[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Llengües atapascanes

família lingüística

Les llengües atapascanes o dené són un grup de llengües de la família Na-dené parlades a Amèrica del Nord. El nom, donat per Albert Gallatin, prové del llac Athabasca. El nom "atapasca" no correspon a cap gentilici del grup, ni exònim ni endònim; el mot ni tan sols és d'origen atapascà. És el nom d'un llac dins de l'extensió original de les llengües atapascanes, però el nom del llac prové de la llengua Cree (de la família àlgica), amb el significant "on hi ha plantes, l'una rere l'altra" (aðapaskāw). Segons Albert Gallatin, l'investigador qui va anomenar el grup de llengües, la designació fou arbitrària.

Infotaula de família lingüísticaLlengües atapascanes
Athabascan, Athapascan, Athapaskan
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaAmèrica del Nord occidental
Nadius180.000 Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord
llengües na-dené
llengües eyak-atapascanes Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Distribució geogràfica
Distribució de les Llengües Na-Dené (Athabaskan + Eyak + Tlingit) al segle xvii
Codis
ISO 639-2ath
Codi Glottologatha1247 Modifica el valor a Wikidata

La seva divisió se sol fer per àrees geogràfiques (nord, pacífic i sud), malgrat les discrepàncies entre llengües de cada grup (especialment al grup del nord). Els idiomes d'aquesta subfamília deriven d'una llengua perduda, el protoatapascà. La majoria d'idiomes del grup presenten tonalitat i una gran complexitat verbal, amb afixos que indiquen quantitat, situació del parlant, cas gramatical, marca de transitivitat i conjugació. El grup inclou prop de 50 idiomes de què s'han conservat evidències, entre els quals destaquen el chipewyan, el sarsi, el deg hit'an, el tanana, el navaho i l'apatxe.

Classificació interna

modifica

La família de llengües atapascanes sembla haver-se originat en el nord-est d'Amèrica del Nord, àrea on encara registra la major diversitat. Expansions posteriors des d'aquesta regió van portar aquestes llengües tan al sud com Califòrnia o el Nord de Mèxic. Les llengües atapascanes s'agrupen usualment en tres grans grups: atapascà septentrional, atapascà de la costa del Pacífic i atapascà meridional. Es discuteix si les llengües de la costa del Pacífic formen realment una agrupació genètica vàlida. El grup septentrional és particularment problemàtic i divers i probablement no constitueix un grup filogenètic pròpiament dit. Donat el fracàs per proporcionar subgrups ben definits, la família atapascana (especialment les llengües del nord) ha estat anomenada «complex cohesiu» per Michael Krauss (1973, 1982). Per tant, el model d'arbre genètic per a la classificació genètica pot ser inadequat. Les llengües de la branca sud són molt més homogènies i són l'únic subgrup clarament filogenètic.

A continuació es mostra un esbós de la família, mostrant solament les branques principals d'aquesta. Aquest esbós es basa principalment en la classificació de Keren Rice segons es mostra en Goddard (1996) i Mithun (1999).

  1. Alaska Sud
  2. Alaska-Yukon Central
  3. Canadà nord-occidental
  4. Tsetsaut
  5. Columbia Britànica Central
  6. Sarsi
  7. Kwalhioqua-Tlatskanai
  8. Atapascà de la costa del Pacífic
  9. Apatxe

Les branques 1-7 són l'agrupament del Nord. Kwalhioqua-Tlatskanai (#7) sovint s'ha considerat part de la Costa Pacífic, però una recent revisió per part de Krauss no la troba propera a aquestes llengües. Una classificació lleugerament diferent, formulada per Jeff Lee, és la següent (Tuttle & Hargus 2004:72-74):

  1. Alaska (Ahtna, Dena’ina, Deg Hit’an, Koyukon, Kolchan, Tanana Bajo, Tanacross, Tanana Alto, Gwich’in, Han)
  2. Yukon (Tsetsaut, N. Tutchone, S. Tutchone, Tagish, Tahltan, Kaska, Sekani, Dunneza)
  3. Columbia Britànica (Babine-Witsuwit’en, Dakelh, Chilcotin)
  4. Est (Dene Suline, Slave, Dogrib)
  5. Sud (Tsuut’ina, Apatxe, Costa del Pacífic)

