Josep Moreno i Gans

Començà els seus estudis de música a Algemesí, per continuar-los el 1918 al Conservatori de Madrid, on fou deixeble d'harmonia i composició de Conrado del Campo. Obtingué el Premio nacional de Música d'Espanya els anys 1928 i 1943. La Real Academia de Bellas Artes de San Fernando el becà el 1933 per ampliar estudis a l'estranger, que aprofità per formar-se a Viena, Berlín i París; en aquest període conegué Maurice Ravel, Paul Hindemith, Ottorino Respighi, Alfredo Casella, Pau Casals. El 1963 rebé un subsidi de la Fundación Juan March per a compondre un Tríptico sinfónico navideño sobre temas gregorianos. A començaments dels anys 70 treballava a Ràdio Madrid.

Va formar part de la Banda Simfònica Santa Cecília de la Societat Musical d'Algemesí.

En l'actualitat (2006), l'Auditori i l'Escola de Música de la Societat Musical d'Algemesí i el Quartet Moreno Gans en recorden el nom.

(Les dades que es donen per a les obres poden correspondre a la composició o bé a la de publicació)

• Arranjament el 1975 de la música de la Muixeranga d'Algemesí a partir de les melodies tradicionals per a dolçaina.^{[cal citació]}
• Concierto para piano y orquesta
• Concierto para violonchelo y orquesta Elizabeth McKay^{[nota 2]}
• Las Manolas de Chamberí, per a banda
• El órgano quedó mudo, poema simfònic per a orquestra
• Pinceladas goyescas (1928), per a orquestra Premio Nacional de Música. L'autor la transcrigué posteriorment per a banda (Comprèn: Las mozas del cántaro, El entierro de la sardina, La Romería de San Isidro)
• Preludi i dansa en mi menor (1953), per a orquestra. Transcrit per a banda
• Simfonia d'estampes llevantines, per a orquestra
• Simfonia en do major
• Sinfonía Esopo (1972)
• Sinfonía para orquesta de cámara (1953)
• Suite en si menor, per a orquestra de corda
• Suite simfònica
• Tríptico sobre cantos gregorianos (1963)

• Castro Urdiales (1952), per a quatre veus mixtes
• Desdén
• És de nit (ca. 1934), amb versions per a soprano i quartet de corda i per a gran orquestra
• Floreta dels camps
• Mi ira, poesia de Rafael Alberti
• Quintanar de la Sierra, poesia de Rafael Alberti
• Teño o corazon perdido (1961), sobre una poesia en gallec d'Alfonso Alcaraz del Rio
• Tres cançons de mar, per a veu i piano. Comprèn Neguit, Temps d'eternitat i Romança sense lletra
• Valencia (entre 1931 i 1939), lletra de Luis de Tapia Romero
• Vora el barranc dels Algadins (1952), per a quatre veus mixtes, adaptació de la música de la Muixeranga d'Algemesí al poema de Teodor Llorente

• Alcireña: danza valenciana (<1935), per a piano
• Algemesinense: danza valenciana (1944), per a piano
• Gavota en si menor (1945), per a piano
• Homenaje a Albéniz: suite para piano (1962)
• Invención número 1 (1963), per a arpa
• Melodia número 1 per a violí i piano en si menor
• Melodía número 2 per a violí i piano en Mi b major
• Melodía número 3 para guitarra (1969)
• Melodía número 4 para arpa (1969)
• Nocturno (1969), per a arpa
• Nocturno número 2, per a arpa
• Pastoral (1951), per a piano
• Preludio y danza (1932), per a piano^[1]
• Quartet número 2 per a instruments de corda
• Quartet número 6 per a violí, viola, violoncel i piano
• Seguidillas en rondó, para guitarra (1969)
• Sonata en do major (<1951), per a piano
• Sonata en Fa sostenido menor (1943), per a violí i piano, Premio Nacional de Música
• Sonata número 3 (1978, estrenada pòstumament), per a piano
• Sonata para arpa en si menor (1974)
• Trio para flauta, violonchelo y piano
• Zapateado: homenaje a Pablo Sarasate (1951), per a violí i piano

• José Moreno Gans; Eduardo Arnau, estudio, notas críticas, revisión, transcripción José Moreno Gans (1897-1976). Trio para flauta, violonchelo y piano Castelló: Conservatori Superior de Música de Castelló, 2004
• Josep Moreno Gans; Josep Climent, revisió i correcció Pinceladas goyescas València: Diputació-Ed. Piles, 1997. Partitures per a banda simfònica
• Cabanilles; Moreno Gans, adap. Tres piezas para pequeña orquesta Madrid: Moreno Gans, 1964. Comprèn Tiento 56, de primer tono, Tiento 66, sexto tono, de falsas i Gallardas I, primer tono
• Josep Moreno Gans, Vicent Vivó La carta: Espésie d'entremés u entremesos, en un acte, orichinal i en prosa Valencia: Marco Hnos., 1918. Publicat a la col·lecció El cuento del diumenche números 242, 243 i 245

• Eduardo Arnau José Moreno Gans (1897-1976) Tavernes de la Valldigna: Eduardo Arnau, 2004. 2 volums
• Eduardo Arnau Grau Estética y creatividad en la obra de José Moreno Gans, publicat a la revista Archivo de arte valenciano núm. 85 (2004)
• Eduard Arnau Grau José Moreno Gans en la música española València: Universitat de València, 2003. CD-ROM amb la tesi doctoral de l'autor
• Eduardo Arnau José Moreno Gans en la música española (1897-1976) publicat a Nassarre. Revista aragonesa de musicología Vol. 19, núm. 1 (2003)
• Eduardo Arnau La música religiosa inédita de José Moreno Gans. Estudio musicológico y transcripción. Publicat a Universitad Católica de Valencia (2007)

• CD La música de cámara de José Moreno Gans Quartet Moreno Gans: Eduard Arnau i Amparo Vidal (violins), Francesc Gaya (viola), Raquel Lacruz (cello), Victoriano Goterris (piano). València: Cambrarecords, 2007

  Gravació de la Diputació Provincial de València, interpretada pel Cor i la Jove Orquestra de La Primitiva de Llíria i la Banda Simfònica de la Unió Musical de Carlet. Comprèn obres de diversos compositors (de Josep Moreno, Pinceladas goyescas en són les peces quatre a set), en format ZIP Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.

• Biografia i fotografia (castellà)