[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Immunohistoquímica

La immunohistoquímica (IHQ) és un conjunt de tècniques d'histoquímica que permet reconèixer i/o diferènciar diferents trets o signes cel·lulars, mitjançant la unió antigen–anticòs.[2] La part d'un antigen que interacciona amb un anticòs rep el nom d'epítop. Un antigen pot tenir diversos epítops,[3] cadascun dels quals és identificat per un anticòs específic.[4] La tinció immunohistoquímica es fa servir en el diagnòstic de cèl·lules anormals com les que es troben en els tumors cancerosos, entre altres afeccions.[5][6] Determinats marcadors moleculars són característics de neoproliferacions i/o mort cel·lular (apoptosi)[7] i d'altres es fan servir per localitzar i estudiar els diferents patrons d'expressió proteínica als teixits normals.[8]

Proteïna TH (en verd) als axons de neurones en un gangli mientèric.
Immunoreactivitat a la proteïna C9 del sistema del complement, en un miocardi amb un infart de menys de 6 h d'evolució. Tenyides de color marró (positivitat a la reacció) les zones de necrosi dels miocardiòcits. Microscopi òptic. 400X.[1]

Etimologia

modifica

La immunohistoquímica pren el seu nom de la construcció llatina in (a l'interior) + el verb munire (reforçar, fortificar), la qual fa referència als anticossos usats en el procediment, de la paraula grega ἱιστός/histós que significa teixit i de la paraula del mateix origen χημεία/khemeia (mescla de líquids).[cal citació]

Història

modifica

Pocs anys després del descobriment dels anticossos neutralitzants sèrics per Von Behring (1890),[9] l'austríac Rudolf Kraus (1868-1932) desenvolupà el test de la precipitina,[10] demostrant així l'existència d'una reacció entre els anticossos i els antígens. L'any 1923, l'immunòleg estatunidenc Michael Heidelberger[11] aconseguí quantificar aquesta reacció afegint tints als antígens i l'anglès John Marrack va fer possible visualitzar-la afegint tints als anticossos. Albert H. Coons[12] fou el primer en aplicar la fluorescència en procediments immunohistoquímics.[13][14] La immunohistoquímica fou emprada primordialment des de la dècada de 1940 per caracteritzar neoplàsies o tipificar agents infecciosos.[15] A finals de la dècada de 1970 s'introduí el doble marcatge immunoenzimàtic peroxidasa/fosfatasa alcalina.[16] Durant mig segle, els principals avenços se centraren en millorar la sensibilitat i l'especificitat de les tècniques i en augmentar el nombre de biomarcadors per teixits fixats amb formol i inclosos en blocs de parafina. La tendència actual, però, és aplicar la immunohistoquímica per detectar anomalies genètiques tumorals, trobar identificadors tissulars d'importància pronòstica i ajudar en la selecció eficaç de substàncies anticanceroses.[17]

A la I Conferència i Taller Internacional sobre diferenciació dels antígens leucocitaris humans, celebrada a París el 1982, fou aprovada la terminologia CD (cúmul o grup de diferenciació[18] o cluster of differentiation en anglès). Aquest mètode va ser adoptat per tal de classificar d'una manera uniforme els molts anticossos monoclonals generats per diversos laboratoris d'arreu del món contra epítops presents a les molècules de superfície dels leucòcits.[19] En poc temps, l'abreviatura CD formà part de la nomenclatura habitual de la immunohistoquímica i el seu ús s'ha ampliat a una nombrosa quantitat d'altres tipus cel·lulars.[20] Generalment, les cèl·lules es tipifiquen com CD+ o CD–, per indicar si algunes de les seves fraccions expressen un determinat cúmul de diferenciació o no. Per exemple, si una cèl·lula és CD34+ i CD31− significa que expressa el CD34 i no el CD31. Una lletra "w" abans del número significa que l'anticòs està pendent de ser classificat definitivament. Una lletra minúscula després del número vol dir que el cúmul en qüestió té diverses molècules que comparteixen una cadena de polipèptids comuna (una mostra de això són els CD1a, CD1b, CD1c, CD1d o CD1e).[21] Fins al juny de 2020 s'havien identificat més de 370 cúmuls o subcúmuls de diferenciació.[22]

A mitjans de la dècada de 1980 es crearen els primers sistemes parcialment automatitzats d'ús específic en immunohistoquímica[23] i el 1990 fou dissenyat un aparell automàtic amb capacitat d'efectuar alhora immunohistoquímica i hibridació in situ per fluorescència (FISH, de l'anglès fluorescence in situ hybridization).[24] Uns anys més tard, Photoshop i MATLAB van ser els primers programaris comercials emprats en immunohistoquímica per millorar la quantificació cromogènica.[25] A molts centres hospitalaris i de recerca l'ús d'escàners d'alt rendiment ja forma part de la metodologia immunohistoquímica habitual.[26]

Els nous usos de la immunohistoquímica permeten la progressiva integració d'aquest conjunt de tècniques de laboratori dins dels procediments de la medicina personalitzada.[27][28]

Aspectes metodològics

modifica

La interacció anticòs–antigen es pot visualitzar de diverses maneres. En la més comuna (la immunohistoquímica directa) un anticòs es conjuga a un enzim com la peroxidasa, que pot catalitzar una reacció que produeix color.[29] Alternativament l'anticòs pot ser unit a un fluoròfor com la fluoresceïna[30] o la rodamina (una substància orgànica heterocíclica derivada del xantè).[31] En la immunohistoquímica indirecta el senyal de l'anticòs s'amplia mitjançant l'ús de capes successives de marcadors (polímers conjugats amb diferents anticossos primaris i agents reveladors), que proporcionen una major sensibilitat que la immunohistoquímica directa.[32]

Els fluoròfors de nova generació (Alexa Fluor™, DyLight™) són, per regla general, més fotoestables[33] i brillants i menys sensibles al pH que d'altres més antics amb característiques d'excitació i emissió similars. Aquestes substàncies poden unir-se de forma covalent als anticossos sense alterar la unió d'aquests amb els seus corresponents antígens, sent dita propietat molt útil per visualitzar de forma òptima els llocs on es produeix la reacció antigen-anticòs.[cal citació]

La fixació és un pas molt important per aconseguir tincions immunohistoquímiques de bona qualitat.[34] És aconsellable fixar les mostres de teixit a tenyir amb formaldehid al 4 per cent tamponat a pH 7,4. El temps de fixació no pot ser de menys de 24 h ni superior a 48. Atès que certs antígens de superfície i receptors nuclears no toleren bé la fixació en formol; en aquests casos és necessari recórrer a la congelació o la fixació breu amb acetona, cloroform o amb una mescla de les dues substàncies. Si la mostra necessita ser descalcificada és convenient utilitzar el mètode més suau, preferiblement EDTA. En cas de descalcificació prèvia amb àcids forts, és imprescindible efectuar un rentat curós de la mostra amb aigua.[35] Si el material és sotmès a inclusió en parafina, aquesta ha de tenir un punt de fusió baix, ja que a temperatures elevades es perd immunoreactivitat.

Cal considerar també el gruix del tall micròtomic a observar, sobretot quan el grau de marcatge és un paràmetre important per avaluar la gravetat o la fase evolutiva d'una malaltia. Un tall massa prim pot impedir una bona tinció de zones tissulars o cel·lulars formades per diferents proteïnes. Per altra banda, si el tall és excessivament gruixut, el pes molecular de l'anticòs pot tenir una influència no desitjada en la distribució espacial de les seves molècules dins de la mostra.[36]

La immunoreactivitat de diversos tipus cel·lulars presents en els talls histològics fixats amb formol i inclosos en parafina, com els macròfags en especial, disminueix amb el pas del temps; per això, i a la fi de possibilitar una correcta tinció immunohistoquímica diferida, és convenient conservar congelades les mostres a –80 °C.[37]

L'augment de la importància diagnòstica dels marcadors immunohistoquímics proteòmics i intracel·lulars fa imprescindible l'ús de tècniques dirigides a bloquejar l'activitat de les peroxidases endògenes del teixit, per tal d'evitar falsos positius i errors derivats d'alteracions artefactuals[38] en aquesta classe de tincions.[39]

Els falsos negatius (manca de reactivitat d'un anticòs davant l'antigen pel qual ha estat dissenyat) són força difícils de detectar. Poden ser causats per factors preanalítics (retard entre l'extracció de la mostra i la fixació, sobrefixació, desparafinat incomplet), analítics (dilució excessiva de l'anticòs primari o de qualsevol dels reactius emprats, temps d'incubació insuficient, omissió d'alguna etapa del protocol) o postanalítics (contratinció massa forta, interpretació errònia).[40]

L'estudi dels resultats ha de seguir uns criteris objectius de quantificació.[41] Per entendre i avaluar correctament aquest tipus de tincions, cal tenir presents alguns punts bàsics: No hi ha un marcador perfecte per a cap mena de tumor; no hi ha un mètode de fixació perfecte per a tots els anticossos; si totes les estructures d'una secció de teixit semblen positives, el procediment immunohistoquímic està mal fet; si el procediment està mal fet, qualsevol anticòs pot semblar positiu en qualsevol teixit, i si tot tall histològic es tenyeix de marró (o de negre, o de vermell, etc.), la tinció no és vàlida.[42][43]

La positivitat davant determinats marcadors immunohistoquímics es pot produir a diferents estructures cel·lulars i tissulars. Per exemple: el nucli per als marcadors Ki-67, p63, WT-1, PR, ER, CDX-2 i TTF-1; el nucli el citoplasma per a S-100, calretinina i p16; el citoplasma per a PSA, citoqueratines i tiroglobulina; la CD15 i CD30, i la matriu extracel·lular per a per a CD45, CD3, CD20, HER2/neu i vil·lina; la membrana i l'aparell de Golgi per al col·lagen tipus IV.[cal citació]

Es poden efectuar dobles tincions (o triples, fins i tot) immunohistoquímiques en una mateixa preparació tissular, sempre que els antígens a marcar no es trobin a la mateixa estructura (nucli, membrana, citoplasma),[44] i hi ha un considerable nombre de combinacions possibles.[45]

S'ha desenvolupat un sistema d'immunohistoquímica automàtic, basat en la detecció del cicle cel·lular, que permet l'anàlisi del comportament cinètic de les cèl·lules neoplàsiques en determinats tumors, com ara els colorectals, una característica important per a l'avaluació dels efectes adjuvants de la teràpia preoperatòria.[46]

La immunohistoquímica és un complement molt important, però no un substitut, de la histologia.[47] Moltes malalties no tenen un anticòs diagnòstic únic i/o específic; per aquest motiu s'han dissenyat panells immunohistoquímics (agrupacions de diversos anticossos que han d'incloure almenys un anticòs negatiu) ajustats al diagnòstic histològic presumptiu d'un determinat procés, sigui tumoral o no, i que s'actualitzen segons l'evolució dels coneixements científics.[48] Per exemple, existeixen panells dirigits a la filiació de carcinomes d'origen desconegut[49] o específicament orientats envers la diagnosi dels tumors de parts toves.[50]

Avui dia, una de les principals limitacions de la immunohistoquímica convencional és el fet que els resultats s'obtenen habitualment per mitjà d'una avaluació visual qualitativa o semiquantitativa. Si bé això és suficient per efectuar diagnòstics, l'anàlisi amb finalitats predictives d'una considerable quantitat de biomarcadors combinats/integrats que tenen expressions diferents fa necessària l'adopció de procediments no subjectius més precisos i reproduïbles.[51] Per una altra banda, els nous avenços en proteòmica tissular requereixen dades espacials bidimensionals que impliquen aconseguir un ampli i dinàmic ventall de resultats sobre l'expressió de proteïnes en el material a estudiar mitjançant la immunohistoquímica. Davant d'aquests problemes, l'actual generació de mètodes immunohistoquímics incorpora de forma creixent l'ús de tecnologies digitals d'eficiència provada adaptades al flux de treball anatomopatològic i als sistemes d'informàtica biomèdica.[52][53]

Marcadors immunohistoquímics

modifica

El nombre de marcadors immunohistoquímics emprats per la patologia quirúrgica,[54][55] la ginecopatologia,[56] neuropatologia[57] o la citopatologia en la diagnosi de diferents malalties, no sempre tumorals, és molt gran. Un laboratori d'anatomia patològica d'un hospital universitari d'alt nivell pot tenir més de 300 anticossos i compostos disponibles per ser utilitzats com a biomarcadors en la investigació, diagnosi, pronòstic i predicció evolutiva de les alteracions presents en tota mena de teixits o cèl·lules.[58] Alguns d'ells són:

