Hwarang

La informació sobre els Hwarang es troba principalment en les històries Samguk Sagi (1145) i Samguk Yusa (1285), i el parcialment existent Haedong Goseungjeon (1215), una compilació de biografies de famosos monjos dels Tres Regnes de Corea.

Aquests tres treballs citen les fonts primàries que ja no existeixen, incloent:

• Una estela commemorativa a Nallang (presumiblement un Hwarang basat en el sufix nang) pel filòsof de Silla dels segles IX-X Choe Chiwon.
• Un compte Tang de Silla titulat «Xinluo guoji» pel funcionari de Tang Ling Hucheng.
• Hwarang Segi (화랑 세기, 花 郞 世 記, Crònica de Hwarang) per Kim Daemun, compilat a principis del segle VIII.^[5]

D'acord amb Samguk Sagi i Samguk Yusa, dues bandes de dones anomenades Wonhwa ((en hangul, 원화; en hanja, 源花; literalment, «flors originals») van precedir al Hwarang. La naturalesa exacta i les activitats de les Wonhwa també són confuses i alguns erudits postulen que podrien haver estat belleses de la cort o cortesanes.^[6] No obstant això, considerant que van ser entrenades en ètica, això pot ser una lectura patriarcal posterior a les pròpies Wonhwa. Les dones van exercir un paper social molt més prominent en la Corea pre-dinastia Joseon, especialment a Silla, que fou governat per tres reines en la seva història.

Ambdues fonts registren que durant el regnat de Jinheung de Silla, es van triar i entrenar grups de belles noies en pietat fraternal i filial, lleialtat i sinceritat (no es dona una data exacta de tot això, de manera que alguns estudiosos posen en dubte la seva veracitat i de que passés durant el regnat de Jinheung).^[7] No obstant això, les líders de les dues bandes de Wonhwa, Nammo (en hanja, 南毛) i Junjeong (en hanja, 南毛) es van posar geloses les unes de les altres. Quan Junjeong va assassinar la seva rival les Wonhwa van ser dissoltes.

 

Segons Samguk Yusa, el rei de Silla, «preocupat per l'enfortiment del país... de nou va emetre un decret i va triar als nois de bones famílies que eren de bona moral i els van canviar el nom a Hwarang.» La paraula utilitzada en aquesta crònica és «hwanang» (en hanja, 花娘), que significa «noies flor».^[8][9] Això suggereix que els Hwarang no eren originalment de caràcter militar, ja que les Wonhwa no eren soldats. Els joves que van ser triats pel regne de Silla es van convertir en els cavallers i els guerrers de la dinastia de Silla de l'edat dels Tres Regnes de Corea.

Existia una estreta relació entre els Hwarang i el budisme ja que aquest va ser acceptat com una religió estatal pels reis i aristòcrates del regne de Silla.^[10] Els monjos budistes eren sovint mentors dels Hwarang tant a nivell físic com espiritual. Els Hwarang buscarien els ensenyaments d'aquests monjos budistes perquè sabien que les arts marcials que practicaven eren una font a través de la qual podien enfortir-se per a un major èxit en el futur i per al benefici del regne.^[11] Els monjos es capacitaven en exercicis d'aptitud física a través de tècniques d'autodefensa, contrarestant els efectes debilitants de la meditació a llarg termini i permetent-los protegir-se dels bandits i lladres que els tractaven de robar les donacions i caritats que recollien durant les seves pelegrinacions.^[12] Tant els monjos budistes com els Hwarang viatjarien a les muntanyes per augmentar el seu entrenament i buscarien trobades amb éssers sobrenaturals per a la protecció i l'èxit del Regne de Silla. Va ser un monjo budista, de nom Won Gwang, a qui els Hwarang li van demanar que els ensenyés formes de desenvolupar l'ambició, la valentia i l'honor, amb la finalitat de protegir el regne de Silla dels altres regnes que habiten la península. El monjo els va entrenar a aquests joves en tres àrees:

• Capacitats d'autodefensa.
• Confiança en un mateix.
• Autocontrol.

 

Won Gwang va ensenyar als joves dels Hwarang a convertir-se en guerrers que podien defensar les seves creences amb les arts marcials, confiar en les seves accions i controlar-se a si mateixos i el seu entorn. Won Gwang també va proposar cinc principis o directrius que més tard es van dir els «Cinc Preceptes per a la Vida Secular», una llista d'ètica que el Hwarang podria adaptar (és per això que Gwang és conegut com Beop Sa o legislador).^[13] Aquests manaments i ensenyaments de Won Gwang van ser seguits pels Hwarang per protegir el regne de Silla dels seus rivals i va ajudar a unificar la nació de l'antiga Corea fins a la caiguda del regne de Silla.

En 520, el rei Beopheung de Silla havia instituït reformes d'estil sinó-coreà i, el 527, Silla va adoptar formalment el budisme com a religió de l'estat. L'establiment dels Hwarang va tenir lloc en el context de l'enduriment del control estatal central, un complement al sistema golpum i un símbol d'harmonia i compromís entre el rei i l'aristocràcia.^[14]

Amb la consolidació i expansió de Silla i la intensificació de les rivalitats militars entre els Tres Regnes de Corea al segle vi, la cort de Silla va prendre un interès més actiu en el Hwarang. Els grups de Hwarang eren conduïts generalment per un jove de la posició aristocràtica, i l'estat va designar a un funcionari d'alt nivell per supervisar l'organització.

