La ferida lluminosa
La ferida lluminosa és una obra de teatre en tres quadres i un epíleg, original de Josep Maria de Sagarra, estrenada al teatre Romea de Barcelona, la nit del 18 de novembre de 1954.[1]
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau |
| Llengua | català |
| Gènere | obra de teatre |
Repartiment de l'estrena
modifica- Isabel: Maria Vila
- Adela: Teresa Cunillé
- Dionísia: Carme Contreras
- El doctor Enric Molins: Ramon Duran
- El pare Ernest Molins: Josep Castillo i Escalona
- El pare Aguilar: Carles Lloret
- El pare Mora: Domènec Vilarrasa
- L'intrús: Pere Gimier
- Director: Esteve Polls
Crítica
modificaL'obra de Sagarra cal situar-la en el marc de la literatura catòlica europea que, vinculada als corrents filosòfics i teològics del moment, optava per plantejar els conflictes de la consciència individual en relació amb les demandes concretes de la vida i els requeriments de la fe. La formulació de Sagarra va resultar prou ortodoxa, dins dels paràmetres del catolicisme espanyol dels anys cinquanta,[2][3] i prou efectiva en els seus recursos dramàtics per esdevenir un dels èxits de taquilla més grans del teatre català de postguerra i un dels títols més habituals en els repertoris dels teatres d'aficionats de la darrera meitat del segle xx.[4] L'obra va tenir una versió al castellà, signada per José M. Pemán, que es va estrenar al Teatro Lara de Madrid (20-12-1955). La companyia d'Irene López Heredia la va presentar a Buenos Aires. D'acord amb el testimoni del mateix Sagarra, hi va haver una estrena a Mèxic i l'emissió de la versió anglesa, traduïda per Walter Starkie, a través de la BBC.[5][6] La ferida lluminosa va ser la primera peça dramàtica en català que va emetre TVE dins la programació del circuit català amb la realització de Jaume Picas (27-10-1964), i també ha tingut dues adaptacions cinematogràfiques: la primera la va dirigir Tulio Demicheli el 1956, i la segona, José Luis Garci el 1997.[7][8]
Referències
modifica- ↑ Santamaria Roig, Nuria. «La ferida lluminosa». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre. [Consulta: 23 abril 2022].
- ↑ Fàbregas, Xavier «El teatre edificant dels anys 50. El melodrama religiós pre-conciliar». Serra d'Or, 1976, pàg. 95–98.
- ↑ Gallén, Enric. «El cas de Josep Maria de Sagarra». A: El teatre a la ciutat de Barcelona durant el règim franquista (1939-1954). Publicacions de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1985, p. 138-152. ISBN 978-84-297-2326-7.
- ↑ Ortigosa Martín, José Luis. La cuestión catalana II: Desde junio de 1713 hasta junio de 2018 (en castellà). Vision Libros, 2018-10-08, p. 301. ISBN 978-84-17405-61-8.
- ↑ Corbella, Ferran J. «Josep M. de Sagarra. Un dramaturg entre l'europeisme i el franquisme (1940-1961)». Revista de Catalunya, 137, 1999, pàg. 98–120. ISSN: 0213-5876.
- ↑ Londres, John. «Religious and Didactic Theatre». A: Reception and Renewal in Modern Spanish Theatre, 1939-1963 (en anglès). MHRA, 1997, p. 61-86. ISBN 978-0-901286-83-3.
- ↑ Santamaria, Núria «Una relectura (altra) de La ferida lluminosa (1054), de Josep M. de Sagarra». Marges, Els: revista de llengua i literatura, 2013, pàg. 140–150. ISSN: 2339-8256.
- ↑ Bascompte, Ramir; Bruquetas, Mercè; Cunillé, Teresa; Gil, Maife; Lloret, Carles «Homenatge a Josep Maria de Sagarra». Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 11-01-1995, pàg. 143–162. ISSN: 2339-9783.