Llei Le Chapelier
La Llei Le Chapelier promulgada a França el 14 de juny de 1791 instaura la llibertat d'empresa i proscriu les associacions i corporacions gremials de tota mena.
| |||
| Tipus | llei  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1791 | ||
| Estat | França | ||
| Obra completa a | archive.org… | ||
La llei, promulgada Revolució francesa prengué el nom de l'advocat bretó Isaac Le Chapelier, que havia presidit la sessió de l'Assemblea Nacional del 4 d'agost de 1789 en la qual es va decretar l'abolició del feudalisme, i havia participat en la creació del Club dels Amics de la Constitució, anomenat dels Jacobins). És reconeguda pel seu efecte de prohibir la llibertat d'associació.
Antecedents
modificaEl decret d'Allarde de 2 i 17 de març de 1791 abolia els gremis i contribuïa, també, a establir la llibertat d'exercir una activitat professional afirmant el principi que "Tota persona serà lliure d'exercir qualsevol negoci, professió, art o ofici que estimi convenient".
Contingut
modificaAquesta llei va ser aprovada en el context de la desaparició de l'Antic règim a França i de les corporacions que el constituïen, tant els ordres privilegiats com els gremis,[1] i que impedien el lliure exercici professional, i expressa el compromís amb una forma primitiva i contradictòria de liberalisme econòmic .
| « |
|
» |
Derogació
modificaLa Llei Le Chapelier va ser derogada el 25 de maig de 1864 per la Llei Ollivier que abolia el delicte d'associació.
Referències
modifica- ↑ Kidner, Frank; Bucur, Maria; Mathisen, Ralph; McKee, Sally; Weeks, Theodore. Making Europe: People, Politics, and Culture (en anglès). Cengage Learning, 2007, p. 528. ISBN 0618004815.