Agència de Residus de Catalunya va fer un seguiment de recollides selectives de la FORM en diversos municipis i va classificar els residus alimentaris segons el moment i el lloc on es generava el malbaratament i segons la seva naturalesa. Així doncs, es van triar bosses i fraccions de lot aleatòriament perquè la quantitat de residus caracteritzats fossin el més representatius possible. Amb les dades obtingudes, es van calcular els valors de fracció alimentària i malbaratament. Pel que fa als municipis on no hi va haver recollida, es va fer una estimació del seu malbaratament a partir dels municipis seleccionats per a les caracteritzacions.

El valor total del malbaratament s'obté de la suma del malbaratament dins dels circuits de recollida de la FORM, més el dels circuits de la fracció resta (residus que queden un cop recollides les altres fraccions) en els municipis seleccionats i dels no seleccionats.^[7]

Per tal de prevenir el malbaratament alimentari, el marc normatiu que afecta els aliments es basa en la regulació de les dates de durada dels aliments, la regulació en el transport d'aliments (que es transportin a una temperatura adequada) i la regulació de l'aprofitament dels residus alimentaris.

La data de caducitat d'un aliment informa el consumidor del període en el que l'aliment pot ser consumit de manera segura, seguint una norma d'etiquetatge comuna a tota Europa. D'altra banda, la data de consum preferent informa del moment fins al qual la qualitat prevista de l'aliment es veu conservada i es pot consumir l'aliment sense risc per a la salut del consumidor després d'aquesta data, no sent obligatori, doncs, consumir el producte en el període establert.

 

Per tal de controlar aquestes pèrdues alimentàries, el març del 2020 s'aprova a la Generalitat de Catalunya una llei que estableix mesures a seguir per evitar el malbaratament alimentari i potenciar l'aprofitament dels aliments.^[11]

La llei consta de 15 articles i s'aplica a tots els agents de la cadena alimentària, incloent les empreses alimentàries, les entitats d'iniciativa social, l'Administració pública, els consumidors i els espigadors. D'aquesta manera, es vol evitar el malbaratament des de l'origen de la cadena de producció fins al consum final del producte.

L'article 5 estableix que tots els agents de la cadena alimentària han de disposar d'un pla de prevenció per evitar el malbaratament i fixa una sèrie d'obligacions que han de seguir tant les empreses com les entitats d'iniciativa social.

Article 5. Obligacions de les empreses de la cadena alimentària, les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments.

1. Les empreses alimentàries i les entitats d'iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d'aliments tenen les següents obligacions:
   1. Disposar d'un pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris i aplicar-lo, en els termes que s'estableixin per reglament.
   2. Reduir, mesurar i informar anualment sobre la quantificació de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, en els termes que s'estableixin per reglament.
   3. Comptabilitzar els productes alimentaris que es destinin a la distribució gratuïta o a l'alimentació animal.
   4. Adoptar les mesures oportunes per aplicar a les pèrdues i el malbaratament alimentaris la jerarquia de prioritats de l'article 11, d'acord amb el que s'estableixi per reglament.
   5. Evitar actuacions orientades a deixar els aliments en condicions no aptes per al seu consum o valorització.

[...]

L'article 6 estableix les obligacions de les empreses del sector de la restauració i hostaleria, entre les quals s'obliga a facilitar al consumidor el poder endur-se els aliments que no hagi consumit, i l'11 estableix una jerarquia de prioritats dels agents. És a dir, en cas que hi hagi un excés d'aliments, s'han de destinar per ordre de preferència a l'alimentació humana, a l'animal, a la seva valorització material per a usos industrials, a l'obtenció de compostatge, biogàs o a qualsevol altre tipus de valorització energètica. En última posició es troba l'eliminació de l'aliment.

