[go: up one dir, main page]

Julieta Serrano i Romero

actriu catalana
(S'ha redirigit des de: Julieta Serrano)

Julieta Serrano i Romero (Barcelona, 21 de gener de 1933) és una actriu catalana de cinema i teatre. Prové d'una família d'actors i va començar en teatre d'aficionats.[1]

Plantilla:Infotaula personaJulieta Serrano i Romero

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 octubre 2019Més procés és més retallades
20 desembre 2018manifest «Que no ens divideixin» Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0785565 Allocine: 130247 Allmovie: p64565 TMDB.org: 25257 Modifica el valor a Wikidata

La seva prolífica carrera es remunta a la dècada del 1950. La seva adolescència i primera joventut transcorre entre Barcelona, València i Madrid, i entra a formar part de la Companyia teatral de José Tamayo Rivas. Ha treballat amb directors com Pedro Almodóvar o Ventura Pons.

L'any 1999 fou guardonada amb el Premi Margarida Xirgu pel seu paper a La casa de Bernarda Alba,[2] i el 2006 amb el Premi FAD Sebastià Gasch d'honor.[3] El 23 de desembre del 2013 l'Acadèmia del Cinema Català va anunciar que li concedia el Premi Gaudí d'Honor-Miquel Porter de 2014.[4]

L'any 2018 va rebre el Premi Nacional de Teatre concedit pel Ministeri de Cultura. Va ser guardonada pel seu paper a Ricard III del Teatre Nacional de Catalunya i Dentro de la tierra del Centre Dramàtic Nacional de Madrid, exemple de la seva "vocació sostinguda" de més de 60 anys dedicats a la interpretació.[5]

El 2019 li va ser atorgada la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts.[6]

L'any 2020 va ser guardonada amb el Premi Goya 2020 a la Millor actriu de repartiment pel seu paper a la pel·lícula Dolor y Gloria, competint amb Mona Martínez, per Adiós; Natalia de Molina, per Adiós i Nathalie Poza, per Mientras dure la guerra.[7]

El 2023, va ser commemorada pel Govern de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.[8]

Filmografia

modifica
  • Secuestro en la ciudad (1965)
  • El juego de la oca (1966)
  • Crónica de nueve meses (1967)
  • 40 grados a la sombra (1967)
  • Laia (1970)
  • El hombre oculto (1971)
  • Tirarse al monte (1971)
  • Marianela (1972)
  • Mi querida señorita (1972)
  • Zumo (1972)
  • Abismo (1972)
  • Grandeur nature (1974)
  • El amor del capitán Brando (1974)
  • La prima Angélica (1974)
  • Vámonos, Bárbara (1978)
  • Carne apaleada (1978)
  • In memoriam (1977)
  • Soldados (1978)
  • La familia, bien, gracias (1979)
  • Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980)

Premis i nominacions[cal citació]

modifica
Any Premi Categoria Títol Resultat
1971 Fotogramas de Plata Millor intèrpret de televisió Teatro de siempre Guanyadora
1973 Premis Sant Jordi Millor interpretació en pel·lícula Espanyola Mi querida señorita Guanyadora
1984 Fotogramas de Plata Millor actriu de cinema Entre tinieblas Nominada
1984 Premis Sant Jordi Millor actriu espanyola Entre tinieblas Guanyadora
1987 Fantasporto Millor actriu Matador Guanyadora
1989 Premis Goya Millor actriu de repartiment Mujeres al borde de un ataque de nervios Nominada
2000 Premis Cercle d'Escriptors Cinematogràfics (Espanya) Millor actriu secundària Cuando vuelvas a mi lado Nominada
2001 Premis Butaca Millor actriu catalana de cinema Dones Nominada
2005 Fotogramas de Plata Toda una vida Guanyadora
2006 Unió d'Actors (Espanya) Millor actriu protagonista de teatre Así es (si así os parece) Nominada
2011 Premios Valle Inclán de Teatro Millor interpretació teatral La sonrisa etrusca Nominada

Referències

modifica