  • ACTH: Classificació de tumors pituïtaris i diagnosi de determinats tumors de cèl·lules petites.[59]
  • Actinina-4:[60] Una alta expressió d'aquest marcador en el carcinoma ovàric és indicació de mal pronòstic, amb independència de l'estadi en el que estigui.[61]
  • Alfa-fetoproteïna:[62] Diagnòstic del hepatocarcinoma, del carcinoma gàstric, del càncer colorectal[63] i de tumors ovàrics o testiculars.
  • Alfa-inhibina:[64] Subunitat de la proteïna heterodimèrica inhibina que presenta immunoreactivitat en tumors de les cèl·lules de Sertoli, tumors adrenocorticals, lesions trofoblàstiques placentàries, tumors de cèl·lules granuloses de la vesícula biliar i dels ductes biliars extrahepàtics i alguns carcinomes de parts toves.[65]
  • AMACR (α-metilacil-CoA racemasa o p504S):[66] Aquesta proteïna està present a nivells baixos o indetectables en les cèl·lules epitelials glandulars de la pròstata normal i de la hiperplàsia prostàtica benigna, mentre que s'expressa fortament en la majoria dels casos (>90%) de neoplàsia intraepitelial prostàtica d'alt grau i en més del 80% dels adenocarcinomes prostàtics. En immunohistoquímica té una gran utilitat pel diagnòstic diferencial entre lesions glandulars benignes de morfologia atípica com la proliferació microacinar atípica -per exemple- i l'adenocarcinoma, sobretot quan es treballa amb biòpsies per punció. Si es combina amb la proteïna HMWK (high-molecular-weight Kininogen o CK903)[67] millora considerablement la precisió de la diagnosi en mostres prostàtiques que susciten dubtes en ser avaluades.[68] També s'ha observat la seva immunoreactivitat en la malaltia de Paget extramamària.[69]
  • Annexines: Aquesta família de proteïnes facilita la distinció entre processos malignes i benignes observats a diversos òrgans o estructures tissulars, com ara pròstata o pàncrees. L'annexina A1 és un marcador específic de la tricoleucèmia.[70]
  • Antigen prostàtic específic: Encara que és principalment conegut pel seu paper en la detecció del càncer de pròstata, també s'utilitza per identificar alteracions cel·lulars en teixits extraprostàtics, pronosticar certs tipus de càncer de mama o filiar l'origen de metàstasis carcinomatoses.[71]
  • Arginasa-1 (ARG1):[72] L'arginasa-1 és un enzim que catalitza el procés d'hidròlisi de l'arginina a ornitina i urea en el cicle de la urea. En els teixits normals, només els hepatòcits expressen primàriament dit enzim. La gran majoria de carcinomes hepatocel·lulars expressen l'ARG-1, mentre es troba molt poques vegades en tumors no hepatocel·lulars. Per això, l'ARG-1 es considera un marcador eficaç per diferenciar els hepatocarcinomes d'altres neoplàsies que poden induir a confusió, sobretot en mostres amb material escàs.[73]
  • ASMA (alpha-smooth muscle actin o alfa-actina de múscul llis):[74] Anticòs útil en la diferenciació del múscul llis (reacciona amb cèl·lules d'aquesta naturalesa presents a diverses glàndules i a un gran nombre d'elements tissulars corporals) i que també és un bon marcador de tumors miogènics de parts toves (leiomiosarcomes o leiomiomes, per exemple).[75] Pot ser utilitzat per avaluar la agressivitat potencial dels ameloblastomes.[76]
  • AUA1:[77] Permet detectar cèl·lules epitelials malignes en mostres citopatològiques de líquids corporals.[78]
  • BAP-1 (BRCA1 associated protein 1):[79] La tinció immunohistoquímica d'aquesta proteïna té particular interès en el diagnòstic del mesotelioma pleural maligne[80] i del melanoma uveal, així com en l'estudi de melanomes amb mutacions.[81]
  • BCA-225: Una glicoproteïna expressada per diferents adenocarcinomes, especialment els de mama, ronyó, ovari i pulmó.[82] La BCA-225 també facilita la diferenciació histopatològica de diversos tipus de càncers cutanis.[83]
  • BCL-10: Proteïna codificada pel gen homònim,[84] sobreexpressada en els limfomes tipus MALT.[85]
  • BG-8: Anticòs monoclonal que reconeix el grup sanguini Lewis (y) i que es fa servir per diferenciar els mesoteliomes dels adenocarcinomes.[86]
  • BRAF VE-1: Anticòs monoclonal molt sensible davant determinades mutacions del gen BRAF presents en càncers colorectals.[87][88]
  • BrdU (Bromodesoxiuridina): Identifica la replicació cel·lular. Útil per avaluar tumors i en la investigació neurocientífica.[89]
  • CA-IX (anhidrasa carbònica IX): La CA-IX és un metal·loenzim que regula l'equilibri àcid-base. Té un paper clau en la progressió dels tumors, fent possible que les seves cèl·lules s'adaptin i sobrevisquin fins i tot sota condicions d'hipòxia. La proteïna de membrana CA-IX és positiva en el 85-100% dels carcinomes renals de cèl·lules clares i majoritàriament negativa en altres subtipus de càncer renal, com el carcinoma cromòfob i l'oncocitoma.[90]
  • CA-125: Proteïna codificada pel gen MUC16,[91] que s'expressa en diversos tumors i certes condicions inflamatòries, emprada principalment en immunohistoquímica per identificar l'origen ovàric d'una neoplàsia.[92]
  • Cadherina-1 (cadherina epitelial o E-cadherin):[93] La pèrdua d'expressió d'aquesta proteïna està relacionada amb la progressió neoplàsica cap als teixits adjacents i els mecanismes de metastatització. A banda d'altres usos immunohistoquímics, permet diagnosticar diferents tipus de càncers de mama.[94]
  • CAL-2: Anticòs monoclonal d'utilitat en la diagnosi a moll d'os de certes malalties mieloproliferatives.[95] Detecta mutacions en la calreticulina; molt rellevants, per exemple, en neoplàsies com la mielofibrosi primària.[96]
  • Caspasa-3:[97] És un dels elements de diagnosi i pronòstic de la malaltia de Hodgkin.[98]
  • Catepsina K: S'expressa en sarcomes de parts toves i determinats tumors renals.[99] També s'utilitza en l'avaluació diagnòstica de lesions melanocítiques.[100]
  • CD1d: S'expressa en les cèl·lules dendrítiques dèrmiques sanes i d'origen monocític[101] La seva detecció immunohistoquímica en els carcinomes de cèl·lules renals és indicativa de mal pronòstic,[102] mentre que l'evidència d'una alta expressió d'aquesta proteïna en casos de leucèmia limfocítica crònica s'associa a una major supervivència dels malalts.
  • CD2: Marcador genèric de les cèl·lules T que tenyeix la seva membrana.[103]
  • CD3: És d'ajut per diagnosticar processos patològics molt dispars, com ara l'arteritis de cèl·lules gegants[104] o la malaltia celíaca.[105]
  • CD7: Proteïna de superfície dels limfòcits T, pertanyent a la superfamília de les immunoglobulines T del cromosoma 17q25.2-25.3 i implicada en les interaccions entre limfòcits T i B des de l'inici del desenvolupament limfoide. És un marcador immunohistoquímica utilitzat en la diagnosi, per exemple, del limfoma de cèl·lules NK i de la leucèmia limfocítica aguda de cèl·lules T.[106]
  • CD10: Leucèmia limfoblàstica aguda, carcinomes de cèl·lules renals o diagnosi diferencial de limfomes.[107][108]
  • CD13 (ANPEP o aminopeptidasa N): Metal·loproteïnasa que s'expressa específicament en les cèl·lules mielomonocítiques (macròfags i granulòcits)[109] i que està involucrada en l'angiogènesi, el creixement i la disseminació dels tumors.[110]
  • CD15: En hematopatologia s'utilitza en l'estudi immunohistoquímic del limfoma de Hodgkin,[111] tant per confirmar el seu diagnòstic (CD15+) com per diferenciar-lo del limfoma anaplàstic de cèl·lules grans (CD-).[112]
  • CD23 (receptor de baixa afinitat per la IgE), també anomenat FcεRII:[113] És una glicoproteïna de membrana que regula la producció de la IgE i que intervé en la diferenciació de les cèl·lules B. L'expressió normal del CD23 es limita a determinats subtipus de limfòcits, als monòcits i a les cèl·lules dendrítiques fol·liculars. La detecció d'aquesta proteïna és important per confirmar el diagnòstic del limfoma limfocític de cèl·lules petites/leucèmia limfàtica crònica o de neoplàsies de cèl·lules dendrítiques centrofol·liculars i la constatació de la seva absència ajuda en el diagnòstic diferencial dels limfomes de cèl·lules del mantell (un tipus poc freqüent de limfoma no hodgkinià).[114]
  • CD24: Forma part del grup de molècules d'adhesió cel·lular. S'expressa en múltiples carcinomes[115] i és un element demostratiu de la seva capacitat invasiva i metastatitzant, així com de la resistència d'aquests davant determinants fàrmacs quimioteràpics.[116]
  • CD28:[117] Indicador del grau de proliferació i supervivència de les cèl·lules del mieloma múltiple.[118][119]
  • CD31 i CD34: Marcadors epitelials útils per quantificar la progressió fibrosa en l'hepatitis alcohòlica.[120] CD34 s'utilitza en la diagnosi de les neoplàsies de cèl·lules fusiformes,[121] entre elles el tumor fibroblàstic superficial.[122]
  • CD38 i ZAP-70: La seva expressió conjunta en moll d'os i/o ganglis limfàtics té valor pronòstic en la leucèmia limfocítica crònica.[123]
  • CD56 (o NCAM: neural cell adhesion molecule):[124] Antigen associat a les cèl·lules NK que serveix com a marcador neuroendocrí. CD56 està present en tumors carcinoides, paragangliomes, carcinomes neuroendocrins i es pot expressar en certes leucèmies mieloides, alguns limfomes de cèl·lules T i en mielomes múltiples. Ajuda a determinar la malignitat o benignitat de determinats tumors tiroïdals.[125]
  • CD69: Proteïna receptora transmembrana de la lectina C2. És un marcador primerenc de l'activació antigènica leucocitària,[126] expressat en els infiltrats inflamatoris de diferents malalties cròniques, com ara l'artritis o l'asma.[127]
  • CD71 (molècula receptora de la transferrina): Glicoproteïna de membrana tipus II d'uns 180 KDa que s'expressa en les cèl·lules B i T activades, els macròfags i les cèl·lules en proliferació o metabòlicament actives. Té múltiples aplicacions immunohistoquímicas, entre elles la diagnosi de la malaltia trofoblàstica gestacional.[128]
  • CD77/GB3:[129] Receptor endotelial de les shigotoxines secretades pels bacteris E. coli enterohemorràgic i Shigella dysenteriae. És un marcador immunohistoquímic coadjuvant en el diagnòstic i seguiment clínic de la nefropatia de Fabry,[130] així com de la neuropatia perifèrica produïda per aquest trastorn dels enzims lisosòmics.[131]
  • CD99 (O13): Antigen de superfície expressat pel 95% dels sarcomes d'Ewing. També se expresa en tumors neuroectodèrmics perifèrics i en altres neoplàsies (limfoma limfoblàstic, condrosarcoma mesenquimàtic, hemangiopericitoma, tumor fibrós solitari, sarcoma sinovial, meningioma).[132]
  • CD101: Identificació de les cèl·lules de Langerhans en la histiocitosi homònima.[133]
  • CD105 (endoglina): Marcador immunohistoquímic de l'angiogènesi tumoral, per exemple en els glioblastomes[134] o els carcinomes hepatocel·lulars,[135] molt fiable.
  • CD117: Diagnòstic de tumors de l'estroma gastrointestinal i de tumors mastocitàris.[136]
  • CD123 (subunitat alfa del receptor de la interleucina-3 humana): L'antigen d'aquesta glicoproteïna de membrana s'expressa intensament en les cèl·lules mare de pacients amb leucèmia mieloide aguda i al moll d'os dels individus afectats per una síndrome mielodisplàstica. També serveix per diagnosticar la malaltia de Kikuchi (limfadenitis crònica necrotizant)[137] i és fonamental en la identificació de la tricoleucèmia (leucèmia de cèl·lules peludes, un subtipus de leucèmia limfàtica crònica).[138]
  • CD163: Glucoproteïna de 130 KDa que pertany a la superfamília dels receptors de cisteïna (scavenger receptor cysteine-rich superfamily)[139] i que té una expressió altament específica en cèl·lules de la línia monocitària/macrofàgica, marcant tant el citoplasma com la membrana.[140]
  • CD206: Glicoproteïna amb una alta expressió en els macròfags de patologies tubulointersticials agudes, com la necrosi tubular o la nefritis intersticial.[141]
  • CD207 (langerina): La langerina és una lectina de transmembrana tipus C que actua com a receptor endocític i està associada amb la formació dels grànuls de Birbeck de les cèl·lules de Langerhans. És un marcador altament selectiu d'aquestes cèl·lules i d'algunes altres cèl·lules dendrítiques del teixit limfoide[142] i de la dermis,[143] emprat en la diagnosi de la histiocitosi X i d'altres trastorns histiocitàris.[144] La positivitat immunohistoquímica a aquest marcador en les cèl·lules dendrítiques dèrmiques es relacionable amb el comportament biològic i la progressió dels melanomes.[145]
  • CD227 (anomenat també MUC1 o EMA: epithelial membrane antigen): Marcador epitelial comú d'una glicoproteïna que s'expressa fortament en molts adenocarcinomes.[146] Quan es detecta en un carcinoma pancreàtic indica que el seu fenotip és agressiu.[147]
  • CD248 (endosialina):[148] Proteïna pertanyent al grup XIV de les lectines tipus C i que s'expressa sobretot en les cèl·lules sarcomatoses, en els perícits que formen part dels vasos tumorals i en les cèl·lules mesenquimàtiques d'algunes malalties fibròtiques.[149]
  • CD276 (B7‐H3). Proteïna de la superfamília de les immunoglobulines que participa en la regulació de la resposta immunitària mitjançada per cèl·lules T.[150] S'expressa preferentment en certs tumors sòlids, com ara el glioma pontí[151] o el càncer de pulmó de cèl·lules no petites.[152]
  • CEA (antigen carcinoembrionari): Proteïna glicosilada de 180 KDa que s'expressa a diversos teixits d'origen endodèrmic i a les seves neoplàsies. En immunohistoquímica s'utilitza com a marcador d'adenocarcinomes, especialment dels de tracte gastrointestinal, pàncrees, via biliar i pulmó. També és positiu en el carcinoma de mama, d'endocèrvix, d'endometri i en tumors d'ovari mucinosos. Per regla general, és negatiu en l'adenocarcinoma de pròstata i l'hepatoma. Es considera molt útil pel diagnòstic diferencial entre adenocarcinoma i mesotelioma, ja que en aquest és invariablement negatiu.[153]
  • Citoqueratina AE1/AE3: Combinació de dos anticossos, utilitzada per tenyir teixits fixats amb formol i inclosos en parafina, positiva en diferents tipus de tumors.[154] És molt útil per identificar micrometastàsis als ganglis limfàtics.[155]
  • CK5/6: Anticòs que mostra positivitat en cèl·lules basals, carcinomes de cèl·lules escatoses poc diferenciats i mesoteli.[156]
  • CK19: Aquesta citoqueratina àcida de massa atòmica molt petita (40 KDa) s'expressa en un gran nombre d'epitelis simples, incloent epitelis ductals i glandulars. La majoria dels carcinomes de mama presenten positivitat difusa a CK19, mentre que s'observa una expressió heterogènia únicament en alguns subtipus molt singulars de dita neoplàsia.[157]
  • CK20:[158] És una citoqueratina de tipus I que es troba específicament a la mucosa gàstrica i intestinal. En immunohistoquímica, els anticossos anti-CK20 es poden utilitzar per a la diagnosi d'un ampli ventall d'adenocarcinomes d'estirp epitelial que contenen aquesta proteïna. Per exemple, s'identifica habitualment en càncers colorectals, carcinomes de cèl·lules transicionals i carcinomes de cèl·lules de Merkel, i està absent en càncers de pulmó, de pròstata i d'ovari no mucinosos. Es combina sovint amb anticossos anti-CK7 per distingir diferents formes de tumors glandulars.[159]
  • Cromogranina: Diferencia, per exemple, els feocromocitomes (quasi sempre positius) dels carcinomes adrenocorticals (quasi sempre negatius). En general, és un marcador de tumors neuroendocrins i ganglionars.[160]
  • Desmina:[161] Proteïna de 53 KDa que es troba als filaments intermedis del citoesquelet intracel·lular de les fibres musculars estriades, llises i cardíaques. També s'expressa, amb menys intensitat, en els miofibroblasts. Permet la identificació immunohistoquímica de molts tumors, entre els quals es poden destacar els leiomiomes, rabdomiomes, rabdomiosarcomes,[162] leiomiosarcomes o mesoteliomes sarcomatosos malignes.[163]
  • Desoxinucleotidil-transferasa terminal (TdT):[164] Enzim nuclear expressat per una petita població de limfòcits medul·lars i per la majoria de timòcits corticals en adults. Presenta positivitat immunohistoquímica en neoplàsies derivades de cèl·lules limfoides immadures, com ara limfomes limfoblàstics, leucèmies mieloides cròniques en fase de crisi limfoide i en la majoria de leucèmies limfoblàstiques agudes.[165]
  • DOG-1 (també anomenada anoctamina-1):[166] Proteïna de funció desconeguda que s'expressa de forma selectiva en els GISTs (tumors de l'estroma gastrointestinal), els condroblastomes i els oncocitomes renals.[167] S'han sintetitzat dos anticossos monoclonals (DOG-1.1 i DOG-1.3) que identifiquen diferents seqüències del pèptid. Avui dia, es disposa un d'un nou anticòs (K9) que aconsegueix resultats similars als de DOG-1 (.1 i .3).[168]
  • D2-40: Anticòs monoclonal que identifica una sialoglicoproteïna[169] de superfície de 40 KDa, que s'expressa en diversos tipus cel·lulars (endoteli limfàtic, cèl·lules germinals testiculars, cèl·lules fol·liculars dendrítiques, cèl·lules intersticials de Cajal, cèl·lules mioepitelials, cèl·lules basals d'epiteli glandular) i en tumors de naturalesa molt dispar (tumors de cèl·lules germinals, mesotelioma, carcinoma serós ovàric, sarcoma de Kaposi, tumors neurals). Aquest anticòs serveix per marcar de forma específica els vasos limfàtics, facilitant així la quantificació del compromís de dits vasos i del grau de limfoangiogènesi en neoplàsies malignes.[170][171]
  • Enolasa neuronal específica: Marcador de tumors neuroendocrins: neuroblastoma, tumor carcinoide, gastrinoma o tumor de Wilms; i d'alguns sarcomes i carcinomes indiferenciats de cèl·lules petites de pulmó. Té una alta especificitat per identificar micrometàstasis en moll d'os.[172]
  • Factor de von Willebrand (o antigen relacionat amb el factor VIII): És una glucoproteïna plasmàtica multimèrica de 270 KDa.¨Intervé en el mecanisme d'adherència plaquetària a les parets vasculars lesionades i actua com a element portador i estabilitzador del factor VIII de la coagulació. Es sintetitzat per les cèl·lules endotelials i s'expressa sobretot en tumors d'origen vascular, tot i que també es detecta en cèl·lules de neoplàsies d'estirp no endotelial, com ara el glioma i l'osteosarcoma, un fet que augmenta en ells la capacitat de metastatització.[173]
  • Factor XIIIa: Proenzim relacionat amb la coagulació de la sang. Utilitzat primordialment com a marcador de proliferacions fibrohistiocitàries.[174]
  • Fascina: Proteïna expressada específicament per les cèl·lules dentrítiques, que es considerada un bon marcador de les cèl·lules de Reed-Sternberg, pròpies del limfoma de Hodgkin.[175]
  • Fibronectina:[176] La sobrexpressió d'aquesta glicoproteïna en diversos tipus de carcinoma és un indicador pronòstic desfavorable.[177] També s'utilitza per avaluar immunohistoquímicament la necrosi miocardíaca precoç en mostres postmortem.[178]
  • FLI-1: Presenta una especial immunoreactivitat nuclear en el sarcoma d'Ewing i en els tumors neuroectodèrmics primitius perifèrics. Per aconseguir una major especificitat diagnòstica s'acostuma a fer servir conjuntament amb la glicoproteïna de superfície C99.[179]
  • Fosfohistona H3:[180] Aquesta proteïna forma part de la cromatina i tenyeix adequadament les fases del procés de mitosi (profase, metafase, anafase i telofase). En un principi fou utilitzada en neuropatologia per diferenciar i estratificar els meningiomes benignes, atípics i anaplàsics segons el nombre de mitosis identificades.[181] Des de fa uns anys, s'apliquen les seves propietats per avaluar la malignitat de diversos tipus de càncers, com ara el de pit.[182] L′anàlisi combinatòria de les dades existents indicatives del grau d'expressió de la proteïna en malalts cancerosos ha posat de manifest la seva utilitat com a biomarcador pronòstic.[183]
