Jenin

Al proper turó de Khirbet Belameh, identificat com l'antiga Ibleam, a 1 o 2 km al sud de Jenin, fou el primer lloc ocupat a l'edat del bronze i va romandre fins a l'edat mitjana. A la zona s'ha trobat terracota fenícia del segle viii.

Al segle xiii el sultà Qalàwun la va establir com a base militar dels mamelucs. Sota domini otomà fou part del sandjak de Ladjdjun format el 1559 amb capital a la ciutat de Ladjdjun i governat per la família beduïna dels Turabay. Al segle xviii la ciutat de Jenin fou designada capital en el lloc de Ladjdjun; el sanjak incloïa aleshores Ladjdjun, Adjlun i Djabal Nablús. Els otomans hi van tenir poca autoritat i dificultats per recaptar taxes. Al segle xix Adjlun en fou separat i el sandjak rebatejat amb el nom de Jenin. Al segle xix la família més notable de la ciutat eren els Djarrar; Tawfiq Djarrar va portar el títol de "el fill del gran" (salil al-akabir) a Haifa, en reconeixement de l'estatus de la família i els seus esforços empresarials a la ciutat de Haifa.

El 1936 fou centre de la revolta àrab palestina que va durar fins al 1939. Izz ad-Din al-Kassam va morir en un enfrontament amb la policia colonial a la propera localitat de Ya'bad. Jenin fou quarter general de Fawzi al-Qawuqji, cap de l'Exèrcit Àrab d'Alliberament. El 24 d'agost de 1938 el subcomissionat britànic del districte fou assassinat a Jenin i el dia 25 d'agost els britànics van entrar a la ciutat amb explosius i en van destruir una quarta part, deixant però sortir a la població.

El 1948 la ciutat fou defensada per l'exèrcit iraquià i capturada breument per les forces israelianes de la Brigada Carmeli durant la lluita de 10 dies que va seguir a la cancel·lació de l'alto el foc, però quan van arribar reforços els israelians es van retirar. Al cementiri de la ciutat hi ha una part dedicada als caiguts iraquians i palestins en defensa de Jenin. El 1953 es va fundar el camp de refugiats de Jenin amb la població expulsada dels seus pobles natius que havien passat a ser territori israelià.

La ciutat va estar sota control de Jordània del 1948 al 1967 quan fou ocupada pels israelians a la guerra dels Sis Dies. D'acord amb la pau d'Oslo de 1996 la ciutat fou entregada a l'Autoritat Nacional Palestina. Durant la segona Intifada els israelians van assaltar el camp de refugiats a la cerca de la infraestructura militar de la resistència (abril de 2002), i al cap de 18 dies es van retirar; el mateix va passar a cinc altres ciutats palestines al mateix temps; van morir a la lluita casa per casa, 53 palestins i 23 israelians; el nombre de baixes civils palestines fou elevat. El camp va quedar destruït. Durant els anys següents els habitants foren subjectes a restriccions, tocs de queda i altres limitacions, amb especial duresa, ja que molts dels suïcides que s'immolaven a Israel venien del camp o de la ciutat de Jenin.

La municipalitat es va crear sota domini otomà el 1886 i les eleccions foren cada quatre anys fins al 1982; llavors els israelians van agafar el control de la municipalitat fins al 1995.

• Andulmajeed Mansour
• Abdulrahman Al-Haj Hassan
• Ragheb Al-Souki
• Al-Haj Hassan Fazaa'
• Tawfeek Mansour
• Bshara Atallah
• Hussein al-Abboushi
• Aref Abdulrahman
• Fahmi al-Abboushi
• Tahseen Abdulhadi
• Abdulraheem Jarrar
• Saleh Arif Azzouqa
• Hussni Al-Souki
• Ahmed Kamal Al-saa'di
• Ahmed Shawki Al-Mahmoud
• Shehab Al-Sanouri
• Abdullah Lahlouh
• Waleed Abu Mwais (designat)

Les darreres eleccions es van fer el 15 de desembre de 2005 i Hamas va obtenir sis escons, i la coalició de Fatah i el Front Popular per l'Alliberament de Palestina en va aconseguir altres sis. Hamas va augmentar considerablement els seus vots.