Joesmithita
La joesmithita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al subgrup dels amfíbols amb calci. Rep el seu nom del professor Joseph Victor Smith (1929-2007), mineralogista i petròleg de la Universitat de Chicago, a Illinois (Estats Units).
 Joesmithita | |
|---|---|
| Fórmula química | {Pb}{Ca₂}{Mg₃Fe₂3+}(Be₂Si₆O22)(OH)₂ |
| Epònim | Joseph V. Smith  |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats > amfíbols |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/D.03 – Anhang |
| Dana | 66.1.4.1 |
| Heys | 14.3.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,88Å; b = 17,87Å; c = 5,22Å; β = 105,67° |
| Grup espacial | space group P2/a (en)  |
| Color | negre |
| Exfoliació | {110} (en) |
| Duresa | 5,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,747 nβ = 1,765 nγ = 1,780 |
| Birefringència | δ = 0,033 |
| Angle 2V | mesurat: 60° a 70°, calculat: 84° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Al, Mn, Ba, Na, F, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Any d'aprovació | 1968 |
| Símbol | Joe |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa joesmithita és un inosilicat de fórmula química {Pb}{Ca₂}{Mg₃Fe₂3+}(Be₂Si₆O22)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la joesmithita pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannilloïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferro-taramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferrikatophorita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrokatophorita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, katophorita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, ferroglaucòfan, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta l'any 1968 a Långban, una zona minera que es troba al municipi de Filipstad, a la província sueca de Värmland, l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hematites, magnetita, aegirina, quars, barita i calcita.[2]
Referències
modifica- ↑ «Joesmithite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 octubre 2016].
- ↑ «Joesmithite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 30 octubre 2016].