Llista d'alcaldes de Reus
article de llista de Wikimedia
A continuació es mostra una Llista d'Alcaldes de Reus des del segle xviii. A partir del Decret de Nova Planta, se suprimeixen els Jurats i el Consell que regien fins llavors l'ajuntament. Els alcaldes de Reus eren elegits per l'Arquebisbe de Tarragona, ja que la ciutat era de la seva jurisdicció. Reus enviava una terna a Tarragona, que s'havia elegit per insaculació dels noms dels possibles candidats. El bisbe en triava un, que tenia també les funcions de jutge i que havia de prestar jurament al seu davant. Els regidors s'elegien seguint les normes del marquès de Castel-Rodrigo, que consistien en confeccionar una llista de 14 individus que s'enviava a la Reial Audiència on feien elecció de set persones, les que tocaven a Reus pel nombre d'habitants.[1]
Llistat
modifica- Pere Puig, negociant. 1719-1721
- Joseph de Simó, ciutadà honrat. 1721-1723
- Joseph Parés, metge. 1723-1724
- Gabriel de Simó, ciutadà honrat. 1724-1726
- Pere Puig, negociant. 1726-1728
- Pere Batlle, metge. 1728-1730
- Gabriel Monter, metge. 1731-1732
- Jaume Freixa Cabestany, negociant. 1732-1734[3]
- Pere Puig, negociant. 1734-1736
- Francesc Aixemús, negociant. 1736-1738
- Pere Puig, negociant. 1739-1740[4]
- Pere Batlle, metge. 1741-1742[4]
- Francesc de Miró i Roig 1743-1744[5]
- Josep Pedret, doctor en lleis 1745-1747[4]
- Francesc Sullivan 1747-1749[5]
- Rafael Bellveny 1749-1750[4]
- Manuel Grases i Ribes 1751-1752[6]
- Francesc Sullivan 1753-1754[7]
- Pere Batlle, metge. 1755-1756[4]
- Pau Janer 1757-1758[8]
- Salvador de March i Bellver 1759-1760[9]
- Francesc Sullivan 1761-1762[10]
- Francesc de Miró i Roig 1763-1764[11]
- Antoni Auger, confiter. 1765-1766[4]
- Pau de Miró i Roig 1767-1768[12]
- Esteve Goget (o Guget) 1769-1770[4]
- Ramon de Nicolau i Ferrer 1771-1772[13]
- Pau de Miró i de March 1773-1774[9]
- Marià de Grau, doctor en lleis. 1775-1776[4]
- Francesc Ferran Verneda 1777-1778[14]
- Josep Grases Sabater, advocat 1779-1780[9]
- Bonaventura de March 1781-1782[15]
- Josep Grases Sabater, advocat 1783-1784[16]
- Miquel Valls, hisendat. 1785-1786[4]
- Gabriel Aixemús 1787-1788[9]
- Joan Perramon 1789-1790[4]
- Ramon Pintó 1791-1792[17]
- Josep Grases Sabater, advocat 1793-1794[18]
- Joan Molins 1795-1796[4]
- Bonaventura de March 1797-1798[9]
- Agustí de Miró i de Folch, comerciant i militar, 1799-1800[9][19]
- Francesc Rovellat 1801-1802[20]
- Manuel de Grau 1803-1804[20]
- Josep Saludes 1805-1806[21]
Guerra del Francès, del 1808 al 1814
modifica- Antoni Fragà 1807-1808[22]
- Baltasar Gil 1809-1810[23]
- Josep Brocà Jover 1811[24]
- Josep Bages Oliva 1811[25]
- Pau Torroja, hisendat. 1811-1812[26]
- Josep Guardià 1812-1813[27]
- Pere Anguera Magrinyà, metge. 1814[28]
Restauració absolutista del 1814 al 1820
modifica- Joan Magrinyà, advocat. 1814[29]
- Joan Casas, advocat. 1815 1817[30]
- Marian Thomàs, familiar del Sant Ofici. 1817[31]
- Bonaventura Sabater March. 1818-1819[32]
- Baltasar de Toda, hisendat. 1819-1820[33]
- Lluís Maria de Cardeñas, hisendat. 1820[34]
- Marià Fonts Ciurana. 1820[35]
- Josep Gayà, hisendat. 1821[36]
- Joan Rincón Gil, advocat. 1822[37]
- Josep Janer, tinent coronel. 1823[38]
- Joan Casas, advocat. 1823[39]
- Josep de Miró i de Burgues, cavaller. 1824-1825[40]
- Lluís Maria de Cardeñas, hisendat. 1826[41]
- Antoni Carreras, capità retirat. 1827[42]
- Antonio Chamochín, advocat. 1827[43]
- Ambrosio de Eguia 1828-1831[44]