  • Foxn1: És un factor en l'organogènesi del tim i de les paratiroides. S'empra en el diagnòstic dels tumors tímics, benignes o malignes. La tinció és nuclear en els timomes i difusa en els carcinomes tímics.[184]
  • GATA-3: Marcador multiespecífic, lligat al desenvolupament i funció de les cèl·lules epitelials ductals de diferents teixits. És una bona eina per caracteritzar carcinomes i tumors mesenquimàtics i neuroectodèrmics molt concrets.[185]
  • Geminina: Marcador de la proliferació cel·lular en teixits normals i neoplàsics.[186]
  • GFAP (proteïna glial fibril·lar àcida):[187] Antígen característic dels astròcits i de les cèl·lules ependimàries del sistema nerviós central. No s'expressa en els oligodendròcits ni en les neurones. Permet confirmar l'origen glial dels tumors cerebrals i és útil en el diagnòstic diferencial amb metàstasis o limfomes. És positiu en la gran majoria d'astrocitomes. Es també positiu en molts adenomes pleomòrfics de glàndula salival (81%), en tumors neuroectodèrmics centrals, neurilemmomes (58%), paragangliomes, feocromocitomes i mioepiteliomes. Negatiu en neuroblastomes i neurofibromes.[188]
  • Glipican-3:[189] Proteïna oncofetal, existent en el teixit hepàtic normal del fetus i que s'expressa en alguns tumors derivats del sac vitel·lí i en els hepatocarcinomes.[190][191]
  • GLUT-1: Membre de la família de transportadors facultatius de la glucosa.[192] Es veu fortament expressat en els carcinomes colorectals.[193]
  • GS (glutamina sintetasa): La glutamina sintetasa es un enzim citoplasmátic, regulat per la β-catenina, que combina el glutamat amb l'amoníac per produir l'aminoàcid glutamina. La seva funció varia segons el teixit a on s'expressa.[194] En el fetge normal, l'expressió de la GS es limita als hepatòcits de la zona 3 que voregen les venes centrals. En el càncer de fetge existeix una sobreexpressió difusa de la GS, fet que fa possible distingir nòduls hepàtics amb displàsia d'alt grau de hepatocarcinomes ben diferenciats. Es també útil per diferenciar entre la hiperplàsia nodular focal i l'adenoma hepatocel·lular.[195]
  • HBME1: És un anticós monoclonal que detecta un antigen present en la superfície de les microvellositats de les cèl·lules mesotelials, benignes i malignes (mesotelioma), característica que permet -sovint amb l'ajuda d'altres marcadors- la distinció del mesotelioma dels adenocarcinomes de diferents orígens. Així mateix, és positiu en algunes variants de càncer de tiroide.[196]
  • HER2/neu: Proteïna sobreexpressada en un 25 a 30 per cent dels càncers de mama, indicant una alta agressivitat biològica del tumor.[197] És d'ajuda per caracteritzar carcinomes escatosos orals i d'orofaringe.[198] Amb mètodes d'amplificació perfeccionats es pot quantificar la proteïna de forma directa i molt fiable en mostres fixades en formaldehid i incloses en blocs de parafina.[199]
  • Hep Par-1 (hepatocyte paraffin 1): Anticòs desenvolupat l'any 1993 emprant teixit hepàtic provinent d'un trasplantament de fetge, que reconeix un epítop existent a les mitocòndries dels hepatòcits neoplàsics i no neoplàsics, mentre que no s'observa a altres teixits normals. És un bon marcador del carcinoma hepatocel·lular i ajuda a distingir-lo de les metàstasis hepàtiques d'altres càncers. Estudis sistemàtics han posat de manifest que pot expressar-se ocasionalment també en diferents tipus tumorals, sent d'utilitat en molts panells de diagnosi immunohistoquímic.[200]
  • HHF35: Anticòs també anomenat actina muscular específica, que s'utilitza -conjuntament amb altres marcadors- en la diferenciació de tumors del múscul esquelètic.[201]
  • HHV8 (herpesvirus 8 humà): L'anticòs anti-HHV8 permet la detecció de l'antigen latent nuclear (LNA) de l'herpesvirus 8 humà implicat en la patogènia de algunes neoplàsies, como el sarcoma de Kaposi,[202] la malaltia de Castleman sistèmica i els limfomes primaris de cavitats.
  • HMB-45 (human melanoma black): Anticòs monoclonal que reacciona amb un antigen present en els tumors melanocítics, la proteïna premelanosòmica o Pmel.[203] La major part dels melanomes són HMB-45 positius (60-90%); no obstant això, els melanomes fusocel·lulars i els desmoplàsics poden ser quasi negatius o només focalment positius. També mostra positivitat en algunes formes de nevus.[204]
  • HMGA2:[205] Proteïna codificada pel gen HMGA2 que altera l'estructura cromatínica i regula la transcripció de molts altres gens. La seva expressió està relacionada amb el desenvolupament de diverses neoplàsies d'origen mesenquimàtic, benignes i malignes.[206]
  • Hormona anti-mülleriana:[207] És un marcador específic dels tumors de les cèl·lules de Sertoli i d'altres tumors gonadals.[208]
  • Inestabilitat de microsatèl·lits: Determinats anticossos monoclonals demostren la manca de tinció de certes proteïnes implicades en aquest error gènic. S'utilitzen sovint en l'estudi de carcinomes endometrials i colònics.[209]
  • INI-1 (integrase interactor 1). Proteïna involucrada en la remodelació cromatínica i en la regulació transcripcional que s'expressa en tots els tipus cel·lulars. També rep el nom de BAF-47. La seva manca d'expressió és pròpia dels tumors rabdoides[210] i del carcinoma medul·lar renal.[211]
  • INSM1 (insulinoma associated protein 1):[212] Marcador nuclear de la diferenciació neuroendocrina que permet identificar-la en molts teixits i tumors amb una gran especificitat.[213] És d'utilitat en el diagnòstic citològic del carcinoma de cèl·lules petites pulmonar.[214]
  • Involucrina: Aquesta és una proteïna precursora de l'epiteli poliestratificat que s'expressa a la capa còrnia de l'epidermis.[215] Existeix un increment de la seva expressió en els carcinomes epidermoides ben diferenciats i en malalties relacionades amb trastorns de la queratizització (psoriasi, dermatitis atòpica, ictiosi laminar,[216] malaltia de Darier-White,[217] malaltia de Hailey-Hailey,[218] etc.). L'anticòs contra aquesta proteïna es fa servir, per exemple, per distingir entre la psoriasi i alguns tipus de nevus.[219]
  • Ki67: Marcador de la proliferació cel·lular. Ajuda a distingir els processos benignes dels malignes i a tipificar el grau dels tumors.[220] En biòpsies cervicals, permet la diferenciació entre les lesions escatoses intraepitelials de baix grau o les provocades pel VPH i els canvis epitelials reactius intranscendents.[221] S'ha desenvolupat un mètode automàtic emprant l'entorn MATLAB per tal de detectar-lo acuradament en els nuclis cel·lulars i quantificar la seva expressió en mostres de teixits cancerosos.[222]
  • MAC387: Anticòs monoclonal que reconeix la proteïna mielomonocítica L1,[223] un antigen intracitoplasmàtic format per una cadena alfa de 12 KDa i una cadena beta de 14 KDa, i que reacciona davant els granulòcits, els macròfags tissulars i l'epiteli escamós de les membranes mucoses.[224] Una de les seves aplicacions és detectar la diferenciació escamosa en els carcinomes urotelials primaris del tracte urinari.[225]
  • Mesotelina:[226] Glicoproteïna útil en la identificació i diagnòstic diferencial dels mesoteliomes.[227]
  • MGB (mamaglobina): La mamaglobina és una glicoproteïna citoplasmàtica que s'expressa en l'epiteli mamari normal i en un 50-80% dels carcinomes de mama.[228] És un marcador sensible i amb alta especificitat per aquests carcinomes i, combinat amb altres anticossos (GCDFP-15,[229] receptors hormonals, citoqueratines), s'utilitza per filiar metàstasis.[230] Cal tenir present la seva positivitat ocasional en melanomes (6%) i en carcinomes endometrioides, siguin d'endometri (57%) o d'ovari (40%).[231]
  • Mieloperoxidasa: Enzim lisosòmic que es tenyeix fortament en el citoplasma de les cèl·lules mieloides neoplàsiques. És un marcador immunohistoquímic sensible i específic per la leucèmia mieloide aguda i permet diferenciar-la d'altres tipus de leucèmies.[232]
  • Miogenina i Mio-D1: Marcadors emprats en el diagnòstic dels rabdomiosarcomes (uns tumors malignes del múscul estriat).[233]
  • MOC-31: Anticòs monoclonal que reconeix la glicoproteïna epitelial EGP-2, la qual s'expressa en un ampli ventall de carcinomes, especialment els adenocarcinomes.[234][235]
  • MPM-2 i PHH3: Són marcadors de l'activitat mitòtica i permeten quantificar el nombre de mitosis en un teixit tumoral.[236]
  • MPT64: Antigen per micobacteris, emprat en el diagnòstic histopatològic de la tuberculosi.[237][238]
  • MUC2 (Glicoproteïna secretora de mucina-2):[239] S'expressa a les cèl·lules caliciformes intestinals i de l'epiteli respiratori. L'antigen és útil per identificar carcinomes mucinosos de còlon, mama, pàncrees, ovari i estómac.[240]
  • MUC4:[241] Mucina de membrana considerada un marcador de particular interès per l'estudi dels càncers orals.[242]
  • MUC5B:[243] Mucina secretada gelificant que s'expressa principalment en el tracte respiratori i en les glándules salivals submandibulars. Es veu sobreexpressada en carcinomes mucoepidermoides d'aquestes glàndules, en alguns càncers de pulmó i en la fibrosi pulmonar idiopàtica.[244]
  • Napsina-A:[245] La napsina A és una proteïnasa aspàrtica funcional que s'expressa en els pneumòcits tipus II del parènquima pulmonar normal i en los túbuls contornejats proximals del ronyó. La seva expressió en els carcinomes pulmonars varia segons la varietat histològica.[246] S'ha descrit positivitat citoplasmàtica granular en més del 90% de los adenocarcinomes primaris de pulmó, sent negatius el carcinoma escatós i el carcinoma de cèl·lules petites.[247]
  • Neuronatina (NNAT):[248] És una proteïna involucrada en l'homeòstasi catiònica cerebral durant el desenvolupament embrionari del sistema nerviós i que en adults normals només s'expressa en la glàndula pituïtària. Fora d'aquesta estructura la seva expressió s'associa a la progressió de determinades neoplàsies, com ara el glioblastoma, el neuroblastoma i alguns tipus de càncers de pulmó; així com amb l'apoptosi de les cèl·lules pancreàtiques induïda per la glucosa.[249] Es considera un marcador pronòstic en els carcinomes pulmonars de cèl·lules no petites.[250]
  • NeuN:[251] Proteïna que s'expressa preferentment en el nucli de les neurones i que també es pot veure en el seu citoplasma perinuclear. S'utilitza com a marcador de la diferenciació neuronal.[252]
  • NITEGE: Marcador dels hexapèptids generats per l'escissió de l'aggrecà (un dels principals proteoglicans que formen la matriu extracel·lular del teixit cartilaginós),[253] emprat per avaluar la degeneració dels meniscs.[254]
  • OCT4 (octamer-binding transcription factor 4): Homeoproteïna codificada en els humans pel gen POU5F1.[255] És un marcador nuclear de gran sensibilitat i especificitat pel diagnòstic dels germinomes (tumors de cèl·lules germinals malignes sense diferenciació histològica, localitzats a les gònades, el mediastí i la regió pineal)[256] i especialment valuós per identificar micrometastases d'aquesta estirp.[257]
  • PAX8 (paired box gene-8 protein):[258] La proteïna PAX-8 s'expressa pràcticament en tots els carcinomes fol·liculars i papil·lars de tiroides, així com en un gran nombre de carcinomes anaplàstics, mentre que es negativa o focal en el carcinoma medul·lar de tiroides. També es troba en la majoria de carcinomes d'endometri (98%) i en las distintes variants de carcinoma ovàric: serós (79-100%), endometrioide (38-93%), de cèl·lules clares (76-100%), de cèl·lules transicionals (67-100%) i mucinós (40%). Es detecta en una gran part de carcinomes de cèl·lules renals (89%), en l'oncocitoma renal (61-81%) i en timomes (32%).[259] Ara per ara, PAX8 és el marcador més sensible i específic pel diagnòstic immunohistoquímic del carcinoma de cèl·lules renals i el carcinoma d'ovari.
  • PD-L1: Biomarcador tumoral relacionat amb la supressió del sistema immune i l'agressivitat d'alguns càncers, com ara els de glàndules salivals.[260] La seva avaluació immunohistoquímica ajuda a seleccionar el tractament més adequat pels malalts que sofreixen un carcinoma de pulmó de cèl·lules no petites en estadis avençats.[261][262]
  • Pentraxina-3 (PTX3): Proteïna reguladora de la immunitat innata[263] que s'utilitza com a marcador amb valor predictiu de la progressió de la inflamació prostàtica a càncer de pròstata.[264]
  • Periferina:[265] Proteïna que forma part de la família dels filaments intermedis del citoesquelet. Sent un marcador d'ampli propòsit, s'ha comprovat que s'expressa de forma estable en certs tumors neuroendocrins de la pell.[266]
  • PGP9.5 (Protein gene product 9.5): Proteïna de 27 KDa, estructural i immunològicament diferent de l'enolasa neuronal específica, que s'expressa a neurones i fibres nervioses de tots els nivells del sistema nerviós central i perifèric, a moltes cèl·lules neuroendocrines, als fibroblasts neoplàsics, a segments dels túbuls renals, a les cèl·lules de Leydig testiculars, als òvuls i també a algunes cèl·lules del cos luti d'embarassades i no embarassades. Té múltiples usos en immunohistoquímica; com, per exemple, determinar el pronòstic de carcinomes colorectals en un estadi particular[267] o diferenciar el neurotecoma cel·lular d'altres lesions cutànies benignes.[268]
  • PLAP: Anticòs monoclonal contra la fosfatasa alcalina placentària[269] que serveix per diferenciar tumors de cèl·lules germinals, extragonadals, ovàrics o testiculars.[270]
  • Prosteïna (p501s): Marcador prostàtic específic que s'expressa exclusivament en el citoplasma de les cèl·lules glandulars benignes i malignes. El seu grau d'expressió ajuda a diagnosticar els carcinomes de pròstata primaris i metastàtics.[271][272]
  • PrPC:[273] Proteïna priònica implicada en la gènesi de la malaltia de Parkinson.[274]
  • p16 (INK4a): Proteïna codificada pel gen supressor CDKN2[275] situat al cromosoma 9p21 i inhibidora de les quinases dependents de ciclines cdk4 y cdk6, les quals participen en la regulació de la fase G1 del cicle cel·lular. L'expressió d'aquesta proteïna és mínima en cèl·lules normals i no es detecta emprant procediments immunohistoquímics. Per contra, la p16 (INK4a) es troba sobreexpressada en la lesió escatosa intraepitelial de cèrvix uterí relacionada amb el VPH, sobretot en la d'alt grau. És molt evident en el carcinoma escatós cervical i en lesions per soques de VPH associades a un elevat risc de progressió.[276]
  • p27: Inhibidor de la cinasa dependent de ciclina utilitzar en el pronòstic dels carcinomes pulmonars de cèl·lules grans.[277]
  • p40 (ΔNp63): L'anticòs reconeix la isoforma ΔNp63 de la proteïna p63[278] i té una alta especificitat per cèl·lules esquamoses i basals. S'utilitza en el diagnòstic del carcinoma esquamós pulmonar i del carcinoma urotelial.[279]
  • p62 (SQSTM1):[280] L'expressió d'aquesta proteïna és indicativa del grau d'autofàgia cel·lular en un teixit determinat. En càncers d'endometri, una alta expressió de p62 s'associa amb un fenotip tumoral agressiu i una prognosi poc favorable.[281] S'utilitza amb freqüència en neuropatologia per estudiar malalties neurodegeneratives.[282][283]
  • p120 catenina: Diferenciació entre carcinoma lobular i ductal de mama i diagnòstic del carcinoma lobular metastàtic de dit origen.[284]
  • Sinaptofisina: Glicoproteïna vesicular sinàptica de membrana molt ubiqua. Marcador immunohistoquímic d'ús habitual en teixits neuroendocrins i neurals per identificar un ampli ventall de neoplàsies, entre elles: neuroblastoma, retinoblastoma, feocromocitoma, tumors carcinoides, carcinoma de cèl·lules petites, medul·loblastoma. Per regla general s'utilitza conjuntament amb la cromogranina A.[285]
  • STAT-6 (signal transducer and activator of transcription 6): Membre de la família de les proteïnes transmissores de senyals i activadores de la transcripció considerat un marcador nuclear altament específic per distingir els tumors fibrosos solitaris de tumors morfològicament similars, tot i que pot expressar-se feblement en algunes altres neoplàsies d'estirp mesenquimàtica.[286]
  • SV-40 (simian virus 40): Antigen que permet identificar una oncoproteïna expressada per un dels virus de la família Polyomaviridae, el SV-40, la qual —a banda que aquest virus sigui un patogen oportunista en simis i humans— està implicada en la gènesi tumoral, ja que altera les funcions de la proteïna supressora tumoral p53.[287]
  • T311 (tirosinasa): Indispensable en el diagnòstic i diferenciació de neoplàsies melanocítiques.[288][289]
  • TLE-1 (transducin-like enhancer of split 1):[290] Marcador dels sarcomes sinovials.[291]
  • Tenascina C: Glicoproteïna sintetitzada pels fibroblasts que s'expressa normalment durant l'embriogènesi, la reparació tissular, el creixement o la inflamació. En les neoplàsies la seva expressió/sobreexpressió immunohistoquímica es correlaciona amb una conducta tumoral agressiva i és un signe de mal pronòstic.[292][293][294]
  • Tenascina X: Marcador diagnòstic del mesotelioma maligne, particularment valuós en la diagnosi diferencial de càncers que afecten les cavitats seroses.[295]
  • Tenascina W: Atès que és una proteïna que promou la migració cel·lular i que s'expressa en neoplàsies de mama de baix grau, es considera un marcador immunohistoquímic precoç de l'activació tumoral de l'estroma, fenomen que indica un probable procés transicional de les mateixes cap a un grau de major capacitat invasiva.[296] És també un molt bon marcador de l'angiogènesi gliomatosa.[297]
  • TTF-1: Proteïna nuclear de 38 KDa, membre de la família NKx-2 de proteïnes d'unió a l'ADN,[298] i marcador altament específic per determinar l'origen de molts tumors primaris.[299]
  • TUBB3 (β-tubulina tipus 3):[300] Proteïna que forma part dels microtúbuls cel·lulars i que té una alta expressió en diferents càncers de gran agressivitat, entre ells els adenocarcinomes esofàgics.[301]
  • Vimentina: Durant molts anys es va pensar que aquesta proteïna només s'expressava en les cèl·lules mesenquimàtiques, i es considerava un marcador immunohistoquímic específic dels sarcomes. Avui dia se sap que, a banda d'aquests tumors, també presenta positivitat en diferents tipus de carcinomes, com ara les neoplàsies papil·lars sòlides de pàncrees, algunes neoplàsies del còrtex adrenal o determinats melanomes.[302]
  • Ubiqüitina: La ubiqüitina és una petita proteïna reguladora (8,6 KDa) que està present a la majoria dels teixits dels organismes eucariotes, és a dir, pràcticament es troba a tot arreu. Les acumulacions intracel·lulars d'aquesta proteïna són indicatives d'un procés patològic i reben el nom genèric de cossos d'inclusió. Els procediments immunohistoquímics fan possible, per exemple, identificar la ubiqüitina a les inclusions característiques de diverses malalties neurodegeneratives.[303] La seva positivitat immunohistoquímica també facilita la diferenciació histopatològica de certes neoplàsies.[304]
  • Vitronectina:[305] Marcador que es fa servir, a més d'altres, per avaluar el comportament d'alguns tumors de cèl·lules gegants d'os (com ara certs osteosarcomes)[306] i teixits tous i la capacitat de migració dels astrocitomes.[307] La seva sobreexpressió en els neuroblastomes implica un pronòstic desfavorable.[308]
  • WT-1:[309] Proteïna especialment útil en el diagnòstic del tumor de Wilms (nefroblastoma)[310][311] i altres tumors renals pediàtrics.[312] La seva sobrexpressió s'associa també amb un alt grau d'agressivitat en diversos càncers no renals, com ara el carcinoma serós d'ovari.[313]

