[go: up one dir, main page]

LHS 1140 (GJ 3053) és un estel nan vermell de tipus M situat a la constel·lació de la Balena. L'estel es troba a 39 anys llum de la Terra. Es calcula que té una edat de 5.000 milions d'anys. L'estel nan té una massa un 15% de la del Sol. El seu període de rotació és de 130 dies i no s'han observat resplendors.[6]

Infotaula objecte astronòmicLHS 1140
Tipusnana roja, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i estrella variable per rotació Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M4.5V[1] Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Constel·lacióBalena Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra14,9636 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,186 R☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)14,15 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,146 M☉[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.837,4475 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi66,8287 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−596,623 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)318,152 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial30 km/s Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 44m 59.3309s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-16° 43' 42.4572''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat0,002981 lluminositats solars[3] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada5 mil milions d'anys[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Comparació de la mida
Terra LHS 1140b
Exoplanet

Al voltant de l'estel orbita el planeta, LHS 1140b. Un planeta tel·lúric situat a la zona d'habitabilitat. La massa d'LHS 1140b és 6.7 ± 1.8 vegades més gran que la de la Terra,[7] per això també se’l pot classificar de superterra[7][8] La seva òrbita és quasi circular amb un radi de 0,09 AU. LHS 1140b orbita I transita el seu estel cada 25 dies.[7] El planeta fou descobert gràcies al projecte MEarth. Les velocitats radials es mesuraren amb el Cercador de Planetes per Velocitat Radial d'Alta Precisió.[6]

Sistema planetari

modifica

Fins l'octubre de 2023, hi havia constància que LHS 1140 tenia dos planetes confirmats orbitant.[9]

El primer en ser descobert va ser LHS 1140 b, mitjançant el MEarth Project en 2017 fent servir el mètode de trànsit.[7] Posteriorment, es van mesurar les velocitats radials mitjançant l'instrument High Accuracy Radial Velocity Planet Searcher per confirmar el planeta i mesurar la seva massa.[6] El planeta LHS 1140 b és una súper-Terra a la zona habitable i transita l'estel cada 24,7 dies. Això podria permetre que la seva atmosfera sigui estudiada més endavant: la combinació del trànsit de la Súper-Terra i la mida relativament petita i propera de l'estel, fan d'aquest sistema, un dels més interessants per a estudis atmosfèrics, juntament amb el sistema de TRAPPIST-1.[7][8] Les observacions del Telescopi Espacial Hubble en 2020 van mostrar indicis de vapor d'aigua en l'atmosfera del planeta, però encara no s'ha confirmat.[10]

En un principi, LHS 1140 b tenia una massa estimada de 7 vegades la de la Terra i unes 1,4 vegades el seu radi, suggerint un planeta rocós dens.[7] Estudis posteriors del 2018 i 2020 van actualitzar-n'he el radi fins als 1,7 vegades la de la Terra, amb una densitat de 7,5 g/cm3, encara consistent amb una composició rocosa.[11][12] No obstant, un estudi del 2023 que mesurava la massa i el radi del planeta amb una presició superior, va mostrar una massa inferior d'unes 5,6 vegades la Terra, i una respectiva densitat inferior, no consistent amb un planeta rocós de la seva mida. Possiblement, LHS 1140 b és un món oceànic (amb el 9-19% de la seva massa composta d'aigua) o un mini-Neptú dens.[9]

El juliol de 2018, Feng et al. va publicar una anàlisi revisada de les dades de velocitat radial per a LHS 1140, i va suggerir la possible existència de dos planetes: un planeta interior de massa terrestre orbitant cada 3,8 dies I un planeta exterior de la massa de Neptú orbitant cada 90 dies.[13] L'agost de 2018, Ment et al., fent servir el mètode de detecció per trànsit, van confirmar l'existència del planeta interior LHS 1140 c amb una massa d'1,8 vegades la Terra i un radi d'1,3 vegades, amb una densitat de 5 g/cm3,[11] consistent amb una composició rocosa.[9]