- José Maria de Aguilar 1832-1833[45]
Regència de la reina Maria Cristina (1833-1840)
modifica- Josep Maria Montemayor 1833-1835[46]
- Francesc Mercader 1836[47]
- Pau Font Rocamora 1837-1838[48]
- Salvador de Brocà i de Bofarull 1838-1839[49]
- Pau Font Rocamora 1839[50]
Regència del General Espartero (1840-1843)
modifica- Pere Sardà i Cailà 1839-1840[51]
- Pere Mata i Fontanet 1841[52]
- Francesc Subirà Parera 1841-1842[53]
- Josep Lletget Torrents 1842[54]
- Josep Simó Amat 1843
- Gabriel Lluch 1843[55]
- Salvador de Brocà i de Bofarull 1843-1844[56]
- Francesc de Toda 1844-1845[57]
- Ramon de Montagut 1846[58]
- Ramon Alba 1846-1847[59]
- Lluís Carbó 1847[60]
- Luís de Llano 1848[61]
- Dionisio de Revuelta1848-1851[62]
- Eduard de Toda i Albertos 1851-1853[63]
- Josep Maria Pàmies Juncosa 1854[64]
- Joan Martell Domènech 1854-1856
- Francesc Subirà Parera 1856-1857[65]
- Felipe de Nassarre 1857-1858[66]
- Basilio González 1858-1859[67]
- Joan Baptista Madremany 1859-1861[68]
- Gregorio de Mijares 1861-1863[69]
- Josep Maria Pàmies Juncosa 1863[70]
- Ramón Fernández de Zendrera 1863-1864[71]
- Antoni d'Aixemús 1864[72]
- Josep Maria Pàmies Juncosa 1865-1867[73]
- Víctor Josep Roselló Martí 1867-1868
- Jaume Aguadé Mestres (President de la Junta Revolucionària) 1868-1869
- Pere Bové i Montseny 1869
- Antoni Soler i Clariana 1869
- Josep Maria Pàmies Juncosa 1869-1870
- Plàcid Bassedes Saludes 1870-1871
- Felip Font Trullàs 1872-1874
- Marià Pons i Espinós 1874
- Felip Font Trullàs 1874
- Antoni Soler i Clariana 1874
- Marià Pons i Espinós 1874
- Antoni Soler i Clariana 1874
- Marià Pons i Espinós 1875-1877
- Antoni Pascual Vallverdú 1877-1879
- Josep Oliver Aixalà 1880-1881[74]
- Joan Grau Ferrer 1881-1882[75]
- Serafí Serra Matas 1883 - 1885
- Eusebi Folguera Rocamora 1885
- Bernat Torroja Ortega 1885-1886
Regència de Maria Cristina d'Àustria
modifica- Eusebi Folguera Rocamora 1886-1889
- Josep M. Borràs Sardà 1889
- Eusebi Folguera Rocamora 1889-1891
- Francesc Prius Planas 1891-1893
- Casimir Grau Company 1893
- Eusebi Folguera Rocamora 1893-95
- Casimir Grau Company 1895-1899
- Pau Font de Rubinat 1899-1901
Regnat d'Alfons XIII d'Espanya
modifica- Josep Casagualda Busquets 1901-1903
- Enric Oliva Julià 1903-1904
- Jerónimo Marín Luis 1904-1905
- Josep Casagualda Busquets 1905-1909
- Enric Oliva Julià 1909-1910
- Emili Briansó Planes 1910-1912
- Josep Ciurana i Maijó 1912-1913
- Manuel Sardà Martí 1913-1914
- Salvador Bonet Marsillach 1914
- Pere Ambròs Fabregat 1914-1915
- Josep Ciurana i Maijó 1915-1917
- Josep Simó i Bofarull 1917
- Manuel Sardà Martí 1917-1919
- Claudi Tricaz Arnillas 1919
- Jaume Simó i Bofarull 1919-1920
- Lluís Rojo Segarra 1920
- Isidre Pons Torras 1920
- Manuel Sardà Martí 1920-1921
- Joan Loperena i Romà 1921
- Ramon Salvat Siré 1921-1922
- Pau Aymat Pujol 1922-1923
Regnat d'Alfons XIII, Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
modifica- Enric Oliva Julià 1923-1924
- Ramon Salvat Siré 1924-1925
- Cayetano Puig Alonso de Medina 1925
- Josep M. Segimon Rodés 1925
- Ramon Salvat Siré 1925-1926
- Jaume Plana Gaya 1926-1929
- Joan Vilanova Montañà 1929-1930
- Tomàs Piñol Gasull 1930
- Ramon Salvat Siré 1930
- Pau Aymat Pujol 1930
- Josep Caixés Gilabert 1930-1931
2a. República, Franquisme i democràcia
modificaReferències
modifica- ↑ Vilà, Saldoni. Amor al Rey y a la Pàtria. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1954, p. 70.