Referències

modifica
  1. ↑ Ilczuk, T; Wasiutynski, A; Wilczek, E; Gornicka, B «Possible role of complement factors and their inhibitors in the myocardial infarction: an immunohistochemical study» (en anglès). Cent Eur J Immunol, 2014; 39 (2), pp: 253-259. DOI: 10.5114/ceji.2014.43731. PMC: 4440022. PMID: 26155132 [Consulta: 4 desembre 2015].
  2. ↑ Ramos-Vara, JA «Technical Aspects of Immunohistochemistry» (en anglès). Vet Pathol, 42, 4, 2005 Jul, pp: 405–426. ISSN 0300-9858. DOI: 10.1354/vp.42-4-405. PMID: 16006601.
  3. ↑ von Schoenfeld, A; Bronsert, P; Poc, M; Fuller, A; Filby, A; Kraft, S; Kurowski, K; Sörensen, K; Huber, J; et al «Multiple Immunostainings with Different Epitope Retrievals-The FOLGAS Protocol» (en anglès). Int J Mol Sci, 2021 Des 25; 23 (1), pp: 223. DOI: 10.3390/ijms23010223. PMC: 8745613. PMID: 35008649 [Consulta: 3 juny 2023].
  4. ↑ Korsnes Ervik, I «Immunohistochemistry - principles and methods. A literature study combined with practical experiments -Tesi doctoral-» (en anglès). The Arctic University of Norway, 2016 Maig 31; MED-3950, pàgs: 36 [Consulta: 5 desembre 2018].
  5. ↑ Alexandris, A; Liu, AK; et al «Differential expression of galanin in the cholinergic basal forebrain of patients with Lewy body disorders» (en anglès). Acta Neuropathol Commun, 2015 Des 1; 3 (1), pp: 77. ISSN 2051-5960. DOI: 10.1186/s40478-015-0249-4. PMID: 26621352 [Consulta: 6 desembre 2015].
  6. ↑ Nambiar, S; Haragannavar, VC; Augustine, D; Sowmya, S; et al «Immunohistochemistry: A Brief Review» (en anglès). JDOR, 2016 Ag; 12 (2), pp: 25-29. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2019. ISSN: 2278-2494 [Consulta: 5 desembre 2019].
  7. ↑ Zeestraten, EC; Benard, A; Reimers, MS;; Schouten, PC; et al «The prognostic value of the apoptosis pathway in colorectal cancer: a review of the literature on biomarkers identified by immunohistochemistry» (en anglès). Biomark Cancer, 2013 Jul 4; 5, pp: 13-29. DOI: 10.4137/BIC.S11475. PMC: 3791955. PMID: 24179395 [Consulta: 6 desembre 2015].
  8. ↑ Kampf, C; Olsson, I; Ryberg, U; Sjöstedt, E; Pontén, F «Production of tissue microarrays, immunohistochemistry staining and digitalization within the human protein atlas» (en anglès). J Vis Exp, 2012 Maig 31; (63), pii: 3620. DOI: 10.3791/3620. PMC: 3468196. PMID: 22688270 [Consulta: 23 desembre 2019].
  9. ↑ Grundmann, K. «Emil von Behring: The Founder of Serum Therapy» (en anglés). NobelPrize.org, 2001; Des 3. [Consulta: 8 març 2021].
  10. ↑ ALS «Precipitation Reactions» (en anglès). Bio.libretexts.org, 2019 Set 25; 12.2D (rev), pàgs: 2 [Consulta: 17 febrer 2020].
  11. ↑ Van Epps, HL «Michael Heidelberger and the demystification of antibodies» (en anglès). J Exp Med, 2006 Gen 23; 203 (1), pp: 5. DOI: 10.1084/jem.2031fta. PMC: 2118068. PMID: 16523537 [Consulta: 8 desembre 2018].
  12. ↑ McDevitt, H O «Albert Hewett Coons (1912—1978), A Biographical Memoir» (en anglès). National Academy of Sciences. National Academies Press, 1996, pàgs: 13 [Consulta: 8 desembre 2018].
  13. ↑ Childs, GV «History of Immunohistochemistry» (en anglès). A: Pathobiology of Human Disease: A Dynamic Encyclopedia of Disease Mechanisms (McManus LM, Mitchell RN; Eds.) Part III, Elsevier Science Publishers, 2014; Ag, pp: 3775-3796. ISBN 978-0-12-386457-4. DOI: 10.1016/B978-0-12-386456-7.07401-3 [Consulta: 8 desembre 2018].
  14. ↑ Odell, ID; Cook, D «Immunofluorescence techniques» (en anglès). J Invest Dermatol, 2013 Gen; 133 (1), pp: e4. DOI: 10.1038/jid.2012.455. ISSN: 1523-1747. PMID: 23299451 [Consulta: 22 febrer 2020].
  15. ↑ Eyzaguirre, E; Haque, AK «Application of immunohistochemistry to infections» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2008 Mar; 132 (3), pp: 424-431. DOI: 10.5858/2008-132-424-AOITI. ISSN: 1543-2165. PMID: 18318584 [Consulta: 3 juny 2023].
  16. ↑ Mason, DY; Sammons, R «Alkaline phosphatase and peroxidase for double immunoenzymatic labelling of cellular constituents» (en anglès). J Clin Pathol, 1978 Maig; 31 (5), pp: 454-460. DOI: 10.1136/jcp.31.5.454. PMC: 1145303. PMID: 77279 [Consulta: 5 desembre 2019].
  17. ↑ Ramos-Vara, JA; Miller, MA «When Tissue Antigens and Antibodies Get Along: Revisiting the Technical Aspects of Immunohistochemistry—The Red, Brown, and Blue Technique» (en anglès). Vet Pathol, 2014 Gen; 51 (1), pp: 42-87. DOI: 10.1177/0300985813505879. ISSN: 1544-2217. PMID: 24129895 [Consulta: 23 abril 2018].
  18. ↑ TERMCAT «Grups de diferenciació». Diccionari d'Immunologia en línia, 2015; Edició ampliada, págs: 9 [Consulta: 8 agost 2020].
  19. ↑ SinoBiological «Human Leukocyte Differentiation Antigen workshop I/HLDA1» (en anglès). Research Topics, CD Antigens, 2015 (rev), págs: 4 [Consulta: 8 agost 2020].
  20. ↑ Cruse, J; Lewis, R; Wang, H (Eds.) «Cluster of Differentiation CD Antigens» (en anglès). A: Immunology Guidebook, Chapter 3. Elsevier, 2004 Ag 5; First Edition, pp: 47–124. ISBN 978-0-08-047842-5. DOI: 10.1016/B978-012198382-6/50027-3. PMC: 7158181 [Consulta: 11 juny 2023].
  21. ↑ «Immunology Proteins, CD Nomenclature» (en anglés). Creativebiomart.net, 2020; Ag 13 (rev). [Consulta: 15 agost 2020].
  22. ↑ UniProt «Human cell differentiation molecules: CD nomenclature and list of entries» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020; Juny 17 (rev), pàgs: 160 [Consulta: 8 agost 2020].
  23. ↑ Prichard, JW «Overview of automated immunohistochemistry» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2014 Des; 138 (12), pp: 1578-1582. ISSN 1543-2165. DOI: 10.5858/arpa.2014-0083-RA. PMID: 25427039 [Consulta: 5 desembre 2019].
  24. ↑ Rasmussen, OF «Automation in IHC» (en anglès). A: The Educational Guidebook: IHC Staining Methods (Taylor, CR; Ed.) Chap. 9, Part II. Dako Denmark A/S, 2013 Des; Sixth Edition, pp: 110-121 [Consulta: 20 març 2019].
  25. ↑ Matkowskyj, KA; Schonfeld, D; Benya, RV «Quantitative immunohistochemistry by measuring cumulative signal strength using commercially available software photoshop and matlab» (en anglès). J Histochem Cytochem, 2000 Feb; 48 (2), pp: 303-312. ISSN 0022-1554. DOI: 10.1177/002215540004800216. PMID: 10639497 [Consulta: 20 març 2019].
  26. ↑ Di Cataldo, S; Ficarra, E; Macii, E «Computer-aided techniques for chromogenic immunohistochemistry: status and directions» (en anglès). Comput Biol Med, 2012 Oct; 42 (10), pp: 1012-1025. ISSN 0010-4825. DOI: 10.1016/j.compbiomed.2012.08.004. PMID: 22980752 [Consulta: 30 desembre 2019].
  27. ↑ McCourt, CM; Boyle, D; James, J; Salto-Tellez, M «Immunohistochemistry in the era of personalised medicine» (en anglès). J Clin Pathol, 2013 Gen; 66 (1), pp: 58-61. ISSN 0021-9746. DOI: 10.1136/jclinpath-2012-201140. PMID: 23002284 [Consulta: 6 novembre 2018].
  28. ↑ Sheffield, BS «Immunohistochemistry as a Practical Tool in Molecular Pathology» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2016 Ag; 140 (8), pp: 766-769. DOI: 10.5858/arpa.2015-0453-RA. ISSN: 1543-2165. PMID: 27472235 [Consulta: 22 febrer 2020].
  29. ↑ Schacht, V; Kern, JS «Basics of immunohistochemistry» (en anglès). J Invest Dermatol, 2015 Mar; 135 (3), pp: 1-4. DOI: 10.1038/jid.2014.541. ISSN: 1523-1747. PMID: 25666678 [Consulta: 22 febrer 2020].
  30. ↑ Johnson, M «FITC/Fluorescein» (en anglès). Mather Methods, 2011; 1 (overview 2015-09-03), pp: 189. DOI: 10.13070/mm.en.1.189. ISSN: 2329-5139 [Consulta: 6 desembre 2015].
  31. ↑ Hunter, F; Xie, J; Trimble, C; Bur, M; Li, KCP «Rhodamine-RCA in vivo labeling guided laser capture microdissection of cancer functional angiogenic vessels in a murine squamous cell carcinoma mouse model» (en anglès). Mol Cancer, 2006 Feb 3; 5, pp: 5. DOI: 10.1186/1476-4598-5-5. PMC: 1420324. PMID: 16457726 [Consulta: 6 desembre 2015].
  32. ↑ Bennet, P; Wilson, M «Immunohistochemistry – direct, indirect and sandwiches» (en anglès). The Agar Scientific Website, Agar Scientific Ltd, 2015; Gen 5, pàgs:. Arxivat de l'original el 16 de novembre 2018 [Consulta: 15 novembre 2018].
  33. ↑ Aman W, Thoma K; ICH «ICH guideline for photostability testing: aspects and directions for use» (en anglès). Pharmazie, 2003 Des; 58 (12), pàgs: 877-880. ISSN 0031-7144. PMID: 14703965 [Consulta: 17 febrer 2020].
  34. ↑ Bussolati, G; Leonardo, E «Technical pitfalls potentially affecting diagnoses in immunohistochemistry» (en anglès). J Clin Pathol, 2008 Nov; 61 (11), pp: 1184-1192. ISSN 0021-9746. DOI: 10.1136/jcp.2007.047720. PMID: 18326011 [Consulta: 8 març 2020].
  35. ↑ Vaquero, M «Manual de Calidad de Inmunohistoquímica en Anatomia Patológica» (en castellà). Hospital Donostia. Osakidetza, 2007, pàgs: 34 [Consulta: 26 abril 2018].
  36. ↑ Libard, S; Cerjan, D; Alafuzoff, I «Characteristics of the tissue section that influence the staining outcome in immunohistochemistry» (en anglès). Histochem Cell Biol, 2019 Gen; 151 (1), pp: 91-96. DOI: 10.1007/s00418-018-1742-1. PMC: 6328518. PMID: 30357509 [Consulta: 1r febrer 2018].
  37. ↑ Nakagawa, T; Ohnishi, K; Kosaki, Y; Saito, Y; et al «Optimum immunohistochemical procedures for analysis of macrophages in human and mouse formalin fixed paraffin-embedded tissue samples» (en anglès). J Clin Exp Hematop, 2017; 57 (1), pp: 31-36. DOI: 10.3960/jslrt.17017. ISSN: 1880-9952. PMID: 28679964 [Consulta: 29 abril 2019].
  38. ↑ Gown, AM «Diagnostic Immunohistochemistry: What Can Go Wrong and How to Prevent It» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2016 Set; 140 (9), pp: 893-898. DOI: 10.5858/arpa.2016-0119-RA. ISSN: 1543-2165. PMID: 27575264 [Consulta: 17 juny 2018].
  39. ↑ Radulescu, RT; Boenisch, T «Blocking endogenous peroxidases: a cautionary note for immunohistochemistry» (en anglès). J Cell Mol Med, 2007 Nov-Des; 11 (6), pp: 1419. DOI: 10.1111/j.1582-4934.2007.00185.x. PMC: 4401301. PMID: 18053079 [Consulta: 17 juny 2018].
  40. ↑ Miller, RT «True Positive vs. False Positive Staining» (en anglès). ProPath, 2001; Des, pàgs: 2. Arxivat de l'original el 25 de gener 2021 [Consulta: 14 gener 2020].
  41. ↑ Buesa, RJ «Quantifying Quality: A Review and Scale Proposal» (en anglès). Journal of Histotechnology, 2005; 28 (82), pp: 89-97. DOI: 10.1179/his.2005.28.2.89. ISSN: 0147-8885 [Consulta: 23 febrer 2018].
  42. ↑ Gown, AM «Immunohistochemistry: The Complexity of the Simple» (en anglès). Journal of Histotechnology, 1999 Set; 22 (3), pp: 161. DOI: 10.1179/his.1999.22.3.161. ISSN: 2046-0236 [Consulta: 23 abril 2018].
  43. ↑ Swanson, PE «HIERanarchy: The State of the Art in Immunohistochemistry» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1997 Feb; 107 (2), pp: 139-140. ISSN 1943-7722. DOI: 10.1093/ajcp/107.2.139. PMID: 9024061 [Consulta: 23 abril 2018].
  44. ↑ Gattoretti, G «Immunohistochemistry Double Staining Protocol» (en anglès). Protocol Database. IHC World, 2011, pàgs: 4 [Consulta: 8 novembre 2018].
  45. ↑ Krenacs, T; Krenacs, L; Raffeld, M «Multiple antigen immunostaining procedures» (en anglès). Methods Mol Biol, 2010; 588, pp: 281-300. ISSN 1064-3745. DOI: 10.1007/978-1-59745-324-0_28. PMID: 20012839 [Consulta: 8 novembre 2018].
  46. ↑ Tomono, A; Itoh, T; Yanagita, E; Imagawa, N; Kakeji, Y «Cell cycle kinetic analysis of colorectal neoplasms using a new automated immunohistochemistry-based cell cycle detection method» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2015 Gen; 94 (4), pp: e501. DOI: 10.1097/MD.0000000000000501. PMC: 4602971. PMID: 25634203 [Consulta: 8 novembre 2018].
  47. ↑ Kabiraj, A; Gupta, J; Khaitan, T; Bhattacharya, PT «Principle and techniques of immunohistochemistry – a review» (en anglès). Int J Biol Med Res, 2015 Gen; 6 (3), pp: 5204-5210. ISSN 0976-6685 [Consulta: 11 juny 2023].
  48. ↑ Liu, H; Shi, J; Anandan, V; Wang, HL; et al «Reevaluation and Identification of the Best Immunohistochemical Panel (pVHL, Maspin, S100P, IMP-3) for Ductal Adenocarcinoma of the Pancreas» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2012 Jun; 136 (6), pp: 601-609. DOI: 10.5858/arpa.2011-0326-OA. ISSN: 1543-2165. PMID: 22646265 [Consulta: 8 desembre 2018].
  49. ↑ Varadhachary, GR «Carcinoma of unknown primary origin» (en anglès). Gastrointest Cancer Res, 2007 Nov; 1 (6), pp: 229-235. ISSN: 1934-7820. PMC: 2631214. PMID: 19262901 [Consulta: 12 gener 2019].
  50. ↑ Parham, DM «Immunohistochemical Markers of Soft Tissue Tumors: Pathologic Diagnosis, Genetic Contributions, and Therapeutic Options» (en anglès). Anal Chem Insights, 2015 Oct 29; 10 (Supl 1), pp: 1-10. DOI: 10.4137/ACI.S32730. PMC: 4627416. PMID: 26549970 [Consulta: 12 gener 2019].
  51. ↑ Matos, LL; Trufelli, DC; de Matos, MG; da Silva Pinhal, MA «Immunohistochemistry as an Important Tool in Biomarkers Detection and Clinical Practice» (en anglès). Biomark Insights, 2010 Feb 9; 5, pp: 9-20. DOI: 10.4137/bmi.s2185. PMC: 2832341. PMID: 20212918 [Consulta: 7 gener 2020].
  52. ↑ Rizzardi AE, Johnson AT, Vogel RI, Pambuccian SE, et al «Quantitative comparison of immunohistochemical staining measured by digital image analysis versus pathologist visual scoring» (en anglès). Diagn Pathol, 2012 Jun 20; 7, pp: 42. DOI: 10.1186/1746-1596-7-42. PMC: 3379953. PMID: 22515559 [Consulta: 5 desembre 2019].
  53. ↑ Laurinavicius A, Plancoulaine B, Herlin P, Laurinaviciene A «Comprehensive Immunohistochemistry: Digital, Analytical and Integrated» (en anglès). Pathobiology, 2016; 83 (2-3), pp: 156-163. DOI: 10.1159/000442389. ISSN: 1423-0291. PMID: 27101138 [Consulta: 28 desembre 2018].
  54. ↑ Jambhekar, NA; Chaturvedi, AC; Madur, BP «Immunohistochemistry in surgical pathology practice: a current perspective of a simple, powerful, yet complex, tool» (en anglès). Indian J Pathol Microbiol, 2008 Gen-Mar; 51 (1), pp: 2-11. ISSN 0974-5130. DOI: 10.4103/0377-4929.40382. PMID: 18417841 [Consulta: 2 abril 2021].
  55. ↑ Idikio, HA «Immunohistochemistry in diagnostic surgical pathology: contributions of protein life-cycle, use of evidence-based methods and data normalization on interpretation of immunohistochemical stains» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2009 Nov 25; 3 (2), pp: 169-176. ISSN: 1936-2625. PMC: 2809997. PMID: 20126585 [Consulta: 7 gener 2020].
  56. ↑ Buza, N; Hui, P «Immunohistochemistry in Gynecologic Pathology: An Example-Based Practical Update» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2017 Ag; 141 (8), pp: 1052-1071. ISSN 1543-2165. DOI: 10.5858/arpa.2016-0541-RA. PMID: 28745567 [Consulta: 3 abril 2021].
  57. ↑ Jaiswal, S «Role of immunohistochemistry in the diagnosis of central nervous system tumors» (en anglès). Neurol India, 2016 Maig-Jun; 64 (3), pp: 502-512. ISSN 0028-3886. DOI: 10.4103/0028-3886.181547. PMID: 27147160 [Consulta: 3 abril 2021].
  58. ↑ Bishop, PW «An immunohistochemical vade mecum» (en anglès). e-immunohistochemistry.info, 2012; Oct, pàgs: 520 [Consulta: 16 febrer 2018].
  59. ↑ Chretien MF, Pouplard-Barthelaix A, Dubois MP, Simard C, Rèbel A «Somatostatin and adrenocorticotrophic hormone like immunoreactivity in small cell carcinoma of the lung» (en anglès). J Clin Pathol, 1986 Abr; 39 (4), pp: 418-422. ISSN: 1472-4146. PMC: 499838. PMID: 2871048 [Consulta: 17 febrer 2018].
  60. ↑ UniProt «Alpha-actinin-4» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Nov 13; O43707 -ACTN4_HUMAN- (rev), pàgs: 26 [Consulta: 13 desembre 2019].
  61. ↑ Yamamoto S, Tsuda H, Honda K, Kita T, et al «Actinin-4 expression in ovarian cancer: a novel prognostic indicator independent of clinical stage and histological type» (en anglès). Mod Pathol, 2007 Des; 20 (12), pp: 1278-1285. DOI: 10.1038/modpathol.3800966. ISSN: 1530-0285. PMID: 17873890 [Consulta: 17 febrer 2018].
  62. ↑ UniProt «Alpha-fetoprotein» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; P02771 -FETA_HUMAN- (rev), pàgs: 14 [Consulta: 21 desembre 2019].
  63. ↑ Naz, Z; Usman, S; Ahmed, S; Bashir, H; et al «Alpha-fetoprotein: A fabulous biomarker in hepatocellular, gastric and rectal cancer diagnosis» (en anglès). Biomedical Research, 2018 Gen; 29 (12), pp: 2478-2483. DOI: 10.4066/biomedicalresearch.29-17-1550. ISSN: 0970-938X [Consulta: 8 desembre 2019].
  64. ↑ Pernick, N «Inhibin A» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2019; Mar 28 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 9 febrer 2019].