Atapascana septentrional

modifica
1. Ahtna 35 parlants (2000)[1]
2. Dena'ina 75 (1997)[2]
3. Deg xinag 25 (1997)[3]
4. Holikachuk (o innoko) 12 (1995)[4]
5. koyukon 300 (1995); 100 (2000)[5]
6. Alt Kuskokwim 40 (1995)[6]
7. Alt Tanana 24 (1995-2000)[7]
8. Tanacross 35 (1997)[8]
9. Baix Tanana 30 (1995)[9]
10. Tutchone meridional 200 (1995)[10]
11. Tutchone septentrional 200 (1995)[11]
12. Gwich'in (o kutxin) 800 (1995)[12]
13. Hän (també han) 14 (1995-1997)[13]
A. Llengües de la serralada o tagish-tahltan-kaska
14. Tagish 2 (1995)[14]
15. Tahltan 35 (2002)[15]
16. Kaska 400 (1995)[16]
17. Sekani 35 (1997)[17]
18. Danneẕa (o beaver) 300 (1991)[18]
B. Llengües slave-hare
19. Slave
a. Slave del nord 1.030 (1995);[19] 300 (2002);[20] 1.235 (2006)[21]
b. Slave del sud 2.890 (1995);[22] 2.000 (2002);[20] 2.310 (2006)[21]
20. Mountain
21. Bearlake
22. Hare
23. Dogrib 2.110 (2001);[23] 2.000 (2002)[20]
24. Dené o dené suliné (chipewyan) 5.000-12.000 (1982);[24] 9.030 (1995)[25]
  • Tsetsaut
25. Tsetsaut † (~1950)
26. babine (també carrier septentrional) 500 (1997)[26]
27. Carrier
a. Carrier del sud 500 (1997)[27]
b. Carrier central 2.060 (2001);[28] 1.500 (2002)[20]
28. Tsilkotin 1.140 (2001)[29]
  • Llengua sarsi
30. Sarsi 50 (1991)[30]
  • Llengües kwalhioqua-tlatskanai
31. kwalhioqua-tlatskanai † (hacia 1930)

Atapascana de la costa del Pacífic

modifica
  • Subgrup atapascà de Califòrnia
32. Hupa 8 (1998)[31]
33. Mattole †[32]
34. Atapascà del riu Eel †
  • Subgrup atapascà d'Oregon
35. Chetco 5 (1962)[33]
36. Tututni 10 (1962)[34]
37. Galice-Applegate †
38. Tolowa 4 (1994)[35]

Atapascanes meridionals

modifica
39. Apatxe de les planures (apatxe kiowa) 1.000 (1980);[36] 18 (1990)[37]
  • Subgrup apatxe occidental
A. Chiricahua-Mescalero 1.800 (1977)[38]
40. Chiricahua
41. Mescalero
42. Navaho 125.000 (1980);[36] 149.000 (1990);[39] 150.000 (2002);[40] 170.717 (2007)[41]
43. Apatxe occidental (coyotero) 11.000 (1980);[36] 12.700 (1990)[42]
  • Subgrup apatxe oriental
44. Jicarilla 680 (2000)[43]
45. Lipan 2 (1981)[44]

Descripció lingüística

modifica

Fonologia

modifica

Una reconstrucció recent del proto-atapascà consta de 40 consonants (Cook 1981; Krauss & Golla 1981; Krauss & Lee 1981; Cook & Rice 1989), segons es detalla a continuació:

Obstruents
  Bilabial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
Central Lateral plana Labial plana Labial
Oclusiva No aspirada   *t       *k *q *qʷ  
Aspirada   *tʰ       *kʰ *qʰ *qʷʰ  
Ejectiva   *t’       *k’ *q’ *q’ʷ *ʔ
Africada No aspirada   *ʦ *tɬ *ʧ *ʧʷ        
Aspirada   *ʦʰ *tɬʰ *ʧʰ *ʧʷʰ        
Ejectiva   *ʦ’ *tɬ’ *ʧ’ *ʧ’ʷ        
Fricativa Consonant àtona *s *ɬ *ʃ *ʃʷ *x *χ *χʷ *h
Consonant sonora *z *ɮ *ʒ *ʒʷ *ɣ *ʁ *ʁʷ
Sonorants
Nasal *m *n   *ɲ          
Aproximant     *j       *w  
Vocal

Tonogènesi

modifica

Moltes llengües atapascanes són llengües tonals, durant molt temps les correspondències tonals entre diferents llengües atapascanes van intrigar als lingüistes i la resolució del problema de la tonogènesi atapascana ha tingut repercussions teòriques important per a l'estudi d'altres llengües tonals. El primer esment del to en una llengua atapascana la va fer Petitot (1876) en la seva descripció del chipewyan, més tard Legoff va tornar a registrar l'existència de to.

