Joan Prats i Vallès
Joan Prats i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1891[1] – Barcelona, 14 d'octubre de 1970[2]) fou un promotor artístic català, íntim amic de Joan Miró,[3] de qui faria sovint de conseller i representant oficiós,[4] tasca que també l'aproparia a altres artistes com Max Ernst, Paul Klee, Joan Brossa i Josep Vicenç Foix.
 Joan Prats a la Fundació Maeght de Sant Paul de Vence (França)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 novembre 1891 Barcelona |
| Mort | 14 octubre 1970 (78 anys) Barcelona |
| Sepultura | cementiri de Montjuïc |
| Formació | Escola de la Llotja Cercle Artístic de Sant Lluc |
| Activitat | |
| Ocupació | emprenedor, col·leccionista d'art, activista cultural |
Biografia
modificaVa néixer al carrer Ferran de Barcelona, fill de Joan Prats i Font i de Josepa Vallès i Farigola, ambdós naturals de Barcelona.[1] Es va formar artísticament a l'Escola de la Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, on coneixeria Joan Miró. Tot i la seva vocació artística, la seva família li va encarregar gestionar la botiga familiar de barrets del Carrer Ferran de Barcelona.[5][6]
Va ser un dels responsables de l'organització de l'exposició L'Art Catalan a París durant la guerra civil espanyola, moment en què va contribuir a salvar diverses obres d'art.[5] En aquella exposició es van mostrar algunes de les peces més destacades de l'actual Museu Nacional d'Art de Catalunya. Fou un dels fundadors del grup ADLAN,[5] juntament amb Josep Lluís Sert i Joaquim Gomis, amb l'objectiu de promoure l'art d'avantguarda. Entre els seus membres figuraren Àngel Ferrant, Eudald Serra, Ramon Marinello, Artur Carbonell, Jaume Sans, Magí A. Cassanyes, etc. Entre les seves activitats organitzaren exposicions de Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró i Alexander Calder, i editaren el número extraordinari de Nadal dedicat a l'art internacional de la revista D'Ací i d'Allà (1934).[5] Joan Prats va realitzar l'exposició Atmosphère Miró a la Galeria Maeght de París i una retrospectiva de Miró el 1968 a l'Hospital de la Santa Creu.[5]
Més endavant, durant els anys de la dictadura de Francisco Franco, va promoure esdeveniments artístics diversos,[7] arribant a crear el Club Cobalto 49, junt amb Sebastià Gasch, Joaquim Gomis, Sixt Illescas, Eudald Serra, María Teresa Bermejo i Rafael Santos i Torroella. També hi participà Alexandre Cirici i Pellicer, així com Maria Lluïsa Borràs la qual, a partir de l’any 64, es feu càrrec de la secretaria i de la programació del Club, on es va experimentar amb les avantguardes del segle xx. Joan Prats va editar la sèrie de llibres Fotoscop i el 1944, la Sèrie Barcelona de Joan Miró.[5] Fou autor de nombroses publicacions, recopilant articles relacionats amb l'art, la literatura, la filosofia, l'etnologia i l'antropologia. També va ser autor i editor de la revista Dau al Set.
Un dels seus darrers projectes fou, junt amb Maria Lluïsa Borràs i Francesc Vicens promoure la idea i col·laborar a la creació [8][9][10] de la Fundació Joan Miró, a la qual Prats va donar la seva col·lecció d'obra de Miró. La fundació li dedicaria l'exposició Record de Joan Prats : Fundació Joan Miró entre el 20 desembre de 1995 i el 3 març de 1996.[11][12] El 1978, després de la seva mort, es va obrir la Galeria Joan Prats, a la rambla de Catalunya.
Miró també li dedicaria l'obra Homenatge a Prats, el 1934, actualment conservada a la Fundació Joan Miró.[13]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1891, número de registre 6099.
- ↑ «Fallecimiento de don Juan Prats Vallés». La Vanguardia, 15-10-1970, pàg. 29.
- ↑ «Joan Prats i Vallès». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Joan Miró; José F. Ráfols; Amadeu-J. Soberanas; Biblioteca de Catalunya. Cartes a J.F. Ràfols, 1917/1958. Biblioteca de Catalunya, 1993, p. 109–. ISBN 978-84-7845-119-7 [Consulta: 29 agost 2011].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Permanyer, Lluís «Joan Prats, promotor generoso y entusiasta». La Vanguardia, 15-02-1984.
- ↑ Permanyer, 2003, p. 21.
- ↑ Cirici, Alexandre. L'Art català contemporani. Edicions 62, 1970 [Consulta: 29 agost 2011].
- ↑ «Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 abril 2023].
- ↑ Giralt-Miracle, Daniel «En record de Maria Lluïsa Borràs, acadèmica corresponent per Palafrugell». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2011, pàg. PDF línia 31. ISSN: 2340-3802.
- ↑ «Maria Lluïsa Borràs, la tancada de Montserrat i la Fundació Joan Miró / Focus / 402 / L'Avenç / Revistes / Inici - L'Avenç», 02-10-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-02. [Consulta: 4 abril 2023].
- ↑ Joan Prats Vallès; Fundació Joan Miró. Record de Joan Prats: exposició Fundació Joan Miró... 20 desembre 1995-3 març 1996. Fundació Joan Miró, 1995* [Consulta: 29 agost 2011].
- ↑ Five catalan artist in homage to Joan Prats: Galería Joan Prats [New York, october 1982]. La Polígrafa, 1983 [Consulta: 29 agost 2011].
- ↑ «Fitxa de l'obra al web de la Fundació». Fundació Joan Miró, 2011. [Consulta: 18 agost 2011].[Enllaç no actiu]
Bibliografia
modifica- El llibre d'or de l'art català. Barcelona: Primera Plana, 1997.
- Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5.
- Permanyer, Lluís. Miró, la vida d'una passió. Barcelona: Edicions de 1984, 2003. ISBN 84-96061-08-6.