Lliga russa de futbol
La lliga russa de futbol (o Lliga Premier Russa, en rus: Росси́йская футбо́льная премье́р-ли́га o Rossískaia fulbólnaia premier-liga) és la màxima competició futbolística de Rússia.
Nom oficial | Чемпионат России по футболу среди команд клубов Премьер-Лиги |
---|---|
Tipus | torneig de futbol |
Organitzador | Russian Professional Football League (en) (1992–2001) Lliga Premier Russa (2002–) |
Patrocinador | T-Bank (en) (2020–) |
Part de | Russian football league system (en) |
Lliga inferior | Campionat de Futbol de la Lliga Nacional |
Nombre de participants | 16 |
Localització i dates | |
Estat | Rússia |
Vigència | 1992 – |
Calendari de la temporada | març – març – |
Freqüència | anual |
Número d'edició | 26 |
Altres | |
Lloc web | premierliga.ru |
Hi participen 16 equips. El campió es classifica per la Lliga de Campions de la UEFA i el segon per a la fase de classificació de la mateixa competició. El tercer obté una plaça per a la Copa de la UEFA i el quart per a la Copa Intertoto. Al final de la temporada els dos darrers classificats baixen a la segona categoria (anomenada Primera Divisió) i són reemplaçats pels dos primers classificats d'aquesta categoria. La Lliga Premier Russa es creà l'any 2001, reemplaçant l'anomenada Top Division, nom que rebia la màxima categoria russa entre 1992 i 2001.
La lliga es disputa habitualment entre març i novembre.
Història
modificaLa primera lliga de futbol a Rússia va néixer el 1901 a Sant Petersburg i la disputaven només els clubs d'aquella ciutat. Posteriorment, el 1910 i seguint el model de la Lliga de Sant Petersburg, va néixer la Lliga de Moscou. El gener de 1912 els clubs de la Lliga de Sant Petersburg van fundar la VFS (Federació Russa de Futbol), que va impulsar un campionat nacional encara que, paral·lelament, les lligues locals de Sant Petersburg i Moscou es van continuar disputant fins al 1920. El campionat nacional rus es jugava per rondes eliminatòries i no participaven els clubs sinó equips de jugadors representatius de les principals ciutats. La primera edició, disputada el 1912, va ser guanyada pel Sant Petersburg, que es va imposar a un combinat moscovita a la final. El 1913 va repetir final Sant Petersburg però va ser superada per Odessa, encara que posteriorment la Federació li va retirar el títol a aquesta per alineació indeguda. El 1914 la lliga va ser suspesa a mitjan competició per l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Posteriorment, el futbol rus quedaria integrat en la Unió Soviètica i no tindria novament una lliga pròpia fins al 1992. Els equips russos van ser els grans dominadors de la primera divisió de l'URSS durant els seus 55 anys d'existència, guanyant en 34 ocasions el títol, que es reparteixen entre Spartak Moscou (12), Dinamo de Moscou (11), CSKA Moscou (7) i Torpedo de Moscou (3) i Zenit Leningrad (1). En total, 30 clubs russos van jugar a la primera divisió soviètica. Després de l'esfondrament de la Unió Soviètica, cadascuna de les repúbliques soviètiques començaren els seus propis campionats l'any 1992. A Rússia, els 6 equips que havien disputat la lliga de l'URSS la temporada anterior (CSKA Moscou, Spartak Moscou, Torpedo Moscou, Dinamo Moscou, Spartak Vladikavkaz i Lokomotiv Moscou) foren completats amb 14 equips de les divisions inferiors, organitzant-se una lliga de vint equips. Posteriorment, la lliga es dividí en dos grups per reduir el nombre de partits. El nombre de clubs a la màxima categoria s'anà reduint, passant a 18 el 1993 i a 16 el 1994. Des d'aleshores la lliga s'ha mantingut amb aquest nombre de clubs, excepte els anys 1996 i 1997, que tornaren a ser 18.
Clubs actuals
modificaHistorial
modificaPalmarès
modificaClub | Títols | Temporades |
---|---|---|
FC Spartak Moscou | 1992, 1993, 1994, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2016-17 | |
FC Zenit Sant Petersburg | 2007, 2010, 2011-12, 2014-15, 2018-19, 2019-20, 2020-21, 2021-22, 2022-23, 2023-24 | |
PFC CSKA Moscou | 2003, 2005, 2006, 2012-13, 2013-14, 2015-16 | |
Lokomotiv de Moscou | 2002, 2004, 2017-18 | |
FC Rubín Kazan | 2008, 2009 | |
FC Alània Vladikavkaz | 1995 |