La llei també obliga al Govern a elaborar un Pla estratègic de prevenció que ha de planificar el que s'ha de fer per evitar pèrdues i, en cas d'haver-hi, quantificar-les (article 12); d'altra banda, l'Administració pública té una feina divulgativa i ha de conscienciar a la població de les pèrdues i fomentar el consum responsable dels aliments (article 13). Pel que fa al règim sancionador, es presenten infraccions greus, com ara no quantificar les pèrdues o no seguir la jerarquia establerta a l'article 11; i infraccions lleus, com ara no permetre que el consumidor s'emporti els aliments que no hagi consumit o no informar sobre aquesta possibilitat. Les multes poden anar de 6.001 a 150.000 euros en el cas de les infraccions greus (poden arribar al milió en el cas d'una segona infracció greu reincident), i fins a 6.000 euros en el cas de les infraccions lleus.

A la indústria alimentaria molts cops es realitzen processos a gran escala que permeten generar una gran quantitat d'aliments. El problema és que gran part dels aliments s'acaben malbaratant, al voltant d'un terç d'aquests. Això no passa només a gran escala, també es pot donar a altres llocs i per altres motius, els quals s'exposen a continuació.

Les raons per les quals es malbaraten els aliments en diferents àmbits es poden agrupar en quatre tipus:

• Aliments no processats i caducats: fa referència a situacions en què es preveu de forma incorrecta el nombre de consumidors que s'esperen, de manera que en gran part no s'acaben aprofitant. Això se sol donar, per exemple, en el cas de productors o agricultors que, per garantir la producció, en generen més, per si es poguessin donar condicions ambientals desfavorables que comprometessin la collita. Aquest tipus malbaratament sol estar lligat més a productes frescos i peribles, ja que solen ser els primers en descartar-se.
• Excés d'aliments processats: fa referència a restaurants o a les nostres llars, on es cuinen més aliments dels que es poden arribar a consumir. Als supermercats també es produeix malbaratament perquè, en tenir una gamma tan gran de productes, no tots són comprats pels consumidors i s'acaben llençant.
• Manipulació incorrecta: fa referència a una manipulació incorrecta dels aliments, els quals poden no complir els requisits d'higiene i qualitat necessaris, i moltes vegades s'han de descartar perquè ja no serien aptes per al consum. En alguns indrets, això es dona perquè tenen poca infraestructura i no poden realitzar correctament la refrigeració i el transport, entre altres.
• Grans racions d'aliments: fa referència, per exemple, a restaurants on les racions de menjar puguin ser massa grans com perquè es pugui consumir tot, sense que hi hagi excedents.

Cal remarcar que, a més, el malbaratament pot estar lligat al nivell de vida, ja que les persones amb uns ingressos baixos probablement poden adquirir una quantitat més limitada d'aliments, i, en canvi, les persones amb ingressos més elevats, poden adquirir més aliments i tenir més excedents.

Un altre possible motiu seria la necessitat de que els aliments compleixin una sèrie d'estàndards estètics. Aquests estan normalment associats a aliments frescos i els imposen alguns supermercats, de manera que si l'aliment no compleix aquests requisits (color, forma, mida, etc.), s'acaben descartant.^[12][13][14]

El malbaratament alimentari es tradueix en un ús ineficaç dels recursos disponibles, a més de comportar un fort impacte ambiental. Pronòstics actuals descriuen un augment de la població i, de la mateixa manera, un augment de la demanda de productes, de manera que l'optimització dels recursos és un factor a tenir en compte. Tot i això, un augment de l'eficiència de la producció no significa directament una disminució d'aquest impacte ambiental. Pot passar que, en augmentar el subministrament dels aliments generats perquè se'n malbaraten menys, els preus d'aquests baixin i la seva demanda augmenti. Si la demanda augmenta, la producció ho farà també i, en conseqüència, la generació de gasos d'efecte hivernacle i explotació de recursos augmentarà també. Així doncs, la millora que haguem pogut obtenir a partir d'un augment de l'eficiència es perd.^[15]

Per tant, l'impacte real que té aquest malbaratament no només fa referència a l'aliment que es descarta, sinó a tota la resta de recursos que s'han d'utilitzar per aconseguir-los. Això provoca que no només tinguem generació de gasos d'efecte hivernacle per la ramaderia i agricultura, sinó també de tot el que això comporta (utilització del sòl i desforestació, maquinària que consumeix energia i recursos com el combustible, etc.) i una vegada es descarta l'aliment, als abocadors també es generen aquests gasos (per exemple, el metà). Com més tard es malbarati l'aliment en el procés de producció, major serà l'impacte ecològic que aquest tingui.^[14]

Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació), una tercera part dels aliments generats no seran consumits. Així doncs, les altes taxes de contaminació generades pels processos de manufactura i tractament dels aliments no seran productives, ja que el producte final es desaprofitarà. Als EUA, es suggereix que anualment es perden 88 milions de tones d'aliments al llarg de la cadena de subministrament. D'aquests 88 milions, 9 milions es perdran durant la producció primària, 17 durant el processament i 5 en la venta.^[16] Es malbaraten al voltant del 40% dels aliments produïts als EUA, i la seva producció requereix 350 milions de barrils d'oli i un 25% d'aigua fresca. Ocupen, a més, quasi el 15% de la capacitat dels abocadors i són responsables del 18% d'emissions de metà del país.^[17] La majoria de despeses dels aliments provindran al malbaratament d'aquests en cases o serveis d'alimentació. Aquestes pèrdues de milions de tones es tradueixen en 186 milions de tones de CO₂, 1,66 milions de tones de SO_2- i 0,74 milions de tones de PO_4-. Les grans quantitats de SO_2- i PO_4- afavoreixen l'acidificació i l'eutrofització del medi respectivament.^[16]

L'ONU ha afirmat que el malbaratament pot contribuir fins a un 10% en les emissions de gasos d'efecte hivernacle que es generen a tot el planeta, i afegeix que, a més, hi ha determinats aliments que contribueixen més a que es doni aquest fenomen climàtic. Els aliments més naturals i menys contaminants serien les fruites i verdures i alguns tipus de marisc, mentre que els més contaminants (perquè tenen un alt impacte sobre el medi ambient), serien els derivats d'animals (carns, làctics…) i aliments processats, sent els responsables del 69% de la influència de l'escalfament global, del 88% de l'acidificació del medi i un 89% de l'eutrofització, tot i no ser dels aliments més produïts).^[16] Aquests emeten gran quantitat de gasos i, per tant, tenen un impacte molt negatiu en el medi ambient.

D'aquesta manera, si es canviés la nostra dieta per aquests aliments que són menys contaminants i es consumissin de forma sostenible, evitant pèrdues, probablement milloraria la situació mediambiental.^[18][14]

Segons dades de la ONU, quasi 960 milions de persones pateixen fam crònica arreu del món.^[19] A EEUU, dels milions de tones d'aliments que es perden, només el 7% és reciclat, segons dades del 2014.^[20] El 40% d'aliments malbaratats es perden a les llars (aquesta xifra és més gran que la de restaurants i botigues).^[21] A Canadà, tot i que es calcula que 4.4 milions de persones (1 de cada 8 llars) pateixen inseguretat alimentària, es malbarata el 40% de la producció. Degut a desigualtats socials, segons estudis realitzats per FoodShare i PROOF, les llars de persones de raça negra i indígenes tenen 3.56 vegades més probabilitats de patir inseguretat alimentària que les llars de persones de raça blanca, que de mitjana gaudeixen de més recursos econòmics.^[22][23]Aquesta dificultat per obtenir aliments és més complexa del que pot semblar. Les persones que tenen dificultats per comprar productes en tenen també per pagar altres recursos bàsics i necessaris, com l'habitatge, l'electricitat o l'aigua. Això es traduirà en problemes de salut no només física, sinó també mental.^[24]

El malbaratament dels aliments es pot veure com a producte de la riquesa i el benestar. El fet de poder comprar aliment en excés fa que aquest perdi importància i, per tant, no costi tant desfer-se d'ell. Tot i ser un problema generat pel primer món, els efectes són més notoris en el tercer món i regions menys desenvolupades i pobres econòmicament. A EEUU, un 15% dels aliments malbaratats servirien per alimentar a 25 milions d'americans cada any. A nivell global, si una quarta part del que es malbarata s'aprofités, 870 milions de persones que passen gana anualment tindrien aliments.^[20][25]

La publicitat que es fa dels productes podrà afectar com els consumidors el perceben i, per tant, determinar si aquest aliment es considerarà en bones condicions o no, seguint el criteri dels compradors. En la publicitat, els productes finals es mostren impecables, mentre que la majoria de casos els resultats d'una producció, tot i que d'alta qualitat, no són iguals que els que s'anuncien. Aquests productes seran descartats pensant que la seva qualitat és menor. Segons el testimoni anònim d'un cultivador de tomàquets, les grans empreses de distribució i venta de productes frescos només accepten una petita porció de tomàquets de cada tomaquera, tot i que els altres estiguin en bones condicions, degut a la seva aparença.

