Indra Sistemas

La primera empresa precedent al grup empresarial que és Indra Sistemas fou Experiencias Industriales, creada el 1921 a Aranjuez (Madrid). El 1992 es fusionà Ceselsa i el grup Inisel, el que va conduir el 1993 a la creació del grup Indra. El volum de negoci amb el que començà fou de 360 milions d'euros i tenia 4000 treballadors. Entre el 1992 creà el projecte d'informació i comunicació per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

Entre 1993 i 1995 creà per al Banc d'Espanya el Sistema Nacional de Compensació Electrònica, el sistema de recompte de vots per al Ministeri d'Interior d'Espanya, sistemes de venda automàtica de bitllets per a la Direcció General de Tràfic i el Centre de Control i Monitoratge de satèl·lits d'Hispasat. El 23 de març de 1999 es convertí en una empresa íntegrament privada i cotitzà a la Borsa. Va formar part en poc temps de l'IBEX 35.^[5]

Entre el 1995 i 2003 va ser un dels principals contractats del Ministeri de Defensa d'Espanya en quantitat de contractes i import econòmic. Al mateix temps que eixe període fou "sotmès a auditoria de costos i preus per part del Grupo de Evaluación de Costes (GEC).^[3]

El 2003 va publicar el Pla Director de Responsabilitat Corporativa per uniformitzar les actuacions de l'empresa.^[6] Entre 2000 i 2006 creix i s'expandeix: el 2001 adquirí l'empresa Europraxis i el 2002 canvia la seu a Arroyo de la Vega, Alcobendas (Madrid), i publica el seu codi de conducta professional. El 2007 adquireix Azertia i Soluziona, el que va augmentar la plantilla d'unes 20.000 persones. Va tindre una presència internacional important i va arribar a cotitzar a l'índex de sostenibilitat Dow Jones a l'àmbit de servicis d'Internet i Tecnologies de la Informació. Eixe any es crea Indra BMB, dedicada al sector financer.

Durant la crisi es va ressentir una mica.^[5]

Entre 2011 i 2013 va finançar il·legalment al Partit Popular de Madrid a qui va entregar uns 600.000 euros. A canvi es beneficià amb licitacions inflades, segons va concloure la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil el setembre de 2017.^[7]

Segons un informe del 2015 d'Intermon Oxfam, Indra era l'única empresa de l'IBEX-35 que no tenia diners a paradisos fiscals el 2013.^[6] El 2014 el capital social subscrit i desembossat era de 32.826.507,80 € dividit en 164.132.539 accions.^[8] El 2015 operava a 125 països.^[5]

Després de les eleccions del 21-D de 2017 el Govern d'Espanya va haver de triar entre Indra i Scytl per al recompte de vots.^[9]

• La primera filial a l'exterior fou a Buenos Aires, el 1994.^[10] Eixe mateix any es convertí "en el primer proveïdor no nord-americà de la US Navy de sistemes automàtics de manteniment i simulació".
• El 1995, a les Filipines.
• El 1997 opera al Con Sud i crea una segona filial a l'Argentina. També operen a la Xina.
• El 1998 creà un filial a Portugal.
• El 1999 creen a Múnic el Eurofighter Simulation Systems.
• El 2000 "desenvolupen el sistema per a l'emissió de passaports i visats d'alta seguretat per als consolats portugueses en més de 100 països".
• El 2002 treballen en sistemes de recompte electorals d'Espanya, Noruega, Regne Unit i Argentina. També obrin una filial a Brasil.
• El 2003 creen el sistema de venda de tiquets per al metro de Santiago de Xile. Desenvolupen parts del sistema de navegació Galileo (GNSS).
• El 2004 s'adhereix al Pacte Mundial de les Nacions Unides. També assessoren a Telefònica a Llatinoamèrica.
• El 2007 creà una filial a Bahrain.
• El 2008 desenvolupen tecnologia per a l'Espai Únic Europeu.
• El 2009 "automatitzà les hidroelèctriques del Marroc i la gestió de la xarxa d'aeroports". La Marina dels EUA contractà per a modernitzar els entrenadors de vol.^[11] A Tailàndia li adjudicaren a Aerothai per als sistemes de vigilància als aeroports de Suratthani, Ubon Ratchathani i Phuket.^[12]
• El 2010 gestiona la majoria del tràfic aeri.
• El 2011 desenvoluparen el sistema de gestió ferroviària anomenat Davinci.
• El 2012 col·labora en l'ampliació del canal de Panamà.
• El 2013 es converteix en l'empresa de tecnologia més important de Brasil. També proveïdor de Zurich a nivell internacional.
• El 2014 desenvolupen la plataforma Atenea per a Smart cities.^[13]
• El 2017 participà en la construcció del prototip d'accelerador de partícules LIPAC (localitzat al Japó).^[14]

• Javier Monzón de Cáceres^[15] (1992^[16]-gener de 2015)^[7]
• Fernando Abril-Martorell (29 de gener de 2015 - maig de 2021)^[17][18]
• Marc Murtra (maig de 2021 - actual)^[19]

Segons la informació oficial, l'any 2020 l'estructura d'accionistes de l'empresa era la següent:^[20]

Societat	Accions
Capital flotant	48,5%	48.5
Sociedad Estatal de Participaciones Industriales S.A.	18,7%	18.7
Corporación Financiera Alba	10,5%	10.5
Fidelity Investments	9,8%	9.8
State Street Corporation	3,2%	3.2
Norges Bank	3,2%	3.2
T. Rowe Price	3,1%	3.1
Santander Asset Management	3,0%	3

• Aguado Romero, José; López Hernández, José; Vera Ríos, Simón «Repercusiones de la auditoría de costes y precios en los sistemas de información para la gestión empresarial: el caso de Indra Sistemas». Revista de Ciencias Sociales, 19, 2, 2013, pàg. 402-414.
• Álvarez Cuiñas, Alejandra. La internacionalización de la empresa: análisis del caso INDRA (Treball de fi de grau), 2015.