- ↑ Se suprimeixen els Jurats i el consell que regien fins llavors l'ajuntament. Són nomenats per la Reial Audiència. Hi havia batlle, sots-batlle, set regidors i jutge local. Saldoni Vilà. Amor al Rei y a la pàtria: vinguda de Pere Juan Barceló dit Carrasclet en Reus 1713-1749. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1954. Pàgs. 180-183
- ↑ "Actes Municipals 1750-1760" p. 165. Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 Morell, Josep. El municipi reusenc en el set-cents. Reus: Centre de Lectura, 1991, p. 68-69 i 191-202. ISBN 8487873022.
- ↑ 5,0 5,1 "Actes Municipals 1741-1749", pàg. 152. Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ "Actes Municipals 1750-1760" p. 73. Arxiu Comarcal del Baix camp
- ↑ "Actes Municipals 1750-1760" p. 165 Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ "Actes Municipals 1750-1760" p. 557. Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Rovira i Gómez, Salvador-J. La Burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 162. ISBN 8487123678.
- ↑ "Actes Municipals 1761-1765" p. 57. Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ Actes Municipals 1761-1765" p. 185. Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ "Actes Municipals de 1766 fins a 1770", p. 294. Arxiu Històric de Reus
- ↑ "Actes Municipals de 1766 fins a 1770" p. 968. Arxiu Històric de Reus
- ↑ "Actes Municipals de 1774 fins a 1777", p. 415. Arxiu Històric de Reus
- ↑ "Actes Municipals 1778-1782", p. 179. Arxiu Històric de Reus
- ↑ "Actes Municipals 1778-1782" p. 541. Arxiu Històric de Reus
- ↑ "Actes Municipals 1786 fins a 1791", p. 771. Arxiu Històric de Reus
- ↑ "Actes Municipals 1792 fins a 1797", p. 103. Arxiu Històric de Reus
- ↑ "Actes municipals 1798-1800", p. 79. Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ 20,0 20,1 "Actes municipals 1801, 1802, 1803", p. 2 i p. 54 Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ "Actes municipals 1894, 1805, 1806", p. 69 i 221. Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ Actes Municipals 8-IV-1807, p. 243. Arxiu Municipal de Reus. Però des del mes de maig de 1808 no actua com a alcalde. Ho fa el sotsbatlle Josep Grases i Alegre.
- ↑ Actes Municipals 3-I-1809, p. 25. Arxiu Municipal de Reus. L'anomenen "Bayle y Justícia Mayor"
- ↑ "Actes Municipals 1811-1812" 2-I-1811, p. 37. Arxiu Comarcal del Baix Camp. Josep Brocà va néixer el 1777 i va morir el 1843. Olesti. Diccionari biogràfic de reusencs, p. 147
- ↑ "Actes municipals 1811-1812". 7-V-1811, p. 375. Nomenat per l'autoritat francesa, el Baró de Lacuée, intendent general de l'armada a l'Aragó. No va prendre possessió. Al seu lloc, actuà d'alcalde el primer regidor Sebastià Torroja Rabassa.
- ↑ "Actes municipals 1811-1812", 30-VIII-1811, p. 540. El 13 d'agost va ser nomenat alcalde Joan Magrinyà, advocat de 38 anys, però al·legà malaltia i no va ser alcalde. El 1814, amb el retorn de l'absolutisme, Magrinyà serà alcalde. Pau Torroja va exercir fins al novembre de 1811, i va ser substituït "provisionalment" pel sots-batlle Josep Giol (p. 800), que va actuar d'alcalde fins al novembre de 1812.
- ↑ "Actes municipals 1811-1812", 9-XII-1812, p. 933
- ↑ "Actes municipals 1813-1814". 4-I-1814, p. 355. Destituït pels absolutistes el 14 d'agost de 1814.
- ↑ "Actes municipals 1813-1814", p. 637. Es van recuperar com a regidors els que ja ho havien estat abans de l'abril de 1808. Magrinyà s'havia negat a ser alcalde sota la dominació francesa de Reus.
