Jean de Lorena

Jean era el fill de Renat II, duc de Lorena, i germà petit d'Antoni, duc de Lorena i de Claudi, duc de Guisa.

Se'l considera un governant corrupte que abans de morir va dilapidar la major part de la riquesa que havia obtingut de les arques dels bisbats que administrava. Va abandonar diversos poders eclesiàstics en favor dels seus nebots. Es va convertir en membre del Consell

 

Reial el 1530, va participar en el Conclave de 1534 on es va escollir Pau III com a Papa. i el 1536 se'l va nomenar ambaixador a la cort de Carles V, emperador del Sacre Imperi. Malgrat l'ajuda aportada al rei Francesc I de França, va caure en desgràcia el 1542, i es va retirar a Roma.

Era força llibertí i també un gran amant les arts, va esser patró d'artistes i va fomentar l'aprenentatge, era protector i amic d'Erasme, Marot i François Rabelais que va ajudar a disminuir la impopularitat generalitzada cap al seu germà, el duc de Guisa.

 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean de Lorena

• Michon, Cédric, 'Les richesses de la faveur à la Renaissance: Jean de Lorraine (1498–1550) et François Ier', Revue d'histoire moderne et contemporaine, vol. 50, No. 3 (Jul.-Sep., 2003), pp. 34–61
•   Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.