Segons Roger Gordon, fundador de la iniciativa Food Cowboy, el motiu que tant aliment es malbarati és el cost del transport des del lloc de producció fins a les botigues on el gran públic consumeix. Si els lots que s'envien tenen algun tipus de desperfecte, els transportistes tenen ordres de no entregar-lo i, per tant, aquests productes seran malbaratats i llençats a abocadors sense ser reutilitzats.

Un factor ha tenir en compte també és la data de caducitat. Dana Gunders, fundadora del NRDC (organització que busca la disminució del malbaratament alimentari), comenta:

"Molta gent mira aquestes dates i pensa que hi ha un sistema amb el qual l'han obtingut (la data), però és més aviat com el salvatge oest. Són els fabricants els que s'estan inventant aquestes dates"^[20]

La reducció del malbaratament alimentari resulta substancial en un planeta en què desenes de milions de persones passen fam diàriament i, en conseqüència, en els casos més extrems, moren. El principal objectiu, doncs, ha de ser la reducció del malbaratament al llarg del cicle alimentari propiciant canvis d'actituds i de procediments de treball a escala poblacional, resultant així en un model de producció i consum més sostenible que l'actual. Això, però, suposa el gran repte d'involucrar en el camí al conjunt de la societat, des d'administracions d'àmbit públic i empreses del sector alimentari fins al consumidor final. Tot i que es pot pensar que la principal causa del problema es troba en les administracions i la cadena de producció alimentària, part de la solució es troba també en el consumidor final, que mitjançant un seguit de senzills hàbits pot ajudar a reduir el malbaratament alimentari, sobretot dins de les llars. Les institucions en l'àmbit europeu indiquen que les accions a emprendre per aconseguir es fonamenten en dos pilars principals: el primer d'ells és ser conscient de la importància ambiental, social i econòmica que suposa l'obtenció de productes alimentaris i, en segon lloc, tenir en compte que els residus alimentaris, contràriament al que es pensa socialment, són un recurs, tot i ser considerades un residu fins i tot per la normativa.^[26]

En els últims anys està creixent el moviment de l'espigolament alimentari, que pretén aprofitar els aliments que es troben a les deixalles, ja sigui per causes econòmiques, per reduir l'impacte ecològic o per ambdues.

D'acord amb l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l´Agricultura (FAO), són diverses les eines i accions que tenim a la nostra mà per revertir el malbaratament de manera individual i col·lectiva.^[27] Algunes d'aquestes mesures a tenir en compte són les següents: revisar de manera regular els aliments emmagatzemats i elaborar un menú setmanal ajustant les racions en el moment de cuinar i de servir, per tal de planificar la compra setmanal amb l'objectiu de comprar només allò necessari.^[28][29][30] Conservar els aliments de manera adequada i mantenir la cadena de fred resulta de vital importància per preservar un major temps els aliments en bon estat. Una mesura útil és seguir el mètode FIFO (“first in”/”first out”) per als aliments peribles (la seva descomposició és simple i ràpida): el primer aliment que s'emmagatzema és el primer que haurà de ser consumit. Hi ha el sistema LIFO (“last in”/”first out") per als aliments no peribles, l'últim aliment en ser emmagatzemat serà el primer en ser consumit.^[28] Una vegada ens trobem en el supermercat, no descartar productes imperfectes a causa de la seva coloració, mida o pes, encara que es trobin en bones condicions alimentàries, i apostar també per aliments de temporada i de proximitat, reduint així els canals de comercialització i intermediaris.^[27][28]

