Lujanià
El Lujanià és un estatge faunístic de l'escala d'edats sud-americanes de mamífers terrestres. Començà fa 781.000 anys i s'acabà fa 12.000 anys.[1]
Els dipòsits sedimentaris exposats al llarg dels barrancs del riu Luján, en la ciutat homònima de la província de Buenos Aires, al centre-est de l'Argentina, es consideren com la seva localitat tipus.[2][3]
S'utilitzà el terme «Lujanià», que ja posseïa un caràcter bioestratigràfic i litoestratigràfic; se li atorgà un abast temporal major, en assignar-li els conjunts mamalífers que anteriorment eren atorgats al «Lujanià» i al «Bonaerà», perquè «els seus tàxons no presenten diferències que justifiquessin una escissió».[4][5] Tanmateix, el Bonaerà fou restablert i el límit inferior del Lujanià fou reduït.[6]
Els tàxons que la defineixen són Equus neogeus i Macrauchenia patachonica,[7] per la qual cosa també és denominada Biozona Equus (Amerhippus) neogaeus i Macrauchenia patachonica. Els acompanyen Scelidotherium leptocephalum, Megatherium americanum, Glossotherium, Lama guanicoe, etc.[8][9][10][11]
Els sediments fluviolacustres del Lujanià que corresponen a la unitat estratigràfica continental de la formació Luján, que es troba en els llits i les depressions de la conca del Río Salado de Buenos Aires, foren definits com a «Membre Guerrero», al qual posteriorment s'incorporà una unitat litoestratigràfica inferior, el «Membre La Chumbiada».[12]
Alguns investigadors situen el límit Lujanià-Platà al voltant d'11.000 anys enrere.
Correspon al Plistocè superior. La secció de referència és zona del rierol Napostá Grande (prop del camp Santo Diumenge). L'estrat tipus és la secció central de la «Seqüència Aigua Blanca», aflorant a Puesto La Florida.
L'ambient que se suggereix és de zones obertes amb armenteres i estepes.
Referències
modifica- ↑ Entrada «Ensenadan Arxivat 2012-10-12 a Wayback Machine.» de la Paleobiology Database (anglès)
- ↑ Pascual, R., Ortega, E., Gondar, D. & E. Tonni. (1965). Las edades mamífero del Cenozoico de la Argentina, con especial atención a aquellos del territorio bonaerense. Anales Comisión de Investigaciones Científicas Buenos Aires, 6: 165-193.
- ↑ Tonni, E. P., Prado, J. L., Menegaz, A. N. & Salemme, M. C. (1985). La unidad mamífero (fauna) Lujanense. Proyección de la estratigrafía mamaliana al Cuaternario de la región pampeana. Ameghiniana 22: 255-261.
- ↑ Dangavs, N.V. i Blasi, A.M. (1995). El Lujanense y Platense (sensu Ameghino) en el Río Luján, Luján, Provincia de Buenos Aires. 4º Jornadas Geológicas y Geofísicas Bonaerenses, (Junín), Actas 1: 109-117.
- ↑ Toledo, M. (2005). Secuencias pleistocenas «lujanenses» en su sección tipo: Primeras dataciones 14C e implicancias estratigráficas, arqueológicas e históricas, Luján - Jáuregui, provincia de Buenos Aires. Revista Asociación Geológica Argentina 60: 417-424.
- ↑ Tonni, E. P. (2009). El Cuaternario de la región pampeana y sus mamíferos: bioestratigrafía y paleoambientes. Ameghiniana, Revista de la Asociación Paleontológica Argentina. Resúmenes Tomo 46, Número 4, Buenos Aires, República Argentina.
- ↑ Cione, A. L. i Tonni, E. P. (1999). Biostratigraphy and chronological scale of uppermost Cenozoic in the Pampean area, Argentina. A: E.P. Tonni and A.L. Cione (eds.), Quaternary Vertebrate Paleontology in South America, Quaternary of South America and Antarctic Peninsula 12: 23-51.
- ↑ Ubilla, M., & Alberdi, M. T. (1990). Hippidion sp.(Mammalia, Perissodactyla. Equidae) en sedimentos del Pleistoceno superior del Uruguay (Edad Mamífero Lujanense). Estudios geológicos, 46 (5-6), 453-464.
- ↑ Pascual, R., Ortega Hinojosa, E.J., Gondar, D. i Tonni, E. (1965). Las edades mamífero del Cenozoico de la Argentina, con especial atención a aquellos del territorio bonaerense. Anales Comisión de Investigaciones Científicas de la Provincia de Buenos Aires 6: 165: 193.
- ↑ Deschamps, C. M. (2005). Bio-cronoestratigrafía de mamíferos del Cenozoico tardío en el sudoeste de la provincia de Buenos Aires, Argentina. Ameghiniana, 42(4), 733-750.
- ↑ Zárate, M. (2005). El Cenozoico Tardío continental de la provincia de Buenos Aires. 16º Congreso Geológico Argentino (La Plata), Relatorio 139-158.
- ↑ Dillon, A.Q. i Rabassa, J. (1985). Miembro La Chumbiada, Formación Luján (Pleistoceno, provincia de Buenos Aires): Una nueva unidad estratigráfica del valle del río Salado. 1º Jornadas Geológicas Bonaerenses (Tandil), Actas pp. 27.