Comparació lèxica

modifica

Els numerals en diferents llengües atapascanes són:[45]

GLOSSA Atapascà Septentrional Atapascà del Pacífic Atapascà
Meridional 		PROTO-
ATAPASCÀ
PROTO-
ATAP. Or. 		PROTO-
BAB.-CAR 		PROTO-
YUKON 		PROTO-
ALASKA 		PROTO-
CALIFOR. 		PROTO-
OREGON 		PROTO-
APATXE
'1' *ĩ-ɬaɢe
i-ɬa-t’i		 *ĩλah *(č)’iλk’eh/
*ke-λk’eh		 *c’ilk’i *ɬaʔha *ɬaː *táłaʼáí *tɬah-
'2' *nak’e *nanki *neka- *na-daigi *nahki *naːxi *náˑʔki *naˑk’i
'3' *taɢe- *taq’i *taq’e *taːgi *taːk’i *taːɣi *táˑg’i *taq’i
'4' *din- *tink’e *dink’e *t’enkih *diŋkʼi *t’ənči *dɪ́ˑŋgi *t’ink’i
'5' *cõlaɢe *s-kʷənlai *alc’ani *sxoːɬaʔ *ʂxoːɬaʔ *ašdlaʼi
'6' *ecʼĩ-taɢe *(i)ɬkə-taq’i *nikʼetakʼe/
tunan(č)’iλk’eh		 *k’ostaːni *gostʰaːni *k’wostʰaːni *gostáˑn *k’ostaˑni
'7' *konc’aɣi *goskidi *sʧet’e *gos-tsʼidi
'8' *ecʼĩ-din- *(i)ɬkə-tink’e *nikʼe-dinkʼe/
*tunan-takʼe		 *nahkantu *cáˑʔpi
'9' *10-1 *ɬanti *n-go-stʼáí
'10' *hwonize? *kolozaːn *nesiyan *kweneza(n) *goneˑznáˑn

En aquesta tabla /c, č, š, λ/ són els símbols de l'AFA (en AFI es representarien com a /ʦ, ʧ, ʃ, tɬ͡/).

Referències

modifica
  1. ↑ Ethnologue report for language code: ahtena
  2. ↑ Ethnologue report for language code: Tanaina
  3. ↑ Ethnologue report for language code: Degexit’an
  4. ↑ Ethnologue report for language code: Holikachuk
  5. ↑ Ethnologue report for language code: Koyukon
  6. ↑ Ethnologue report for language code: Kuskokwim, Upper
  7. ↑ Ethnologue report for language code: Tanana, Upper
  8. ↑ Ethnologue report for language code: Tanacross
  9. ↑ Ethnologue report for language code: Tanana, Lower
  10. ↑ Ethnologue report for language code: Tutchone, Southern
  11. ↑ Ethnologue report for language code: Tutchone, Northern
  12. ↑ Ethnologue report for language code: Gwich'in
  13. ↑ Ethnologue report for language code: Han
  14. ↑ Ethnologue report for language code: Tagish
  15. ↑ Ethnologue report for language code: Tahltan
  16. ↑ Ethnologue report for language code: Kaska
  17. ↑ Ethnologue report for language code: Sekani
  18. ↑ Ethnologue report for language code: Beaver
  19. ↑ Ethnologue report for language code: Slavey, North
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 Kenneth Katzner (2002) [1977]. The Languages of the World. Nova York: Routledge, pp. 343. ISBN 978-0-415-25004-7
  21. ↑ 21,0 21,1 «2006 Census of Canada». Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 14 maig 2014].
  22. ↑ Ethnologue report for language code: Slave, South
  23. ↑ Ethnologue report for language code: Dogrib
  24. ↑ John R. Edwards (1998). Language in Canada. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 136. ISBN 978-0-521-56328-4
  25. ↑ Ethnologue report for language code: Dene
  26. ↑ Ethnologue report for language code: Babine
  27. ↑ Ethnologue report for language code: Carrier, Southern
  28. ↑ Ethnologue report for language code: Carrier
  29. ↑ Ethnologue report for language code: Chilcotin
  30. ↑ Ethnologue report for language code: Sarsi
  31. ↑ Ethnologue report for language code: Hupa
  32. ↑ Ethnologue report for language code: Mattole
  33. ↑ Ethnologue report for language code: Chetco
  34. ↑ Ethnologue report for language code: Tututni
  35. ↑ Ethnologue report for language code: Tolowa
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 Kenneth Katzner (1986) [1977]. The Languages of the World. Londres: Routledge, pp. 359-360. ISBN 0-7102-0861-8
  37. ↑ Ethnologue report for language code: apatxe, Kiowa
  38. ↑ Ethnologue report for language code: apatxe, Mescalero-Chiricahua
  39. ↑ Ethnologue report for language code: Navajo
  40. ↑ Katzner, 2002: 366
  41. ↑ Hyon B. Shin & Robert A. Kominski (abril, 2010) Language use in the United States: 2007. American Community Survey Reports.
  42. ↑ Ethnologue report for language code: apatxe, Western
  43. ↑ Ethnologue report for language code: apatxe, Jicarilla
  44. ↑ Ethnologue report for language code: apatxe, Lipan
  45. ↑ «Na-Dene Numerals». Arxivat de l'original el 2011-05-11. [Consulta: 14 maig 2014].