Resulta en alguns casos complex, però de gran necessitat, entendre l'etiquetatge, no confonent la data de caducitat amb la data de consum preferent, el significat de les quals és notablement diferent i la incorrecta interpretació d'aquestes pot donar lloc a un augment del malbaratament.^[26][29] Sempre que sigui possible, fer ús de les restes alimentàries, congelant o utilitzant-les per a l'elaboració d'altres àpats, mentre que les restes que resultin impossibles d'aprofitar, reutilitzar-les per elaborar compostatge. Aquest és un procés realitzat per microorganismes, majoritàriament bacteris, que de manera aeròbica descomponen els residus d'aliments en matèria orgànica més simple que en etapes posteriors pot utilitzar-se com a producte del sòl, són diverses les empreses que avui en dia comercialitzen dipòsits de compostatge per a les petites llars de molt senzill ús, en els que petits cucs descompondran les restes alimentàries dipositades dins els dipòsits i l´usuari només ha de recollir el compost generat que es troba recollit en la part inferior del tanc.^[28][30][29] Les restes en molts casos també poden utilitzar-se com a font ideal de matèries primeres per a la producció per exemple de biogàs, el qual s'obté de la fermentació anaeròbica de la matèria orgànica per part dels microorganismes, obtenint una alternativa sostenible de producció energètica.^[31] Finalment sempre que sigui possible en els àpats fora de la llar com en un restaurant, o en la feina de manera habitual, guardar l'excedent en recipients.^[29]

Altres sectors, com el comerç minorista, han de ser la punta de llança de l'economia verda mitjançant l'adopció de mesures progressives, més enllà dels guanys fàcils amb les que s'aconsegueixi minimitzar el malbaratament. Aquests entren en joc en el moment clau en què els consumidors prenen la seva decisió a l'hora de comprar. De manera que exerceixen un paper fonamental i els correspon la responsabilitat d'orientar als consumidors en tot moment i fomentar l'adquisició de compromisos ambientals.^[32] Des del punt de vista institucional resulta fonamental el desenvolupament de campanyes educatives, ja que s'ha vist que són una mesura d´utilitat en la reducció del malbaratament alimentari. En països com el Regne Unit s'ha creat campanyes en aquesta direcció, amb la publicació d'anuncis, amb informació sobre la preparació i emmagatzematge correcte dels aliments, i consells per a la realització de la compra amb l'objectiu de què el consumidor sigui conscient de les mesures preventives que té al seu abast per reduir el malbaratament. D'acord amb xifres oficials gràcies a campanyes com aquesta s´ha aconseguit reduccions superiors al 20% en un període de 5 anys.^[33]

Amb aquest mateix objectiu Food Surplus Entrepreneurs Network (FSE) ha desenvolupat una consolidada xarxa en la qual permet comunicar-se a múltiples empresaris de països europeus per compartir iniciatives comercials i socials amb les que reduir el malbaratament.^[34] A escala industrial algunes empreses del sector tecnològic com SIRA Technologies han començat a desenvolupar polímers que produeixen canvis de color en funció de la temperatura i aquests s'estan utilitzant en l'elaboració d'envasos alimentaris, poden conèixer d'aquesta manera quan un aliment verdaderament no es pot consumir a causa de implicar un risc sanitari.^[35]

Gran quantitat dels aliments que es descarten provenen de restaurants i llars, i molt sovint es troben en bones condicions. Algunes llars, però, no arriben a malbaratar tants aliments per tenir uns recursos molt limitats (al voltant del 12,7% als EUA). Arran d'això, han sorgit iniciatives (no només a través dels bancs d'aliments) per poder solucionar aquests dos grans problemes.^[36]

 

Les noves tecnologies han facilitat certes activitats, com la reutilització de béns o la compra-venda d'articles de segona mà, però recentment també s'han introduït noves iniciatives que permetrien solucionar els problemes de malbaratament alimentari. Això és possible perquè s'han creat aplicacions mòbils que permeten intercanviar o compartir aliments de forma fàcil i a baix cost entre persones que els vulguin aprofitar. D'aquesta manera, es redueix el malbaratament alimentari i, conseqüentment, el seu impacte.

