Magí Sivillà i Magoles

El manuscrit es divideix en tres volums, conformats per 14 llibres i 1.655 pàgines, que es divideixen de la manera següent.^[4]

Sivillà repassa les causes estructurals que expliquen l'enfrontament entre la corona espanyola i el poble català. Posa un èmfasi especial en el fracàs de les visites reials de Felip IV a Ca­talunya, les ambicioses polítiques del comte duc d’Olivares per convertir-lo en el monarca més poderós del món, i la sensació de greuge que sentien els catalans davant els tributs i els allotjaments imposats per la cort catòlica. També es descriuen les lluites de poder entre l’aristocràcia catalana, així com els enfrontaments entre els diputats Claris i Tamarit contra el comte de Santa Coloma. De les gairebé cinc-centes pàgines d’aquest volum, es dediquen les últimes tres-centes a la descripció dels fets esdevinguts l’any 1640. Els episodis més destacats que es narren en el primer volum són:

• Corts Generals de 1599 (1599)
• Conflictes entre cristians i moriscos. Expulsió dels moriscos (1600-1609)
• Avisos de Felip III a la seva filla Anna d’Àustria (1615)
• Gran diluvi de l’any 1617 (1617)
• Mort de Felip III i coronació de Felip IV (1621)
• Ascens del comte duc d’Olivares i objectius que té respecte a Felipe IV
• Fracàs de les Corts Generals a Barcelona (1626)
• Enemistat del comte de Santa Coloma amb els Cardona i Claris (1626)
• Nou fracàs de les Corts Generals i polèmica de la cobertura dels consellers (1632)
• Declaració de guerra entre França i Espanya (1635)
• Lleves de catalans pel setge de Leucata (1637)
• Victòria espanyola al setge de Salses. Tibantors entre soldats i paisans (1639)
• Pressions d’Olivares al comte de Santa Coloma per afegir més lleves (1640)
• Revolta dels segadors i assassinat del comte de Santa Coloma
• Contacte de les autoritats catalanes amb les franceses
• Relacions de les autoritats catalanes amb Portugal
• Junta d’Aragó i Braços Generals per debatre la idoneïtat de la guerra
• Gestions del Principat per trobar auxilis francesos
• Traïció del d’Espenan a Tarragona
• Victòries catòliques fins a arribar a Martorell

El segon volum és protagonitzat per l’acció de dues grans personalitats militars: Josep de Margarit i el mariscal La Mothe. En les seves pàgines, es comença a veure nítidament l'estil característic de la crònica: combinar la descripció dels enfrontaments bèl·lics i els moviments diplomàtics. Aquests últims en dues esferes bàsiques: l'enfrontament entre els dos partits de Catalunya (els procastellans versus els profrancesos) i el joc d’ofertes i contraofertes que es realitza al congrés de Münster. Uns quants dels fets narrats en aquestes pàgines són:

• Batalla de Montjuïc i retirada desordenada dels castellans (1641)
• Vassallatge del Principat amb França i acords amb Portugal
• Conspiració catòlica a Lleida
• Entrada del príncep de Condé al Rosselló i rendició d’Elna
• Marxa reial de Lluís XIII (1642)
• Jurament del de Brézé com a virrei
• Entrega de Cotlliure a les tropes cristianes
• Marxa reial de Felip IV
• Nomenament de La Mothe com a virrei
• Victòria cristiana a Perpinyà
• Relacions del comte duc d’Olivares amb Felip IV, la cort i els paisans.
• Mort de Lluís XIII (1643)
• Pèrdua i recuperació cristiana de la Vall d’Aran
• Victòria catòlica a Montsó
• Nomenament de Fontanella com a ambaixador a Münster
• Memorials dels ambaixadors catalans i respostes
• Publicació del Perdó General de Felip IV i rèplica cristiana (1644)
• Arribada del president de Marca a Barcelona
• Victòria de les tropes catòliques a Lleida
• Desenvolupament de converses de Münster
• Tensions entre els consistoris i el virrei La Mothe
• Mort de la reina espanyola
• Tracte del governador Margarit als sospitosos de pertànyer al bàndol catòlic

La guerra avança. La misèria dels dos bàndols cada cop és més accentuada. Sivillà, que du­rant aquest període comença a actuar com a agent dels consistoris a la cort francesa, obre la perspectiva del focus. Analitza la guerra en el context del gran xoc entre monarques que s’està produint a Europa. L’obra guanya caràcter geopolític. S’analitzen les possibilitats d’una Pau General, els enfrontaments a Nàpols i Sicília, la relació de la cort catòlica amb les seves colònies, les revoltes de la Fronda a París, la sentència de mort del rei Carles I d’Anglaterra... En cap moment, tanmateix, Sivillà abandona el leitmotiv central de l’obra: la descripció de la Guerra de Separació. També es posa èmfasi en la inestabilitat dels comandaments catalans, fruit dels continus canvis de virrei i els períodes d’interregne, així com als continus intents, per part de la cort catòlica, de subornar el governador Margarit. Aquestes són unes quantes de les temàtiques tractades:

• Presó de La Mothe (1645)
• Victòria cristiana de Roses
• Batalles de Balaguer i Montblanc
• Presó de Cantelmo
• Aclamació del comte d’Harcourt com a nou virrei
• Entrada del de Leganés a Catalunya. Expugnacions de Ponts i Arbeca (1646)
• Intents d’arribar a la pau de Felip IV mitjançant el setge de Barcelona
• Mort del príncep de Condé
• Conclusió del matrimoni del rei catòlic i la infanta imperial (1647)
• Raons i possibilitats del Tractat de Pau
• Discussions de Felip IV amb els seus ministres
• Biografia del cardenal virrei de Santa Cecília, i breu passat de govern
• Jurament de Schomberg com a virrei (1648)
• Causes de les revoltes a París
• Setge i victòria cristiana de Tortosa
• Clamor a favor de La Mothe
• Sentència de mort de Carles I d’Anglaterra i reaccions de la cort francesa (1649)
• Intents de suborn de Josep de Margarit
• Accident de la reina espanyola a Barcelona
• Entrada de Garay a Catalunya
• Patents del de Mercoeur per a virrei

Sivillà va concebre la redacció d'una història del seu país com a justificació al sollevament contra Felip IV, seguint la tònica de les publicacions del seu temps, memòries dels serveis prestats pels lleials catalans al seu sobirà. Així, a partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña, que es conserva a la Biblioteca Nacional Francesa de París. A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona se'n conserva una còpia feta per Pere Serra i Postius. Sivillà s'inspirà en l'obra del portuguès Francisco Manuel de Melo Historia de los movimientos de Separación de Cataluña (1645), i fins i tot en copià literalment alguns fragments, com els falsos discursos de Pau Duran i Pau Claris, pronunciats a la Junta General de Braços del 1640, i que Josep Sanabre i Sanromà, en l'obra Parlaments de Pau Claris i de Pau Duran (1968), donà com a autèntics, perquè els trobà als manuscrits parisencs de Magí Sivillà.^[5][6]

Sivillà va recollir moltes informacions i documents de primera mà de gran interès gràcies als seus contactes a París. La crònica, escrita en castellà, conté nombrosos catalanismes i gal·licismes. Sivillà va morir el 1657 sense poder acabar-la; el seu llarg text va ser publicat el desembre de 2019 pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Prèviament, Celestino Pujol i Camps en publicà alguns petits fragments als apèndixs de la versió castellana de la crònica de Parets editada al Memorial Histórico Español (1888-93).^[6]

• Crònica de Magí Sivillà: volum 1, volum 2 i volum 3