Joan Reglà i Campistol
Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 27 de juliol de 1917 - Sant Cugat del Vallès, 27 de desembre de 1973)[1] fou un historiador català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 juliol 1917  Bàscara (Alt Empordà) |
| Mort | 27 desembre 1973 (56 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història |
| Ocupació | historiador, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de València |
Fou deixeble de Jaume Vicens Vives i iniciador d'una escola d'història moderna als Països Catalans. El seu principal camp d'estudi fou la història de la Corona d'Aragó en l'època moderna, amb particular atenció a temes com el bandolerisme català, les conseqüències de l'expulsió dels moriscos al Regne de València i d'altres. Preconitzà el terme de neoforalisme per referir-se a la situació política del Principat sota el regnat de Carles II de Castella, perspectiva que ha estat criticada posteriorment.
Biografia
modificaReglà va estudiar a l'escola de la vila i després el batxillerat el va fer a l'Institut de Girona. El 1934 va iniciar estudis de filosofia i lletres per lliure a la Universitat de Barcelona. Es va examinar a la Universitat de València, d'on en va ser catedràtic. Acabada la guerra, va ser professor a l'escola de l'Escala i a La Salle de Figueres i de Barcelona. A la Universitat de Barcelona hi va començar també la seva tasca de professor universitari. L'any 1959 accedí a la càtedra d'Història Moderna d'Espanya de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, on el 1971 fou vocal del I Congrés d'Història del País Valencià.[2]
Algunes de les seves obres historiogràfiques són:
- Felip II i Catalunya, 1956.
- El bandolerisme català del Barroc, 1966.
- Aproximació a la història del País Valencià, 1968.
- Història de Catalunya, 1973.
- Estudios sobre los moriscos, 1974.
- Els virreis de Catalunya, 1980.
Des del 6 de novembre 2002 la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat de València duu el seu nom. Aquell mateix any l'Institut d'Estudis Catalans va instituir el Premi Joan Reglà per a treballs d'història dels territoris de parla catalana entre els segles XV i XIX.
Fons Joan Reglà
modificaEl fons Joan Reglà està compost per uns 700 documents publicats, entre revistes, monografies i separates, així com 50 carpetes de documents personals i 10 mecanoscrits, fruit de la seva trajectòria acadèmica.
La suma d'aquest llegat als d'altres historiadors com Jaume Vicens Vives, Pierre Vilar i Jordi Nadal confereix a l'Institut de Recerca Històrica de la UdG una gran rellevància com a centre d'investigació històrica i historiogràfica de Catalunya.
Bibliografia
modifica- Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 695-696. ISBN 9788496747548.
- Bibliografia interdisciplinària de l'Alt Empordà
Referències
modifica- ↑ La Vanguardia, 28-12-1973, pàg. 33.
- ↑ Riera i Pairó, Albert. Bàscara. Girona: Diputació de Girona, 2001. ISBN 84-95187-30-2.