La majoria d'aliments que es solen intercanviar en aquestes plataformes són els aliments de pastisseria, productes frescos i menjar preparat, entre altres.

Alguns exemples d'aquest tipus d'aplicacions serien: Too Good To Go, Food and Save, i We save eat, entre altres.^[37] Totes elles posen en contacte als consumidors amb els locals que tinguin excedents d'aliments per vendre'ls a un preu més baix.

Gràcies a un estudi que es va fer per poder saber el veritable impacte que té l'intercanvi d'aliments a través d'aquestes aplicacions, es va poder constatar que les emissions de gasos d'efecte hivernacle es van reduir considerablement. Per tant, aquestes iniciatives no només tenen un gran impacte positiu sobre el medi ambient, sinó també en l'àmbit econòmic i social.^[36][38]

NRDC (National Resources Defence Council) és un grup d'interès format l'any 1970 a EEUU. Durant aquesta època, arrel de catàstrofes com l'incendi al riu de Cuyahoga o l'incident de petroli al Canal de Santa Bàrbara, ambdós el 1969, es va celebrar el primer Dia de la Terra, donant origen també a una entitat constituïda per científics i advocats, amb l'objectiu de redactar i posteriorment aplicar lleis mediambientals.^[39][21]

L'any 2012, a partir d'un estudi dels mateixos membres del NRDC, es va estimar quina era la quantitat d'aliment que es malbaratava globalment. Com a conseqüència d'aquest descobriment, es va publicar Wasted: How America is Losing Up to 40 Percent of its Food from Farm to Fork to Landfill, dels primers treballs que van posar en portada un problema tan greu com és el malbaratament alimentari, sobretot a EEUU. Des de llavors, se centren en buscar solucions al malbaratament, juntament amb els motius que el generen.

Save the Food és una campanya iniciada per NRDC amb associació amb l'Ad Council (Consell de Publicitat) que busca combatre el malbaratament alimentari per part dels consumidors, conscienciant-los de les conseqüències que el malbaratament té.

Han impulsat també la iniciativa Food Matters, que ajuda a estimar no només la quantitat d'aliment que s'està malbaratant, sinó que també obté informació sobre quina quantitat d'aquesta es podria usar per ajudar a portar menjar a la taula d'aquells que no s'ho poden permetre. Food Matters treballa juntament amb els ajuntaments de les ciutats per tal de poder implementar lleis que ajudin a reduir aquests problemes.^[21]

Formada al 2013, Food Cowboy busca reduir el malbaratament alimentari. En conseqüència, advoca en contra la fam i la millora del medi ambient. El seu objectiu principal és assegurar la distribució i aprofitament dels aliments saludables que no han sigut comercialitzats.^[17]

L'ètica planteja el fet que les persones compren més del que realment necessiten només pel fet de poder escollir entre diferents aliments i perquè s'ho poden permetre des del punt de vista econòmic, mentre que en l'altra part de la balança hi ha gent que degut a la manca d'aliment moren de fam diàriament. Així doncs, el malbaratament d'aliments presenta de manera general dos problemes des d'un punt de vista ètic. El primer d'ells és que amb totes les restes d'aliments rebutjades al llarg de l'any globalment es podria acabar amb la fam, i, el segon, l'efecte negatiu que presenta aquest tant per a la producció de recursos, com el canvi climàtic i la biodiversitat. A la pràctica tota aquesta relació, però, no és tan senzilla.^[40]

Pel que fa al primer dels dos problemes ètics exposats, un cop els productes alimentaris han estat comercialitzats i comprats per al consumidor, la probabilitat real de poder donar part d'aquests productes a gent necessitada és relativament baixa, entre altres factors per l'escassetat de recursos de comunicació disponibles entre el donant i la persona que vol beneficiar-se d'aquests aliments. D'altra banda, des d'un punt de vista econòmic, podem pensar que part dels diners que són destinats per l'usuari a l'alimentació podrien haver estat utilitzats per ajudar altres persones amb necessitats reals a resoldre part dels seus problemes. Aquest punt, però, no acostuma a esdevenir d'aquesta manera, i és que gran part dels diners estalviats en realitzar una gestió correcta dels productes alimentaris són destinats freqüentment a diverses àrees de la cadena de consum i no en benefici d'altra gent necessitada. A més, sovint s'acostuma a plantejar la qüestió moral de fins a quin punt una família amb fills i amb un sou mínim es troba en l'"obligació" de fer ús de diners que han estalviat fent una millor gestió dels productes alimentaris en ajudar altres persones necessitades, el que genera en gran part dels casos gran controvèrsia entre la societat actual.