Bibliografia

modifica
  • Boas, Franz. 1917. Grammatical notes on the language of the Tlingit Indians. (University Museum Anthropological Publications 8.1). Philadelphia: University of Pennsylvania.
  • Campbell, Lyle. 1997. American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Cook, Eung-Do. 1981. Athabaskan linguistics: Proto-Athapaskan phonology. Annual Review of Anthropology 10. 253–273.
  • Cook, Eung-Do. 1992. Athabaskan languages. In William Bright (ed.), International encyclopedia of linguistics, 122–128. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-505196-3.
  • Cook, Eung-Do & Keren Rice. 1989. Introduction. In Eung-Do Cook & Keren Rice (eds.), Athapaskan linguistics: Current perspectives on a language family, 1–61. (Trends in Linguistics, State-of-the-art Reports 15). Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 0-89925-282-6.
  • Hoijer, Harry. 1938. The southern Athapaskan languages. American Anthropologist 40(1). 75–87.
  • Hoijer, Harry. 1956. The Chronology of the Athapaskan languages. International Journal of American Linguistics 22(4). 219–232.
  • Hoijer, Harry. 1963. The Athapaskan languages. In Harry Hoijer (ed.), Studies in the Athapaskan languages, 1–29. Berkeley: University of California Press.
  • Hoijer, Harry (ed.). 1963. Studies in the Athapaskan languages. (University of California publications in linguistics 29). Berkeley: University of California Press.
  • Hoijer, Harry. 1971. The position of the Apachean languages in the Athpaskan stock. In Keith H. Basso & M. E. Opler (eds.), Apachean culture history and ethnology, 3–6. (Anthropological papers of the University of Arizona 21). Tucson: University of Arizona Press.
  • Hymes, Dell H. 1957. A note on Athapaskan glottochronology. International Journal of American Linguistics 23(4). 291–297.
  • Kari, Jim, James A. Fall, & Shem Pete. 2003. Shem Pete’s Alaska: The territory of the Upper Cook Inlet Denaʼina. Fairbanks, AK: University of Alaska Press. ISBN 1-889963-56-9 (cloth); ISBN 1-889963-57-7 (pbk.).
  • Kibrik, Andrej A. 1993. Transitivity increase in Athabaskan languages. In Bernard Comrie & Maria Polinsky (eds.), Causatives and Transitivity, 47–68. (Studies in Language Comparison Series 23). Philadelphia: John Benjamins. ISBN 978-1-55619-375-0 (hbk).
  • Kibrik, Andrej A. 1996. Transitivity decrease in Navajo and Athabaskan: Actor-affecting propositional derivations. In Eloise Jelinek, Sally Midgette, Keren Rice, & Leslie Saxon (eds.) Athabaskan language studies: Essays in honor of Robert W. Young, 259–304. Albuquerque: University of New Mexico. ISBN 0-8263-1705-7 (cloth).
  • Kibrik, Andrej A. 2001. A typologically oriented portrait of the Athabaskan language family. Presented at ALT-IV, Santa Barbara, CA.
  • Krauss, Michael E. 1964. The proto-Athapaskan-Eyak and the problem of Na-Dene, I: The phonology. International Journal of American Linguistics 30(2). 118–131.
  • Krauss, Michael E. 1965. The proto-Athapaskan-Eyak and the problem of Na-Dene, II: The morphology. International Journal of American Linguistics 31(1). 18–28.
  • Krauss, Michael E. 1968. Noun-classification systems in the Athapaskan, Eyak, Tlingit and Haida verbs. International Journal of American Linguistics 34(3). 194–203.
  • Krauss, Michael E. 1969. On the classification in the Athapascan, Eyak, and the Tlingit verb. Baltimore: Waverly Press, Indiana University.
  • Krauss, Michael E. 1973. Na-Dene. In Thomas A. Sebeok (ed.), Linguistics in North America, 903–978. (Current trends in linguistics 10). The Hague: Mouton. (Reprinted as Krauss 1976).
  • Krauss, Michael E. 1976a. Na-Dene. In Thomas A. Sebeok (ed.), Native languages of the Americas, 283–358. New York: Plenum. Reprint of Krauss 1973.
  • Krauss, Michael E. 1976b. Proto-Athabaskan-Eyak fricatives and the first person singular. Unpublished manuscript.
  • Krauss, Michael E. 1979. Na-Dene and Eskimo. In Lyle Campbell & Marianne Mithun (eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
