Magdalenià
El magdalenià és una cultura del paleolític superior[1] que es va estendre per la península Ibèrica i els territoris on actualment hi ha França, Suïssa, i Alemanya.
 Arpons magdalenians de banya de ren amb un o dos rengles d'espines (1: Mas d'Azil, 2: Bruniquel, 3, 4, 5: La Madeleine; 6, 7: Lortet)  | |
| Tipus | cultura arqueològica, període històric i cultura |
|---|---|
| Part de | paleolític superior |
| Epònim | Abric de la Madeleine |
| Geografia | |
| Originari de | Europa Central i Europa Occidental |
| Inici | mil·lenni XV aC |
| Fi | fa 10.000 anys |
| Precedit per | solutrià |
| Seguit per | azilià i Ahrenburguià |
Es divideix en dos períodes: magdalenià inferior i magdalenià superior, cadascú al seu torn subdividit en tres estadis (I, II i III). A Anglaterra, existeix una cultura paral·lela al final del magdalenià, anomenada creswillià.
A Urtiaga, s'ha trobat un crani que es considerà magdalenià. Té unes característiques cro-magnonoides: índex frontal, vèrtex transversal, maxil·lozigomàtic, artèria parietal i angle basilar (vegeu craniologia i craniometria).
S'han trobat també encluses de pedra, ossos amb mosca, suposats punyals de corn, arpons d'os, candils de cèrvid, perles d'atzabeja i cristalls de quars (probablement, amulets). També s'han trobat algunes pintures, que normalment representen animals amb poques figures humanes. No hi apareixen varetes d'os.
Referències
modifica- ↑ «Magdalenià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.