El període orbital del candidat a planeta exterior LHS 1140 d va ser mesurat en 78 dies en 2020,[12] però aquest indicador de velocitat radial va mostrar-n'he l'origen de l'activitat estel·lar en comptes d'un planeta en 2023.[9]

 
Comparació de mides dels dos planetes coneguts de LHS 1140 (visió artística) amb la Terra
Planeta
Massa
(M)
Radi
(M)
Període de rotació
(dies)
Semieix major (ua) Excentricitat
b 6,65 1,43 24,73712 0,0875 <0,29
c 1,91 1,272 3,777940 0,0270 <0,050

Font de la taula: [9]

Referències

modifica
  1. John E. Gizis «The Palomar/MSU Nearby-Star Spectroscopic Survey. I. The Northern M Dwarfs -Bandstrengths and Kinematics» (en anglès). Astronomical Journal, 10-1995, pàg. 1838–1859. DOI: 10.1086/117655.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 URL de la referència: https://arxiv.org/abs/1704.05556. Data de consulta: 20 abril 2017.
  4. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. Jennifer G Winters «A temperate rocky super-Earth transiting a nearby cool star» (en anglès). Nature, 7650, 1r abril 2017, pàg. 333–336. DOI: 10.1038/NATURE22055.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Welcome to LHS 1140b: A Super-Earth in the Habitable Zone».
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 Dittmann, Jason A.; Irwin, Jonathan M.; Charbonneau, David; Bonfils, Xavier; Astudillo-Defru, Nicola; Haywood, Raphaëlle D.; Berta-Thompson, Zachory K.; Newton, Elisabeth R.; Rodriguez, Joseph E. «A temperate rocky super-Earth transiting a nearby cool star». Nature, 544, 7650, 2017, pàg. 333. DOI: 10.1038/nature22055.
  8. 8,0 8,1 Overbye, Dennis «A New Exoplanet May Be Most Promising Yet in Search for Life». New York Times, 19-04-2017 [Consulta: 20 abril 2017].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Cadieux, Charles; Plotnykov, Mykhaylo; Doyon, René; Valencia, Diana; Jahandar, Farbod; Dang, Lisa; Turbet, Martin; Fauchez, Thomas J.; Cloutier, Ryan «New Mass and Radius Constraints on the LHS 1140 Planets: LHS 1140 b Is either a Temperate Mini-Neptune or a Water World». The Astrophysical Journal Letters, vol. 960, 1, 03-01-2024, pàg. L3. arXiv: 2310.15490. Bibcode: 2024ApJ...960L...3C. DOI: 10.3847/2041-8213/ad1691. ISSN: 2041-8205.
  10. Edwards, Billy; Changeat, Quentin; Mori, Mayuko; Anisman, Lara O.; Morvan, Mario; Tsiaras, Angelos; Al-Refaie, Ahmed; Waldmann, Ingo «Hubble WFC3 Spectroscopy of the Habitable-zone Super-Earth LHS 1140 b». The Astronomical Journal, vol. 161, 1, 2020, pàg. 44. arXiv: 2011.08815. Bibcode: 2021AJ....161...44E. DOI: 10.3847/1538-3881/abc6a5.
  11. 11,0 11,1 Kristo Ment «A Second Terrestrial Planet Orbiting the Nearby M Dwarf LHS 1140». The Astronomical Journal, vol. 157, 1, 03-08-2018, pàg. 32. arXiv: 1808.00485. Bibcode: 2019AJ....157...32M. DOI: 10.3847/1538-3881/aaf1b1.
  12. 12,0 12,1 Lillo-Box, J.; Figueira, P.; Leleu, A.; Acuña, L.; Faria, J. P.; Hara, N.; Santos, N. C.; Correia, A. C. M.; Robutel, P. «Planetary system LHS 1140 revisited with ESPRESSO and TESS». Astronomy & Astrophysics, vol. 642, 2020, pàg. A121. arXiv: 2010.06928. Bibcode: 2020A&A...642A.121L. DOI: 10.1051/0004-6361/202038922.
  13. Minimizing the bias in exoplanet detection – application to radial velocities of LHS 1140, 2018.