  • Krauss, Michael E. 1979. Athabaskan tone. Unpublished manuscript. Published with revisions as Krauss 2005.
  • Krauss, Michael E. 1981. On the history and use of comparative Athapaskan linguistics. Unpublished manuscript.
  • Krauss, Michael E. 1986. Edward Sapir and Athabaskan linguistics. In W. Cowan, M. Foster, & K. Koerner (eds.), New perspectives in language, culture, and personality, 147–190. Amsterdam: Benjamins.
  • Krauss, Michael E. 1987. The name Athabaskan. In Peter L. Corey (ed.), Faces, Voices & Dreams: A celebration of the centennial of the Sheldon Jackson Museum, Sitka, Alaska, 1888-1988, 105-08. Sitka, AK: Division of Alaska State Museums and the Friends of the Alaska State Museum. PDF version available from the Alaska Native Language Center.
  • Krauss, Michael E. 2005. Athabaskan tone. In Sharon Hargus & Keren Rice (eds.), Athabaskan Prosody, 51–136. Amsterdam: John Benjamins. Revision of unpublished manuscript dated 1979.
  • Krauss, Michael E. & Victor Golla. 1981. Northern Athapaskan languages. In J. Helm (ed.), Subarctic, 67–85. (Handbook of North American Indians 6). Washington, DC: Smithsonian Institution.
  • Krauss, Michael E. & Jeff Leer. 1981. Athabaskan, Eyak, and Tlingit sonorants. (Alaska Native Language Center research papers 5). Fairbanks, AK: University of Alaska, Alaska Native Language Center.
  • Leer, Jeff. 1979. Proto-Athabaskan verb stem variation I: Phonology. (Alaska Native Language Center research papers 1). Fairbanks, AK: Alaska Native Language Center.
  • Leer, Jeff. 1982. Navajo and comparative Athabaskan stem list. Unpublished manuscript.
  • Leer, Jeff. 1990. Tlingit: A portmanteau language family? In Philip Baldi (ed.), Linguistic change and reconstruction methodology, 73–98. (Trends in Linguistics: Studies and monographs 45). Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 978-3-11-011908-4.
  • Leer, Jeff. 2005. How stress shapes the stem-suffix complex in Athabaskan. In Sharon Hargus & Keren Rice (eds.), Athabaskan Prosody, 278–318. Amsterdam: John Benjamins.
  • Leer, Jeff. 2008. Recent advances in AET comparison. Unpublished manuscript Arxivat 2008-05-18 a Wayback Machine..
  • Mithun, Marianne. 1999. The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X (pbk).
  • Naish, Constance & Gillian Story. 1973. Tlingit verb dictionary. Fairbanks, AK: Alaska Native Language Center. ISBN 0-933769-25-3.
  • Rice, Keren. 1997. A reexamination of Proto-Athabaskan y. Anthropological Linguistics 39(3). 423–426.
  • Rice, Keren. 2000. Morpheme order and semantic scope: Word formation in the Athapaskan verb. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-58354-1 (hbk); ISBN 978-0-521-02450-1 (pbk).
  • Sapir, Edward. 1915. The Na-Dene languages, a preliminary report. American Anthropologist 17(3). 534–558.
  • Sapir, Edward. 1916. Time perspective in aboriginal American culture: A study in method. (Anthropology series 13; Memoirs of the Canadian Geological Survey 90). Ottawa: Government Printing Bureau.
  • Sapir, Edward. 1931. The concept of phonetic law as tested in primitive languages by Leonard Bloomfield. In S. A. Rice (ed.), Methods in social science: A case book, 297–306. Chicago: University of Chicago Press.
  • Sapir, Edward. 1936. Linguistic evidence suggestive of the northern origin of the Navaho. American Anthropologist 38(2). 224–235.
  • Saville-Troike, Muriel. 1985. On variable data and phonetic law: A case from Sapir's Athabaskan correspondences. International Journal of American Linguistics 51(4). 572–574.
  • Sturtevant, William C. (ed.). 1978–present. Handbook of North American Indians, vols. 1-20. Washington, DC: Smithsonian Institution. Vols. 1–3, 16, 18–20 not yet published.
  • Vajda, Edward. 2009. A Siberian link with Na-Dene languages. Unpublished manuscript.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_atapascanes&oldid=34085121»