Kullerudita
La kullerudita és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la marcassita. Rep el nom en honor de Gunnar Kullerud (12 de novembre de 1921 - 21 d'octubre de 1989), expert en petrologia experimental de sulfurs. També va ser president del Departament de Geociències de la Universitat Purdue.
Kullerudita | |
---|---|
Fórmula química | NiSe₂ |
Epònim | Gunnar Kullerud |
Localitat tipus | Vall del riu Kitka, Kuusamo, Ostrobòtnia del Nord, Finlàndia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.10a |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.10a |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.07 |
Dana | 2.12.2.6 |
Heys | 3.11.18 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 4,89Å; b = 5,96Å; c = 3,67Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Color | gris acer |
Duresa | 5,5 a 6,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 6,72 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | anisotròpica |
Pleocroisme | visible |
Impureses comunes | Co, Fe, Cu |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Any d'aprovació | 1964 |
Símbol | Krd |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa kullerudita és un sulfur de fórmula química NiSe₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kullerudita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la vall del riu Kitka, a la localitat de Kuusamo (Ostrobòtnia del Nord, Finlàndia). També ha estat descrita en dos altres indrets de la República Popular de la Xina: als dipòsits d'or i seleni de Laerma, al xian de Luqu (Gannan, Gansu), i de Qiongmo, al xian de Zoigê (Prefectura Autònoma Tibetana i Qiang d'Aba, província de Sichuan). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
modifica- ↑ «Kullerudite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 juliol 2019].