Josep Renom i Costa
Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880[1] - 11 de març de 1931)[2] fou un arquitecte sabadellenc.[3] Era germà de l'arqueòleg Vicenç Renom.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 novembre 1880 Sabadell (Vallès Occidental) |
| Mort | 11 març 1931 (50 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Residència | Sabadell |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, urbanista |
| Família | |
| Germans | Vicenç Renom i Costa |
Biografia
modificaNascut al carrer de la Salut, 5, era fill del mestre d'obres Francesc Renom Romeu i de Joaquima Costa Sallent. Feu els primers estudis als Escolapis de Sabadell, el batxillerat al col·legi del Collell –a la Garrotxa– i després cursà la carrera d'arquitectura a Barcelona.[3] A partir del 1910, i durant vint-i-un anys, fins que va morir, ocupà el càrrec d'arquitecte municipal de Sabadell. En aquests anys projectà grans obres per a Sabadell, i que encara es conserven com, per exemple, el Mercat Central, la urbanització dels Jardinets a la plaça del Doctor Robert i el projecte de la Torre de l'Aigua juntament amb l'enginyer Izard.
A Camprodon és autor de Can Suris, o l'edifici de les monges (1912), una casa d'estil modernista-historicista que fou inicialment un magatzem de vins i licors del vilafranquí Jaume Serra.[4]
Figura entre els artistes que l'any 1915 van participar en la contraexposició de caràcter acadèmic que l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell va organitzar a l'antic teatre de la Lliga Regionalista, com a resposta i confrontació amb les idees de l'exposició Art Nou Català que simultàniament es presentava a la ciutat.
En l'Almanac de les Arts de 1924 es va reproduir un projecte decoratiu per a l'església del Colell.[5]
L'any 1928 va realitzar un projecte per a l'eixamplament del que havia d'ésser el Sabadell del futur, en el qual es pretenia convertir el bosc de Can Feu en un gran parc públic i els terrenys de Ca n'Oriac en una zona residencial. Malauradament, l'adveniment de la Guerra Civil espanyola va impedir la seua materialització.
Durant molt de temps va compaginar les seues tasques d'arquitecte i urbanista amb les de professor de l'Escola Industrial de Sabadell.[6]
A l'hemeroteca de l'Arxiu Històric de Sabadell hi ha un fons de Josep Renom i Costa de revistes estrangeres d'arquitectura del finals del segle xix.[7] L'1 de gener de 1939 Sabadell dedicà un carrer del Centre al seu nom.[3]
Exposicions
modifica- 1915. Exposició 1915. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, antic teatre Lliga Regionalista de Sabadell.[8]
- 1918. Es documenta un Josep Renom participant en l'Exposició d'Art al Palau de Belles Arts de Barcelona.[9]
- 1929. Galeria Busquets, Barcelona.[10]
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Rios i Masanell, Joan: Personalitats sabadellenques que donen nom als carrers de la ciutat, Jove Cambra de Sabadell. Sabadell, 1982. P. 44.
Referències
modifica- ↑ Casamartina i Parassols, Josep. Josep Renom arquitecte. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 2000. ISBN 84-95113-05-8. P. 167.
- ↑ Casamartina i Parassols, Josep. Josep Renom arquitecte. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 2000. ISBN 84-95113-05-8. P. 175.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Nomenclàtor. «Carrer de Josep Renom». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 22 novembre 2014].
- ↑ Mapa de Camprodon
- ↑ Almanac de les Arts. Sabadell: Joan Sallent, 1924, p. 113.
- ↑ Deu i Baigual, Esteve; Galceran i Abella, Anna i Puig i Pinyol, Maria Rosa: Coneixem Sabadell?. Ajuntament de Sabadell. Sabadell, juny del 1984. ISBN 84-505-0170-9, planes 95-96.
- ↑ UPF, L'Hemeroteca de l'Arxiu Històric de Sabadell Arxivat 2012-04-13 a Wayback Machine.
- ↑ Costa i Deu, Joan «L'Exposició de l'Acadèmia de Belles Arts». La Veu de Catalunya, 04-08-1915.
- ↑ Fontbona, Francesc (dir.). Repertori de catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2002, p. 114.
- ↑ Fontbona, Francesc (dir.). Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 291 i 394. ISBN 84-7283-444-1.
Enllaços externs
modifica- Història de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis. Francesc Pomés i Martorell.
- Gran Enciclopèdia Catalana