Hiracoteri
L'hiracoteri ('bèstia semblant a un damà', en llatí) és un gènere extint d'ungulats perissodàctils molt petits (amb una llargada mitjana de 60 cm de llarg) que visqueren a les zones boscoses de l'hemisferi nord, amb espècies a Àsia, Europa i Nord-amèrica, durant el període Miocè.[1] Aquest petit animal de la mida d'un gos és el cavall més antic conegut i en el passat se'l considera el membre més antic conegut dels èquids.
Hyracotherium  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Estat de conservació | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Palaeotheriidae |
| Gènere | Hyracotherium Owen, 1841 |
| Espècies | |
| |
| Mida | |
 | |
Referències
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiracoteri
- ↑ Museu d'Història Natural de Florida i National Science Foundation: Fossil Horses In Cyberspace Hyracotherium, pàgina 2