  65. ↑ Schraith DF, Hahm GK, Niemann TH, DeYoung BR «Alpha-inhibin immunoreactivity in soft-tissue neoplasia» (en anglès). Mod Pathol, 2003 Des; 16 (12), pp: 1205-1209. DOI: 10.1097/01.MP.0000095647.58306.DB. ISSN: 1530-0285. PMID: 14681320 [Consulta: 1r desembre 2018].
  66. ↑ UniProt «Alpha-methylacyl-CoA racemase» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Oct 16; Q9UHK6 -AMACR_HUMAN- (rev), pàgs: 19 [Consulta: 14 desembre 2019].
  67. ↑ Iczkowski, K «CK903/cytokeratin 34βE12/high molecular weight cytokeratin» (en anglès). Immunohistochemistry. PathologyOutlines, 2016, Ag 15 (rev), pàgs: 2. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2019 [Consulta: 15 abril 2019].
  68. ↑ Kumaresan K, Kakkar N, Verma A, Mandal AK, et al «Diagnostic utility of α-methylacyl CoA racemase (P504S) & HMWCK in morphologically difficult prostate càncer» (en anglès). Diagn Pathol, 2010 Des 22; 5, pp: 83. DOI: 10.1186/1746-1596-5-83. ISSN: 1746-1596. PMID: 21176184 [Consulta: 15 abril 2018].
  69. ↑ Mayes DC, Patterson JW, Ramnani DM, Mills SE «α-Methylacyl Coenzyme A Racemase Is Immunoreactive in Extramammary Paget Disease» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2007 Abr; 127 (4), pp: 567-571. ISSN 0002-9173. DOI: 10.1309/FY8CK97FDMPL446G. PMID: 17369131 [Consulta: 8 abril 2019].
  70. ↑ Miller, RT «Annexin A1: A New Marker for Hairy Cell Leukemia» (en anglès). ProPath, 2005; Nov, pàgs: 2. Arxivat de l'original el 25 de gener 2021 [Consulta: 16 febrer 2018].
  71. ↑ Olsson AY, Bjartell A, Lilja H, Lundwall A «Expression of prostate-specific antigen (PSA) and human glandular kallikrein 2 (hK2) in ileum and other extraprostatic tissues» (en anglès). Int J Cancer, 2005 Gen 10; 113 (2), pp: 290-297. DOI: 10.1002/ijc.20605. ISSN: 1097-0215. PMID: 15389512 [Consulta: 17 febrer 2018].
  72. ↑ UniProt «Arginase-1» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; P05089 -ARGI1_HUMAN- (rev), pàgs: 19 [Consulta: 17 febrer 2019].
  73. ↑ McKnight R, Nassar A, Cohen C, Siddiqui MT «Arginase-1: a novel immunohistochemical marker of hepatocellular differentiation in fine needle aspiration cytology» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2012 Ag 25; 120 (4), pp: 223-229. DOI: 10.1002/cncy.21184. ISSN: 1934-662X. PMID: 22298472 [Consulta: 9 novembre 2018].
  74. ↑ Cherng, S; Young, J; Ma, H «Alpha-smooth muscle actin (α-SMA)» (en anglès). J Am Sci, 2008 Gen; 4 (4), pp: 7-9. ISSN 1545-1003 [Consulta: 30 gener 2020].
  75. ↑ IHC World «Alpha-Smooth Muscle Actin Antibody Staining Protocol for Immunohistochemistry» (en anglès). Protocol Database. Immunohistochemical World, LLC, 2011, pàgs: 3. Arxivat de l'original el 29 de maig 2019 [Consulta: 22 abril 2019].
  76. ↑ Mudaliar U, Tamgadge A, Tamgadge S, Pereira T, et al «Immunohistochemical Expression of Myofibroblasts Using Alpha-smooth Muscle Actin (SMA) to Assess the Aggressive Potential of Various Clinical Subtypes of Ameloblastoma» (en anglès). J Microsc Ultrastruct, 2019 Jul-Set; 7 (3), pp: 130-135. DOI: 10.4103/JMAU.JMAU_10_19. PMC: 6753696. PMID: 31548924 [Consulta: 30 gener 2020].
  77. ↑ Bishop, PW «AUA1» (en anglès). Antigens. e-immunohistochemistry.info, 2006; Maig, pàgs: 2 [Consulta: 2 març 2020].
  78. ↑ Kocjan G, Sweeney E, Miller KD, Bobrow L «AUA1: new immunocytochemical marker for detecting epithelial cells in body cavity fluids» (en anglès). J Clin Pathol, 1992 Abr; 45 (4), pp: 358-359. ISSN: 1472-4146. PMC: 495282. PMID: 1577978 [Consulta: 17 febrer 2018].
  79. ↑ The Human Protein Atlas «BAP1» (en anglès). Protein Summary, 2020 Mar 3; v19.3 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 17 octubre 2020].
  80. ↑ Righi, L; Duregon, E; Vatrano, S; Izzo, S; et al «BRCA1-Associated Protein 1 (BAP1) Immunohistochemical Expression as a Diagnostic Tool in Malignant Pleural Mesothelioma Classification: A Large Retrospective Study» (en anglès). J Thorac Oncol, 2016 Nov; 11 (11), pp: 2006-2017. DOI: 10.1016/j.jtho.2016.06.020. ISSN: 1556-1380. PMID: 27422796 [Consulta: 17 octubre 2018].
  81. ↑ Bradish, J «BAP1» (en anglès). Molecular Pathology. PathologyOutlines, 2020; Set 2 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 17 octubre 2018].
  82. ↑ Loy TS, Chapman RK, Diaz-Arias AA, Bulatao IS, Bickel JT «Distribution of BCA-225 in adenocarcinomas. An immunohistochemical study of 446 cases» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1991 Set; 96 (3), pp: 326-329. DOI: 10.1093/ajcp/96.3.326. ISSN: 0002-9173. PMID: 1877528 [Consulta: 19 març 2018].
  83. ↑ Ansai S, Hozumi Y, Kondo S «An immunohistochemical study of BCA-225 in various skin cancers» (en anglès). J Dermatol, 1994 Gen; 21 (1), pp: 20-24. ISSN 0385-2407. DOI: 10.1111/j.1346-8138.1994.tb01404.x. PMID: 8157817 [Consulta: 2 març 2020].
  84. ↑ Gene Database «BCL10 B cell CLL/lymphoma 10 [Homo sapiens (human)]» (en anglès). National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Mar 28; ID 8915 (rev), pàgs: 12. PMID: 24309898 [Consulta: 29 març 2018].
  85. ↑ Liu H, Ye H, Dogan A, Ranaldi R, et al «T(11;18)(q21;q21) is associated with advanced mucosa-associated lymphoid tissue lymphoma that expresses nuclear BCL10» (en anglès). Blood, 2001 Ag 15; 98 (4), pp: 1182-1187. DOI: 10.1182/blood.V98.4.1182. ISSN: 1528-0020. PMID: 11493468 [Consulta: 29 març 2018].
  86. ↑ Ordóñez, NG «The diagnostic utility of immunohistochemistry and electron microscopy in distinguishing between peritoneal mesotheliomas and serous carcinomas: a comparative study» (en anglès). Mod Pathol, 2006 Gen; 19 (1), pp: 34-48. DOI: 10.1038/modpathol.3800471. ISSN: 1530-0285. PMID: 16056246 [Consulta: 29 març 2018].
  87. ↑ Kwon JH, Jeong BK, Yoon YS, Yu CS, Kim J «Utility of BRAF VE1 Immunostaining as a Screening Tool for Colorectal Cancer Harboring BRAF V600E Mutation» (en anglès). J Pathol Transl Med, 2018; Mar 29 (Epub AoE), pàgs: 20. DOI: 10.4132/jptm.2018.03.28. ISSN: 2383-7845. PMID: 29590746 [Consulta: 5 maig 2018].
  88. ↑ Dvorak, K; Higgins, A; Palting, J; Cohen, M; Brunhoeber, P «Immunohistochemistry with Anti-BRAF V600E (VE1) Mouse Monoclonal Antibody is a Sensitive Method for Detection of the BRAF V600E Mutation in Colon Cancer: Evaluation of 120 Cases with and without KRAS Mutation and Literature Review» (en anglès). Pathol Oncol Res, 2019 Gen; 25 (1), pp: 349-359. DOI: 10.1007/s12253-017-0344-x. PMC: 6330560. PMID: 29127628 [Consulta: 17 octubre 2020].
  89. ↑ Rahirant, S; Garavito, Z; Hurtado, H «Técnica inmunocitoquimica para evaluar la proliferación de células en cultivo por la incorporación de bromodeoxiuridina» (en castellà). Biomédica, 2000 Jun, 20 (2), pp: 144-150. ISSN 0120-4157 [Consulta: 16 febrer 2018].
  90. ↑ Genega EM, Ghebremichael M, Najarian R, Fu Y, et al «Carbonic anhydrase IX expression in renal neoplasms: correlation with tumor type and grade» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2010 Des; 134 (6), pp: 873-879. DOI: 10.1309/AJCPPPR57HNJMSLZ. PMC: 3778911. PMID: 21088149 [Consulta: 3 novembre 2018].
  91. ↑ Gene «MUC16 mucin 16, cell surface associated [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Full Report, 2020; Ag 1, ID 94025 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 6 agost 2020].
  92. ↑ Pernick, N «CA-125» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2018; Oct 10 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 11 febrer 2019].
  93. ↑ UniProt «Cadherin-1» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Oct 16; P12830 -CADH1_HUMAN- (rev), pàgs: 24 [Consulta: 14 desembre 2019].
  94. ↑ Liu JB, Feng CY, Deng M, Ge DF, et al «E-cadherin expression phenotypes associated with molecular subtypes in invasive non-lobular breast cancer: evidence from a retrospective study and meta-analysis» (en anglès). World J Surg Oncol, 2017 Ag 1; 15 (1), pp: 139. DOI: 10.1186/s12957-017-1210-8. PMC: 5539617. PMID: 28764784 [Consulta: 20 maig 2018].
  95. ↑ Stein H, Bob R, Dürkop H, Erck C, et al «A new monoclonal antibody (CAL2) detects calreticulin mutations in formalin-fixed and paraffin-embedded bone marrow biopsies» (en anglès). Leukemia, 2016 Gen; 30 (1), pp: 131-135. DOI: 10.1038/leu.2015. PMC: 4705422. PMID: 26202929 [Consulta: 30 maig 2018].
  96. ↑ Cavalloni C, Rumi E, Ferretti VV, Pietra D, et al «Sequential evaluation of CALR mutant burden in patients with myeloproliferative neoplasms» (en anglès). Oncotarget, 2017 Maig 16; 8 (20), pp: 33416-33421. DOI: 10.18632/oncotarget.16797. PMC: 5464878. PMID: 28422716 [Consulta: 30 maig 2018].
  97. ↑ UniProt «Caspase-3» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; P42574 -CASP3_HUMAN- (rev), pàgs: 21 [Consulta: 22 desembre 2019].
  98. ↑ Dukers DF, Meijer CJ, ten Berge RL, Vos W, et al «High numbers of active caspase 3–positive Reed-Sternberg cells in pretreatment biopsy specimens of patients with Hodgkin disease predict favorable clinical outcome» (en anglès). Blood, 2002 Jul 1; 100 (1), pp: 36-42. ISSN: 0006-4971. PMID: 12070005 [Consulta: 19 febrer 2018].
  99. ↑ Zheng G, Martignoni G, Antonescu C, Montgomery E, et al «A broad survey of cathepsin K immunoreactivity in human neoplasms» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2013 Feb; 139 (2), pp: 151-159. DOI: 10.1309/AJCPDTRTO2Z4UEXD. PMC: 3957187. PMID: 23355199 [Consulta: 31 març 2018].
  100. ↑ Rao Q, Wang Y, Xia QY, Shi SS, et al «Cathepsin K in the immunohistochemical diagnosis of melanocytic lesions» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2014 Feb 15; 7 (3), pp: 1132-1139. ISSN: 1936-2625. PMC: 3971318. PMID: 24696729 [Consulta: 14 desembre 2019].
  101. ↑ Gerlini G, Hefti HP, Kleinhans M, Nickoloff BJ, et al «Cd1d is expressed on dermal dendritic cells and monocyte-derived dendritic cells» (en anglès). J Invest Dermatol, 2001 Set; 117 (3), pp: 576-582. DOI: 10.1046/j.0022-202x.2001.01458.x. ISSN: 1523-1747. PMID: 11564162 [Consulta: 30 abril 2019].
  102. ↑ Chong TW, Goh FY, Sim MY, Huang HH, et al «CD1d expression in renal cell carcinoma is associated with higher relapse rates, poorer cancer-specific and overall survival» (en anglès). J Clin Pathol, 2015 Mar; 68 (3), pp: 200-205. DOI: 10.1136/jclinpath-2014-202735. PMC: 4345982. PMID: 25477528 [Consulta: 30 abril 2019].
  103. ↑ Pernick, N «CD2» (en anglès). CD Markers. PathologyOutlines, 2020; Oct 1 (rev), pàgs:. Arxivat de l'original el 21 de gener 2021 [Consulta: 3 març 2021].
  104. ↑ Ciccia F, Ferrante A, Guggino, G, Cavazza A, et al «CD3 immunohistochemistry is helpful in the diagnosis of giant cell arteritis» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2018 Ag 1; 57 (8), pp: 1377–1380. DOI: 10.1093/rheumatology/key106. ISSN: 1462-0332. PMID: 29697809 [Consulta: 21 abril 2021].
  105. ↑ Mubarak, A; Wolters, VM; Houwen, RHJ; ten Kate, FJW «Immunohistochemical CD3 staining detects additional patients with celiac disease» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Jun 28; 21 (24), pp: 7553-7557. DOI: 10.3748/wjg.v21.i24.7553. PMC: 4481451. PMID: 26140002 [Consulta: 21 abril 2021].
  106. ↑ Pernick, N «CD7» (en anglès). CD Markers. PathologyOutlines, 2016; Gen 5 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 8 abril 2018].
  107. ↑ Martignoni G, Pea M, Brunelli M, Chilosi M, et al «CD10 is expressed in a subset of chromophobe renal cell carcinomes» (en anglès). Mod Pathol, 2004 Des; 17 (12), pp: 1455-1463. DOI: 10.1038/modpathol.3800236. ISSN: 1530-0285. PMID: 15286660 [Consulta: 17 febrer 2018].
  108. ↑ McGowan, P; Nelles, N; Wimmer, J; Williams, D; et al «Differentiating between Burkitt lymphoma and CD10+ diffuse large B-cell lymphoma: the role of commonly used flow cytometry cell markers and the application of a multiparameter scoring System» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2012 Abr; 137 (4), pp: 665-670. DOI: 10.1309/AJCP3FEPX5BEEKGX. PMC: 4975158. PMID: 22431545 [Consulta: 15 agost 2020].
  109. ↑ Gene Database «ANPEP alanyl aminopeptidase, membrane [ Homo sapiens (human) ]» (en anglès). Genes & Expression. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Nov 3; ID 290 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 7 desembre 2019].
  110. ↑ Dondossola E, Rangel R, Guzman-Rojas L, Barbu EM, et al «CD13-positive bone marrow-derived myeloid cells promote angiogenesis, tumor growth, and metastasis» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2013 Des 17; 110 (51), pp: 20717-20722. DOI: 10.1073/pnas.1321139110. PMC: 3870740. PMID: 24297924 [Consulta: 7 desembre 2019].
  111. ↑ SEAP «Módulo de patología linfoide: CD15» (en castellà). Programa de Garantía de Calidad en Patología, 2005; R1, pàgs: 10 [Consulta: 6 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  112. ↑ Pernick, N «CD15» (en anglès). CD markers. PathologyOutlines, 2019; Des 6 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 6 agost 2020].
  113. ↑ Acharya, M; Borland, G; Edkins, AL; MacLellan, LM; et al «CD23/FcεRII: molecular multi-tasking» (en anglès). Clin Exp Immunol, 2010 Oct; 162 (1), pp: 12-23. DOI: 10.1111/j.1365-2249.2010.04210.x. PMC: 2990925. PMID: 20831712 [Consulta: 22 octubre 2020].
  114. ↑ Bishop, PW «CD23» (en anglès). Antigens. e-immunohistochemistry.info, 2012; Oct, pàgs: 2 [Consulta: 5 novembre 2018].
  115. ↑ Kristiansen, G; Sammar, M; Altevogt, P «Tumour biological aspects of CD24, a mucin-like adhesion molecule» (en anglès). J Mol Histol, 2004 Mar; 35 (3), pp: 255-262. DOI: 10.1023/b:hijo.0000032357.16261.c5. ISSN: 1567-2379. PMID: 15339045 [Consulta: 8 abril 2021].
  116. ↑ Baumann, P; Cremers, N; Kroese, F; Orend, G; et al «CD24 Expression Causes the Acquisition of Multiple Cellular Properties Associated with Tumor Growth and Metastasis» (en anglès). Cancer Res, 2005 Des 1; 65 (23), pp: 10783-10793. DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-05-0619. ISSN: 1538-7445. PMID: 16322224 [Consulta: 22 octubre 2020].
  117. ↑ The Human Protein Atlas «CD28» (en anglès). Protein Summary, 2020 Feb 7; v19.2 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 27 febrer 2020].
  118. ↑ Robillard N, Jego G, Pellat-Deceunynck C, Pineau D, et al «CD28, a marker associated with tumoral expansion in multiple mieloma» (en anglès). Clin Cancer Res, 1998 Jun; 4 (6), pp: 1521-1526. ISSN: 1078-0432. PMID: 9626472 [Consulta: 7 desembre 2019].
  119. ↑ Bahlis NJ, King AM, Kolonias D, Carlson LM, et al «CD28-mediated regulation of multiple myeloma cell proliferation and survival» (en anglès). Blood, 2007 Jun 1; 109 (11), pp: 5002–5010. DOI: 10.1182/blood-2006-03-012542. PMC: 1885531. PMID: 17311991 [Consulta: 19 març 2018].
  120. ↑ Popescu, R; Verdes, D; Filimon, N; Cornianu, M; Bordean, DM «Endothelial Markers and Fibrosis in Alcoholic Hepatitis» (en anglès). A: Trends in Alcoholic Liver Disease Research - Clinical and Scientific Aspects, Chap. 4 (Shimizu, I. Editor). InTech, 2012; Gen 11, pàgs: 12. ISBN 978-953-307-985-1. DOI: 10.5772/26853 [Consulta: 6 març 2018].
  121. ↑ Yang, H; Yu, L «Cutaneous and Superficial Soft Tissue CD34+ Spindle Cell Proliferation» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2017 Ag; 141 (8), pp: 1092-1100. ISSN 1543-2165. DOI: 10.5858/arpa.2016-0598-RA. PMID: 28639855 [Consulta: 3 abril 2018].
  122. ↑ Mao, X; Sun, YY; Deng, ML; Ma, T; Yu, L «Superficial CD34-positive fibroblastic tumor: report of two cases and review of literature» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2020 Gen 1; 13 (1), pp: 38-43. ISSN 1936-2625. PMC: 7013377. PMID: 32055270 [Consulta: 3 abril 2018].
  123. ↑ Fetica, B; Fit, A; Blaga, L; Fulop, A; et al «Prognostic value of immunohistochemical expression of ZAP-70 and CD38 in chronic lymphocytic leukaemia detected on bone marrow and lymph node biopsies» (en anglès). Romanian Review of Laboratory Medicine, 2014 Des 30; 22 (4), pp: 497–505. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2018. DOI: 10.2478/rrlm-2014-0041. ISSN: 2284-5623 [Consulta: 25 febrer 2018].
  124. ↑ MeSH Descriptor Data «CD56 Antigen» (en anglès). National Institutes of Health. US National Library of Medicine, 2020, pàgs: 2 [Consulta: 1r novembre 2020].