L'altre problema ètic plantejat és com el malbaratament alimentari presenta conseqüències perjudicials directes per la salut humana, animal, climàtica i en els ecosistemes. Des del punt de vista científic, està demostrat que un augment excessiu de les produccions alimentàries, sobretot d'origen animal, té un impacte directe en l'esgotament de recursos essencials com l'aigua o bé les matèries primeres, i també en el clima a causa de processos com l'eutrofització i contaminació de la pols i l'aire. L'ètica, però, posa sobre la taula algunes preguntes com qui és el responsable d'aquestes accions d'impacte negatiu sobre el clima i la biodiversitat o qui ha d'actuar realment i de manera efectiva en el moment de la veritat i com fer-ho, amb l'objectiu final de revertir la situació.

Així doncs, per a l'ètica, el malbaratament alimentari es reduiria de manera notable, fins i tot, es podria erradicar, si en comptes de preguntar-nos què ens agradaria menjar preguntéssim, què hi ha per menjar, dues preguntes força diferents des d'aquest punt de vista.^[41]

Les perspectives de futur del malbaratament alimentari suggereixen l'aprofitament dels aliments des del punt de vista energètic. S'ha vist que el malbaratament pot tenir un gran impacte ambiental en les generacions futures, ja que és un recurs que no s'utilitza i del qual en podem treure benefici. Per poder fer-ho, caldrien sistemes de reciclatge d'aquests residus que permetessin produir energia, tot i que això pot suposar un gran repte degut a diversos factors, com ara l'elevada humitat relativa i el baix poder energètic que presenten. D'altra banda, diversos estudis han plantejat l'ús de la tecnologia biològica, és a dir, en la que hi participen els microorganismes, per poder dur a terme aquest procés d'obtenció d'energia.^[42]

Un altre gran objectiu es fonamenta en la recuperació de residus biodegradables orgànics que componen els residus sòlids urbans. En l'actualitat ja s'està aplicant la recollida selectiva dels residus municipals biodegradables amb el propòsit d'evitar que aquesta fracció dels residus tingui com a destinació final els abocadors i d'aquesta manera poder utilitzar-la per a l'elaboració de compostatge de part de la fracció orgànica i, d'altra banda, la seva incineració per obtenir energia elèctrica.^[43] Aquest conjunt d'iniciatives futures podrien permetre transformar els residus orgànics en energies renovables i fer que tinguin un menor impacte sobre el medi ambient.^[42]

A Espanya, ciutats model en la lluita contra el malbaratament alimentari són San Sebastián i València. L'ajuntament de San Sebastián va tenir la iniciativa Donostia sin desperdicio, que, entre altres coses, entregava distincions a restaurants que no llençaven menjar i repartia bosses als restaurants perquè els clients poguessin endur-se les restes. A la ciutat també hi ha molts contenidors de residus orgànics que els transformen en biogàs.

D'altra banda, a València hi ha un centre que pretén visibilitzar el malbaratament alimentari. A la Universitat Politècnica de València hi ha una nevera solidària d'accés gratuït a qualsevol persona amb les sobres del menjar de la cantina. També, la cadena valenciana de supermercats Consum ha donat molt de menjar a través del programa Profit.^[44]

• Compost
• Refrigeració
• Digestió anaeròbica
• Gestió de residus
• Residu alimentari

• Evitem el malbaratament
• Household food waste in Nordic countries: Estimations and ethical implications.
• Un consum + responsable dels aliments. Propostes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari.
• ¿Qué es la FORM?
• Quan fem recollida selectiva, la fracció resta què és?