- ↑ "Actes municipals 1815-1816", gener de 1815, p. 41
- ↑ "Actes municipals1817-1818". 6-II-1817, p. 62
- ↑ "Actes municipals 1817-1818", 30-I-1818, p. 630
- ↑ "Actes municipals 1819-1820", 5-III-1819, p. 27
- ↑ "Actes municipals 1819-1820", 21-II-1820, p. 285
- ↑ "Actes municipals 1819-1820" 26-III-1820, p. 311
- ↑ "Actes municipals 1821-1824" 22-I-1821, p. 22. L'1 de gener de 1821 va ser escollit Juan Rincón Gil, que per incompatibilitat va dimitir.
- ↑ "Actes municipals 1821-1824" I-I-1822, p. 419
- ↑ "Actes municipals 1821-1824" 1-I-1823, p. 719
- ↑ "Actes municipals 1821-1824" 9-XI-1823, p. 770
- ↑ "Actes municipals 1821-1824". 9-VI-1824, p. 815
- ↑ "Actes municipals 1825-1830". 7-I-1826, p. 123
- ↑ "Actes municipals 1825-1830". 1-I-1827, p. 315
- ↑ "Actes municipals 1825-1830". 1-IX-1827, p. 443
- ↑ Actes municipals 1825-1830" 14-VI-1828, p. 645
- ↑ "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 31-XII-1831, p. 19
- ↑ "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 22-VI-1833, p. 203. Falten les actes de 1835, però se suposa que Montemayor seguia d'alcalde
- ↑ "Actes municipals 1832/1834 i 1836". 24-I-1836, p. 653
- ↑ "Actes municipals 1836 i 1840". 11-XII-1836, p. 7
- ↑ "Actes municipals 1836 i 1840". 11-X-1838, p. 412
- ↑ "Actes municipals 1836 i 1840". 26-VI-1839, p. 472
- ↑ "Actes municipals 1836 i 1840". 18-VIII-1839, p. 518
- ↑ "Actes municipals 1841-1846" 1-I-1841, p. 5
- ↑ "Actes municipals 1841-1846". 13-VI-1841, p. 70. Pere Mata dimiteix perquè és nomenat Alcalde tercer de Barcelona, tot i que continua de regidor a Reus
- ↑ "Actes municipals 1841-1846". 30-I-1842, p. 116
- ↑ "Actes Municipals 1841-1846" 19-VII-1843, p. 297
- ↑ "Actes municipals 1841-1846". 26-X-1843, p. 367. Brocà no acceptava el càrrec i van nomenar alcalde provisional al seu sogre l'advocat Josep Montagut el 14 d'octubre de 1843, fins que va acceptar.
- ↑ "Actes municipals 1841-1846". 1-IV-1844, p. 419
- ↑ "Actes municipals 1841-1846". 1-I-1846, p. 637
- ↑ "Actes municipals 1841-1846". 28-V-1846, p. 666. A l'alcalde anterior, Ramon de Montagut, el fan plegar per deutes del consistori
- ↑ "Actes municipals 1847-1849". 7-VI-1847, p. 56
- ↑ "Actes municipals 1847-1849". 1-I-1848, p. 133
- ↑ "Actes municipals 1847-1849". 17-IV-1848, p. 239
- ↑ "Actes municipals 1850-1852". 16-I-1851, p. 295. Dimiteix l'11-V-1853 per haver-se suprimit el càrrec d'Alcalde-Corregidor que tenia. Va assumir l'alcaldia el primer tinent d'alcalde Joan Malegue fins al 31 de desembre de 1853
- ↑ "Actes municipals 1854 i 1855". 2-I-1854, p. 12
- ↑ Actes municipals 1856-1857". 25-II-1857, p. 278
- ↑ "Actes municipals 1856 i 1857". 25-II-1857, p. 278
- ↑ "Actes municipals 1858 a 1861". 14-VIII-1858, p. 191
- ↑ "Actes municipals 1858 a 1861". 18-III-1859, p. 450
- ↑ "Actes municipals 1858 a 1861" 30.VI-1861, p. 989
- ↑ "Actes Municipals 1862-1865". 20-II-1863, p. 224. Per dimissió de Gregorio de Mijares és nomenat "Regente de la Alcaldía-Corregimiento"
- ↑ "Actes Municipals 1862-1865" 21-VIII-1863, p. 469
- ↑ "Actes Municipals 1862-1865". 4-V-1864, p. 674. Desapareix la figura d'alcalde-corregidor i Fernández dimiteix. Aixemús, primer tinent d'alcalde, és nomenat "Encargado de la Alcaldía Constitucional"
- ↑ "Actes Municipals 1862-1865" 1-I-1865, p. 866
- ↑ "Actes Municipals 1880", p. 7. Arxiu Comarcal del Baix Camp
- ↑ "Actes Municipals 1881", p. 391. Arxiu Comarcal del Baix Camp