  125. ↑ Muthusamy, S; Azhar Sha, S; Abdullah Suhaimi, SN; Kassim, N; et al «CD56 expression in benign and malignant thyroid lesions» (en anglès). Malays J Pathol, 2018 Ag; 40 (2), pp: 111-119. ISSN: 0126-8635. PMID: 30173227 [Consulta: 19 desembre 2018].
  126. ↑ UniProt «Early activation antigen CD69» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2023 Maig 13; Q07108 -CD69_HUMAN- (rev), pàgs: 10 [Consulta: 21 juny 2023].
  127. ↑ Cibrián, D; Sánchez-Madrid, F «CD69: from activation marker to metabolic gatekeeper» (en anglès). Eur J Immunol, 2017 Jun; 47 (6), pp: 946-953. DOI: 10.1002/eji.201646837. PMC: 6485631. PMID: 28475283 [Consulta: 22 juny 2023].
  128. ↑ Luchini, C; Parcesepe, P; Nottegar, A; Parolini, C; et al «CD71 in Gestational Pathology: A Versatile Immunohistochemical Marker With New Possible Applications» (en anglès). Appl Immunohistochem Mol Morphol, 2016 Mar; 24 (3), pp: 215-220. DOI: 10.1097/PAI.0000000000000175. ISSN: 1541-2016. PMID: 25906120 [Consulta: 21 gener 2019].
  129. ↑ Hartz, PA; Kniffin, CL. «CD77 Synthase/GB3 Synthase/A4GALT» (en anglès). OMIM, 2019 Jul 17; 607922 (rev), pàgs: 5. [Consulta: 7 abril 2021].
  130. ↑ Thomaidis, T; Relle, M; Golbas, M; Brochhausen, C; et al «Downregulation of a-galactosidase A upregulates CD77: functional impact for Fabry nephropathy» (en anglès). Kidney Int, 2009 Feb; 75 (4), pp: 399-407. DOI: 10.1038/ki.2008.576. ISSN: 1523-1755. PMID: 19037253 [Consulta: 8 abril 2021].
  131. ↑ Üçeyler, N; Schröter, N; Kafke, W; Kramer, D; et al «Skin Globotriaosylceramide 3 Load Is Increased in Men with Advanced Fabry Disease» (en anglès). PLoS One, 2016 Nov 16; 11 (11), pp: e0166484. DOI: 10.1371/journal.pone.0166484. PMC: 5112934. PMID: 27851774 [Consulta: 8 abril 2021].
  132. ↑ Pernick, N «CD99» (en anglès). CD Markers. PathologyOutlines, 2018; Des 14 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 11 març 2019].
  133. ↑ Bouloc A, Boulland ML, Geissmann F, Fraitag S, et al «CD101 expression by Langerhans cell histiocytosis cells» (en anglès). Histopathology, 2000 Mar; 36 (3), pp: 229-232. DOI: 10.1046/j.1365-2559.2000.00827.x. ISSN: 1365-2559. PMID: 10692025 [Consulta: 17 febrer 2018].
  134. ↑ Behrem, S; Zarkovic, K; Eskinja, N; Jonjic, N «Endoglin is a better marker than CD31 in evaluation of angiogenesis in glioblastoma» (en anglès). Croat Med J, 2005 Jun; 46 (3), pp: 417-422. ISSN 0353-9504. PMID: 15861521 [Consulta: 7 agost 2020].
  135. ↑ Yang, LY; Lu, WQ; Huang, GW; Wang, W «Correlation between CD105 expression and postoperative recurrence and metastasis of hepatocellular carcinoma» (en anglès). BMC Cancer, 2006 Maig 2; 6, pp: 110. PMID: 16650286. DOI: 10.1186/1471-2407-6-110. PMC: 1475877 [Consulta: 7 agost 2020].
  136. ↑ Teong YT, Teo ST, Tan LP, Wu BQ, Peh SC «An immunohistochemical and molecular study of gastrointestinal stromal tumours» (en anglès). Med J Malaysia, 2006 Des; 61 (5), pp: 526-533.. PMID: 17623951 [Consulta: 17 febrer 2018].
  137. ↑ Bosch X, Guilabert A «Kikuchi-Fujimoto disease» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2006 Maig 23; 1, pp: 18. DOI: 10.1186/1750-1172-1-18. PMC: 1481509. PMID: 16722618 [Consulta: 5 novembre 2018].
  138. ↑ Verdú, M «CD123 (subunidad alfa del receptor de la interleuquina-3 humana, IL-3RA)» (en castellà). HistoPat, 2017; Mar, pàgs: 8 [Consulta: 5 novembre 2018].
  139. ↑ Gough, J; et al «Scavenger receptor cysteine-rich (SRCR) domain family» (en anglès). Superfamily 1.75: HMM library and genome assignments server, 2017; Mar, pàgs: 2 [Consulta: 1r febrer 2020].
  140. ↑ Lau, SK; Chu, PG; Weiss, LM «CD163: a specific marker of macrophages in paraffin-embedded tissue samples» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2004 Nov; 122 (5), pp: 794-801. DOI: 10.1309/QHD6-YFN8-1KQX-UUH6. ISSN: 0002-9173. PMID: 15491976 [Consulta: 12 febrer 2019].
  141. ↑ Li, J; Liu, CH; Xu, DL; Gao, B «Clinicopathological significance of CD206-positive macrophages in patients with acute tubulointerstitial disease» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2015 Set 1; 8 (9), pp: 11386-11392. ISSN: 1936-2625. PMC: 4637680. PMID: 26617864 [Consulta: 1r març 2021].
  142. ↑ Valladeau J, Clair-Moninot V, Dezutter-Dambuyant C, Pin JJ, et al «Identification of mouse langerin/CD207 in Langerhans cells and some dendritic cells of lymphoid tissues» (en anglès). J Immunol, 2002 Gen 15; 168 (2), pp: 782-792. DOI: 10.4049/jimmunol.168.2.782. ISSN: 1550-6606. PMID: 11777972 [Consulta: 14 desembre 2018].
  143. ↑ Bursch LS, Wang L, Igyarto B, Kissenpfennig A, et al «Identification of a novel population of Langerin+ dendritic cells» (en anglès). J Exp Med, 2007 Des 24; 204 (13), pp: 3147-3156. DOI: 10.1084/jem.20071966. PMC: 2150989. PMID: 18086865 [Consulta: 14 desembre 2018].
  144. ↑ Ferrando Barberá, J; Cruz Martínez, O «Histiocitosis» (en castellà). Protocolos de la AEPED (2ª ed.), 2007, pp: 165-172. Arxivat de l'original el 4 de març 2018 [Consulta: 14 desembre 2018].
  145. ↑ Dyduch G, Tyrak KE, Glajcar A, Szpor J, Okoń K «CD207+/langerin positive dendritic cells in invasive and in situ cutaneous malignant melanoma» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2017 Jun; 34 (3), pp: 233-239. DOI: 10.5114/ada.2017.67845. PMC: 5471378. PMID: 28670252 [Consulta: 14 desembre 2018].
  146. ↑ Pernick, N «Epithelial Membrane Antigen» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2015; Nov 11 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 5 maig 2018].
  147. ↑ Verdú, M «MUC1 (Glicoproteína de transmembrana Mucina-1)» (en castellà). HistoPat, 2014; Nov, pàgs: 9 [Consulta: 5 desembre 2019].
  148. ↑ UniProt «Endosialin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Ag 12; Q9HCU0 -CD248_HUMAN- (rev), pàgs: 12 [Consulta: 19 octubre 2020].
  149. ↑ Teicher, BA «CD248: A therapeutic target in cancer and fibrotic diseases» (en anglès). Oncotarget, 2019 Gen 29; 10 (9), pp:. DOI: 10.18632/oncotarget.26590. PMC: 6398180. PMID: 30847027 [Consulta: 19 octubre 2020].
  150. ↑ Gene Database «CD276 molecule [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. NCBI, US National Library of Medicine, 2019 Oct 12; ID 80381 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 7 desembre 2019].
  151. ↑ Zhou Z, Luther N, Ibrahim GM, Hawkins C, et al «B7-H3, a potential therapeutic target, is expressed in diffuse intrinsic pontine glioma» (en anglès). J Neurooncol, 2013 Feb; 111 (3), pp: 257-264. DOI: 10.1007/s11060-012-1021-2. PMC: 4700828. PMID: 23232807 [Consulta: 7 desembre 2019].
  152. ↑ Zhang C, Hao X «Prognostic Significance of CD276 in Non-small Cell Lung Cancer» (en anglès). Open Med (Wars), 2019 Nov 7; 14, pp: 805-812. DOI: 10.1515/med-2019-0076. PMC: 6843478. PMID: 31737785 [Consulta: 7 desembre 2019].
  153. ↑ IHC World «Carcinoembryonic Antigen (CEA) Antibody Staining Protocol for Immunohistochemistry» (en anglès). Protocol Database. Immunohistochemical World, LLC, 2011, pàgs: 2. Arxivat de l'original el 24 d’abril 2019 [Consulta: 13 abril 2019].
  154. ↑ Pernick, N «Cytokeratin AE1/AE3» (en anglès). Stains. PathologyOutlines, 2018; Mar 21 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 10 abril 2018].
  155. ↑ Zhou ZW, Rieger N, Ruszkiewicz A, Wang GQ, Wan DS «Detection of lymph nodes micrometastases in Dukes' A and B colorectal cancer using anti-cytokeratin antibodies AE1/AE3» (en anglès). World J Gastroenterol, 2005 Jun 21; 11 (23), pp: 3640-3643. DOI: 10.3748/wjg.v11.i23.3640. PMC: 4315979. PMID: 15962393 [Consulta: 10 març 2018].
  156. ↑ Miller, RT «Cytokeratin 5/6» (en anglès). ProPath, 2000; Des, pàgs: 6. Arxivat de l'original el 24 de febrer 2018 [Consulta: 23 febrer 2018].
  157. ↑ García-Peláez, B; Verdú, M; Román, R; Rodón, N et al «Expresión inmunohistoquímica de CK19 en variantes comunes del carcinoma de mama y en subtipos histológicos infrecuentes» (en castellà). Rev Esp Patol, 2015 Abr-Jun; 48 (2), pp: 67-74. DOI: 10.1016/j.patol.2015.01.001. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 7 novembre 2018].
  158. ↑ UniProt «CK20» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; A0A0H4IV28 -A0A0H4IV28_HUMAN- (rev), pàgs: 5 [Consulta: 22 febrer 2020].
  159. ↑ Al-Maghrabi J, Emam E, Gomaa W «Immunohistochemical staining of cytokeratin 20 and cytokeratin 7 in colorectal carcinomas: Four different immunostaining profiles» (en anglès). Saudi J Gastroenterol, 2018 Mar-Abr; 24 (2), pp: 129-134. DOI: 10.4103/sjg.SJG_465_17. PMC: 5900473. PMID: 29637921 [Consulta: 17 novembre 2018].
  160. ↑ Pernick, N «Chromogranin» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2017; Abr 17, pàgs: 4 [Consulta: 18 febrer 2018].
  161. ↑ UniProt «Desmin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; Q2PUK1 -Q2PUK1_HUMAN- (rev), pàgs: 5 [Consulta: 18 febrer 2020].
  162. ↑ Pollock L, Rampling D, Greenwald SE, Malone M «Desmin expression in rhabdomyosarcoma: influence of the desmin clone and immunohistochemical method» (en anglès). J Clin Pathol, 1995 Jun; 48 (6), pp: 535-538. DOI: 10.1136/jcp.48.6.535. PMC: 502683. PMID: 7665696 [Consulta: 4 maig 2021].
  163. ↑ Truong LD, Rangdaeng S, Cagle P, Ro JY, et al «The diagnostic utility of desmin. A study of 584 cases and review of the literature» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1990 Mar; 93 (3), pp: 305-314. DOI: 10.1093/ajcp/93.3.305. ISSN: 0002-9173. PMID: 1689936 [Consulta: 5 gener 2019].
  164. ↑ UniProt «DNA nucleotidylexotransferase» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; P04053 -TDT_HUMAN- (rev), pàgs: 15 [Consulta: 1r febrer 2020].
  165. ↑ Orazi A, Cotton J, Cattoretti G, Kotylo PK, et al «Terminal Deoxynucleotidyl Transferase Staining in Acute Leukemia and Normal Bone Marrow in Routinely Processed Paraffin Sections» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1994 Nov; 102 (5), pp: 640-645. ISSN: 0002-9173. PMID: 7524307 [Consulta: 26 març 2019].
  166. ↑ UniProt «Anoctamin-1» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; Q5XXA6 -ANO1_HUMAN- (rev), pàgs: 15 [Consulta: 29 gener 2020].
  167. ↑ Swalchick W, Shamekh R, Bui MM «Is DOG1 Immunoreactivity Specific to Gastrointestinal Stromal Tumor?» (en anglès). Cancer Control, 2015 Oct; 22 (4), pp: 498-504. Arxivat de l'original el 14 de desembre 2019. DOI: 10.1177/107327481502200416. ISSN: 1526-2359. PMID: 26678977 [Consulta: 14 desembre 2019].
  168. ↑ Gutierrez MR, Dorronsoro ML, Marco AM, Pérez IR, et al «Estudio del anticuerpo DOG1 en el diagnóstico de tumores del estroma gastrointestinal – GIST» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2011 Maig-Ag; 34 (2), pp: 245-251. ISSN: 1137-6627. PMID: 21904406 [Consulta: 2 març 2018].
  169. ↑ MeSH Descriptor Data «Sialoglycoproteins» (en anglès). National Institutes of Health. US National Library of Medicine, 2019, pàgs: 2 [Consulta: 29 novembre 2018].
  170. ↑ Kahn HJ, Marks A «A New Monoclonal Antibody, D2-40, for Detection of Lymphatic Invasion in Primary Tumors» (en anglès). Lab Invest, 2002 Set; 82 (9), pp: 1255–1257. ISSN: 0023-6837. PMID: 12218087 [Consulta: 29 novembre 2018].
  171. ↑ Abe N, Ohtake T, Saito K, Kumamoto K, et al «Clinicopathological significance of lymphangiogenesis detected by immunohistochemistry using D2-40 monoclonal antibody in breast cancer» (en anglès). Fukushima J Med Sci, 2016 Jun 8; 62 (1), pp: 57-63. DOI: 10.5387/fms.2015-10. PMC: 5131582. PMID: 27210308 [Consulta: 29 novembre 2018].
  172. ↑ Caillaud JM, Martinez-Madrigal F, Hartmann O, Carlu C «Immunohistochemical demonstration of neurone specific enolase in bone marrow infiltrated by neuroblastoma» (en anglès). J Clin Pathol, 1991 Abr; 44 (4), pp: 309-312. ISSN: 0021-9746. PMC: 496905. PMID: 2030150 [Consulta: 28 maig 2018].
  173. ↑ Mojiri A, Stoletov K, Carrillo MA, Willetts L, et al «Functional assessment of von Willebrand factor expression by cancer cells of non-endothelial origin» (en anglès). Oncotarget, 2017 Feb 21; 8 (8), pp: 13015-13029. DOI: 10.18632/oncotarget.14273. PMC: 5355073. PMID: 28035064 [Consulta: 19 desembre 2018].
  174. ↑ Pernick, N «Factor XIIIa» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2017; Gen 25 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 30 abril 2018].
  175. ↑ Pinkus GS, Pinkus JL, Langhoff E, Matsumura F, et al «Fascin, a sensitive new marker for Reed-Sternberg cells of Hodgkin's disease. Evidence for a dendritic or B cell derivation?» (en anglès). Am J Pathol, 1997 Feb; 150 (2), pp: 543-562. ISSN: 0002-9440. PMC: 1858289. PMID: 9033270 [Consulta: 19 març 2018].
  176. ↑ UniProt «Fibronectin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; P02751 -FINC_HUMAN- (rev), pàgs: 43 [Consulta: 21 desembre 2019].
  177. ↑ Gopal S, Veracini L, Grall D, Butori C, et al «Fibronectin-guided migration of carcinoma col·lectives» (en anglès). Nat Commun, 2017 Gen 19; 8, pp: 14105. DOI: 10.1038/ncomms14105. PMC: 5253696. PMID: 28102238 [Consulta: 21 desembre 2019].
  178. ↑ Blanco Pampín, J; Varela Gómez, M; Rodríguez, JL «Cambios histopatológicos en la necrosis miocardíaca mediante la expresión de fibronectina» (en castellà). Cuad Med Forense, 2014 Oct-Des; 20 (4), pp: 170-179. DOI: 10.4321/S1135-76062014000300003. ISSN: 1988-611X [Consulta: 21 desembre 2019].
  179. ↑ Ahmed, S; Hashmi, SN; Hafeez-ud-Din «Immunohistochemical detection of FLI-1 protein expression in Ewing Sarcoma/peripheral primitive neuroectodermal tumour: A study of 50 cases» (en anglès). J Pak Med Assoc, 2016 Oct; 66 (10), pp: 1296-1298. Arxivat de l'original el 25 de març 2018. ISSN: 0030-9982. PMID: 27686307 [Consulta: 20 març 2018].
  180. ↑ Bishop, PW «Phosphohistone-H3, PHH3» (en anglès). Antigens. e-immunohistochemistry.info, 2008; Jun, pàgs: 3 [Consulta: 5 febrer 2020].
  181. ↑ Olar, A «Phosphohistone H3: implications for clinical practice and risk assessment in meningioma» (en anglès). Neuro Oncol, 2015 Maig; 17 (5), pp: 631–633. DOI: 10.1093/neuonc/nov047. PMC: 4482867. PMID: 25813470 [Consulta: 20 març 2018].
  182. ↑ Kim JY, Jeong HS, Chung T, Kim M, et al «The value of phosphohistone H3 as a proliferation marker for evaluating invasive breast cancers: A comparative study with Ki67» (en anglès). Oncotarget, 2017 Maig 10; 8 (39), pp: 65064-65076. DOI: 10.18632/oncotarget.17775. PMC: 5630312. PMID: 29029412 [Consulta: 20 març 2018].
  183. ↑ Hao Q, Dai C, Deng Y, Xu P, et al «Pooling analysis on prognostic value of PHH3 expression in cancer patients» (en anglès). Cancer Manag Res, 2018 Jul 30; 10, pp: 2279-2288. DOI: 10.2147/CMAR.S167569. PMC: 6071623. PMID: 30104898 [Consulta: 29 novembre 2018].
  184. ↑ Chen Y, Liu X, Liu Y, Wang Y, et al «Decreased Wnt4 expression inhibits thymoma development through downregulation of FoxN1» (en anglès). J Thorac Dis, 2017 Jun; 9 (6), pp: 1574-1583. DOI: 10.21037/jtd.2017.05.28. PMC: 5506175. PMID: 28740671 [Consulta: 17 febrer 2018].
  185. ↑ Miettinen M, McCue PA, Sarlomo-Rikala M, Rys J, et al «GATA3: a multispecific but potentially useful marker in surgical pathology: a systematic analysis of 2500 epithelial and nonepithelial tumors» (en anglès). Am J Surg Pathol, 2014 Gen; 38 (1), pp: 13-22. DOI: 10.1097/PAS.0b013e3182a0218f. PMC: 3991431. PMID: 24145643 [Consulta: 3 març 2018].
  186. ↑ Wohlschlegel JA, Kutok JL, Weng AP, Dutta A «Expression of Geminin as a Marker of Cell Proliferation in Normal Tissues and Malignancies» (en anglès). Am J Pathol, 2002 Jul; 161 (1), pp: 267-273. DOI: 10.1016/S0002-9440(10)64178-8. PMC: 1850683. PMID: 12107111 [Consulta: 17 gener 2019].
  187. ↑ UniProt «Glial fibrillary acidic protein» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Nov 13; P14136 -GFAP_HUMAN- (rev), pàgs: 25 [Consulta: 13 desembre 2019].
  188. ↑ IHC World «GFAP Antibody Staining Protocol for Immunohistochemistry» (en anglès). Protocol Database. Immunohistochemical World, LLC, 2011, pàgs: 3. Arxivat de l'original el 26 de maig 2018 [Consulta: 29 maig 2018].
  189. ↑ UniProt «Glypican-3» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; P51654 -GPC3_HUMAN- (rev), pàgs: 17 [Consulta: 13 desembre 2019].