Els Hwarang en els últims sis i set segles han estat entrenats en l'equitació, l'esgrima, tir amb arc, javelina i llançament de pedra, polo i escalada.^[15] Al segle VII l'organització havia crescut molt en prestigi i numerat centenars de bandes.^[16]

El Samguk Sagi, compilat pel general i oficial Kim Busik, emfatitza les gestes militars de certs Hwarang, mentre que el Samguk Yusa emfatitza les activitats budistes del grup.^[17] La secció de biografies de Samguk Sagi descriu a joves Hwarang que es van distingir en les lluites contra la confederació Gaya i, més tard, Baekje i Goguryeo. Segons el Hwarang Segi, citat en el Samguk Sagi i Haedong Goseungjeon, es trien ministres i súbdits lleials, i neixen bons generals i valents soldats.^[18]

Els Hwarang van ser notablement influenciats pels ideals del budisme coreà, el confucionisme coreà i el taoisme coreà. Un oficial xinès va escriure: «Ells [Silla] trien als fills justos de famílies nobles i els adornen amb cosmètics i roba fina i els anomenen Hwarang.»^[19]

Mentre que els Hwarang són vists per alguns historiadors com a bandes de lluita que van degenerar en diletants efeminats, uns altres consideren que eren un culte religiós que més tard es va convertir en «homes ballarins», el títol que més tard seria heretat per una classe inferior d'itinerant, els mujari, o «gitanos coreans», conegut per la prostitució masculina o l'homosexualitat i que va reemplaçar a un paper prèviament atribuït a les dones.^[20]

• 원화 - Wonhwa: patrona reial femenina {源花} (dissolt)
• 국선 - Gukseon: gran mestre {國先}
• 풍월주 - Pungwolju: oficial principal {風月主}
• 원상화 - Wonsanghwa: primer oficial a càrrec de l'entrenament {院相花}
• 화랑 - Hwarang: comandants de l'equip {花郎}
• 낭도 - Nangdo: membres de l'equip {郎徒}

Dos joves, Gwisan (en hangul, 취항; en hanja, 取項) i Chwihang (en hangul, 원광; en hanja, 圓光) es van acostar al monjo de Silla Won Gwang (en hangul, 귀산; en hanja, 貴山) buscant orientació espiritual i ensenyament, dient: «Som ignorants i sense coneixement. Per favor donau-nos una màxima que serveixi per instruir-nos per a la resta de les nostres vides.»^[21]

Won Gwang, que havia guanyat la fama arrel del temps que passà estudiant a la Xina, va respondre component els cinc manaments per a la vida secular (Se Sok O Gye). Aquests han estat atribuïts des de llavors com un ethos de guia pel Hwarang:^[13]

• Mostra lleialtat al teu sobirà. (en hangul, 사군이충; en hanja, 事君以忠).
• Tracta als teus pares amb respecte i devoció. (en hangul, 사친이효; en hanja, 事親以孝).
• Exposa confiança i sinceritat entre amics. (en hangul, 교우이신; en hanja, 交友以信).
• Mai et retiris de la batalla. (en hangul, 임전무퇴; en hanja, 臨戰無退).
• Exerceix discreció a l'hora de prendre una vida. (en hangul, 살생유택; en hanja, 殺生有擇).

El Samguk Yusa també registra que els membres de Hwarang van aprendre les Cinc Virtuts Confucianes Cardinals, les Sis Arts, les Tres Ocupacions Acadèmiques, i les Sis Maneres de Servei del Govern (五常六藝三師六正).

• Ikeuchi Hiroshi. "Shiragi no karō ni tsuite." Tōyō-gakuhō 24.1 (1936), pp.1–34
• Joe, Wanna J. and Hongkyu A. Choe. Traditional Korea, A Cultural History. Seoul: Hollym, 1997.
• Lee, Ki-dong. "The Silla Society and Hwarang Corps." Journal of Social Sciences and Humanities, 65 (June 1987):1-16
• Lee, Peter H. (trans.) Lives of Eminent Korean Monks: The Haedong Kosŭng Chŏn (by Gakhun). Cambridge, MA: Harvard University Press, 1969.
• McBride, Richard D., II. "The Hwarang segi Manuscripts: An In-Progress Colonial Period Fiction." Korea Journal, vol. 45, no. 3 (Autumn 2005):230-260.[1]
• McBride, Richard D., II. "Silla Buddhism and the Hwarang." Korean Studies 34 (2010): 54-89.
• Mohan, Pankaj N. “Maitreya Cult in Early Shilla: Focusing on Hwarang in Maitreya-Dynasty.” Seoul Journal of Korean Studies, 14 (2001):149-174.
• Rutt, Richard. "The Flower Boys of Silla (Hwarang), Notes on the Sources." Transactions of the Korea Branch of the Royal Asiatic Society, 38 (October 1961):1-66.
• Tikhonov, Vladimir. "Hwarang Organization: Its Functions and Ethics." Korea Journal, vol. 38, no. 2 (Summer 1998):318-338. [2]
• Waley, A. "The Book of Songs" London, 1937.
• McBride II, R. (n.d.). Retrieved 6 December 2014, from Silla Buddhism and the Hwarang segi Manuscripts. Korean Studies. (2007) Vol. 31 Issue 1, 19-38. 20p
• McBride II, R. (n.d.). Retrieved 6 December 2014, from Silla Buddhism and the Hwarang. Korean Studies. Vol. 34 Issue 1. (2010) 54-89. 36p
• ACTA Black Belt Manual,. (2007). History of Tae Kwon Do. Retrieved 6 December 2014, from ACTA Black Belt Manual
• Hwarangkwan.org,. (2014). Kwan_Chang. Retrieved 6 December 2014, from http://www.hwarangkwan.org/kwan_chang.htm Arxivat 2016-07-20 a Wayback Machine.
• Shin, Chi-Yun. "Glossary of key terms". New York: New York University Press, 2005.