  190. ↑ Zynger DL, Dimov ND, Luan C, Teh BT, Yang XJ «Glypican 3: a novel marker in testicular germ cell tumors» (en anglès). Am J Surg Pathol, 2006 Des; 30 (12), pp: 1570-1575. DOI: 10.1097/01.pas.0000213322.89670.48. ISSN: 1532-0979. PMID: 17122513 [Consulta: 22 març 2018].
  191. ↑ Yamauchi N, Watanabe A, Hishinuma M, Ohashi K, et al «The glypican 3 oncofetal protein is a promising diagnostic marker for hepatocellular carcinoma» (en anglès). Mod Pathol, 2005 Des; 18 (12), pp: 1591-1598. DOI: 10.1038/modpathol.3800436. ISSN: 1530-0285. PMID: 15920546 [Consulta: 22 març 2018].
  192. ↑ Bishop, PW «GLUT-1» (en anglès). Antigens. e-immunohistochemistry.info, 2007; Juny 20 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 25 octubre 2020].
  193. ↑ Haber RS, Rathan A, Weiser KR, Pritsker A, et al «GLUT1 glucose transporter expression in colorectal carcinoma: a marker for poor prognosis» (en anglès). Cancer, 1998 Jul 1; 83, pp: 34-40. DOI: 10.1002/(sici)1097-0142(19980701)83:1<34::aid-cncr5>3.0.co;2-e. ISSN: 1097-0142. PMID: 9655290 [Consulta: 17 febrer 2018].
  194. ↑ UniProt «Glutamine synthetase» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Ag 12; P15104 -GLNA_HUMAN- (rev), pàgs: 11 [Consulta: 25 octubre 2020].
  195. ↑ Joseph NM, Ferrell LD, Jain D, Torbenson MS, et al «Diagnostic utility and limitations of glutamine synthetase and serum amyloid-associated protein immunohistochemistry in the distinction of focal nodular hyperplasia and inflammatory hepatocellular adenoma» (en anglès). Mod Pathol, 2014 Gen; 27 (1), pp: 62-72. DOI: 10.1038/modpathol.2013.114. ISSN: 1530-0285. PMID: 23807780 [Consulta: 3 novembre 2018].
  196. ↑ Pernick, N «HBME» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2017; Feb 14 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 3 novembre 2018].
  197. ↑ Palacios, J; Andreu, X; Calasanz, MJ; Concha, A; et al «Recomendación para la determinación de HER2 en cáncer de mama. Consenso nacional de la Sociedad Española de Anatomía Patológica (SEAP) y de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM)» (en castellà). Rev Esp Patol, 2009; 42 (1), pp: 3-16. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 26 abril 2018].
  198. ↑ Khan AJ, King BL, Smith BD, Smith GL, et al «Characterization of the HER-2/neu Oncogene by Immunohistochemical and Fluorescence in Situ Hybridization Analysis in Oral and Oropharyngeal Squamous Cell Carcinoma» (en anglès). Clin Cancer Res, 2002 Feb; 8 (2), pp: 540-548. ISSN: 1078-0432. PMID: 11839675 [Consulta: 17 febrer 2020].
  199. ↑ Jensen K, Krusenstjerna-Hafstrøm R, Lohse J, Petersen KH, Derand H «A novel quantitative immunohistochemistry method for precise protein measurements directly in formalin-fixed, paraffin-embedded specimens: analytical performance measuring HER2» (en anglès). Mod Pathol, 2017 Feb; 30 (2), pp: 180-193. DOI: 10.1038/modpathol.2016.176. ISSN: 1530-0285. PMID: 27767098 [Consulta: 5 desembre 2019].
  200. ↑ Lugli A, Tornillo L, Mirlacher M, Bundi M, et al «Hepatocyte Paraffin 1 Expression in Human Normal and Neoplastic Tissues» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2004 Nov; 122 (5), pp: 721-727. DOI: 10.1309/KC09-YTF2-M4DL-UYQ6. ISSN: 0002-9173. PMID: 15491968 [Consulta: 8 desembre 2018].
  201. ↑ Miettinen, M «Antibody specific to muscle actins in the diagnosis and classification of soft tissue tumors» (en anglès). Am J Pathol, 1988 Gen; 130 (1), pp: 205–215. ISSN: 0002-9440. PMC: 1880550. PMID: 3276210 [Consulta: 19 març 2018].
  202. ↑ Cheuk W, Wong KO, Wong CS, Dinkel JE, et al «Immunostaining for human herpesvirus 8 latent nuclear antigen-1 helps distinguish Kaposi sarcoma from its mimickers» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2004 Mar; 121 (3), pp: 335-342. DOI: 10.1309/B8TC-0LBV-H8XY-5MFV. ISSN: 0002-9173. PMID: 15023037 [Consulta: 6 novembre 2018].
  203. ↑ Gene «PMEL premelanosome protein [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Ag 12; 6490 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 27 novembre 2018].
  204. ↑ Gown AM, Vogel AM, Hoak D, Gough F, McNutt MA «Monoclonal antibodies specific for melanocytic tumors distinguish subpopulations of melanocytes» (en anglès). Am J Pathol, 1986 Maig; 123 (2), pp: 195-203. ISSN: 0002-9440. PMC: 1888307. PMID: 3518473 [Consulta: 27 novembre 2018].
  205. ↑ The Human Protein Atlas «HMGA2» (en anglès). Protein Summary, 2020 Feb 7; v19.2 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 23 febrer 2020].
  206. ↑ Dreux N, Marty M, Chibon F, Vélasco V, et al «Value and limitation of immunohistochemical expression of HMGA2 in mesenchymal tumors: about a series of 1052 cases» (en anglès). Mod Pathol, 2010 Des; 23 (12), pp: 1657-1666. DOI: 10.1038/modpathol.2010.174. ISSN: 1530-0285. PMID: 20834238 [Consulta: 16 juliol 2019].
  207. ↑ UniProt «Muellerian-inhibiting factor» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Ag 12; P03971 -MIS_HUMAN- (rev), pàgs: 12 [Consulta: 17 octubre 2020].
  208. ↑ Sirsikar, M; Kumar Pinnelli, VB; Mohanty, S; Jayashankar, CA «Anti-Müllerian hormone in health and disease: a review» (en anglès). Int J Res Med Sci, 2016 Jul; 4 (7), pp: 2514-2520. DOI: 10.18203/2320-6012.ijrms20161914. ISSN: 2320-6012 [Consulta: 16 febrer 2018].
  209. ↑ Gkekas I, Novotny J, Pecen L, Strigård K, et al «Microsatellite Instability as a Prognostic Factor in Stage II Colon Cancer Patients, a Meta-Analysis of Published Literature» (en anglès). Anticancer Res, 2017 Des; 37 (12), pp: 6563-6574. DOI: 10.21873/anticanres.12113. ISSN: 0250-7005. PMID: 29187431 [Consulta: 19 febrer 2018].
  210. ↑ Bourdeaut, F «Tumor rabdoide» (en castellà). Orphanet, 2014 Feb; 69077 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 1r desembre 2018].
  211. ↑ Labome «INI1 antibody» (en anglès). Validated Antibody Database and Reagents, 2018; Set 20 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 1r desembre 2018].
  212. ↑ UniProt «Insulinoma-associated protein 1» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Feb 26; Q01101 -INSM1_HUMAN- (rev), pàgs: 13 [Consulta: 8 març 2020].
  213. ↑ Rooper, LM «INSM1» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2018; Jun 25 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 12 gener 2019].
  214. ↑ Nakra T, Nambirajan A, Guleria P, Phulware RH, Jain D «Insulinoma-Associated Protein 1 Is a Robust Nuclear Immunostain for the Diagnosis of Small Cell Lung Carcinoma in Cytology Smears» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2019 Ag; 127 (8), pp: 539-548. DOI: 10.1002/cncy.22164. ISSN: 1934-6638. PMID: 31343851 [Consulta: 22 desembre 2019].
  215. ↑ Murphy, G; Flynn, TC; Rice, RH; Pinkus, GS «Involucrin expression in normal and neoplastic human skin: a marker for keratinocyte differentiation» (en anglès). J Invest Dermatol, 1984 Maig; 82 (5), pp: 453-457. ISSN 0022-202X. DOI: 10.1111/1523-1747.ep12260945. PMID: 6392430 [Consulta: 6 agost 2020].
  216. ↑ Mazereeuw-Hautier, J «Lamellar ichthyosis» (en anglès). Orphanet, 2012 Gen; ORPHA:313 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 11 setembre 2020].
  217. ↑ Shalom G, Kahn E, Halevy S «A severe fatal case of Darier-White disease—an extreme phenotype or a new entity?» (en anglès). JAAD Case Rep, 2015 Gen 12; 1 (1), pp: 41-43. DOI: 10.1016/j.jdcr.2014.11.002. ISSN: 4802534. PMID: 27051677 [Consulta: 6 juny 2018].
  218. ↑ Mauro, T «Hailey-Hailey Disease» (en anglès). NORD, 2015; Jun, pàgs: 9 [Consulta: 6 juny 2018].
  219. ↑ Ferreira FR, Di Chiacchio NG, Alvarenga ML, Mandelbaum SH «Involucrin in the differential diagnosis between linear psoriasis and inflammatory linear verrucous epidermal nevus: a report of one case» (en anglès). An Bras Dermatol, 2013 Jul-Ag; 88 (4), pp: 604-607. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20131733. PMC: 3760937. PMID: 24068133 [Consulta: 6 juny 2018].
  220. ↑ Pernick, N «Ki67» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2015; Nov 10, pàgs: 3 [Consulta: 18 febrer 2018].
  221. ↑ Miller, RT «Utility of Ki-67 (MIB-1) Immunostaining in Cervical Biòpsies» (en anglès). ProPath, 2002; Oct (rev), pàgs: 5. Arxivat de l'original el 11 de maig 2019 [Consulta: 11 maig 2019].
  222. ↑ Barricelli, BR; Casiraghi, E; Gliozzo, J; Huber, V; et al «Ki67 nuclei detection and Ki67-index estimation: a novel automatic approach based on human vision modeling» (en anglès). BMC Bioinformàtics, 2019 Des 27; 20 (1), pp: 733. PMID: 31881821. DOI: 10.1186/s12859-019-3285-4. PMC: 6935242 [Consulta: 8 agost 2020].
  223. ↑ Johne B, Fagerhol MK, Lyberg T, Prydz H, et al «Functional and clinical aspects of the myelomonocyte protein calprotectin» (en anglès). Mol Pathol, 1997 Jun; 50 (3), pp: 113-123. PMID: 9292145. DOI: 10.1136/mp.50.3.113. PMC: 379605 [Consulta: 8 març 2020].
  224. ↑ Brandtzaeg P, Jones DB, Flavell DJ, Fagerhol MK «Mac 387 antibody and detection of formalin resistant myelomonocytic L1 antigen» (en anglès). J Clin Pathol, 1988 Set; 41 (9), pp: 963-970. ISSN 0021-9746. PMC: 1141653. PMID: 3056988 [Consulta: 18 desembre 2018].
  225. ↑ Lopez-Beltran A, Requena MJ, Alvarez-Kindelan J, Quintero A, et al «Squamous differentiation in primary urothelial carcinoma of the urinary tract as seen by MAC387 immunohistochemistry» (en anglès). J Clin Pathol, 2007 Mar; 60 (3), pp: 332-335. DOI: 10.1136/jcp.2006.038802. PMC: 1860555. PMID: 16882698 [Consulta: 18 desembre 2018].
  226. ↑ UniProt «Mesothelin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; Q13421 -MSLN_HUMAN- (rev), pàgs: 15 [Consulta: 5 febrer 2020].
  227. ↑ Ordóñez, NG «Immunohistochemical diagnosis of epithelioid mesothelioma: an update» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2005 Nov; 129 (11), pp: 1407-1414. DOI: 10.1043/1543-2165(2005)129[1407:IDOEMA]2.0.CO;2. ISSN: 1543-2165. PMID: 16253021 [Consulta: 17 febrer 2018].
  228. ↑ Ceballos, P; Ghersevich, S «Perspectivas en cáncer de mama: detección de células tumorales circulantes mediante mamaglobina A» (en castellà). Clínica e Investigación en Ginecología y Obstetricia, 2008 Des; 35 (6), pp: 207-214. DOI: 10.1016/S0210-573X(08)75105-0. ISSN: 0210-573X [Consulta: 6 novembre 2018].
  229. ↑ Hamilton, K; Pernick, N «Gross cystic disease fluid protein 15 (GCDFP-15)» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2018; Ag 2 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 6 novembre 2018].
  230. ↑ Wang, Z; Spaulding, B; Sienko, A; Liang, Y; et al «Mammaglobin, a Valuable Diagnostic Marker for Metastatic Breast Carcinoma» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2009; 2 (4), pp: 384–389. ISSN: 1936-2625. PMC: 2615595. PMID: 19158935 [Consulta: 17 novembre 2020].
  231. ↑ Classen-Linke I, Moss S, Gröting K, Beier HM, et al «Mammaglobin 1: not only a breast-specific and tumour-specific marker, but also a hormone-responsive endometrial protein» (en anglès). Histopathology, 2012 Nov; 61 (5), pp: 955-965. DOI: 10.1111/j.1365-2559.2012.04290.x. ISSN: 0309-0167. PMID: 22994369 [Consulta: 6 novembre 2018].
  232. ↑ Dako Systems «Myeloperoxidase (MPO) Antibody Staining Protocol for Immunohistochemistry» (en anglès). Protocol Database. IHC World, 2011, pàgs: 3. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2018 [Consulta: 23 febrer 2018].
  233. ↑ Jokoji R, Ikeda J, Tsujimoto M, Morii E «Epithelioid Rhabdomyosarcoma; a case report with immunohistochemical and molecular study» (en anglès). Diagn Pathol, 2015 Jul 25; 10, pp: 124. DOI: 10.1186/s13000-015-0349-2. PMC: 4514988. PMID: 26208724 [Consulta: 19 febrer 2018].
  234. ↑ Bishop, PW «MOC-31» (en anglès). Antigens. e-immunohistochemistry.info, 2006; Feb 2 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 8 agost 2020].
  235. ↑ Kundu UR, Krishnamurthy S «Use of the monoclonal antibody MOC-31 as an immunomarker for detecting metastatic adenocarcinoma in effusion cytology» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2011 Ag 25; 119 (4), pp: 272-278. DOI: 10.1002/cncy.20164. ISSN: 1934-6638. PMID: 21732548 [Consulta: 2 abril 2018].
  236. ↑ Tapia C, Kutzner H, Mentzel T, Savic S, et al «Two mitosis-specific antibodies, MPM-2 and phospho-histone H3 (Ser28), allow rapid and precise determination of mitotic activity» (en anglès). Am J Surg Pathol, 2006 Gen; 30 (1), pp: 83-89. DOI: 10.1097/01.pas.0000183572.94140.43. ISSN: 0147-5185. PMID: 16330946 [Consulta: 17 febrer 2018].
  237. ↑ Mustafa T, Wiker HG, Mfinanga SG, Mørkve O, Sviland L «Immunohistochemistry using a Mycobacterium tuberculosis complex specific antibody for improved diagnosis of tuberculous lymphadenitis» (en anglès). Mod Pathol, 2006 Des; 19 (12), pp: 1606-1614. DOI: 10.1038/modpathol.3800697. ISSN: 1530-0285. PMID: 16980944 [Consulta: 17 febrer 2018].
  238. ↑ Ali, IAM «Mycobacterial antigen MPT64 specific polyclonal antibody production and validation for an immunohistochemistry based diagnostic test for extrapulmonary tuberculosis - Tesi doctoral-» (en anglès). CIH, Faculty of Medicine, University of Bergen, 2020; Maig, pàgs: 53 [Consulta: 6 agost 2020].[Enllaç no actiu]
  239. ↑ UniProt «Mucin-2» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; Q02817 -MUC2_HUMAN- (rev), pàgs: 20 [Consulta: 5 febrer 2020].
  240. ↑ Pernick, N «MUC2» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2015; Nov 11, pàgs: 2 [Consulta: 3 abril 2018].
  241. ↑ The Human Protein Atlas «MUC4» (en anglès). Protein Summary, 2020 Mar 3; v19.3 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 17 octubre 2020].
  242. ↑ Kohli M, Shivam AK, Ahuja P, Dutta J «Mucin-4: A novel marker for oral càncer» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2019 Gen-Abr; 23 (1), pp: 49-53. DOI: 10.4103/jomfp.JOMFP_175_16. ISSN: 6503802. PMID: 31110416 [Consulta: 24 maig 2019].
  243. ↑ UniProt «Mucin-5B» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Oct 16; H0YDX8 -H0YDX8_HUMAN- (rev), pàgs: 6 [Consulta: 14 desembre 2019].
  244. ↑ Yang IV, Fingerlin TE, Evans CM, Schwarz MI, Schwartz DA «MUC5B and Idiopathic Pulmonary Fibrosis» (en anglès). Ann Am Thorac Soc, 2015 Nov; 12 (Supl 2), pp: S193–S199. DOI: 10.1513/AnnalsATS.201503-110AW. PMC: 4722833. PMID: 26595739 [Consulta: 11 març 2019].
  245. ↑ Bishop, PW «Napsin A, Aspartic proteinase napsin, TAO2» (en anglès). Antigens. e-immunohistochemistry.info, 2011; Abr, pàgs: 5 [Consulta: 2 març 2020].
  246. ↑ Wu J, Chu PG, Jiang Z, Lau SK «Napsin A Expression in Primary Mucin-Producing Adenocarcinomas of the Lung: An Immunohistochemical Study» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2013 Feb; 139 (2), pp: 160-166. DOI: 10.1309/AJCP62WJUAMSZCOM. ISSN: 1943-7722. PMID: 23355200 [Consulta: 14 desembre 2018].
  247. ↑ Stoll LM, Johnson MW, Gabrielson E, Askin F, et al «The utility of napsin-A in the identification of primary and metastatic lung adenocarcinoma among cytologically poorly differentiated carcinomes» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2010 Des 25; 118 (6), pp: 441-449. DOI: 10.1002/cncy.20108. ISSN: 1934-6638. PMID: 20830690 [Consulta: 3 novembre 2018].
  248. ↑ UniProt «Neuronatin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; Q16517 -NNAT_HUMAN- (rev), pàgs: 8 [Consulta: 22 febrer 2020].
  249. ↑ Millership SJ, Da Silva Xavier G, Choudhury AI, Bertazzo S, et al «Neuronatin regulates pancreatic β cell insulin content and secretion» (en anglès). J Clin Invest, 2018 Ag 1; 128 (8), pp: 3369-3381. DOI: 10.1172/JCI120115. PMC: 6063487. PMID: 29864031 [Consulta: 18 novembre 2018].
  250. ↑ Uchihara T, Okubo C, Tanaka R, Minami Y, et al «Neuronatin Expression and Its Clinicopathological Significance in Pulmonary Non-small Cell Carcinoma» (en anglès). J Thorac Oncol, 2007 Set; 2 (9), pp: 796-801. DOI: 10.1097/JTO.0b013e318145af5e. ISSN: 1556-1380. PMID: 17805055 [Consulta: 18 novembre 2018].
  251. ↑ PhospoSitePlus® «NeuN (human)» (en anglès). Cell Signaling Technology, Inc, 2020 Oct 7; ID6202736 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 1r novembre 2020].
  252. ↑ Gusel'nikova, VV; Korzhevskiy, DE «NeuN As a Neuronal Nuclear Antigen and Neuron Differentiation Marker» (en anglès). Acta Naturae, 2015 Abr-Jun; 7 (2), pp: 42–47. ISSN: 2075-8251. PMC: 4463411. PMID: 26085943 [Consulta: 1r novembre 2020].
  253. ↑ UniProt «Aggrecan core protein» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Nov 7; P16112/PGCA_HUMAN (rev), pàgs: 26 [Consulta: 29 novembre 2018].
  254. ↑ Knoess, P; Jakobs, M; Otto, M; Möllenhoff, G; et al «NITEGE-Expression in Meniscal Matrix. A New, Immunohistochemical Marker of Meniscal-Tissue Degeneration» (en anglès). J Clin Orthop Trauma, 2011 Gen; 1 (7), pp: 235377. DOI: 10.4303/jot/235377. ISSN: 2213-3445 [Consulta: 28 novembre 2018].
  255. ↑ UniProt «POU domain, class 5, transcription factor 1» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Oct 7; Q01860 -PO5F1_HUMAN- (rev), pàgs: 11 [Consulta: 24 octubre 2020].
  256. ↑ Pauniaho, S-L «Germ Cell Tumors: Biology, Clinical Presentation and Epidemiology -Tesi doctoral-» (en anglès). Acta Electronica Universitatis Tamperensis. Tampere University Press, 2014; 1438, pàgs: 123 ISBN 978-951-44-9509-0. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2018. ISSN: 1456-954X [Consulta: 29 novembre 2018].
  257. ↑ Idrees MT, Williamson SR, Kieffer TW, Cheng L «The role of OCT4 immunohistochemistry in evaluation of retroperitoneal lymph node dissections: a pilot study» (en anglès). Mod Pathol, 2013 Des; 26 (12), pp: 1613-1619. DOI: 10.1038/modpathol.2013.110. ISSN: 1530-0285. PMID: 23765251 [Consulta: 29 novembre 2018].
  258. ↑ Pernick, N «PAX 8» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2020; Oct 23 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 24 octubre 2020].
  259. ↑ Ozcan A, Shen SS, Hamilton C, Anjana K, et al «PAX 8 expression in non-neoplastic tissues, primary tumors, and metastatic tumors: a comprehensive immunohistochemical study» (en anglès). Mod Pathol, 2011 Jun; 24 (6), pp: 751-764. DOI: 10.1038/modpathol.2011.3. ISSN: 1530-0285. PMID: 21317881 [Consulta: 3 desembre 2018].
  260. ↑ Harada K, Ferdous T, Ueyama Y «PD-L1 expression in malignant salivary gland tumors» (en anglès). BMC Cancer, 2018 Feb 6; 18 (1), pp: 156. DOI: 10.1186/s12885-018-4069-3. PMC: 5801834. PMID: 29409471 [Consulta: 3 març 2018].
  261. ↑ Lantuejoul S, Damotte D, Hofman V, Adam J «Programmed death ligand 1 immunohistochemistry in non-small cell lung carcinoma» (en anglès). J Thorac Dis, 2019 Gen; 11 (Supl 1), pp: S89-S101. DOI: 10.21037/jtd.2018.12.103. PMC: 6353738. PMID: 30775032 [Consulta: 5 desembre 2019].
  262. ↑ Kim H, Chung JH «PD-L1 Testing in Non-small Cell Lung Cancer: Past, Present, and Future» (en anglès). J Pathol Transl Med, 2019 Jul; 53 (4), pp: 199-206. DOI: 10.4132/jptm.2019.04.24. PMC: 6639705. PMID: 31042863 [Consulta: 8 desembre 2019].
  263. ↑ UniProt «Pentraxin-related protein PTX3» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Maig 8; P26022 (PTX3_HUMAN) (rev), pàgs: 13 [Consulta: 20 maig 2019].
  264. ↑ Stallone G, Cormio L, Netti GS, Infante B, «Pentraxin 3: A Novel Biomarker for Predicting Progression from Prostatic Inflammation to Prostate Cancer» (en anglès). Cancer Res, 2014 Ag 15; 74 (16), pp: 4230-4238. DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-14-0369. ISSN: 1538-7445. PMID: 24950910 [Consulta: 20 maig 2018].
  265. ↑ UniProt «Peripherin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Oct 7; P41219 -PERI_HUMAN- (rev), pàgs: 9 [Consulta: 17 octubre 2020].
  266. ↑ Baudoin C, Meneguzzi G, Portier MM, Demarchez M, et al «Peripherin, a neuronal intermediate protein, is stably expressed by neuroendocrine carcinomas of the skin, their xenograft on nude mice, and the corresponding primary cultures» (en anglès). Cancer Res, 1993 Mar 1; 53 (5), pp: 1175-1181. ISSN: 1538-7445. PMID: 7679947 [Consulta: 21 març 2018].
  267. ↑ Akishima-Fukasawa, Y; Ino, Y; Nakanishi, Y; Miura, A; et al «Significance of PGP9.5 expression in cancer-associated fibroblasts for prognosis of colorectal carcinoma» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2010 Jul; 134 (1), pp: 71-79. DOI: 10.1309/AJCPRJP39MIDSGBH. ISSN: 1943-7722. PMID: 20551269 [Consulta: 1r novembre 2020].
  268. ↑ Wang GY, Nazarian RM, Zhao L, Hristov AC, et al «Protein gene product 9.5 (PGP9.5) expression in benign cutaneous mesenchymal, histiocytic, and melanocytic lesions: comparison with cellular neurothekeoma» (en anglès). Pathology, 2017 Gen; 49 (1), pp: 44-49. DOI: 10.1016/j.pathol.2016.09.061. ISSN: 0031-3025. PMID: 27914685 [Consulta: 11 desembre 2018].
  269. ↑ The Human Protein Atlas «Alkaline phosphatase, placental» (en anglès). Protein Summary, 2020 Feb 7; v19.2 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 27 febrer 2020].
  270. ↑ Nouri AM, Torabi-Pour N, Dabare AA «A new highly specific monoclonal antibody against placental alkaline phosphatase: a potential marker for the early detection of testis tumour» (en anglès). BJU Int, 2000 Nov; 86 (7), pp: 894-900. ISSN: 1464-410X. PMID: 11069419 [Consulta: 2 abril 2018].
  271. ↑ Xu J, Kalos M, Stolk JA, Zasloff EJ, et al «Identification and Characterization of Prostein, a Novel Prostate-specific Protein» (en anglès). Cancer Res, 2001 Feb 15; 61 (4), pp: 1563-1568. ISSN: 1538-7445. PMID: 11245466 [Consulta: 25 març 2018].
  272. ↑ Yin M, Dhir R, Parwani AV «Diagnostic utility of p501s (prostein) in comparison to prostate specific antigen (PSA) for the detection of metastatic prostatic adenocarcinoma» (en anglès). Diagn Pathol, 2007 Oct 27; 2, pp: 41. DOI: 10.1186/1746-1596-2-41. PMC: 2174437. PMID: 17963516 [Consulta: 25 març 2018].
  273. ↑ Westergard L, Christensen HM, Harris DA «The Cellular Prion Protein (PrPC): Its Physiological Function and Role in Disease» (en anglès). Biochim Biophys Acta, 2007 Jun; 1772 (6), pp: 629-644. DOI: 10.1016/j.bbadis.2007.02.011. PMC: 1986710. PMID: 17451912 [Consulta: 16 gener 2020].
  274. ↑ Urrea L, Ferrer I, Gavín R, Del Río JA «The cellular prion protein (PrPC) as neuronal receptor for α-synuclein» (en anglès). Prion, 2017 Jul 4; 11 (4), pp: 226-233. DOI: 10.1080/19336896.2017.1334748. PMC: 5553301. PMID: 28759332 [Consulta: 29 març 2018].
  275. ↑ Genètics Home Reference «CDKN2A gene» (en anglès). NIH, US National Library of Medicine, 2018; Ag (rev), pàgs: 8 [Consulta: 8 novembre 2018].
  276. ↑ Hu L, Guo M, He Z, Thornton J, et al «Human papillomavirus genotyping and p16INK4a expression in cervical intraepithelial neoplasia of adolescents» (en anglès). Mod Pathol, 2005 Feb; 18 (2), pp: 267-273. DOI: 10.1038/modpathol.3800290. ISSN: 1530-0285. PMID: 15492761 [Consulta: 8 novembre 2018].
  277. ↑ Esposito V, Baldi A, De Luca A, Groger AM, et al «Prognostic role of the cyclin-dependent kinase inhibitor p27 in non-small cell lung cancer» (en anglès). Cancer Res, 1997 Ag 15; 57 (16), pp: 3381-3385. ISSN: 1538-7445. PMID: 9270000 [Consulta: 17 febrer 2018].
  278. ↑ Mattox, A; Chen, Z; Van Waes, C «TP63 (tumor protein p63)» (en anglès). Atlasgeneticsoncology.org, 2012; Des, pàgs: 12 [Consulta: 8 març 2020].
  279. ↑ Verdú, M «p40 (ΔNp63)» (en castellà). HistoPat, 2017; Jul, pàgs: 2 [Consulta: 30 març 2018].
  280. ↑ UniProt «Sequestosome-1» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Nov 13; Q13501 -SQSTM_HUMAN- (rev), pàgs: [Consulta: 4 desembre 2019].
  281. ↑ Iwadate R, Inoue J, Tsuda H, Takano M, et al «High Expression of p62 Protein Is Associated with Poor Prognosis and Aggressive Phenotypes in Endometrial Cancer» (en anglès). Am J Pathol, 2015 Set; 185 (9), pp: 2523-2533. DOI: 10.1016/j.ajpath.2015.05.008. ISSN: 1525-2191. PMID: 26162509 [Consulta: 27 febrer 2020].
  282. ↑ Jackson KL, Lin WL, Miriyala S, Dayton RD, et al «p62 Pathology Model in the Rat Substantia Nigra with Filamentous Inclusions and Progressive Neurodegeneration» (en anglès). PLoS One, 2017 Gen 11; 12 (1), pp: e0169291. DOI: 10.1371/journal.pone.0169291. PMC: 5226781. PMID: 28076378 [Consulta: 4 desembre 2019].
  283. ↑ Ma S, Attarwala IY, Xie XQ «SQSTM1/p62: A Potential Target for Neurodegenerative Disease» (en anglès). ACS Chem Neurosci, 2019 Maig 15; 10 (5), pp: 2094-2114. DOI: 10.1021/acschemneuro.8b00516. PMC: 6712989. PMID: 30657305 [Consulta: 4 desembre 2019].
  284. ↑ BioCare «p120 Catenin Concentrated and Prediluted Monoclonal Antibody» (en anglès). Data Sheet: 901-3008-062917, 2018; API 3008 AA, pàgs: 2 [Consulta: 17 febrer 2018].
  285. ↑ Wiedenmann B, Franke WW, Kuhn C, Moll R, Gould VE «Synaptophysin: A marker protein for neuroendocrine cells and neoplasms» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 1986 Maig; 83 (10), pp: 3500-3504. ISSN 0027-8424. PMC: 323544. PMID: 3010302 [Consulta: 30 abril 2018].
  286. ↑ Demicco EG, Harms PW, Patel RM, Smith SC, et al «Extensive survey of STAT6 expression in a large series of mesenchymal tumors» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2015 Maig; 143 (5), pp: 672-682. DOI: 10.1309/AJCPN25NJTOUNPNF. PMC: 4505928. PMID: 25873501 [Consulta: 26 març 2019].
  287. ↑ Ahuja D, Sáenz-Robles MT, Pipas JM «SV40 large T antigen targets multiple cellular pathways to elicit cellular transformation» (en anglès). Oncogene, 2005 Nov 21; 24 (52), pp: 7729-7745. DOI: 10.1038/sj.onc.1209046. ISSN: 1476-5594. PMID: 16299533 [Consulta: 3 juny 2018].
  288. ↑ Jungbluth, AA; Iversen, K; Coplan, K; Kolb, D; et al «T311 - an anti-tyrosinase monoclonal antibody for the detection of melanocytic lesions in paraffin embedded tissues» (en anglès). Pathol Res Pract, 2000; 196 (4), pp: 235-242. ISSN 0344-0338. DOI: 10.1016/S0344-0338(00)80072-2. PMID: 10782467 [Consulta: 4 maig 2021].
  289. ↑ Clarkson KS, Sturdgess IC, Molyneux AJ «The usefulness of tyrosinase in the immunohistochemical assessment of melanocytic lesions: a comparison of the novel T311 antibody (anti-tyrosinase) with S-100, HMB45, and A103 (anti-melan-A)» (en anglès). J Clin Pathol, 2001 Mar; 54 (3), pp: 196–200. DOI: 10.1136/jcp.54.3.196. PMC: 1731371. PMID: 11253130 [Consulta: 31 març 2018].
  290. ↑ UniProt «Transducin-like enhancer protein 1» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Feb 26; Q04724 -TLE1_HUMAN- (rev), pàgs: 15 [Consulta: 2 març 2020].
  291. ↑ Rekhi B, Basak R, Desai SB, Jambhekar NA «Immunohistochemical validation of TLE-1, a novel marker, for synovial sarcomas» (en anglès). Indian J Med Res, 2012 Nov; 136 (5), pp: 766-775. ISSN: 0971-5916. PMC: 3573597. PMID: 23287123 [Consulta: 31 març 2018].
  292. ↑ Koljonen V, Jahkola T, Tukiainen E, Granroth G, et al «Tenascin-C in primary Merkel cell carcinoma» (en anglès). J Clin Pathol, 2005 Mar; 58 (3), pp: 297-300. DOI: 10.1136/jcp.2004.018432. PMC: 1770604. PMID: 15735164 [Consulta: 12 desembre 2018].
  293. ↑ Yang ZT, Yeo SY, Yin YX, Lin ZH, et al «Tenascin-C, a Prognostic Determinant of Esophageal Squamous Cell Carcinoma» (en anglès). PLoS One, 2016 Gen 5; 11 (1), pp: e0145807. DOI: 10.1371/journal.pone.0145807. PMC: 4701415. PMID: 26731558 [Consulta: 12 desembre 2018].
  294. ↑ Yang, Z; Zhang, C; Feng, Y; Quan, M; et al «Tenascin-C predicts poor outcomes for patients with colorectal cancer and drives cancer stemness via Hedgehog signaling pathway» (en anglès). Cancer Cell Int, 2020 Abr 15; 20, pp: 122. DOI: 10.1186/s12935-020-01188-w. PMC: 7161260. PMID: 32322169 [Consulta: 25 octubre 2020].
  295. ↑ Yuan Y, Nymoen DA, Stavnes HT, Rosnes AK, et al «Tenascin-X is a novel diagnostic marker of malignant mesothelioma» (en anglès). Am J Surg Pathol, 2009 Nov; 33 (11), pp: 1673-1682. DOI: 10.1097/PAS.0b013e3181b6bde3. PMC: 2783994. PMID: 19738457 [Consulta: 30 desembre 2018].
  296. ↑ Degen M, Brellier F, Kain R, Ruiz C, et al «Tenascin-W Is a Novel Marker for Activated Tumor Stroma in Low-grade Human Breast Cancer and Influences Cell Behavior» (en anglès). Cancer Res, 2007 Oct 1; 67 (19), pp: 9169-9179. DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-07-0666. ISSN: 1538-7445. PMID: 17909022 [Consulta: 1r gener 2019].
  297. ↑ Martina E, Degen M, Rüegg C, Merlo A, et al «Tenascin-W is a specific marker of glioma-associated blood vessels and stimulates angiogenesis in vitro» (en anglès). FASEB J, 2010 Mar; 24 (3), pp: 778-787. DOI: 10.1096/fj.09-140491. PMC: 2830132. PMID: 19884327 [Consulta: 9 febrer 2020].
  298. ↑ Verdú, M «TTF1 (Thyroid Transcription Factor-1)» (en castellà). HistoPat, 2005; Set, pàgs: 9 [Consulta: 22 febrer 2020].
  299. ↑ Peg Cámara, V; Iglesias Felip, C; Landolfi, S; Castellví Vives, J; et al «Estudio de la especificidad del TTF-1 como marcador del origen tumoral en un panel amplio de carcinomas no pulmonares ni tiroideos» (en castellà). XXV Congreso de la Sociedad Española de Anatomía Patológica, 2011; Maig 18-21 -CO: 80 (res)-, pàgs: 2 [Consulta: 26 abril 2018].
  300. ↑ UniProt «Tubulin beta-3 chain» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Des 11; Q13509 -TBB3_HUMAN- (rev), pàgs: 21 [Consulta: 16 gener 2020].
  301. ↑ Loeser H, Schallenberg S, von Winterfeld M, Tharun L, et al «High protein and mRNA expression levels of TUBB3 (class III ß-tubulin) are associated with aggressive tumor features in esophageal adenocarcinomas» (en anglès). Oncotarget, 2017 Dec 29; 8 (70), pp: 115179–115189. DOI: 10.18632/oncotarget.23112. PMC: 5777763. PMID: 29383151 [Consulta: 13 juny 2018].
  302. ↑ Pernick, N «Vimentin» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2018; Set 18 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 17 novembre 2018].
  303. ↑ Novus Biologicals «Ubiquitin Antibody (Ubi-1)» (en anglès). Bio-Techne R&D Systems, 2018; Mar 27 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 1r juliol 2019].
  304. ↑ Cracolici V, Krausz T, Cipriani NA «Ubiquitin Immunostaining in Thyroid Neoplasms Marks True Intranuclear Cytoplasmic Pseudoinclusions and May Help Differentiate Papillary Carcinoma from NIFTP» (en anglès). Head Neck Pathol, 2018 Des; 12 (4), pp: 522-528. DOI: 10.1007/s12105-018-0905-7. PMC: 6232225. PMID: 29512025 [Consulta: 1r juliol 2019].
  305. ↑ UniProt «Vitronectin» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Ag 12; P04004 -VTNC_HUMAN- (rev), pàgs: 17 [Consulta: 13 setembre 2020].
  306. ↑ Muro-Cacho, CA «The Role of Immunohistochemistry in the Diagnosis of Primary Tumors of the Bone» (en anglès). Cancer Control, 1998 Nov; 5 (6), pp: 561-569. DOI: 10.1177/107327489800500611. ISSN: 1526-2359. PMID: 10761104 [Consulta: 29 gener 2020].
  307. ↑ Giese A, Rief MD, Loo MA, Berens ME «Determinants of human astrocytoma migration» (en anglès). Cancer Res, 1994 Jul 15; 54 (14), pp: 3897-3904. ISSN: 0008-5472. PMID: 8033113 [Consulta: 21 març 2018].
  308. ↑ Burgos-Panadero R, Noguera I, Cañete A, Navarro S, Noguera R «Vitronectin as a molecular player of the tumor microenvironment in neuroblastoma» (en anglès). BMC Cancer, 2019 Maig 22; 19 (1), pp: 479. DOI: 10.1186/s12885-019-5693-2. PMC: 31117974. PMID: 6532218 [Consulta: 16 gener 2020].
  309. ↑ UniProt «Wilms tumor protein» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2020 Ag 12; P19544 -WT1_HUMAN- (rev), pàgs: 17 [Consulta: 12 setembre 2020].
  310. ↑ Chen BF, Tzen CY, Liang DC, Liu HC, et al «Immunohistochemical expression of Wilms' tumor 1 protein in nephroblastoma» (en anglès). J Chin Med Assoc, 2004 Oct; 67 (10), pp: 506-510. ISSN: 1726-4901. PMID: 15648285 [Consulta: 14 desembre 2019].
  311. ↑ Rodríguez JM, Panizo A, Sola I «Valor diagnóstico de la proteína WT-1 como marcador inmunohistoquímico» (en castellà). Rev Esp Patol, 2001 Abr-Jun; 34 (2), pp: 173-176. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 26 abril 2018].
  312. ↑ Goyal, S; Mishra, K; Sarkar, U; Sharma, S; Kumari, A «Diagnostic utility of Wilms' tumour-1 protein (WT-1) immunostaining in paediatric renal tumours» (en anglès). Indian J Med Res, 2016 Maig; 143 (Supl 1), pp: S59-S67. DOI: 10.4103/0971-5916.191776. PMC: 5080930. PMID: 27748279 [Consulta: 12 setembre 2020].
  313. ↑ Liu, Z; Yamanouchi, K; Ohtao, T; Matsumura, S; Seino, M; et al «High Levels of Wilms' Tumor 1 (WT1) Expression Were Associated with Aggressive Clinical Features in Ovarian Cancer» (en anglès). Anticancer Res, 2014 Maig; 34 (5), pp: 2331-2340. ISSN: 1791-7530. PMID: 24778040 [Consulta: 12 setembre 2020].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Immunohistoquímica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Immunohistoquímica&oldid=34012111»